Batalla de l'Ebre
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
La batalla de l'Ebre fou un intens combat entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes. El 25 de juliol de l'any 1938 s'inicià el que es convertiria en l'últim i definitiu enfrontament de la Guerra Civil Espanyola. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta havien de veure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya i van amarar-se amb la sang de desenes de milers d'homes. L'Ebre es tornà a convertir en línia de foc com ja ho havia estat en tantes altres guerres del passat.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
A principis de 1938 l'exèrcit republicà s'havia esgotat en una sèrie de cruents combats per la ciutat de Terol, que va ser definitivament presa pels feixistes el febrer.
L'ofensiva d'Aragó llençada per Franco en març de 1938, que va tenir la seva continuació en la de Llevant, va ser una de les operacions decisives de la guerra. L'ofensiva feixista va trobar una feble resistència des del primer moment i va trencar la continuïtat de la zona controlada pel govern amb la presa de Vinaròs el 15 d'abril de 1938. Aquesta situació va desmoralitzar els dirigents, tot demostrant la superioritat de l'exèrcit revoltat en una zona que els republicans consideraven secundària i que va accelerar el desenllaç de la guerra.
[edita] Els preparatius
Per distreure els feixistes que avançaven cap a València, l'exèrcit republicà decidí fer una ofensiva a la part final de l'Ebre, amb un exèrcit important però relativament mancat de cobertura aèria i artillera. El 25 de maig es constituí l'Exèrcit de l'Ebre, a les ordres del tinent coronel Juan Modesto, amb el lloc de comandament a l'Espluga de Francolí i integrat per dos Cossos d'Exèrcit: el XV i el V, que serien reforçats pel XII i el XVIII un cop començada la batalla.
El XV Cos d'Exèrcit fou dirigit pel Tinent Coronel Manuel Tagüeña des d'Escaladei i el formaven les següents Divisions:
- 35ª Divisió internacional a les ordres del major Pedro Mateo Merino ( amb la XI, XIII i XV Brigades Internacionals).
- 3ª Divisió, a les ordres del major Esteban Cabezos (amb la 31ª, 33ª i 60ª brigades).
- 42ª Divisió, sota el comandament del major Manuel Alvarez (amb la 226ª, 227ª i 59ª brigades).
- A mitjans de juliol, rebé el reforç de la 16ª Divisió del XII Cos d'Exèrcit, el 3er Regiment de Cavalleria, artilleria antiaèria, blindats i mitjans de pas.
El V Cos d'Exèrcit, sota el comandament del Tinent Coronel Enrique Líster, amb la base a Salou i formada per:
- La 11ª Divisió a les ordres del major Raimundo Rodríguez (amb la 1ª, 9ª i 100ª brigades).
- La 46ª Divisió sota comandament del major Valentín González "El Campesino" (amb la 10ª, 37ª i 101ª brigades).
- La 45ª Divisió internacional dirigida pel tinent coronel Hans Kahle (amb les brigades XII "Garibaldi", la XIV "Marsellesa" i la 139ª).
El XII Cos d'Exèrcit era dirigit pel tinent coronel Etelvino Vega, s'estava a la Bisbal de Falset i estava integrat per:
- La 16ª Divisió del major Manuel Mora amb la 23ª i la 24ª brigades.
- La 44ª Divisió sota comandament de Ramón Pastor i amb les brigades 140ª, 144ª i 145ª.
El XVIII Cos d'Exèrcit, sota les ordres del tinent coronel José del Barrio i que actuà com a reserva tàctica dels dos primers, estava format per:
- La 27ª Divisió, manada per Marcelino Usatorre i formada per les brigades 122ª (amb el 1er batalló, "la Bruixa"), 123ª i 124ª.
- La 60ª Divisió del major Manuel Ferràndiz, amb les divisions 95ª, 84ª i 224ª.
- La 43ª Divisió, comandada pel tinent coronel Angel Beltrán ("el Esquinazau"), amb la 72ª, 102ª i 130ª brigades.
[edita] La batalla
La batalla va iniciar-se a les 0,15 hores de la matinada del dia 25 de juliol de 1938 quan l'exèrcit republicà va començar a creuar el riu Ebre per diferents punts entre Mequinensa i Amposta. El principals punts de penetració foren els que realitzaren el gruix de les forces dels dos Cossos d'Exèrcit, en la zona compresa entre Riba-roja, Flix i Ascó.
Així mateix, per tal de distreure l'atenció de l'enemic, es realitzaren dos passos menors: un més al nord, a càrrec de la 42ª Divisió, que amb 9.500 homes creuà el riu entre Mequinensa i Faió, i un altre pel sud, en el sector d'Amposta i a càrrec de la 45ª Divisió.
[edita] El creuament del riu per Amposta
Les nits anteriors a la batalla, camions republicans, amb els llums encesos, circularen per la riba esquerra del riu, davant d'Amposta, mirant de cridar l'atenció dels observadors franquistes. La finalitat era distreure'ls de la zona principal de l'atac, més al nord. Tant fou així, que uns dies abans de l'atac es manà evacuar la població civil i la 105ª Divisió franquista fou reforçada amb 10.000 homes provinents de Mallorca. També es féu omplir d'aigua el canal de la riba dreta per dificultar encara més un possible pas del riu. Això va fer que l'ofensiva per aquesta zona fou descoberta massa aviat pels nacionals i la rebutjaren, tot provocant greus pèrdues a la 45ª Divisió. Tot i ser una maniobra distractòria, igual que la del pas de riu pel sector Mequinensa-Faió a l'extrem nord, la magnitud de la desfeta del sector d'Amposta comportà un contratemps notable per a l'ofensiva republicana.
Una circumstància para.lela prèvia a la batalla demostra que els problemes personals i polítics incidien encara en l'estructura de l'Exèrcit Popular de la República: unes hores abans de l'atac, el tinent coronel Valentín González, el Campesino, havia estat destituït per Líster i Modesto i substituït per Domiciano Leal al capdavant de la 46ª Divisió.
Fos com fos, el batalló Commune de Paris de la XIV Brigada Internacional de la 45ª Divisió va creuar el riu a l'oest d'Amposta a les 00:15 hores del dia 25 de juliol, a la zona anomenada "Font de Quinto" (prop de Camp-redó). En aquest cas, les tropes franquistes estaven ben preparades per a fer front a l'ofensiva republicana: el 292è Batalló de Tiradores d'Ifni, una unitat selecta de les tropes mores de Franco, així com la 2ª Brigada de la 105ª Divisió, van provocar una autèntica matança de les tropes de voluntaris francesos i belgues. Al llarg de la matinada, dos batallons més de la XIV Brigada van poder travessar el riu, però en pèssimes condicions i molt delmades per l'intens foc artiller i de les metralladores franquistes. A més a més, l'exèrcit de Franco aconseguí aviat el suport addicional de la 13ª Divisió.
Els soldats republicans aconseguiren amb molt d'esforç col·locar una passera, que juntament amb les 20 barcasses de les que disposaven, permeté travessar el riu a un bon nombre dels 1.000 homes que composaven la XIV Brigada, però llavors es toparen amb la segona barrera que suposava el canal de la dreta de l'Ebre, mentre els franquistes havien aconseguit encerclar-los i sotmetre'ls a un terrible foc artiller. Així, a mig matí, la passera havia estat derruïda, el batalló Commune de París havia estat aniquilat i la resta d'unitats havien patit grans pèrdues humanes, de manera que només un grapat de soldats van poder tornar, a la caiguda de la tarda, a creuar a la riba esquerra del riu, deixant a terra o surant Ebre avall més de 600 companys,[1] si bé altres historiadors parlen de 200.[2]
Hi hagué pocs presoners entre els republicans, que foren separats entre estrangers i espanyols. Els primers foren assassinats, com sempre, en un barranc de Santa Bàrbara.
[edita] El creuament del riu pel sector Mequinensa-Faió
Las forces de la 42ª Divisió que creuaren pel nord, en canvi, aconseguiren un èxit inicial aconseguint establir un cap de pont i arribar fins els alts dels Auts, tallant la carretera que uneix Faió amb Mequinensa, tot i que no assoliren l'ocupació de cap d'aquests dos pobles i restaren tancats en una borsa, amb el riu a l'esquena i aïllats de la resta del XV Cos d'Exèrcit.
[edita] El creuament del riu per la zona central de l'ofensiva
El gran pes de l'operació va córrer a càrrec de les forces que creuaren pel sector central, integrades pel gruix dels Cossos d'Exèrcit V i XV, que en aquest cas sí que comptaren amb recolzament d'artilleria i que, en una ràpida operació i malgrat la manca de transport mecanitzat, ocupen els dies següents les serres de la Fatarella, Pàndols i Cavalls, establint la que seria la línia de màxima penetració del exèrcit republicà, línia que coincidiria, aproximadament, con la corda de l'arc que forma l'Ebre entre Faió i Benifallet.
[edita] El desenvolupament de la batalla
L'exèrcit nacional disposava de més efectius i una superioritat aèria total. Com que els republicans atacaven a camp obert, la manca de suport aeri i una artilleria mòbil insuficient constituïren un handicap decisiu per als seus interessos. A més, segons l'historiador i escriptor Antony Beevor, les forces republicanes actuaren sense cap objectiu estratègic final clar i sense aplicar la teoria de la penetració profunda, fet que les va dur a malgastar temps i esforços atacant posicions defensives nacionals secundàries. Això va permetre que les forces mecanitzades del bàndol franquista prenguessin importants posicions defensives, de manera que el suport aeri i l'artilleria mecanitzada van ser decisius per donar la volta a l'avanç republicà inicial.
La batalla es va desenvolupar com en la Primera Guerra Mundial, amb atacs frontals d'infanteria que tendien a fracassar, amb moltes baixes en ambdós bàndols, però la superioritat numèrica i d'armament feixista els va permetre aguantar millor les baixes. L'exèrcit republicà va ser eliminat com a força de combat perquè els seus comandants no van poder o no van voler retirar-se quan era evident que la batalla estava perduda, i es van produir moltes baixes innecessàries.
La tarda del 15 de novembre, a les ordres de Manuel Tagüeña, les tropes republicanes creuen a Flix el riu en sentit invers, i a quarts de cinc de la matinada es vola el pont de ferro, donant per acabada la batalla.
La batalla va ser la darrera intervenció de les Brigades Internacionals, que es van evacuar a mitja batalla.
[edita] Conseqüències de la batalla
_2.jpg/250px-Poble_Vell_(Corbera_d'Ebre)_2.jpg)
Després de la derrota republicana la guerra es va convertir en un continu avanç dels franquistes, que van prendre Barcelona el 26 de gener i Madrid el 28 de març de 1939. Així, doncs, la derrota republicana va esdevenir el cop definitiu a la República. dels prop de cent trenta mil soldats que hi van anar no en van tornar sencers ni la meitat. Si hi afegin les grans pèrdues materials, l'exèrcit republicà va rebre el pitjor revés de la guerra. El desenllaç de la guerra s'havia decidit a l'Ebre.
[edita] Referències
- ↑ La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni. Edmon Castell et al. Editorial Pòrtic, ISBN: 84-7306-574-3.
- ↑ La Batalla de l'Ebre: Un riu de sang. Josep Sánchez Cervelló i Pere Clua Micola. Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre. Dipòsit legal: T-1.552-05
