Brigades Internacionals
De Viquip??dia
Les Brigades Internacionals foren unes unitats militars formades per voluntaris vinguts de 54 pa??sos d'arreu del m??n (veure relaci??) per lluitar en la Guerra Civil Espanyola al costat de la Rep??blica i en contra dels ex??rcits revoltats del general Franco. Van participar en les m??s cruentes batalles com a unitats de xoc fins que el 23 de setembre de 1938 es retiraren a causa de la pressi?? de la comunitat internacional a trav??s del Comit?? de No-intervenci??.
| ?? | No men ever entered earth more honorably than those who died in Spain | ?? |
|
???Ernest Hemingway, 1939 |
||
Segons estudis fets per la l'associaci?? americana d'amics de la Abraham Lincoln Brigade, van haver-hi 59.380 voluntaris mobilitzats en torn a l'ajuda internacional al govern de la Rep??blica, dels quals 35.252 foren combatents, tot i que mai foren m??s de 20.000 a l'hora. El nombre de baixes fou molt elevat, 9.934, com a conseq????ncia del seu car??cter d'unitats de xoc i la seva participaci?? en les m??s cruentes batalles de la guerra contra les millors tropes de l'ex??rcit, fortament militaritzat, de Franco.
A difer??ncia dels ex??rcits regulars italians i alemanys que ajudaren Franco, els brigadistes internacionals generalment no foren soldats, sin?? treballadors reclutats pels partits comunistes i en alguns casos veterans de la Primera Guerra Mundial.
[edita] La formaci?? de les Brigades Internacionals
La creaci?? de les Brigades Internacionals es va fer a Moscou el 1936 quan el Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica comen???? a captar voluntaris per tal de combatre la revolta que s'estava duent a terme a Espanya. En principi aquestes tropes foren rebutjades pel govern de la Rep??blica per?? m??s tard, l'octubre d'aquell mateix any, veient les dificultats per v??ncer, van ser acceptades. La seu internacional de reclutament es va establir a Par??s, organitzada pel Partit Comunista de la Uni?? Sovi??tica i el Partit Comunista Franc??s, des d'on eren enviats en tren a Albacete on hi havia la base dels brigadistes.
Els primers brigadistes en arribar ho feren el 14 d'octubre de 1936 procedents de Fran??a, Alemanya, B??lgica i It??lia. Foren els que crearen les brigades XI, XII i XIII. Dins d'aquestes estaven organitzats en batallons formats per membres de la mateixa nacionalitat per tal de facilitar-ne la comunicaci??. Cal apuntar que molts brigadistes alemanys i italians s'allistaren per tal de fer el primer pas en la lluita contra el nazisme i el feixisme creixent en els seus Estats.
La primera de les brigades en combatre, per??, va ser la formada per atletes que es trobaven a Barcelona per a participar en l'Olimp??ada Popular organitzada per Llu??s Companys. Fou, de fet, l'atleta austr??ac Mechter el primer brigadista caigut en combat, el 19 de juliol.
[edita] Batalles
Les primeres accions de combat en les que participaren les brigades (la XI, XII i XIV) va ser la Batalla de Madrid, des del 4 de novembre de 1936 fins al Febrer de 1937, en el decurs de la primera ofensiva nacional que ja ocupava Getafe i Legan??s. Els 1.550 homes i dones (1.628 segons els arxius sovi??tics) van crear el quarter general a la facultat de filosofia i lletres i van enfrontar-se al general Varela als voltants de la "Casa de Campo", als accessos des de la carretera de Val??ncia, en la defensa de la Ciutat Universit??ria i en els accessos a la Serra de Guadarrama.
En la Batalla del Jarama, la XV Brigada Internacional - formada per russos, nord-americans i brit??nics, entre d'altres - va contenir l'ofensiva per conquistar Madrid des del sud de les tropes nacionals. Els enfrontaments van ser des del 6 de febrer de 1937 fins al 27.
Les brigades XI i XII es van enfrontar a 30.000 homes, 80 carros de combat i 200 peces d'artilleria a la Batalla de Guadalajara que tingu?? lloc el 9 de mar?? de 1937. L'ofensiva iniciada per les tropes italianes per tal d'entrar a Madrid pel nord va causar gran quantitat de baixes entre les brigades republicanes.
Tamb?? van participar en altres batalles com la de Belchite, la de Brunete, la de Terol, la d'Arag?? o la de l'Ebre.
[edita] Retirada
El 1938 el Comit?? de No-intervenci?? va ordenar la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre les forces democr??tiques internacionals es retiraren, rentant-se les mans amb el pretext de no interferir en un assumpte intern, tancant els ulls a les ajudes dels feixismes itali?? i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals de la Rep??blica.[1]
La retirada va ser denunciada pel President de la Rep??blica, el Doctor Negr??n el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que condemn?? el cop militar, per?? no va atendre les peticions d'ajuda. A la primera Confer??ncia Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situaci?? de Catalunya. Per aquella condemna, Espanya fou rebutjada com a membre de la Societat de Nacions [2] el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a deu anys m??s tard[3].
El 12 de desembre de 1946 la 59ena sessi?? plen??ria de les Nacions Unides recomana que el Govern feixista de Franco a Espanya, calcat dels de Hitler i Mussolini sigui excl??s com a membre de les Nacions Unides i la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que es constitueixi un nou Govern acceptable. [4]
[edita] Brigadistes famosos
Acompanyant els brigadistes internacionals hi havia un jove Willy Brandt que m??s tard esdevindria president socialdem??crata de la Rep??blica Federal Alemanya. Tamb?? hi havia literats com Ralph Fox, Charles Donnelly, John Cornford, Christopher Caudwell, Ernest Hemingway o George Orwell que basant-se en la seva experi??ncia a la guerra escriuria m??s tard Homenatge a Catalunya.
Entre els brigadistes combatents, alguns destacaren especialment, b?? per la seva actuaci?? remarcable (Luigi Longo, Henri Tanguy, Dezvo Reval Turai i tants d'altres), b?? per la seva mort heroica en combat (Hans Beimler, Robert Hale Merriman, George Nathan, etc.).
[edita] La sanitat a les Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals disposaren dels seus propis hospitals de guerra on s'atengueren els seus ferits, aix?? com d'altres soldats i poblaci?? civil. Per aix??, foren nombrosos tamb?? els metges que els acompanyaren, com el metge comunista b??lgar Zwetan Kristanow (a. Oscar Telge), responsable m??dic dels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals, el metge txec Bedrich Kis i la metgessa vienesa Fran??oise Riesel, cirurgians a l'Hospital de Benic??ssim, el metge angl??s Reginald Saxton, que treball?? en precaris hospitals de campanya a Guadarrama, vall del Jarama o al front de l'Ebre, aix?? com les infermeres Patience Edney i Ada Hodson, al front de l'Ebre, o la infermera negra nord-americana Salaria Kee, a Madrid i a M??rcia.
[edita] Brigades, denominaci??, composici?? i data de creaci??
La numeraci?? de les brigades internacionals comen??a a l'11 (XI) perqu??, anteriorment, ja s'havien creat deu brigades formades per combatents de l'estat espanyol.
- XI Brigada: Th??lmann
Formada l'octubre de 1936.
-
- 1r Batall?? Edgar Andr??. Alemanys, austr??acs, eslaus, balc??nics, escandinaus i flamencs. Despr??s de successives desfetes, qued?? com la 11?? Brigada Mixta, massacrada a La Granadella durant la retirada de Catalunya.
- 2n Batall?? Commune de Paris. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la XIV Brigada.
- 3r Batall?? Dabrowski. Polonesos, hongaresos i iugoslaus. Traslladats posteriorment a les Brigades XII, XIII i 150??.
- XII Brigada: Garibaldi
Formada el novembre de 1936. Primer cap: General Paul Luk??cs
-
- 1r Batall?? Th??lmann. Alemany. Traslladats posteriorment a la XI Brigada.
- 2n Batall?? "Garibaldi". Italians.
- 3r Batall?? "Andr?? Marty". Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a les brigades 150??, XII y XIV.
- XIII Brigada: Dabrowsky
Formada el desembre de 1936
-
- 1r Batall?? Louise Michel. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
- 2n Batall?? "Chapaiew". De diversos pa??sos balc??nics. Traslladats posteriorment a la Brigada 129.
- 3r Batall?? "Henri Vuillemin". Francesos. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
- 4t Batall?? "Mickiewicz Palafox". Polonesos.
- XIV Brigada: Marsellesa
Formada el desembre de 1936
-
- 1r Batall?? "Noves Nacions". Massacrada a And??jar, es fussion?? posteriorment amb el Batall?? "Commune de Paris".
- 2n Batall?? "Domingo Germinal". Anarquistes espanyols i portuguesos.
- 3r Batall?? "Henri Barbusse". Francesos
- 4n Batall?? "Pierre Brachet". Francesos
- XV Brigada: Abraham Lincoln
Formada el gener de 1937.
-
- 1r Batall?? Dimitrov. Balc??nics. Traslladats posteriorment a la 150 i despr??s a la XIII.
- 2n Batall?? Brit??nic. Brit??nics.
- 3r Batall?? Abraham Lincoln. Nord-americans.
- 4t Batall?? Sis de febrer. Francesos i belgues. Traslladats posteriorment a la Brigada XIV.
- Batall?? Washington. Nord-americans.
- Batall?? Mackenzie-Papineau. Nord-americans, canadencs i irlandesos (Columna Connolly).
- 150 Brigada
Formada el juny de 1937.
-
- 1r Batall?? "Rakosi". Hongaresos.
- 129 Brigada
Formada el febrer de 1938.
-
- 1r Batall?? "Mazarik". Txecoslovacs.
- 2n Batall?? "Djure-Djakovic". B??lgars i iugoslaus.
- 3r Batall?? "Dimitrov". De diversos pa??sos balc??nics.
[edita] Himne de Marxa de les Brigades
Adaptaci?? catalana sobre el text de Erich Weinert i m??sica composada per Carlos Palacio:
- Hem nascut en una terra llunyana,
- la portem al nostre cor.
- Per?? no hem perdut la p??tria,
- la nostra p??tria ??s avui davant Madrid!
- Per?? no hem perdut la p??tria,
- la nostra p??tria ??s avui davant Madrid!
- Els germans d'Espanya s??n a les barricades,
- els germans d'Espanya s??n pagesos i obrers.
- Endavant les Brigades Internacionals,
- amunt la bandera de la solidaritat!
- Endavant les Brigades Internacionals,
- amunt la bandera de la solidaritat!
[edita] Monuments dedicats al brigadistes
 A Seattle |
 A Par??s |
 A Londres |
 A Estocolm |
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- ??? Missatge de comiat de la Passion??ria cap els Brigadistes
- ??? Anuari d'hist??ria d'Espanya
- ??? Llista dels estats membres de l'ONU
- ??? Resoluci?? condemnat??ria de l'Organitzaci?? de les Nacions Unides
[edita] Bibliografia especialitzada
- Castells, Andreu. Las Brigadas Internacionales en la Guerra de Espa??a. Ariel . Barcelona 1974.
- Canciones de las Brigadas Internacionales. Edita: Ernest Bosch, Barcelona 1938.
- Delperrie de Bayac, Jacques. Las Brigadas Internacionales. J??car. Madrid 1980.
- Longo, Luigi. Las Brigadas Internacionales en Espa??a. Era. M??xico 1969.
- Mart??nez Bande, J. A. Brigadas Internacionales, Luis Caralt, Barcelona 1972
- Vidal, C??sar. Las Brigadas Internacionales. Espasa Calpe, Madrid 1999.
[edita] Enlla??os externs
- Fotografies dels brigadistes, la majoria anglesos
- Fitxers de la Brigada Abraham Lincoln
- La Brigada Abraham Lincoln
- Associaci?? de Brigadistes Nord-americans
- Associaci?? d'Amics de les Brigades Internacionals
- Centre d'Estudis i Documentaci?? de les Brigades Internacionals de la Universitat de Castella-la Manxa
- Text ??ntegre del missatge de comiat a les Brigadas de Dolores Ib??rruri
- La Guerra Civil espanyola, segons una web dedicada a George Orwell (angl??s)
- UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question (angl??s)
- Voluntaris Irlandesos (angl??s)
.svg/15px-Flag_of_Italy_(1861-1946).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png){kind=small}
