George Nathan
De Viquipèdia
George Montague Nathan (Irlanda, 1895 – Brunete, Serra de Guadarrama, Madrid, 16 de juliol del 1937) fou un militar irlandès i antic membre dels serveis secrets britànics, activista de l'Exèrcit republicà irlandès (IRA) i comandant, successivament, de diversos batallons de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. Arribà a ser membre de l'Estat Major de la XV Brigada Internacional.
Durant la Primera Guerra Mundial lluità a l'Exèrcit britànic al front occidental. Arribà fins a sergent major de companyia i "després de tres anys i 334 dies de servei, fou distingit el dia 9 d'abril del 1917"[1] com a "únic oficial jueu a la Brigada de Guàrdies"[2].
Poc se sap de les seves activitats entre 1918 i 1936, tot i que s'ha apuntat[3] que fou responsable dels "Assassinats del toc de queda de Limerick", mentre treballava encobert per la Intel·ligència Britànica amb els Black and Tans a Limerick[4]. Posteriorment, milità amb l'Exèrcit Republicà Irlandès.
Enrolat la tardor del 1936 a les Brigades Internacionals en la Guerra Civil Espanyola, inicialment comandà la Companyia Britànica dins el Batalló la Marsellesa francès[5], però fou nomenat comandant del batalló a primers del 1937 després de l'afusellament del seu predecessor Gaston Delasalle per espionatge.[6] Posteriorment, comandà successivament el batalló Lincoln, el batalló Washington i el batalló anglès. Fou llegendari el seu valor a l'hora d'assaltar les posicions franquistes. Portava a sobre el clàssic fuet de muntar dels graduats anglesos i llançava els seus homes a l'assalt amb el crit «Adelante, señoras!» per a esperonar-los.
Malgrat haver estat rebutjat com a membre del Partit Comunista -fos a causa de la seva "orientació sexual"[7] o degut a la seva manca de ganes a l'hora de demostrar un gran entusiasme polític[8]-, el cert és que els observadors del Comintern admiraven en ell la seva "freda arrogància sota el foc".[7]
Esdevingué posteriorment Cap d'Estat Major de la XV Brigada Internacional i caigué en combat el 16 de juliol del 1937[9] en el transcurs de la Batalla de Brunete. Ferit de mort, es feu portar a un camp d'oliveres on demanà els seus homes que cantessin, mentre ell expirava.
[edita] Referències
- ↑ Joe Monks, With the Reds in Andalusia, 1985
- ↑ Hugh Thomas, The Spanish Civil War, (1961) 1st ed., pàg. 347
- ↑ Richard Bennett, "Portrait of a Killer", New Statesman, 24 March 1961, pag. 471-472
- ↑ Hugh Thomas, The Spanish Civil War, (2003) pàg. 476
- ↑ Hugh Thomas, The Spanish Civil War, (2003) pàg. 475
- ↑ Hugh Thomas, The Spanish Civil War, (2003) pàg. 477
- ↑ 7,0 7,1 Cecil Eby, Comrades and Commissars, (2007) pàg. 202
- ↑ Jason Gurney, Crusade in Spain, (1974) pàg. 132
- ↑ Antony Beevor, Battle for Spain", (2007) pàg. 280
