Batalla de Brunete

De Viquip??dia

La Batalla de Brunete fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la poblaci?? que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil Espanyola. L'ofensiva llan??ada per l'ex??rcit de la Rep??blica tenia com a objectiu disminuir la pressi?? exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situaci?? en el front nord.

[edita] Situaci?? inicial

El 17 de maig del 1937 cau el govern de Largo Caballero i Negr??n accedeix a la presid??ncia del govern republic??.

En aquestes dates, els nacionals estan dedicats plenament a la reducci?? del front nord. Bilbao ha caigut el 19 de juny, despr??s del trencament del Cintur?? de Ferro, per la qual cosa els esfor??os es dirigeixen ara, amb gran intensitat, cap a Cant??bria i el Ast??ries.

Per aix??, l'Estat Major republic?? pren la decisi?? d'obrir una ofensiva en la zona Centre, el qual est?? prenent una situaci?? molt delicada per a les tropes lleials a la Rep??blica, i al mateix temps millorar la situaci?? de Madrid, que es troba gaireb?? en una borsa.

Terme municipal de Brunete, poble on es desencaden?? aquesta batalla

La decisi?? de presentar la batalla, a part dels motius estrat??gics, tamb?? en tenia de pol??tics: demostrar als consellers russos que la Rep??blica tamb?? tenia iniciativa militar.

La demostraci?? de for??a, si tenia ??xit, havia d'enfortir a m??s la imatge del govern republic?? davant Fran??a, contribuint a la reobertura de la frontera, cosa que permetria el trasllat del material emmagatzemat i retingut en el territori franc??s a causa de la pol??tica de no-intervenci??.

L'operaci??, a pesar d'algunes afirmacions del mariscal rus Malinovsky en les seves mem??ries, en el sentit de que havia estat planejada i dirigida pels sovi??tics, fou dissenyada ??ntegrament pels coronels d'Estat Major Rojo i Matallana, amb l'anu??ncia de consellers russos.

Una operaci?? d'aquest tipus havia estat ja considerada en temps del govern Largo Caballero, per?? no hi hagu?? unanimitat respecte al lloc on s'havia de dur a terme. En un principi es va pensar en Extremadura, per?? els consellers militars russos no la veien viable, per la necessitat de despla??ar un gran contingent de tropes a un indret tan allunyat. Per aquest motiu, la zona de Brunete, per la seva proximitat a Madrid, permetia aquest despla??ament amb menys riscos per a l'objectiu vital de la defensa de la capital.

[edita] Pla d'operacions

El pla dissenyat per l'Estat Major de Miaja consistia en llan??ar un atac des del sector situat al nord de la carretera de Majadahonda, Villanueva del Pardillo, Valdemorillo i El Escorial i tot seguit avan??ar cap el sud fins arribar a M??stoles i Navalcarnero. Aquesta part del pla correria a c??rrec dels cossos d'ex??rcit V i XVIII. Un segon atac es realitzaria en direcci?? contr??ria, sortint de Carabanchel i Usera i a c??rrec de forces del II Cos d'Ex??rcit, les quals, d'acord amb el pla, convergirien amb les del XVIII Cos d'Ex??rcit a Alcorc??n. Amb aquesta operaci??, les forces franquistes que assetjaven Madrid havien de quedar en situaci?? d'a??llament.

Pr??viament a aquests atacs s'havia de dur a terme una acci?? secund??ria de diversi?? en la zona de la Cuesta de la Reina, propera a Aranjuez i molt m??s al sud de la zona d'operacions prevista en el pla.

[edita] Forces intervinents

[edita] Republicanes

Per part republicana intervenen dos cossos d'ex??rcit sota el comandament del general Miaja:

• El V Cos d'Ex??rcit, comandat pel general Juan Modesto. Aquest cos d'ex??rcit estava format per les seg??ents unitats:
  • 11?? Divisi??, dirigida per L??ster.
  • 46?? Divisi?? dirigida per Valent??n Gonz??lez (El Campesino).
  • 35?? Divisi??, comandada pel polon??s Karol ??wierczewski, el qual es feia anomenar "General Walter", amb les brigades 32, 108 i XI Internacional.

• El XVIII Cos d'Ex??rcit, dirigit primer pel coronel d'artilleria Enrique Jurado i despr??s pel coronel Segismundo Casado. Aquest cos d'ex??rcit estava format per:
  • 15?? divisi??, dirigida pel coronel Janos Galicz, austro-hongar??s nacionalitzat rus, que es feia dir "General Gal". Aquesta divisi?? estava constitu??da per les XIII i XV Brigades Internacionals.
  • 34?? Divisi??, dirigida per Jos?? Mar??a Gal??n.
  • 10?? Divisi??, dirigida pel coronel Enciso.

Com a reserva figuraven la 45?? Divisi?? dirigida per l'hongar??s Kl??ber, amb les divisions 12?? i 150?? (internacionals) i la 39?? Divisi?? de Gustavo Dur??n, Cap d'estat Major de Kl??ber, aix?? com els grups d'artilleria i de recolzament divisionaris: dos grups de esquadrons de cavalleria, 31 bateries de canons (120 peces), 60 carros de combat russos i 30 autometralladores blindades.

[edita] Nacionals

En aquells moments, el front no comportava trinxeres cont??nues i el creuament de ve??ns entre les l??nies era senzill i freq??ent. B??sicament, el front consistia en punts forts controlats per forces de dimensi?? redu??da. En els pobles de Villanueva de la Ca??ada, Villanueva del Pardillo i Quijorna hi havia un batall?? de guarnici??. Davant Quijorna, en el V??rtex de Llanos, hi havia una companyia de Regulars, col??locada a ??ltima hora, quan l'atac ja es veia venir. En el castell de Villafranca hi havia una companyia i a Villafranca del Castillo una situaci?? semblant. El comandament del sector era a Brunete, on s'ubicaven els serveis, amb una dotaci?? poc nombrosa, propera al centenar. Aquestes forces depenien de la 71 Divisi??.

En les accions intervingueren les seg??ents forces:

Inicialment:

• 71?? Divisi??, sota el comandament d'Iruretagoyena, molt curta d'efectius, constitu??da per falangistes i marroquins. Aquesta divisi?? era la que defensava el sector quan s'inicien les operacions.

M??s tard, un cop iniciada l'ofensiva:

• 13?? Divisi?? la "Mano Negra", dirigida pel general Fernando Barr??n.
• 12?? Divisi??, denominada "Divisi??n provisional", creada per a aquesta acci?? i sota el comandament d'Asensio Cabanillas.
• 150?? Divisi??, dirigida pel general S??enz de Buruaga.
• IV Brigada de Navarra, dirigida pel coronel Juan Bautista S??nchez.
• V Brigada de Navarra, comandada pel coronel Alonso Vega. A pesar de ser nominalment "brigades", tant la IV com la V de Navarra tenien entitat division??ria.

[edita] Desenvolupament dels combats

Mapa de la zona on es va desenvolupar la Batalla de Brunete. S'indica la l??nia de m??xima penetraci?? de les forces republicanes i la situaci?? final, corresponent al dia 27 de juliol, quan queda estabilitzat el front

Partint, segons el pla establert, de posicions properes a Valdemorillo, durant la nit del 5 al 6 de juliol es realitza una infiltraci?? en territori franquista i a l'alba del dia 6, despr??s d'una preparaci?? artillera i a??ria, s'inicia l'atac a les posicions enemigues, les minses forces de les quals, pertanyents a la 71?? Divisi?? franquista s??n agafades per sorpresa, el que permet a les tropes de L??ster prendre Brunete, a pesar de la forta resist??ncia oferta pels seus defensors.

El dia 7 s'ocupa tamb?? Villanueva de la La Ca??ada, encara que Quijorna, Villanueva del Pardillo i Villafranca del Castillo continuen resistint els atacs de la XV Brigada Internacional, formada per brit??nics.

El 8 s'ocupa Quijorna i el dia 10 Villafranca del Castillo ??s envoltada, prenent-se el punt estrat??gic conegut com v??rtex Mocha.

Continuen les operacions i el 11 s??n ocupades Villanueva del Pardillo i Villafranca del Castillo per tropes del XVIII Cos d'Ex??rcit.

No obstant aix??, a pesar d'aquest avan?? fulgurant l'ofensiva comen??a a perdre for??a, els franquistes han reaccionat amb rapidesa traslladant al sector les Divisions 12??, 13?? i 150?? i uns dies despr??s les Brigades IV i V de Navarra, retirades del front Nord. Tamb?? reben l'important refor?? aeri de la Legi?? C??ndor amb els seus caces Messerschmitt Bf-109 i els seus bombarders Heinkel He-111, el que fa que la situaci?? comenci a equilibrar-se i vagi canviant el signe de la batalla.

La posici?? dels franquistes, que va ser molt cr??tica en els primers dies, quan les forces avan??ades republicanes estaven a punt d'arribar a el lloc de comandament de Varela, situat en la localitat de Boadilla del Monte, comen??a a refor??ar-se, de tal forma que, el dia 12 les forces republicanes han de passar a la defensiva (primer atac dels franquistes pel flanc est, l??nia Villanueva del Pardillo-Romanillos-Boadilla), produint-se durant els dies seg??ents combats dur??ssims, en els quals s'alternen atacs i contraatacs sota un sol intens amb m??s de 38 graus a l'ombra.

El 15 de juny, quan la situaci?? ja s'ha estancat definitivament i s'han donat ordres de cavar trinxeres, les tropes republicanes havien aconseguit avan??ar uns 12 quil??metres cap al sud de Brunete, en direcci?? a Navalcarnero.

La superioritat a??ria de la Legi?? C??ndor fa que la lluita es torni m??s dura, mentre que la descoordinaci?? en les comunicacions provoca que es produeixin atacs de l'artilleria sobre les l??nies avan??ades de l'un i l'altre ex??rcit. L'efecte d'aquests errors ??s distint en l'un i l'altre b??ndol, doncs mentre els franquistes mantenien una disciplina f??rria en les seves tropes, entre els republicans, mancats de comandaments qualificats, especialment en els graus inferiors (suboficials i caps), es produeixen en algunes unitats casos d'insubordinaci?? que durien fins i tot a execucions sum??ries en el propi camp de batalla, i a la revolta de la XIII Brigada Internacional, que ha de ser detinguda en la Carretera de La Corunya per la Gu??rdia d'Assalt, quan se'n tornava a Madrid amb armament, despr??s d'abandonar el camp de batalla.

No obstant aix??, els republicans aconsegueixen mantenir, a costa de terribles p??rdues, el terreny conquistat, per?? mentre el material que disposen ??s limitat i el nombre d'homes tamb??, ja que no es poden treure m??s tropes de la defensa de Madrid, els franquistes han acumulat gran quantitat d'homes i material portats del front del nord on estaven destinats a la presa de Santander.

Els franquistes comencen la seva contraofensiva el dia 16 i a poc a poc van recuperant terreny. Durant la setmana del 19 al 26 de juliol es comen??a a produir la retirada, unes vegades m??s ordenada i altres no tant, per part de les tropes republicanes, tot aix?? sota els metrallaments dels avions alemanys. En aquesta retirada va perdre la vida, el dia 26, Gerda Taro, companya del fam??s fot??graf Robert Capa, quan un tanc va xocar, durant un atac aeri, amb el cotxe on havia pujat de retorn cap a Madrid. No obstant aix??, la lluita prossegueix, per?? l'avan?? franquista ??s imparable, aix?? el 24 recuperen Brunete, excepte el cementiri. El mateix dia 24 ??s conquistada el marge esquerre del riu Guadarrama i la carretera Brunete-Boadilla del Monte i el 25 acaba la lluita a Brunete amb la presa del cementiri, on resistien els homes de L??ster. El dia 27 ha acabat tot, quedant el front de nou estabilitzat.

[edita] Resultats de la batalla

En resum, tota l'operaci?? es va saldar amb la mort d'uns 20.000 soldats republicans i de 17.000 franquistes, la p??rdua d'uns 60 avions republicans i al voltant de 25 franquistes, aix?? com la destrucci?? o p??rdua de gran quantitat de material, encara que aquestes xifres varien bastant segons l'adscripci?? pol??tica dels diferents autors.

Es va produir, aix?? mateix, un m??nim avan?? de la l??nia del front (uns 2 km) a favor de la Rep??blica, avan??, per altra banda, totalment in??til.

Quant al compliment dels objectius assenyalats, no se'n va aconseguir cap, doncs el setge de Madrid va romandre en la mateixa situaci?? i l'ofensiva sobre Cant??bria nom??s es va retardar un mes.

No obstant aix??, els costos humans, per a l'un i l'altre b??ndol, van ser enormes, sent considerada aquesta batalla com una de les m??s sagnants de la Guerra Civil.

Resulten especialment interessants els informes de Casado, Matallana i L??ster, per observar la precipitaci?? i improvisaci?? en la formaci?? del nou "Ex??rcit de Maniobra", que pretenia superar la fase miliciana amb un seguit d'operacions ben organitzades i esdevenir aix?? la "joia de la Rep??blica". No obstant aix??, els bons desitjos i la predominant inspiraci?? pol??tica no van ser suficients^[1].

[edita] Refer??ncies bibliogr??fiques i documentals

• La ofensiva de la Granja y la Batalla de Brunete. Martinez Bande. Servei Hist??ric Militar. Imprescindible encara que lamentablement esgotat.

• Historia del Ej??rcito Popular de la Rep??blica. Salas Larraz??bal. Cap??tols "ad hoc" de l'obra.

• Brunete. Rafael Casas de la Vega. Madrid, 1967 (Uriarte, DL M.21.047.1967) Recull de relats sobre la batalla.

• Descripci?? de la batalla (angl??s)

• El lector interessat que no desitgi despla??ar-se fins a l'Arxiu, pot consultar un gran nombre de documents a trav??s d'internet, a la p??gina del Ministeri de Cultura (castell??)

• Fons de l'Arxiu General Militar de Madrid (IHCM) del Ministeri de Defensa, encara que t?? un acc??s restringit (castell??)

[edita] Notes

1. ??? [Segons l'informe del Tinent Coronel Matallana, Cap d'Estat Major de l'Ex??rcit de Maniobra (Ex??rcit Popular), es va fallar en l'explotaci?? de l'??xit de la primera fase de la batalla, arribat al seu judici per la gran massa emprada, la seva coordinaci??, el secret de la seva progressi?? i la seva aud??cia. El frac??s en l'explotaci?? va ser a causa de l'escassa capacitat ofensiva de la nostra infanteria, a la falta de capacitat t??cnica de molts dels nostres comandaments superiors, a l'utilitzaci?? de materials d'artilleria poc aptes per a les missions confiades, a l'esc??s rendiment de l'aviaci??, i al deficient aprofitament dels carros. Quant a la segona fase de la batalla -de desgast-, Matallana creu que s'hi va arribar, a m??s de per la pr??pia idiosincr??sia de l'Ex??rcit Popular, m??s acostumat a la defensa i a la lluita de barricada, per l'acumulaci?? d'homes i material que va fer l'enemic. M??s endavant, insisteix: El volum de foc de la nostra infanteria ??s bastant esc??s??? i La seva instrucci?? per al combat ofensiu deixa encara bastant que desitjar??? La capacitat dels comandaments subalterns ??s encara inferior a la normal??? Manca d'aud??cia, embranzida i decisi?????. L'informe, molt m??s extens, pot ser consultat en l'Arxiu de la Guerra Civil, a m??s dels informes Fornell, Rojo i L??ster, tots ells coincidents b??sicament en l'expressat per Matallana (Fragment de l'informe Matallana extractado en Brunete, Rafael Casas, Uriarte, Madrid 1967)]