Gerda Taro

De Viquipèdia

Gerda Taro o Gerta Pohorylle (Stuttgart, Alemanya, 1 d'agost de 1910 - Madrid, Espanya, 26 de juliol de 1937) va ser fotògrafa i companya de Robert Capa, amb qui cobrí com a corresponsal de guerra la Guerra Civil Espanyola, fins que va morir en un accident.

«	Mereceríais ahora, pequeña Gerda Taro y Robert Capa, un recuerdo visible en cualquier campo de batalla de entonces o en el tronco de cualquier pino de la sierra, para que sintiéramos ondear, aunque invisible, aquella pobre bandera tricolor que combatía por la paz mientras era atacada por los de la guerra.	»
—Rafael Alberti, La arboleda perdida

[edita] Biografia

Gerda Taro s'anomenava en realitat Gerta Pohorylle i era filla de jueus polonesos. A pesar dels seus orígens burgesos, des de molt jove va entrar a formar part de moviments socialistes i obrers. Per això amb l'arribada dels nazis al poder, i després d'haver sofert una detenció, va decidir fugir amb una amiga a París. Allí va conèixer per casualitat André Friedman, un jueu hongarès que intentava guanyar-se la vida com a fotògraf. Gerda i André es van fer nuvis, i André li va ensenyar a Gerda els seus coneixements de fotografia.

Com que no els anaven bé les coses i no rebien encàrrecs, se'ls va ocórrer una curiosa idea. Inventaren un personatge de nom Robert Capa, que suposadament era un reputat fotògraf arribat dels Estats Units per a treballar a Europa. Al ser tan famós, venia les seves fotos a través dels seus representants: Friedman i Pohorylle, al triple del preu que un fotògraf francès. Aquest truc funcionà perfectament i al poc temps reberen munts d'encàrrecs i per fi guanyaren diners. El 1936 començà la Guerra Civil Espanyola, que marcaria decisivament la parella. Es traslladaren a Espanya per cobrir el conflicte, per encàrrec de la revista "Vu".

Van ser testimonis de diferents episodis de la guerra, i realitzaren reportatges que després eren publicats en revistes com "Regards" o "Vu". Al principi, la marca "Capa" era utilitzada indistintament per ambdós, però després es va produir un cert distanciament entre ells i André Friedman es va quedar amb el nom de "Robert Capa".

Del treball de Gerda en solitari destaca el seu reportatge de la primera fase de la batalla de Brunete on va ser testimoni del triomf republicà. Les seves fotos destaquen per la proximitat de la seva feina a la primera línia de foc, compartint el risc del combat amb els soldats republicans, entre els que era coneguda com "la pequeña rubia".

Aquest reportatge va ser publicat a "Regards" el 22 de juliol de 1937 i va donar a Gerda un gran prestigi. No obstant això, poc després les tropes franquistes iniciarien un ferotge contraatac, i Gerda va decidir de tornar al front de batalla de Brunete. Allí Gerda va ser testimoni dels salvatges bombardejos de l'aviació del bàndol nacional i va realitzar moltes fotografies, posant en risc la seva vida. En aquell infern van morir milers de republicans i va finalitzar en la pèrdua de la població.

Gerda Taro va perdre la vida en un absurd accident tornant del front de batalla a Brunete. Gerda va pujar en l'estrep del cotxe del General Walter (comandant de la XIV Brigada Internacional). De cop, uns avions enemics volant a baixa altura van provocar el pànic en el comboi i un tanc republicà la va atropellar. Malferida, va ser traslladada urgentment a l'Hospital El Goloso de l'Escorial, on va morir poques hores després, el 26 de juliol de 1937. Tenia solament 26 anys. El seu cos va ser traslladat a París, on va rebre tots els honors com una heroïna republicana.