XV Brigada Internacional
De Viquipèdia
La XV Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la República Espanyola i per a lluitar contra el cop d'estat del general Franco durant la Guerra Civil Espanyola, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals i integrada en la 35ª Divisió de l'Exèrcit republicà. El seu caràcter polític dominant fou el comunista.
Donat el pes que hi representà el contingent nord-americà i en concret el Batalló Lincoln, sovint es designa la Brigada com a Brigada Abraham Lincoln, si bé als Estats Units, es coneix com a Abraham Lincoln Brigade el conjunt de les unitats que disposaren de contingents nord-americans.
Taula de continguts |
[edita] Història
El 31 de gener del 1937, va néixer a Mahora, Albacete, formada inicialment per dues agrupacions: la 1ª, anglosaxona, amb els batallons Lincoln, British i Washington i la 2ª, llatino-eslava, amb els batallons Spanish, Galindo, Six Février i Dimitrov.
La Brigada va quedar constituïda oficialment a Albacete el 9 de febrer del 1937 i la llengua que hi dominà fou l'anglès. La formaren inicialment els batallons Six de Février (integrada fonamentalment per francòfons), Dimitrov (multilingüe, però integrada majoritàriament per balcànics) i el British. Poc després arribaren els nord-americans, l'últim contingent en aparèixer, però no per això el menor, amb una aportació propera als 3.000 homes, un terç dels quals no tornarien vius. S'agruparen al 1er batalló Abraham Lincoln i es ponderà la creació d'un Batalló "Washington".
Quan arribaren els canadencs foren integrats al Batalló Mackenzie-Papineau. Amb els americans del Lincoln també fou integrat el nombrós contingent de cubans que havien arribat a Espanya, encara que ja hi havia cubans lluitant des de la batalla de Madrid, entre els quals cal citar el poeta Pablo de la Torriente Brau, mort a Majadahonda (front de Madrid) el novembre del 1936. El primer contingent de nord-americans en arribar a Espanya estava constituït per 96 homes que abandonaren New York a bord del SS Normandie i arribaren a Espanya el dia d'any nou del 1937. En aquells moments, la frontera franco-espanyola s'havia tancat, seguint els acords del Comitè de No-Intervenció, amb la qual cosa els voluntaris havien de passar a Espanya amb l'ajut de guies i després d'una esgotadora travessia pels Pirineus des de Perpinyà, fins arribar a Figueres. Allà rebien uns dies d'instrucció, fins que quedava preparat el convoi que, després de diverses jornades de viatge en tren, els portaria a Albacete i des d'allí a Tarazona de la Mancha i Madrigueras, o a Villanueva de la Jara, a la província de Conca.
La XV Brigada Internacional participà en els més cruents combats de la guerra i fou repetidament desarborada per les nombroses baixes que patí. Progressivament anà cobrint cada vegada més les baixes amb reclutes espanyols (molts catalans) i anà fusionant els diferents batallons.
Els brigadistes internacionals de la XV Brigada, igual que tots els altres foren retirats del front el 25 de setembre del 1938. Foren confinats en diversos camps de confinament a Catalunya i foren objecte de diversos actes d'homenatge (el 16 d'octubre als afores de Falset, el 25 d'octubre a Montblanc amb presència de Negrín, Líster, Juan Modesto i Vicent Rojo, etc.) abans de la gran desfilada de comiat, a Barcelona, el 28 d'octubre. Després d'una llarga i dura retirada, la XV Brigada Internacional creuà la frontera el 7 de febrer del 1939, pel Pertús.
A la Serra de Pàndols, un dels escenaris més cruents de la Batalla de l'Ebre, encara es conserva, en mig del bosc, un monòlit[1] construït pels mateixos combatents de la Brigada i recentment restaurat per grups de voluntaris[2], un monòlit on hi figuren el nom de 37 companys caiguts en combat.
[edita] Comandants successius
Els caps que s'anaren succeint al capdavant de la XV Brigada Internacional foren:
- Janos Galicz (hongarès), del 31 de gener al 15 de febrer del 1937, fou ferit.
- Wladimir Copic (iugoslau, ex-president del Partit Comunista Iugoslau en el Komintern, executat en tornar a l'URSS el 1938), entre el 15 de febrer i el 10 de juliol del 1937 en que fou ferit, del 5 d'agost del 1937 al 7 de març del 1938 i de l'1 d'abril fins el maig del 1938.
- Klaus Becker (alemany), entre el 10 de juliol i el 5 d'agost del 1937.
- Robert Hale Merriman, del 7 de març fins l'1 d'abril del 1938 en que fou fet presoner i afusellat a Gandesa.
- José Antonio Valledor (espanyol), entre el maig i el 23 de setembre del 1938.
- Jorge Agostino "Carlos", entre el 21 de gener i el 4 de febrer del 1939.
- Jorge Gay Da Cunha (brasiler), entre el 4 i el 9 de febrer del 1939.
[edita] Principals combats
Les principals escenaris on combaté la XV Brigada Internacional abans que se'ls repatriés foren, per ordre cronològic:
- Batalla del Jarama
- Batalla de Brunete
- Batalla de Belchite
- Batalla de Teruel
- Retirada d'Aragó
- Batalla de l'Ebre
[edita] Personatges destacats
Alguns dels noms més recordats de la XV Brigada Internacional foren:
- Capità George Nathan, antic membre dels serveis secrets anglesos, fou membre de l'Estat major de la XV Brigada. Personatge mític per la seva valentia, que ratllava la temeritat, un dels pocs comandaments escollit pels seus propis homes. Mort a Brunete el juliol del 1937.
- Robert Hale Merriman, cap de l'Estat major. Fet presoner a Gandesa i afusellat l'1 d'abril del 1938.
- Milton Wolf, cap del Batalló Lincoln.
- Steve Nelson, comissari de la Brigada, ferit a Belchite.
[edita] Bibliografia
- Las Brigadas Internacionales. Imágenes recuperadas, Michael Lefebvre-Rémi Skoutelsky. Lunwerg Editores, ISBN: 84-7782-000-7
