Montblanc

De Viquipèdia

Montblanc és la capital de la comarca de la Conca de Barberà. Té el títol de Vila Ducal des de 1387.

El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947.

El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'Arc Mediterrani de la Península Ibèrica.

Taula de continguts 1 Situació 2 Geografia 3 Origen del topònim 4 Història 4.1 Prehistòria 4.2 Edat Antiga 4.3 Edat Mitjana 4.4 Edat Moderna 4.5 Edat Contemporània 5 Llocs d'interès 6 Barris 7 Folklore 8 Llegendes 9 Principals festes 10 Noms propis 11 Esport 12 Ciutats agermanades 13 Galeria d'imatges 14 Demografia 15 Enllaços externs

[edita] Situació

Montblanc és al sud de la comarca, al centre de la depressió formada pels rius Anguera i Francolí. El terme municipal està delimitat, a grans trets, per la Serra de Prenafeta i les Muntanyes de Prades.

El terme municipal de Montblanc limita:

• Al Nord amb els termes de Pira, Barberà de la Conca i Blancafort.
• Al Sud amb Vilaverd.
• A l'Est amb la comarca de l'Alt Camp.
• A l'Oest amb els municipis de l'Espluga de Francolí i el de Vimbodí i Poblet.

[edita] Geografia

Entitat de població	Hab. (2005)
Guàrdia dels Prats, la	151
Lilla	78
Montblanc	6.344
Pinetell de Rojals, el	7
Prenafeta	24
Rojals	28
Font: Municat

Montblanc està situada als peus del turó de Santa Bàrbara, prop de l'aiguabarreig dels rius Francolí i Anguera.

El nucli antic està situat a uns 350 m sobre el nivell del mar, però el punt més alt del terme municipal és la Mola d'Estat (1.126 m).

Apart de la vila de Montblanc i les pedanies, al terme municipal també s'hi troben els despoblats de la Barceloneta (580 m d'alçada), la Bartra, els Cogullons (1.042 m d'alçada), Montornès, el Pinetell de Montblanc i Rojalons.

El territori del terme municipal de Montblanc està format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al límit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francolí que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme.

Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.

[edita] Origen del topònim

La vila deu el nom al turó que està situat al centre del nucli antic, conegut com al Pla de Santa Bàrbara. En aquest turonet (o mont) no s'hi conreava ja que donava molt pocs fruits i es considerava erm (o albis -blanc-, en català medieval). Així va sorgir el topònim de Montis Albis que originà el de Montblanc.

[edita] Història

[edita] Prehistòria

S'han trobat pintures i restes paleolítiques a la zona de muntanya del terme municipal. En total són 11 conjunts de pintures rupestres d'estil naturista i esquemàtic (declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998), gravats rupestres i jaciments paleolítics, neolítics i de l'edat del bronze.

[edita] Edat Antiga

Entre els segle IV aC i el II aC hi havia un poblat de la tribu íbera dels cossetans al Pla de Santa Bàrbara, el turó que dóna nom a Montblanc. També s'han trobat assentaments romans (vil·les) dels segles posteriors.

[edita] Edat Mitjana

Les restes visigodes i sarraïnes són molt escasses. Des de mitjans segle IX fins a principis de segle XI la zona nord de la província de Tarragona es converteix en terra de ningú, frontera entre àrabs i cristians. D'aquesta manera, la zona de Montblanc resta inhabitada durant molt temps.

El 978, el cabdill sarraí Almansor fa una ràtzia contra el Comtat de Barcelona. Segons les cròniques, el primer enfrontament es va produir al castell d'al-Daliya, que s'ha identificat com el de Lilla, al límit dels termes de Montblanc i Valls. L'avenç cristià continuava i l'any 1076 el comte de Barcelona Ramon Berenguer II va ordenar crear el poblat de Duesaigües a l'aiguabarreig dels rius Anguera i Francolí.

Per tal d'afavorir la repoblació de la Catalunya Nova, el comte Ramon Berenguer IV va atorgar exempcions d'impostos (no pagar usatges, ni cens, ni taxes de llenys ni d'aigües) a algunes poblacions, entre elles Duesaigües. Aleshores, el 1155, la població va passar a anomenar-se Vilasalva (vila salvada d'impostos).

Les contínues inundacions i la necessitat d'instal·lar una plaça forta a mig camí de Tarragona i Lleida, van fer decidir al rei Alfons I ordenar traslladar la població a un petit turó erm situat a prop i li va atorgar la nova carta de població a Pere Berenguer de Vilafranca. Així nasqué Montblanc el febrer de 1163.

La vila va créixer ràpidament; el 1170 estan documentats el castell al cim del turó i una església romànica dedicada a Santa Maria. Va aparèixer el barri del Mercadal, amb activitats comercials.

Al segle XIII Montblanc va créixer gràcies a nous privilegis reials i a la concessió de mercats i fires de bestiar. Es constitueix el municipi per ordre de Pere el Gran el 1284, la vegueria de Montblanc i es funden les Escrivanies Reials i l'Estudi Major.

L'escut de Montblanc més antic que es coneix data del 1287 i, juntament amb els escuts de Barcelona, Osca, Lleida i Cervera, constitueixen els primers escuts cívics catalans coneguts fins ara. Foren utilitzats pels consells de les diferents viles per ratificar el tractat d'Oloron i el pergamí està custodiat als Arxius Departamentals de Marsella.

La vila adquireix importància dins el Principat. Són d'aquest temps les obres de l'església de Sant Miquel, el Call Jueu, i els convents de Sant Francesc, de la Serra i de la Mercè així com l'hospital-església de Sant Bartomeu i de Santa Magdalena. I també d'alguns edificis civils com la Casa de la Vila, el Palau Reial i el casal dels Josa.

A València hi ha un carrer anomenat de Montblanc, regal del rei Jaume I a la vila en agraïment a un grup de nobles montblanquins que van viatjar amb ell a la conquesta del Regne de València.

La màxima esplendor montblanquina s'assoleix al segle XIV quan va arribar a ser la setena ciutat de Catalunya en nombre d'habitants darrere de Barcelona, Lleida, Tortosa, Girona, Tarragona i Puigcerdà, i una vila amb un important pes econòmic. El rei Joan el Caçador atorga al seu germà (i futur rei) Martí el títol de Duc de Montblanc.

Es van celebrar Corts Catalanes a Montblanc diverses vegades;

1. El 1307 pel rei Jaume II.
2. El 1333 pel rei Alfons III.
3. El 1370-71 pel rei Pere III.
4. El 1410 s'hi va reunir el Parlament General de Catalunya.
5. El 1414 pel rei Ferran I.
6. El 1640, Felip IV va projectar-ne unes que no es van arribar a celebrar.

Es construeixen les obres més importants de la vila; el recinte emmurallat (amb 31 torres i 5 portals), l'església de Santa Maria, l'hospital de Sant Marçal i el Palau dels Alenyà. Es va cobrir el Torrent del Riuot, que passa pel bell mig de la vila i es van edificar molins, ponts, la presó, etc.

Des de principis de segle XV el rector de la parròquia de Santa Maria de Montblanc rep el tractament de plebà. Actualment només n’existeixen dos més: a Oliva (la Safor) i Ontinyent (la Vall d'Albaida).

A finals de segle, Montblanc va caure en desgràcia. Tot un seguit d'anys de males collites, epidèmies i la Guerra civil catalana van acabar amb el creixement espectacular de la Vila Ducal. Les muralles van resultar afectades, així com moltes cases i ponts.

[edita] Edat Moderna

Al segle XVI i XVII es va produir una lleu revifalla però la Guerra dels Segadors va significar un cop duríssim per la població; es va destruir part de la muralla, es van cremar els arxius i, durant la retirada de les tropes castellanes, el General Palavicino va fer manar bombardejar la façana de l'església gòtica de Santa Maria. Es van patir múltiples assalts, saqueigs i incendis que van acabar amb la inicial grandesa de Montblanc, que va perdre ja definitivament el seu pes polític i també econòmic. Aquest episodi es coneix com La General Crema.

Amb la Guerra de Successió la vila va perdre molts privilegis, així com la vegueria, que es transformà en Alcaldia Major del Corregiment de Tarragona. La Guerra del Francès i les lluites entre liberals i absolutistes van fer la resta.

[edita] Edat Contemporània

La població es va anar recuperant a grans passes a mitjan segle XIX amb artesans i agricultors del conreu de la vinya. Es va produir una explosió demogràfica i comercial quan es van millorar les comunicacions (carreteres a Valls -1821- i a Reus -1843-) i, sobretot, amb l'arribada del ferrocarril el 1863. Per tal de poder-hi transitar els carros, de major càrrega cada vegada entre els anys 1855 i 1865 es destruïren els arcs que cobrien part del carrer Major, ja que en dificultaven el trànsit. També s’enderrocarien els dos portals situats a cada extrem del carrer Major (portals de Sant Francesc i de Sant Antoni).

Però tot es va torçar amb la plaga de la fil·loxera, que va arruïnar les vinyes completament. No seria fins a mitjans de segle XX quan es va començar a dinamitzar la zona i, en els últims anys, la vila ha gaudit de la transformació urbanística més gran de la seva història superant la barrera dels 6.500 habitants.

[edita] Llocs d'interès

Religiosos

• Convents: Sant Francesc (dels més antics de Catalunya i on es diu que hi va pernoctar Sant Francesc d'Assís), La Mercè
• Antics Hospitals: Sant Marçal i Sant Bartomeu i Santa Magdalena
• Esglésies: Santa Maria la Major (coneguda com la Catedral de la Muntanya i que resta inacabada degut a l'epidèmia de la Pesta Negra), Sant Miquel
• Santuaris: de la Serra i de la Mare de Déu dels Prats, popularment Ermita dels Prats (pertanyent a La Guàrdia)
• Ermites: Sant Josep, Sant Joan i Santa Anna (pertanyent a Prenafeta)

Civils

• Recinte emmurallat (portals: de St. Francesc -enderrocat-, de Sant Jordi, de Sant Antoni -reconstruït-, de Bové, del Castlà; portalets: de St. Marçal, El Foradot; torres: dels Cinc Cantons, de Bové, etc.)
• Cases senyorials: Palau Reial (residència ocasional del reis de la Corona d'Aragó), Palaus dels Josa, dels Castellví, dels Alenyà i del Castlà. Casal dels Desclergue, Casa de la Vila.
• Call jueu. Tenia sinagoga. Es creu que estava on actualment hi ha la seu del Consell Comarcal.
• Plaça major i carrer major.
• Font major i Porxos de cal Malet.
• Pont vell romànic.
• Torrent cobert del Riuot.
• Nucli antic declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947.

Museus

• Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca
• Museu d'Art Frederic Marés
• Museu d'Art Palau Ferré
• Museu Molins de la Vila
• Museu d'Història Natural
• Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà
• Arxiu Històric Comarcal de la Conca de Barberà

[edita] Barris

• Barri de Sant Miquel
• Barri de Sant Domènec
• Barri dels Àngels
• Barri del Carme
• Barri de Sant Roc
• Barri de Sant Cristòfor
• Barri de Santa Anna
• Barri de Santa Tecla
• Barri de Montserrat
• Barri de Santa Clara
• Barri de Sant Maties
• Les Arcades
• Barri de Sant Joan
• Barri de Nialó
• L'Horta de Vinyols -en construcció-

[edita] Folklore

El folklore montblanquí és un dels punters a Catalunya per tradicionals. Els vilatans comenten que les festes sempre han estat iguals. S'hi pot trobar:

• Gegants. Construïts el 1864 a Barcelona amb aires senyorials. El Gegant sosté la carta fundacional de la Vila i duu corona ducal mentre que la Geganta va vestida de noble i llueix un pentinat diferent cada any fet amb cabells tallats a les perruqueries de la Vila. El 1992 se'n construí una rèplica de menys pes. Són l'estrella dels actes tradicionals i fan vibrar a tota la plaça, sobretot amb el popular pasdoble Amparito Roca.

• Nanos. Acompanyen els gegants. Se sap que l'any 1911 necessitaven una reforma. Els homes duïen tricorni i les dones còfies de colors i eren controlats per un diable vermell. Van reaparèixer el 1981.

• Ball de bastons. Al ritme de la melodia d'una flauta dolça, piquen fortament amb radis de rodes de carro. La primera referència escrita data del 1734, quan van participar al Corpus de Barcelona, tot i que es considera d'origen baixmedieval. L'actual colla data de 1964.

• Colla Infantil del Ball de Bastons. Garanteixen la continuïtat de la colla gran. Es creà el 1979.

• Mulassa. Data del 1381 (la més antiga de Catalunya). Hi havia un cavaller que la muntava i el cap era d'un esquelet autèntic. L'actual és de 1981 i és portada per quatre persones.

• Àliga. Documentada el 1579. Ballava juntament amb els aligots, que l'acompanyaren fins la Guerra dels Segadors, quan foren cremats. L'àliga corregué la mateixa sort el 1811, quan fou cremada pels francesos. Es recuperà el 1981.

• Drac. Autèntic protagonista dels correfocs, també actua a la sortida d'ofici per la Festa Major. El que es cremà durant la Guerra dels Segadors era de 1586. Un nou drac fou elaborat el 1981.

• Grallers. Antigament hi havien diversos grups de grallers. La música de les gralles, el bombo i la caixa de percussió fa ballar l'Àliga, la Mulassa, el Drac, l'Àliga Infantil, el Drac Infantil i acompanya els Torraires.

• Dimonis. Surten durant els correfocs acompanyant el Drac. La primera actuació fou el 3 de Març de 1984.

• Macers i Abanderat. Les maces daten del 1693. Porten gramalla vermella i gorgera blanca. Acompanyen a l'Ajuntament en les sortides oficials i, antigament, oferien aigua a l'entrar a l'església a les autoritats municipals.

• Torraires. A mitjans de segle XIX ja existia una colla castellera, que posteriorment es dividí en dues colles; Nova i Vella, que van arribar a competir amb els Xiquets de Valls. Desaparegueren amb la fil·loxera i foren refundats el 1994.

• Banda de Música Verge de la Serra. Formada (1996) amb músics procedents de la Banda Municipal i la Banda de Cornetes i Tambors. Són els encarregats de fer ballar els Gegants a ritme de pasdobles. En diades assenyalades, la banda de música també ofereix concerts a la població, ja que no només toquen els pasdobles dels Gegants.

• Timbales. Com els macers acompanyen l'Ajuntament, però van a cavall i porten una capa vermella i una boina amb tira de passamaneria. L'any 1981 van fer l'última sortida i es van recuperar novament el 1999.

• Armats. Són els soldats romans que surten el Divendres Sant acompanyant en tot moment la imatge del Sant Crist de la Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. N'hi ha 33 (com els anys de Crist); cornetes, timbals i llancers, amb els seus respectius capitans.

• Durant les festes de la Serra de 2006 es van estrenar els nous elements folklòrics de la Vila, els Nanos Infantils,el Drac Petit i l'Aligot.
• Drac Petit i l'Aligot.

• Banda de Cornetes i Tambors Verge de la Serra -desapareguda-
• Majorettes -desaparegudes-
• Diables -desapareguts-

[edita] Llegendes

• Llegenda de Sant Jordi

La tradició catalana situa la Llegenda de Sant Jordi a Montblanc. Existeix el Portal de Sant Jordi on conta la tradició que davant mateix, Sant Jordi va matar el drac.

• Arribada de la Mare de Déu de la Serra

La llegenda conta la fundació del Santuari de la Serra.

[edita] Principals festes

• GENER: Reis Mags i Festa de Sant Antoni (Matança del Porc i Tres Tombs).
• FEBRER: Fira de la Ganga i Carnaval.
• MARÇ: Calçotades
• ABRIL: Festa dels Traginers, Processons de Setmana Santa i Setmana Medieval de la Llegenda de Sant Jordi.
• MAIG: Festes de Sant Maties.
• JUNY: Processó de Corpus, Nit de Sant Joan i Aplec de Sardanes.
• JULIOL i AGOST: Cada cap de setmana hi ha la festa d'algun barri i/o pedania.
• SETEMBRE: Festa Major en honor a la Mare de Déu de la Serra.
• OCTUBRE: Fira Internacional d'Escultura Terrània.
• NOVEMBRE: Fires de Sant Martí.
• DESEMBRE: Festes de Nadal.

[edita] Noms propis

Vegeu Categoria:Montblanquins

• Ramon Desllor (s. XIII) Cavaller
• Arnau d'Oliola (s. XIII - Poblet, 1276) Abat de Poblet (1267-76)
• Pere de Prenafeta (s. XIII – Lleida, 1285) Baró de Prenafeta i mestre d'obres
• Sant Pere Ermengol (1238-1304) Noble, bandoler, mercedari i màrtir santificat
• Reinard des Fonoll (Anglaterra, s. XIV - 1362) Mestre d'obres i picapedrer
• Jaume Conesa (1320 – Barcelona, 1390) Funcionari reial
• Guillem Timor (s. XIV) Escultor gòtic
• Elionor d'Urgell (1378-1430) Noble de la família dels comtes d'Urgell i ermitana de Sant Joan
• Miquel Sadurní (s. XIV – Barcelona, 1446) Brodador
• Berenguer Roig (s. XV - Escaladei, 1476) Monjo cartoixà
• Pere Daguí (?-1500) Filòsof lul·lista
• Jeroni de Torres (s. XVI - ? , 1611) Escriptor i religiós jesuïta
• Francesc Aguiló (s. XVI – s. XVII) Jurista
• Cristòfor Hortoneda (s. XVI – s. XVII) Pintor actiu entre 1586-1624
• Josep Folch i Gener (s. XVII - s. XVIII) Teòleg
• Francesc de Castellví (1682-1757) Militar austriacista i historiador
• Josep Castellví i Ferran (s. XVIII) Escriptor i corregidor
• Albert Vidal (s. XVIII) Eclesiàstic franciscà
• Fra Magí Català (1761-1830) Missioner franciscà a la costa oest d'Amèrica del Nord
• Ramon Belart i Miquel (1789 – 1840) Escultor
• Salvador Magrinyà (s. XVIII - ? , s. XIX) Físic i militar
• Ramon Bluch (s. XIX - 1901) Eclesiàstic
• Maties Miquel i Torruella (s. XIX – 1903) Pianista
• Marià Pedrol i Balart (1852-1918): farmacèutic i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892)
• Antoni Palau i Dulcet (1867 – Barcelona, 1954) Llibreter
• Josep Conangla i Fontanilles (1875-1965) Polític, assagista i poeta
• Ramon Sabater i Balcells (1877 – Tarragona, 1933) Eclesiàstic
• Josep Gaya i Cendra (1881 – Lleida, 1922) Eclesiàstic i publicista
• Rafael Folch i Andreu (1881-1960) Catedràtic de Farmàcia
• Pere Sanahuja i Vallverdú (1882 – Lleida, 1959) Historiador i frare franciscà
• Josep Folch i Folch (1897 - ?) Polític i agricultor
• Josep Maria Poblet i Guarro (1897–1980) Escriptor i polític
• Josep Porter i Rovira (1901 – Barcelona, 1999) Llibreter i bibliòfil
• Lluís Farré i Magre (1902 - ?) Filòsof
• Josep Andreu i Abelló (1906-1993) Advocat i polític
• Joan Iborra i Farré (1907 - ?) Escriptor
• Jaume Llecha i Sans (1916 – Barcelona, 1970) Violinista
• Maties Palau i Ferré (1921-2000) Pintor i escultor
• Ismael Balanyà i Moix (1921 - 2000) Pintor i gravador.
• Carles Andreu i Abelló (1924-2008) Polític
• Josep Gomis i Martí (1934 - ). Polític.
• Francesc Bonastre i Beltran (1944 - ) Musicòleg i compositor.

[edita] Esport

Destaquen els següents clubs esportius i seccions:

• Casal Montblanquí amb seccions de futbol sala, hoquei sobre patins, bàsquet, ciclisme, patinatge, etc.
• Club Tennis Montblanc
• U.E.Montblanc
• Club Escacs Montblanc
• Club Atlètic Montblanc

[edita] Ciutats agermanades

Montblanc està agermanada amb la població:

• Montblanc, del departament d'Erau (Hérault) a la regió de Llenguadoc-Rosselló (Lengadòc-Rosselhon, en occità) de França.

[edita] Galeria d'imatges

Carrer a Montblanc	Església de Sant Miquel	Església de Santa Maria	Detall de l'església de Santa Maria
Font de la Fruita	Muralla de Montblanc	Portal de Sant Jordi	Detall del portal de Sant Jordi

[edita] Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 334 352 457 1.512 4.098 6.601 6.508 6.413 5.741

1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 5.325 5.079 4.851 4.598 4.421 4.545 5.021 5.244 5.871

1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 - 5.750 5.937 5.892 5.901 6.029 6.243 6.479 6.767 -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1787 incorpora Cogullons; el 1857, Prenafeta i Miramar; el 1887, la Guàrdia dels Prats i Lilla; i el 1940, Rojals.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Montblanc

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
• Montblanc Medieval. Web turístic de Montblanc
• Monestirs de Catalunya. Montblanc

editar	Municipis de la Conca de Barberà
Barberà de la Conca | Blancafort | Conesa | l'Espluga de Francolí | Forès | Llorac | Montblanc| Passanant i Belltall | les Piles | Pira | Pontils | Rocafort de Queralt | Santa Coloma de Queralt | Sarral | Savallà del Comtat | Senan | Solivella | Vallclara | Vallfogona de Riucorb | Vilanova de Prades | Vilaverd | Vimbodí i Poblet