Catalunya Nova

De Viquipèdia

Catalunya Nova és una denominació aplicada als territoris de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al segle XII, és a dir, les antigues taifes de Lleida i Tortosa.

Els límits entre la Catalunya Nova i la Catalunya Vella es troben a les serres a l'oest que separen la conca del Llobregat de les de l'Anoia i del Segre. Correspon, aproximadament, a l'àrea dialectal del català occidental, més el Camp de Tarragona.

La denominació va sorgir al segle XIII per distingir les diferents aplicacions del dret consuetudinari, amb un sistema feudal més arrelat a la Catalunya Vella que la Nova. Per facilitar la repoblació de la Catalunya Nova es van concedir uns furs i uns incentius ben diferents del sistema feudal arrelat a la Catalunya Vella. Modernament, les dues denominacions s'utilitzen en sentit geogràfic.