Catalunya

De Viquip??dia

Catalunya (Catalonha en aran??s i Catalu??a en castell??) ??s un pa??s^[1] europeu de la Mediterr??nia occidental situat a la costa nord-est de la pen??nsula Ib??rica, a l'Estat espanyol. ??s la part m??s extensa del territori hist??ric del Principat de Catalunya i de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Pa??sos Catalans.

Durant la dinastia borb??nica de l'antic r??gim es va continuar dient Principat de Catalunya, denominaci?? que ha perdurat informalment com el Principat per antonom??sia. Avui est?? constitu??t administrativament com a Comunitat aut??noma. El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a naci?? d'una manera ??mpliament majorit??ria en el Pre??mbul de l'Estatut d'autonomia. Tanmateix, la Constituci?? espanyola, en l'article segon, reconeix la realitat nacional de Catalunya com a nacionalitat.^[2]

Catalunya limita al nord amb Fran??a i Andorra, a l'est amb el mar Mediterrani, al sud amb la Comunitat Valenciana i a l'oest amb l'Arag??. La capital n'??s Barcelona. La poblaci?? de Catalunya el 2006 superava els 7 milions d'habitants, en un total de 946 municipis dels quals 59 superen els 20.000 habitants. Dos ter??os de la poblaci?? viuen a la regi?? metropolitana de Barcelona.

Taula de continguts 1 Etimologia 2 Geografia i clima 3 Hist??ria 4 Pol??tica i govern 4.1 La Generalitat de Catalunya 4.2 La Val d'Aran 4.3 Els s??mbols nacionals 5 Divisi?? territorial i administrativa 5.1 Prov??ncies 5.2 Altres ens locals 5.2.1 Els municipis 5.2.2 Les vegueries 5.2.3 Les comarques 5.3 L'Aran 6 Economia 7 Demografia 7.1 Indicadors demogr??fics 7.2 Llengua 7.2.1 Coneixement del catal?? 7.2.2 Coneixement de l'aran??s 8 Cultura 8.1 Belles arts i arts populars 8.2 Costums i tradicions 9 Esports 9.1 Esports a Catalunya 9.2 Esdeveniments internacionals 9.3 Seleccions catalanes 10 Ci??ncia i tecnologia 11 Notes i refer??ncies 12 Enlla??os externs

Etimologia

El nom de Catalunya es va comen??ar a utilitzar a mitjan del segle XII per designar el conjunt de comtats que formaven la Marca Hisp??nica que es van desvincular, gradualment, de la tutela franca fins esdevenir sobirans. L'origen del mot, Catalunya, encara ??s incert i obert a interpretacions. La teoria m??s acceptada ??s que es deriva de "terra de castells",^[3] i que hagi evolucionat del terme castl??, el governador d'un castell.^[4] D'acord amb aquesta teoria, el terme castell?? en seria hom??leg. Una altra teoria suggereix que Catalunya prov?? de "Gothol??ndia" ??s a dir la terra dels gots; de fet, els francs sovint anomenaven el territori catal?? (o fins i tot, la pen??nsula ib??rica) com a G??tia. Altres teories suggereixen que prov?? d'un m??tic pr??ncep alemany, Otger Catal??, o del mot laketani, tribu que habitava les terres del que avui s??n el Vall??s i el Barcelon??s, i que per influ??ncia italiana va evolucionar a katelans i d'aqu?? a catalans.^[5]

Geografia i clima

Catalunya t?? una superf??cie aproximada de 32.000 km². Limita al nord amb Andorra (65,3 km) i l'Estat franc??s (315 km), a l'oest amb l'Arag?? (359,9 km), al sud amb el Pa??s Valenci?? (52,9 km) i a l'est amb la mar Mediterr??nia. La seva situaci?? geogr??fica ha afavorit, des de temps medievals, una relaci?? propera i intensa amb la resta dels pa??sos mediterranis i alhora amb l'Europa continental.

Catalunya t?? una diversitat geogr??fica molt marcada, tenint en compte la superf??cie relativament petita del seu territori. La geografia est?? condicionada pel litoral mediterrani a l'aquest, amb 580 quil??metres de costa, i les grans unitats de relleu dels Pirineus al nord. A l'interior, a l'??rea de Lleida, hi ha una gran depressi?? central. La Serralada Prelitoral separa de l'interior les ??rees costaneres encara que aquestes, a la prov??ncia de Girona, estan dominades per una Serralada litoral. Aix?? doncs, la morfostructura de Catalunya es divideix en tres grans unitats: dues ??rees muntanyoses ???els Pirineus i el Sistema Mediterrani Catal?? (integrat per les Serralades Prelitoral i Litoral)??? i una ??rea interior m??s planera, la Depressi?? Central Catalana.^[6]

Aproximadament el 28,7% del s??l de Catalunya es dedica als conreus; el 15,7% son prats i pastures, l'1% correspon a rius; el 43,4% a boscos, el 6,7% a ??rees urbanes o urbanitzables, i el 4,6% a altres activitats no especificades.^[7]

Catalunya gaudeix d'un clima mediterrani, encara que amb grans variacions de temperatura entre el litoral costaner, amb un clima suau, temperat a l'hivern i molt calor??s a l'estiu; l'interior que t?? un clima continental mediterrani, amb hiverns freds i estius molt calorosos; i les zones muntanyenques pr??ximes als Pirineus, que tenen un clima d'alta muntanya, amb m??nimes sota zero i neu abundant a l'hivern, precipitacions anuals per sobre de 1.000 mm i estius menys calorosos.

El 1990 el govern catal?? va crear el Consell de Protecci?? de la Natura, un ??rgan consultiu en mat??ria de protecci?? de la natura i del paisatge, amb el prop??sit de con??ixer, estudiar, protegir i gestionar el medi natural catal??. Existeixen a Catalunya onze parcs naturals: el Parc Natural de l'Alt Pirineu, Aiguamolls de l'Empord??, el Parc Natural del Cad??-Moixer??, el Cap de Creus, Els Ports, Parc Natural del Montseny, Montserrat, Sant Lloren?? del Munt, la Serra de Montsant i la Zona volc??nica de la Garrotxa; un parc nacional, Aig??estortes i Estany de Sant Maurici; una reserva natural, la Delta del Llobregat; i una reserva marina, les Illes Medes.

Hist??ria

La hist??ria de Catalunya, tant al nord com al sud dels Pirineus es pot dividir en les seg??ents etapes:

• Or??gens de Catalunya
• Edat mitjana de Catalunya
• Edat moderna de Catalunya

A partir de 1659, se separa la Catalunya Nord de la resta dels territoris, com a resultat del Tractat dels Pirineus. A partir de llavors, la hist??ria de la Catalunya Sud, l'actual comunitat aut??noma, compr??n els seg??ents per??odes:

• Hist??ria contempor??nia de Catalunya, que comen??a amb la p??rdua de l'autonomia catalana despr??s dels Decrets de Nova Planta el 1716.
• Segle XX a Catalunya, que inclou la recuperaci?? de l'autonomia durant la Segona Rep??blica Espanyola, abolida durant el r??gim franquista. Despr??s de la transici?? democr??tica espanyola, i l'aprovaci?? de l'Estatut de 1979, Catalunya torn?? a gaudir d'autonomia dintre de l'Estat espanyol. El 2006 es va aprovar i referendar un nou Estatut d'Autonomia que regeix l'organitzaci?? pol??tica i auton??mica de la Catalunya actual.

Pol??tica i govern

La Generalitat de Catalunya

La comunitat aut??noma de Catalunya exerceix el seu autogovern que la constituci?? espanyola li garanteix com a nacionalitat. La norma institucional b??sica de Catalunya ??s l'Estatut d'Autonomia. D'acord amb aquest, l'autogovern de Catalunya s'organitza pol??ticament en la Generalitat de Catalunya. La Generalitat de Catalunya est?? formada per diverses institucions de govern, entre elles:^[8]

• el Parlament de Catalunya: el poder legislatiu del govern catal??; al parlament es realitza el debat pol??tic i es controla i impulsa l'acci?? pol??tica i de govern. Entre les seves potestats, el Parlament aprova els pressupostos de la Generalitat. Est?? constitu??t per un m??nim de 100 diputats i un m??xim de 150, elegits per representaci?? proporcional amb llistes de partits tancades, per un termini de quatre anys;
• la Presid??ncia de la Generalitat, encap??alada pel president. El president ??s la m??s alta representaci?? de la Generalitat i alhora de l'Estat espanyol a Catalunya. La seva funci?? ??s dirigir les accions del Govern; per tant ??s el representat del poder executiu de Catalunya; i
• el Govern o Consell Executiu ??s l'??rgan superior col??legiat que dirigeix l'acci?? pol??tica i l'administraci?? de la Generalitat. El Govern est?? presidit pel president de la Generalitat, el conseller primer i els altres consellers. D'acord amb aquest, les compet??ncies principals del Govern s??n en l'??mbit de l'educaci??, la sanitat i la cultura. El finan??ament de la Generalitat ??s regulat per la Llei Org??nica de Finan??ament de les Comunitats Aut??nomes i per l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.

A m??s d'aquestes institucions, les altres institucions de la Generalitat s??n totes les que cre?? el Parlament mateix. Com a ??rgans de garantia i control, en l'actualitat formen part de la Generalitat, el S??ndic de Greuges, el garant dels drets i les llibertats dels ciutadans, la Sindicatura de Comptes de Catalunya que controla els comptes econ??mics de les institucions p??bliques de Catalunya, i el Consell de Garanties Estatut??ries, que vetlla per l'adequaci?? a l'Estatut i a la Constituci?? de l'Estat espanyol de les disposicions de la Generalitat.

El poder judicial de Catalunya recau sobre el Tribunal Superior de Just??cia, l'??rgan jurisdiccional suprem de Catalunya, segons l'Estatut del 2006. Les compet??ncies del Tribunal Superior de Just??cia inclouen con??ixer els recursos i procediments en els diversos ordres institucionals i tutelar els drets reconeguts per l'Estatut. En tot cas, ??s competent en els ordres jurisdiccionals, civil, contenci??s administratiu i social, i en els altres que es puguin crear en el futur.

El Govern ??s part integrant de la Generalitat de Catalunya. La capital i seu del Govern ??s la ciutat de Barcelona. El President de la Generalitat entre 1980 i 2003 ha estat Jordi Pujol i Soley, de Converg??ncia i Uni??, que fou seguit per Pasqual Maragall i Mira entre el 2003 i el 2006. A data de novembre del 2006, va ser elegit nou president Jos?? Montilla Aguilera.

Catalunya tamb?? disposa d'una policia pr??pia, els Mossos d'Esquadra, la for??a de policia civil m??s antiga d'Europa, els or??gens de la qual es remunten al segle XVIII. Des de 1980 est?? a les ordres de la Generalitat, i des de 1994 es troba en un proc??s de desplegament, que finalitzar?? el 2008, per substituir la Gu??rdia Civil i la Policia Nacional, que depenen directament del Ministeri de l'Interior d'Espanya. L'Estat, per??, conservar?? un nombre limitat d'agents a Catalunya per exercir altres funcions espec??fiques; encarregats de la vigil??ncia dels ports, aeroports, costes, fronteres, duanes, r??gim general d'estrangeria, documents d'identitat, tr??fic d'armes i explosius, protecci?? fiscal de l'Estat i les altres funcions que la Constituci?? estableix.

La Val d'Aran

La Val d'Aran gaudeix d'un r??gim especial dins de Catalunya. L'Estatut d'Autonomia reconeix aquesta entitat territorial i l'atorga una personalitat jur??dica pr??pia i plena d'autonomia amb una organitzaci?? institucional i administrativa espec??fica. La instituci?? de govern de la Val d'Aran ??s el Conselh Generau, format pel S??ndic, el Plen de Conselh??rs Generaus i la Comission d'Auditors de Compdes. El s??ndic ??s la m??s alta representaci?? de la Generalitat a l'Aran.

Els s??mbols nacionals

Catalunya t?? tres s??mbols representatius i distintius propis anomenats estatut??riament s??mbols nacionals:^[9] la bandera, l'himne i la festa nacional.

La bandera o senyera, va sorgir de la translaci?? del senyal de l'escut dels comtes de Barcelona a un teixit. Encara que no n'hi ha cap refer??ncia documental abans del segle XIII, ??s una de les banderes m??s antigues d'Europa.^[10] La bandera catalana ??s una faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix.

L'himne nacional de Catalunya ??s Els Segadors, escrit en la seva forma actual per Emili Guanyavents el 1899. La versi?? musical ??s de Francesc Ali?? de l'any 1892. Els or??gens darrera l'himne es remunten a una primitiva can???? nascuda arran dels fets hist??rics de 1640 durant la guerra dels catalans contra el rei Felip IV, en la qual els pagesos van protagonitzar episodis importants. ??s oficial per llei del Parlament des del 25 de febrer, 1993.

La festa nacional de Catalunya es va constituir com a primera llei que va aprovar el Parlament restaurat de Catalunya el 1980. La diada nacional o Festa de Catalunya, se celebra l'11 de setembre, recordant la p??rdua de les llibertats del mateix dia de l'any 1714, despr??s del Setge de Barcelona, i alhora l'actitud de reivindicaci?? i resist??ncia activa enfront de l'opressi??: l'esperan??a d'un total recobrament nacional.^[10]

Divisi?? territorial i administrativa

Catalunya s'organitza territorialment en prov??ncies. L'Estatut d'Autonomia del 2006 estableix l'organitzaci?? administrativa de Catalunya en tres ens locals: els municipis, les comarques i les vegueries.

Prov??ncies

Catalunya est?? dividida administrativament en quatre prov??ncies, l'??rgan rector de les quals ??s la Diputaci??.

• Prov??ncia de Barcelona
• Prov??ncia de Girona
• Prov??ncia de Lleida
• Prov??ncia de Tarragona

Les capitals de prov??ncia s??n les poblacions del mateix nom: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

Altres ens locals

El territori catal?? est?? organitzat territorialment, d'acord a l'Estatut d'Autonomia del 2006, en municipis, vegueries i comarques, definides en el T??tol II i Cap??tol V del document.

Els municipis

L'Estatut defineix el municipi com l'ens local b??sic i el mitj?? essencial de participaci?? de la comunitat local en els afers p??blic. A m??s, li garanteix autonomia per a l'exercici de les seves compet??ncies i la gesti?? dels seus interessos respectius. Hi ha a Catalunya a l'actualitat 946 municipis. Per sota d'aquests ens locals hi ha les entitats municipals descentralitzades, que tamb?? gaudeixen d'una certa autonomia tot i dependre dels municipis respectius; actualment a Catalunya n'hi ha un total de 58.

Els municipis amb m??s habitants s??n (vegeu la Llista Completa):

Posici??	Municipi	Comarca	Poblaci??
1	Barcelona	Barcelon??s	1.595.110
2	L'Hospitalet de Llobregat	Barcelon??s	251.848
3	Badalona	Barcelon??s	216.201
4	Terrassa	Vall??s Occidental	202.136
5	Sabadell	Vall??s Occidental	201.712
6	Tarragona	Tarragon??s	134.163
7	Lleida	Segri??	127.314
8	Matar??	El Maresme	119.035
9	Santa Coloma de Gramenet	Barcelon??s	118.129
10	Reus	Baix Camp	101.767

Les vegueries

La vegueria, una nova divisi?? territorial, es defineix com un ??mbit territorial espec??fic per a l'exercici del govern intermunicipal i de cooperaci?? local amb personalitat jur??dica pr??pia, i ??s la divisi?? territorial que ha adoptat la Generalitat, d'acord al Estatut del 2006, per a l'organitzaci?? territorial dels seus serveis. Tamb?? gaudeix d'autonomia per a la gesti?? dels seus interessos. L'administraci?? de les vegueries correspon als Consells de Vegueries que van substituir les diputacions.

Les comarques

Finalment, les comarques s??n entitats integrades per municipis per a la gesti?? de les seves compet??ncies i serveis locals. L'actual divisi?? comarcal t?? el seu origen en un decret de la Generalitat de Catalunya de 1936 en vig??ncia fins al 1939 quan seria suprimida pel franquisme. El 1987 la Generalitat torn?? a adoptar aquesta divisi?? territorial i el 1988 s'hi afegiren tres noves comarques. A l'actualitat n'hi ha 41.

L'Aran

La comarca de l'Aran disposa d'un r??gim jur??dic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers p??blics del seu territori. La seva instituci?? de govern ??s el Conselh Generau, format pel S??ndic, el Plen des Conselh??rs e Conselh??res Generaus i la Comission d'Auditors de Comdes. El s??ndic hi ??s la m??s alta representaci?? i l'ordin??ria de la Generalitat a l'Aran. La llengua pr??pia de l'Aran ??s l'aran??s o occit??, la qual tamb?? ??s oficial a Catalunya.

Comarques de Catalunya
Alt Camp | Alt Empord?? | Alt Pened??s | Alt Urgell | Alta Ribagor??a | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empord?? | Baix Llobregat | Baix Pened??s | Baixa Cerdanya | Barcelon??s | Bergued?? | Conca de Barber?? | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Giron??s | Maresme | Montsi?? | Noguera | Osona | Pallars Juss?? | Pallars Sobir?? | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripoll??s | Segarra | Segri?? | Selva | Solson??s | Tarragon??s | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vall??s Occidental | Vall??s Oriental
Comarques hist??riques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rossell?? | Vallespir

Economia

Economia
PIB (PPP)	??? 170.450 milions
PIB per c??pita	??? 24.858 (2005)
Creixement real PIB	3,3% (2005)
RNB per c??pita	n/a
Inflaci?? anual	4,1% (2005)
Taxa d'atur	6,6% (2006)
Importacions	??? 67.748 milions
Exportacions	??? 42.087 milions
Font: CIA Factbook i el [1]

Catalunya ??s un pa??s de tradici?? industrial des del segle XIX. En l'actualitat la ind??stria, el turisme i els serveis s??n els principals sectors econ??mics de Catalunya. El creixement mitj?? anual del per??ode 1995-2004 en termes reals va ser inferior a la mitjana espanyola. No obstant, el 2005 va cr??ixer un 3,3%, el mateix percentatge que la mitjana espanyola i per damunt la mitjana europea. Segons les mateixes fonts, Catalunya es troba a la quarta posici?? de la classificaci?? de comunitats segons llur Producte Interior Brut per c??pita en paritat de poder adquisitiu i aporta el 18,8% del PIB total d'Espanya, 25,5% del sector industrial del PIB i el 17,5% del sector dels serveis.^[11] La taxa d'atur catalana, el 2005 era del 6,6%.

Com a percentatge del total espanyol, les exportacions d'alta tecnologia de Catalunya representaren, el 2005, el 34,6%. El mateix any les importacions de Catalunya van representar el 29% del total espanyol i les exportacions el 26,8%. De les despeses per a la recerca i el desenvolupament de l'Estat, el 22,8% es van realitzar a Catalunya.^[11]

Catalunya ??s la primera destinaci?? tur??stica d'Espanya; el 2005 va rebre 13,2 milions de turistes entre gener i novembre, equivalent al 25,3% de tots els turistes que van arribar a Espanya, un increment del 12,7% en un any. Les principals destinacions tur??stiques de Catalunya s??n la ciutat de Barcelona i les platges de Costa Brava i de Costa Daurada, aix?? com els Pirineus amb 10 estacions d'esqu??: Vaqu??ira-Beret, La Molina, Espot Esqu??, La Masella, Port Ain??, Vall de N??ria, Bo?? Ta??ll, Port del Comte, Rasos de Peguera, Tavascan Pleta del Prat i Vallter 2000.

El preu de l'habitatge a Catalunya ??s el segon m??s alt d'Espanya, despr??s de Madrid. El 2005 es pagaven 3.397 euros per metre quadrat. No obstant, per ciutat, Barcelona ??s la ciutat m??s cara d'Espanya, amb un preu mitja de 3.700 euros el metre quadrat.

Des del punt de vista financer, cal destacar la tradici?? i ??xit de les caixes d'estalvis de Catalunya, major, fins i tot, que els bancs privats. De les 46 caixes d'estalvi espanyoles, 10 s??n catalanes. Destaquen, especialment, La Caixa, la primera caixa d'estalvis d'Europa i Caixa Catalunya. Dels bancs, el m??s important de Catalunya ??s el Banc de Sabadell, el quart grup bancari m??s gran de l'Estat.

Demografia

Indicadors demogr??fics

La poblaci?? catalana en l'actualitat supera els 7 milions d'habitants.^[12] Segons l'Institut d'Estad??stica de Catalunya la poblaci?? de Catalunya el 2005 era de 6.995.206 habitants, el 15,9% del total de la poblaci?? espanyola. D'aquests, 603.636 o el 8,9% eren estrangers, el 22,3% del total d'estrangers que habiten a Espanya. Aproximadament 1,5 milions viuen a la capital, la ciutat de Barcelona (el 22,8% de la poblaci?? de Catalunya); i 5 milions viuen a l'??rea metropolitana de Barcelona, (el 72,7% de la poblaci?? total de Catalunya), fent-la una de les ??rees metropolitanes m??s grans d'Europa. Per contra, les zones m??s despoblades de Catalunya s??n les comarques pirinenques.

Al voltant de 2,5 milions de persones viuen en un radi de 25 km des de la capital. Dins la primera corona metropolitana es troben ciutats com ara l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Cornell??. Les principals poblacions de la segona corona s??n Terrassa, Sabadell, Montcada i Reixac, Granollers, Martorell, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Gav?? i Castelldefels.

Catalunya ha rebut diverses onades d'immigrants al llarg del segle XX. El 1900 la poblaci?? de Catalunya era de dos milions d'habitants. En la d??cada de 1960 ja comptava amb m??s de cinc milions d'habitants; aquest creixement no nom??s va ser degut a l'explosi?? demogr??fica natural ans tamb?? al gran contingent migratori des de diverses regions d'Espanya, especialment d'Andalusia, M??rcia i Extremadura. Una segona onada migrat??ria hi va arribar des de principis de la d??cada de 1990, aquesta vegada no nom??s d'altres regions d'Espanya sin?? de l'estranger.

La taxa de natalitat, el 2005 era de l'11,6% i la taxa de mortalitat, del 8,9%.^[13][14] La taxa de creixement poblacional era del 2%. Pel que fa a la pir??mide d'edats, el grup m??s nombr??s es troba entre els 20 i 50 anys d'edat, i com ??s el cas de la majoria de les societats europees benestants, es percep un envelliment substancial de la poblaci?? (??s a dir, el cohort d'ancians cada vegada ??s major)^[15] i alhora un increment en l'esperan??a de vida, que arriba als 80 anys.^[16]

Llengua

La llengua pr??pia de Catalunya ??s el catal??, excepte a la Vall d'Aran on ho ??s l'aran??s. Tant el catal?? com el castell??, llengua oficial de l'Estat espanyol, s??n oficials en tot el territori. L'occit??, denominada aran??s a la Vall d'Aran, ??s tamb?? oficial a Catalunya. Segons les dades de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya, el 48,8% dels catalans considera el catal?? com a llengua pr??pia, el 44,32% la considera el castell?? i el 0,04% l'aran??s. El 3,18% de la poblaci?? resident de la comunitat t?? una altra llengua no oficial com a llengua materna.^[17]

Coneixement del catal??

Segons les dades del 2001,^[18] el 94,5% de la poblaci?? de Catalunya coneix el catal??, encara que nom??s el 50% la considera la seva llengua de parla habitual. La taula seg??ent mostra el coneixement i ??s del catal?? a Catalunya:

Catal??
Coneixement	Persones	Percentatge
L'ent??n	5.872.202	94,5%
La sap parlar	4.630.640	74,5%
La sap llegir	4.621.404	74,4%
La sap escriure	3.093.223	49,8%
Poblaci?? total	6.215.281	100%

Coneixement de l'aran??s

La taula seg??ent mostra les dades sobre el nivell de coneixement de l'aran??s a la Vall d'Aran. Els percentatges corresponen a la poblaci?? total d'aquest territori i no pas a la poblaci?? total de Catalunya.

Coneixement de l'aran??s
Coneixement	Persones	Percentatge
L'ent??n	6.712	88,88%
El sap parlar	4.700	62,24%
El sap llegir	4.413	58,44%
El sap escriure	2.016	26,69%

Cultura

Belles arts i arts populars

Catalunya ha donat al m??n moltes figures importants en els ??mbits de la cultura. Els pintors catalans m??s coneguts internacionalment s??n Salvador Dal??, Joan Mir?? i Antoni T??pies. Molt enlla??at amb l'ambient pict??ric catal??, va ser el malagueny Pablo Picasso que va viure a Barcelona durant la seva joventut, formant-s'hi com a artista i iniciant-hi el moviment del cubisme. Altres artistes pl??stics catalans s??n Ramon Casas, Josep Maria Subirachs i Mari?? Fortuny. Els museus pict??rics m??s rellevants de Catalunya s??n el Teatre-Museu Dal??, el Museu Picasso de Barcelona, la Fundaci?? Antoni T??pies, la Fundaci?? Joan Mir??, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Centre de Cultura Contempor??nia de Barcelona (CCCB) i el CaixaF??rum.

En l'??mbit de l'arquitectura es van desenvolupar i adaptar a Catalunya els diversos estils art??stics predominants a Europa, deixant petjada en les moltes esgl??sies, monestirs i catedrals, d'estils rom??nic (els millors exemples de la qual es troben a la Catalunya Vella) i g??tic (els millors exemples de la qual es troben a les ciutats i a la Catalunya Nova). Altres exemples s??n l'arquitectura renaixentista, barroca i neocl??ssica. El modernisme, a la fi del segle XIX es presenta com l'art nacional, en especial en les arts decoratives. Els arquitectes catalans de renom mundial d'aquest estil s??n Antoni Gaud??, Llu??s Dom??nech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch. En l'??mbit del racionalisme arquitect??nic, destacaren Josep Lluis Sert, Torres Clav??, i altres. M??s recentment, destaquen els urbanistes Josep A. Coderch i Ricard Bofill entre molts altres.

En la literatura, destaquen dos moments hist??rics d'esplendor de les lletres catalanes. El primer comen??a amb les cr??niques historiogr??fiques dels segles XIII i XIV contempor??nies a les novel??les cavalleresques del valenci?? Joanot Martorell i la poesia del tamb?? valenci?? Ausi??s March. El segon moment d'esplendor va comen??ar durant el segle XIX amb la Renaixen??a cultural i pol??tica. Destacaren Jacint Verdaguer, Narc??s Oller, Joan Maragall i ??ngel Guimer??. Durant el segle XX es van desenvolupar el noucentisme i els moviments d'avantguarda i hi destacaren els poetes Josep Carner, Carles Riba i J.V. Foix. Durant la Guerra Civil i el per??ode del franquisme destacaren Josep Pla, Merc?? Rodoreda i Salvador Espriu.

L'??mbit de la m??sica ??s un dels sector m??s vigorosos de la ind??stria cultural catalana, pel nombre d'activitats i esdeveniments musicals aix?? com per la xarxa de recintes musicals, productores, compositors, int??rprets i grups de diferents g??neres que van n??ixer a Catalunya. Entre els compositors de m??sica culta catalana m??s hom pot citar el violoncel??lista Pau Casals, la pianista Al??cia de Larrocha i el violinista de gamba i music??leg Jordi Savall. Entre els cantants d'??pera destaquen Vict??ria dels ??ngels, Montserrat Caball??, Jaume Aragall i Josep Carreras.

Entre els cantautors de m??sica popular en llengua catalana destaquen els artistes del moviment de la Nova Can????, com ara Llu??s Llach, Joan Manuel Serrat, Maria del Mar Bonet i Francesc Pi de la Serra; en castell?? van destacar Serrat, Luis Eduardo Aute i Manolo Garc??a. En el jazz destaca Tete Montoliu, i en el rock El ??ltimo de la Fila, Sopa de Cabra, Els Pets i amb un estil m??s pop, Gossos. La m??sica electr??nica, experimental i independent s'ha vist beneficiada amb la celebraci?? de festivals com ara LEM, el S??nar o el Primavera Sound.

Costums i tradicions

La sardana es considera la dansa nacional de Catalunya. ??s una dansa de grup que es balla en rotllana, on els balladors s'agafen de les mans, si ??s possible home-dona-home-dona... mirant tots al centre de la rotllana. S'acompanya amb el so dels instruments de vent de la cobla. El ball de bastons i la jota de les Terres de l'Ebre tamb?? s??n danses populars catalanes, aix?? com les cantades d'havaneres, pr??pies de la costa.

Una manifestaci?? molt rellevant i molt coneguda internacionalment ??s l'aixecament de castells (torres humanes), tradici?? original del Camp de Tarragona, i que s'ha est??s a altres regions de Catalunya. Els participants rivalitzen per formar-ne es m??s alts i de millor estructura, coronats amb l'enxaneta, un nen o nena que aixeca el bra??.

El 23 d'abril, se celebra Sant Jordi, patr?? de Catalunya. Aquesta festa se celebra amb la tradici?? de regalar roses i llibres als familiars i amics.

El 23 de juny, vig??lia del dia de Sant Joan, es celebra la revetlla de San Joan. La tradici?? antiga popular inclou cremar fogueres per a allunyar els dimonis, les malalties i altres desgr??cies; es menja coca i es beu cava.

Esports

Esports a Catalunya

Catalunya ??s un pa??s amb gran tradici?? esportiva, especialment des de finals del segle XX, data en qu?? s'hi van fundar els grans clubs en tots els ??mbits que, en alguns casos, van ser els primers a fundar-se d'Espanya. Els esports m??s populars s??n el futbol, el b??squet, el tennis, el hoquei i d'altres. Cal esmentar tamb?? l'afici?? per l'esqu??, i les nombroses estacions d'esqu?? situades als Pirineus catalans.

Els clubs de futbol m??s importants de Catalunya s??n el Futbol Club Barcelona i el RCD Espanyol, ambd??s de Barcelona, que jugen a la primera divisi?? del futbol espanyol. Altre equip important ??s el Gimn??stic de Tarragona, de la segona divisi??. El FCB ha guanyat 18 vegades el t??tol de campi?? de la Lliga Espanyola i dues vegades la Lliga de Campions, a m??s d'altres t??tols importants.

Esdeveniments internacionals

Cataluya ha organitzat dos dels esdeveniments esportius internacionals m??s importants: els Jocs Ol??mpics d'estiu, i sent-ne l'??nica seu espanyola a fer-ho, el 1992, els Jocs Mediterranis de 1955, els campionats del m??n d'atletisme i nataci??, i l'Eurobasket. Catalunya va ser seu local per a la Copa del M??n de Futbol d'Espanya el 1982. S'hi celebren tamb?? el Gran Premio de Espa??a de F??rmula 1, i el Gran Premi de Catalunya de MotoGP en el Circuit de Catalunya de Montmel??; aix?? com el Ral??li Costa Brava.

Seleccions catalanes

Dotze federacions esportives catalanes s??n oficialment reconegudes per les federacions internacionals. Aquestes federacions compten amb seleccions en catorze disciplines, cap d'elles ol??mpica, que participen a nivell internacional de manera oficial, representant Catalunya. Les catorze seleccions catalanes s??n de futbol sala, corfbol, pitch & putt, futbol australi??, fisicoculturisme, taekwondo, twirling, kickboxing, karate, icestock, raquetball, carrera de muntanya, esqu?? de muntanya i escalada.

Ci??ncia i tecnologia

La recerca cient??fica i tecnol??gica ha estat un dels pilars del desenvolupament econ??mic i industrial de Catalunya. Alguns dels cient??fics m??s c??lebres de Catalunya s??n Narc??s Monturiol, l'astr??nom Josep Comas i Sol??, el climat??leg Eduard Fontser?? i el bioqu??mic Joan Or??. En la recerca cient??fica econ??mica destaca Andreu Mas-Colell.

Actualment tant el govern com les empreses privades estan realitzant grans inversions econ??miques per a potenciar les recerques cient??fiques i tecnol??giques, no nom??s dels centres universitaris ans tamb?? en les institucions de recerca privades. Destaca en aquest cas el Consell Superior d'Investigacions Cient??fiques de Catalunya.

Notes i refer??ncies

Enlla??os externs

Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia:
	Commons.
	[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons].
	Viccionari.
	Viquidites.
	Viquiesp??cies.
	Viquillibres.
	Viquinot??cies.
	Viquitexts.
	Viquiversitat.

• P??gina de la Generalitat de Catalunya
• Estatut d'Autonomia del 2006
• Institut d'Estad??stica de Catalunya Informaci?? estad??stica detallada de Catalunya
• Catalonia a la Classic Encyclopedia, basada a la Edition of the Encyclopaedia Britannica de 1911