Cap de Creus
De Viquipèdia
El Cap de Creus, està situat en la comarca gironina de l'Alt Empordà , a Catalunya, al nord del golf de Roses, a l'extrem nord-est de la península Ibèrica, constituint el seu punt més oriental.
És un promontori abrupte i rocós, de 672 m de altitud, que s'alça sobre la Mediterrània formant una petita península de caràcter muntanyós, tallada per nombroses entalladures, a forma de petites cales, orientades en funció de l'estructura de la pissarra. Des d'un punt de vista geològic i morfològic, forma part dels estreps dels Pirineus orientals, que s'enfonsen dintre del mar pel massís del cap de Creus. Sobre terrenys granítics i d'estructura laminar de l'ordovicià (paleozoic).
Està influenciat per les onades, provocades fonamentalment per la tramuntana , nom que rep un vent fred que bufa del nord i nord-oest, i pels vents de llevant. En aquesta àrea es registren unes precipitacions anuals que van entre els 500 i 800 mm; es tracta, per tant, d'un clima mediterrani humit, caracteritzat per la suavitat tèrmica i unes precipitacions moderades.
Presenta una vegetació dominant de matolls i formacions arbustives.
El cap de Creus, té un far al seu extrem més oriental, que es troba a 87 m d'altitud i que arriba amb el seu senyal lumínic fins a 34 milles.
[edita] El Cap de Creus, font d'inspiració artística
La força del cap de Creus en tant que matèria artística, plàstica o literària ha estat font d'inspiració per a escriptors i artistes. El gran masturbador, de Salvador Dalí ([1]) s’inspira, segons sembla, en una roca de cala Cullaré. En el seu poemari Somni de Cap de Creus, el poeta Carles Fages de Climent recrea el trànsit des del paganisme difús de l'Empordà grecollatí al cristianisme que basteix esglésies damunt els fonaments dels antics temples pagans. Eugeni d'Ors, J. V. Foix, Josep Maria de Sagarra o Josep Pla també van caure sota l'influx de la fascinació del paisatge mineral del cap, poblat de formes fantàstiques producte de l'erosió del mar i el vent.
[edita] Geografia i Història
Es troben restes del poblament d'aquesta zona ja durant el periode prehistòric. La zona està esquitxada de diverses restes de dolmens. Durant l'antiguitat els Rodis fundaren a prop de l'istme, Roses. Més al Nord ja en ple cap de Creus trobem Cadaqués i més al nord hi ha, a les acaballes del cap, El Port de la Selva. Durant l'época medieval es funda el Monestir de Sant Pere de Rodes. Ben entrat el segle XX es crea el Parc Natural del Cap de Creus
Al cim del puig Pení hi ha les instal·lacions d'una estació de radar (Esquadró de Vigilància Aèria número 4, EVA-4) que pertany al Exercit de l'Aire espanyol, construïda pels Estats Units l'any 1959.
[edita] Enllaços externs
