Josep Puig i Cadafalch
De Viquipèdia
Josep Puig i Cadafalch | |
Informació Personal | |
---|---|
Nom | Josep Puig i Cadafalch |
Nascut el | 17 d'octubre de 1867 |
Nascut a | Mataró |
Mort el | 23 de desembre de 1956 |
Mort a | Barcelona |
Obra | |
Principals edificis | Casa Amatller Casa Terrades Fàbrica Casaramona |
Premis i reconeixements | Premi Martorell atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'obra Arquitectura romànica a Catalunya. |
Josep Puig i Cadafalch (Mataró (Maresme), 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956). Fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i polític català. Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1925)
Entre les seves obres més conegudes figuren la Casa Amatller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Especialista en art romànic de fama internacional i promotor de les excavacions d'Empúries a partir del 1908.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Quan era estudiant va entrar al Centre Escolar Catalanista (1887). Allà va començar a formar part del grup la Renaixença, treballant a Mataró, la seva ciutat natal. Es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques el 1889, i el 1891 va acabar els seus estudis d'arquitectura a Barcelona.
Es va casar en 1910 amb Àngels Macià i Monserdà, filla de l'escriptora feminista Dolors Monserdà de Macià.
Va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956).
[edita] Activitat docent
Va ser nomenat professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1901-1902), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne a Joaquim Raspall. També va impartir classes a l'universitat de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a l'Institut d'Art et Archéologie de París (1930).
Presentà comunicacions al Congrés Arqueològic de França a Carcassona-Perpinyà (1906), als internacionals d'història de l'art de París (1921) i Roma (1922) i als d'estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927).
Va estar nomenat Doctor honoris causa per les universitats de Friburg (1923), París (1930) i Toulouse (1949).
[edita] Trajectòria política
Participà en la I Assemblea de la Unió Catalanista de Manresa (1892), pertangué a la Lliga de Catalunya i col·laborà a "La Renaixença" i al setmanari "La Veu de Catalunya", i fou un dels fundadors del diari del mateix nom, al qual contribuí, els primers anys, amb articles molt contundents. Cofundador de la Lliga Regionalista (1901), fou membre del seu Comitè d'Acció Política.
En 1905 publica un article a la Veu de Catalunya que sota el títol "A votar! Per l’Exposició Universal", no només demanava el vot per al seu partit, sinó que proposava la realització d'una exposició com la de Barcelona de 1888. Aquesta idea, basada en la modernitat que aportava la implantació de l'electricitat, és va materialitzar en l'Exposició Internacional de 1929 a Barcelona.
És elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1906). Posteriorment és elegit diputat a les Corts per Solidaritat catalana (1907-1909) i al 1913 diputat provincial al Congrés de Diputats.
El 1917 fou nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya en substitució del finat Enric Prat de la Riba, creant escoles i institucions culturals, afavorint una millora de la infraestructura i de l'explotació agrària a Catalunya. Va ocupar el càrrec fins que el general Primo de Rivera, durant la dictadura militar, dissolgué la Mancomunitat (20 de març de 1925) i intentà desfer-ne l'obra política i cultural.
Puig i Cadafalch conscient de les possibles represàlies polítiques de la dictadura, va amagar tot el seu arxiu personal amb documents de la Mancomunitat, de Prat de la Riba i del seu treball com a arquitecte en una doble paret a casa seva. En 2003, 80 anys més tard, varen ser descoberts per la família i, després d'una llarga negociació, venuts a la Generalitat de Catalunya.[1]
Va estar exil·liat a França entre 1936 i 1942, i al seu retorn no va poder exercir d'arquitecte[2].
[edita] Activitat com arquitecte
[edita] Urbanista
Entre els anys 1892 i 1896 va ser arquitecte municipal de Mataró, desenvolupant la xarxa de clavegueram, la restauració de la creu de terme i treballant en l'edifici del Rengle (el mercat cobert).
A Barcelona, com a urbanista dirigeix la segona fase de les obres d'apertura de la Via Laietana entre la plaça de l'Àngel i el carrer de Sant Pere Més Baix, al sector de la capella de Santa Àgata (1914) i l'agençament de la Plaça de Catalunya (1923), que dugué a terme l'ajuntament de l'època de Primo de Rivera amb alteracions importants.
Restaurà les esglésies de Sant Martí Sarroca (1906) i de Sant Joan de les Abadesses.
Deixeble de Domènech i Montaner, va viure el final del modernisme i el principi del Noucentisme. Té diverses etapes diferenciades:
[edita] Modernisme
La primera etapa com arquitecte propi, l'època rosa (Modernisme) agafa com a símbol la casa pairal aristocràtica catalana i busca la seva inspiració amb models nòrdics. Treballa a Mataró i Argentona, la vila on estiuejava.
L'obra vista combinada amb rajola i forja defineixen el seu estil arquitectònic.
En aquesta etapa destaquen la Casa Martí (1896), la casa Amatller (1898-1900) la Casa de les Punxes (1905)).
També destaca en aquesta època l'arquitectura industrial: primera fàbrica Casaramona (Barcelona), granja Terrades (Seva) o la fàbrica Carbonell Sussagna (Canet de Mar).
[edita] Racionalisme
La segona etapa de la seva arquitectura es coneix com l'època blanca (Racionalisme) que correspon als gustos de la nova èlit burgesa, pràctica i ordenada. Hi pertany la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Pere Company.
[edita] Neoclassicisme
La tercera etapa és l'època groga (Monumentalisme). Es desenvolupa durant el període de l'Exposició Universal de 1929 a Barcelona, on va ser el primer arquitecte. Aquesta època està caracteritzada pel monumentalisme i el neoclàssic, el color groc de les façanes i la imitació de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valencià i andalús. Va projectar la Casa Pich i Pon inspirant-se en l'arquitecte americà Louis Sullivan.
[edita] Historiador
Va ser membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1942 va ser nomenat president de l'Institut d'Estudis Catalans, presidència que va ocupar fins a la seva mort el 1956.
Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'art romànic, publicant:
- L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18), junt amb Antoni Falguera i Josep Goday i Casals que els proporcionà un gran prestigi internacional.
- La geografia i els orígens del primer art romànic (1930)
- L’arquitectura romana a Catalunya (1934)
- L’architecture gothique civil en Catalogne (1935)
- L’escultura romànica a Catalunya (1949-52)
Imatges obres desaparegudes
Les Quatre Columnes, a Montjuïc (Barcelona) |
[edita] Principals obres
[edita] Andorra
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1940 | Església de Sant Esteve | Andorra la Vella | Reconstrucció del pis superior del campanar i l'antiga porta lateral de l'església romànica. | Correcte |
[edita] Argentona
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1897-1905 | Casa Puig i Cadafalch | Pça de Vendre s/n | Casa d'estiueg de l'arquitecte feta a partir de la transformació de tres edificis. Amb un interior laberíntic i un estil d'influència medieval, presenta unes façanes amb elements arquitectònics modernistes. | Regular | |
1897 | Capella del Sagrament | Pça de l'Església | Ampliació de la capella del Sagrament de l'església de Sant Julia d'Argentona. L'exterior de la capella està decorat amb un ràfec amb gàrgoles i rajoles modernistes. | Molt bé | |
1898 | Can Calopa | C/ Riudemeia, 8 | Reformes en un casal pre-existent. La tanca de forja i rajola, la portalada feta de maó i una sala amb decoració modernista són els elements intervinguts per Puig i Cadafalch. | Correcte | |
1898 | Casa Garí | Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | Casa pairal convertida per Puig i Cadafalch en un auntèntic palau nobiliari, sintetizant tots els corrents estètics de l'avantguarda del moment. | Molt bé |
[edita] Barcelona
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1893 | Joieria Macià | C/ Ferran 18 | Realitzà la decoració de la joieria. | Desapareguda | |
1896 | Casa Martí | C/ Montsió, 3 bis | A la planta baixa es troba el local Els Quatre Gats, seu de reunió dels artístes modernistes. | Molt be | |
1898-1900 | Casa Amatller | Passeig de Gràcia, 41 | L’industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va transformar un edifici del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi, i va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparença de palau gòtic urbà. | Molt be | |
1900 | Casa-estudi dels fotògrafs Napoleon | la Rambla, 18 | Edifici entre mitgeres, de planta baixa, principal i tres plantes projectat anteriorment per Francesc Rogent. En 1900 s'encarreguen unes reformes a Puig i Cadafalch. | Totalment transformada per a ubicar el Frontó Colom en 1941. | |
1901 | Casa Macaya | Passeig de Sant Joan, 108 | Residència urbana amb façana blanca i esgrafiats amb unes obertures amb decoració escultòrica amb capitells d’Eusebi Arnau amb temes molt contemporanis. | Molt be | |
1901 | Casa Muntadas | Av.Tibidabo 48 | Recrea la façana d'una típica masia catalana, decorada amb estucats florals que enmarquen les portes i finestres. | Molt be. | |
1902 | Café Torino | ? | Destruit | ||
1902 | Hotel Terminus | Aragó 282 | Hotel ubicat a l'estació de tren d'Aragó-Passeig de Gràcia. | Desaparegut als anys 60. | |
1903 | Casa Serra | Rbla. de Catalunya, 126 | La façana construida en pedra i magníficament decorada, s'asimila a l'estil plateresc, i és obra d'Eusebi Arnau. | Molt be | |
1903 | Casa-taller Mercè Pastor | Tibidabo | Sense documentació | ? | |
1904 | Casa Polo | Sense documentació | |||
1904 | Casa Trinxet | C/ Còrcega, 268 | Destruida en 1966 | ||
1904 | Panteó Terrades | Sense documentació | ? | ||
1904-1906 | Palau del Baró de Quadras | Av.Diagonal 373 | El Baró de Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 la construcció de la seva nova casa de Barcelona després d’haver acabat el seu palau a Massanes. L’edifici es actualment la seu de la Casa Àsia. | Molt be | |
1905 | Casa Terrades Casa de les Punxes |
Av. Diagonal, 416-420 | Edifici d'habitatges d'apariencia "medieval", és una de les seves obres mes espectaculars. | Molt be | |
1905 | Farmàcia Sastre i Marquès | C/ Hospital, 109 | La finca va ser enderrocada a l'obrir la rambla del Raval. | Desapareguda | |
1905 | Casa Sastre i Marqués | C/Cardenal Vives i Tutó, 29-35 | Habitatge unifamiliar que s'emmarca a l'època blanca. L'arquitecte va combinar el maó amb els esgrafiats i rajola de ceràmica vidriada. Cal destacar una glorieta a l'angle del jardí | Restaurada recentment. | |
1908 | Torre Pastor de Cruilles | Ctra. Vallvidrera al Tibidabo, 102 - 104 | Habitatge unifamiliar i estudi, encarregat per Mercedes Pastor, a l'estil de les cases senyorials catalanes del segle XV. Té un cos massís a quatre aigües, amb gran ràfec i una torre angular. Entre els elements arquitectònics destaca la disposició dels carreus en opus spicatum. | Regular | |
1909 | Casa Llorach | C/Muntaner, 265 | Encàrrec de Concepció Dolsa, vídua de Llorach. | Destruida | |
1910 | Casa Àngels Macià i Monserdà | C/Anglí | ? | ||
1911 | Casa Pere Company | C/ Buenos Aires, 56-58 | Correspon a l'època blanca i té un aire nòrdic. Comprada als anys 40 pel Dr. Melcior Colet, va ser restaurada al 1986 per Joan Bassegoda i Nonell per a acollir el museu de l'esport de Catalunya. | Molt be | |
1911 | Fàbrica Casaramona | Av.Marquès de Comillas,6-8 | La Fàbrica Casaramona es un projecte del arquitecte Puig i Cadafalch encarregat per Casimir Casaramona i Puigcercós, propietari de negocis tèxtils, d'edificar una nova fàbrica al peu de Montjuïc, per substituir-ne una d'anterior destruïda per un incendi. Actualment allotja el CaixaFòrum | Molt be | |
1913 | Casa Joaquim Carreras "Santa Margarita" | Sarrià | ? | ||
1914 | Palau de la Generalitat de Catalunya | Pça. Sant Jaume, 4 | La instauració de la Mancomunitat suposà la recuperació del Palau de la Generalitat com a símbol del catalanisme. Enric Prat de la Riba encarregà a Puig i Cadafalch la rehabilitació i eliminació dels signes deixats durant dos segles d'ocupació borbònica. | Correcte | |
1914 | Casa Muley Afid | Psg. Bonanova, 55 | Construida per encàrrec d'un soltà marroquí exiliat a Barcelona, és un edifici, de cert aroma oriental. Actualmente acull el consulat de Mèxic i està totalment restaurat. | Molt be | |
1917 | Casa Puig i Cadafalch | Provença 231 | ? | ||
1918 | Restaurant de la Font del Gat | Parc de Montjuïc | Va refer les obres d'urbanització de la zona de la font del Gat dissenyades per Jean Claude Nicolas Forestier dins del pla d'urbanització de la muntanya de Montjuïc i va incorporar el restaurant. | Regular | |
1920 | Casa Carreras | C/ Montsió, 5 | No pot descartar-se que es tracti només de la reforma d’un edifici existent. A la façana del passatge hi ha dos plafons de rajoles pintades. Un amb sant Joaquim, sobre el portal del número 4 i, més a la vora de Montsió, un altre amb sant Eloi, d’excel·lent dibuix modernista sota fornícula de pedra molt ornamentada. | Molt be | |
1919 | Quatre Columnes | Pça. Cascades, s/n | Les quatre columnes jòniques eren un monument a la catalanitat, lligada a la idea del progrés que representava la fira. Foren enderrocades per la dictadura de Primo de Rivera. | Enderrocades | |
1920 | Palaus d'Alfons XIII i de Victòria Eugènia Fira de Barcelona |
Pça. Cascades, s/n | Són els dos únics palaus de Puig al complex construït per l'exposició Internacional de 1929. Entre els dos, a la part frontal de l'avinguda i conformant la plaça, es trovaben les Quatre Columnes. | Correcte | |
1921 | Casa Pich i Pon | Pça. Catalunya, 9 | Es tracta d'una reforma d'un edifici original de Josep Vilaseca i Casanovas dedicat a oficines, llevat del pis superior que va ser l'habitatge del propietàri. | Correcte | |
1922 | Casa Luis Guarro | Via Laietana, 37 | Edifici d'oficines entre mitgeres d'estil noucentista. | Regular | |
1924 | Casa Casaramona | Psg. de Gracia, 48-52 | . | Regular | |
1928 | Casa Rosa Alemany | Av. República Argentina, 6 | Atribuida també a Lluís Planas, és un edifici d'habitatges, de planta baixa i sis plantes pis d'estil noucentista. La composició de la façana juga al voltant de l'ubicació de les tribune si balcons que són diferents a cada pis. A sobre del portal hi ha una estàtua de Diana caçadora. | Correcte |
[edita] Canet de Mar
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1898 | Restaurant de l'ermita de la Misericòrdia | ? | ? | Correcte | |
1903 | Fàbrica Carbonell Sussagna | ? | ? | ? |
[edita] Esplugues de Llobregat
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1904 | Panteó Garí | Sense documentació | ? |
[edita] la Garriga
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1902 | Casa Furriols | C/ Carrerada, 1 | Casa unifamiliar de dos plantes i golfes amb coberta a dos aigües. D'estructura molt sencilla, destaquen els delicats esgrafiats de la façana principal. La tanca del carrer està decorada amb les mateixes rajoles que faria servir a la casa Carreras. | Correcte |
[edita] Lloret de Mar
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1902 | Panteó Costa i Macià | Cementiri de Lloret de Mar | Panteó amb cobert a dues vessants, obert en tres dels seus costats amb buits amb arc de mig punt i pilars acabats amb capitells, tancats amb un treball de forja molt elaborat d'Eduard Ballarin. Les escultures són d'Eusebi Arnau i els mosaics de Lluís Brú i Salelles. | Correcte | |
1903 | Creu de Terme, oratori i reformes | Sant Pere del Bosc | L'indià Nicolau Font i Maig, comte de Jaruco, va encarregar a Puig la direcció de la reforma del santuari de Sant Pere del Bosc, en el que participaren Enric Monserdà i Vidal amb les pintures de l'església i Eusebi Arnau amb les escultures. Puig dissenyà per al camí d'accés, un oratori a la Mare de Deu de Gràcia i una creu de terme, amb un Sant Jordi obra d'Arnau, i al que mossèn Cinto Verdaguer li dedicà unes estrofes al seu càntic "La Creu". | Correcte |
[edita] Massanes
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1900 | Palau del Baró de Quadras | Mas Quadres | Gran casal, d'estil neogòtic construït per l’industrial Manuel Quadres i Feliu, primer Baró de Quadras. Amb disseny de planta quadrada amb tres pisos i dues torres amb merlets a cada costat. Té un portal adovellat amb l’escut familiar. | Correcte |
[edita] Mataró
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1891 | Casa Sisternes | C/ Sant Simó, 18 | Està considerada la primera obra de l'arquitecte. Destaquen les línies decoratives de la façana d'obra vista combinada amb rajola i forja, que defineixen el seu estil. | Regular | |
1893 | Edif.del Rengle | Pça. Gran s/n | Edifici per a les parades del mercat construit per Emili Cabañes el 1891. Dos anys més tard, en Puig i Cadafalch el reformà afegint ceràmique al sostre i forja ornamental | Correcte | |
1893 | Reforma saló de sessions de l'Ajuntament | La Riera, 48 | Destaca el treball d'enteixinat | Correcte | |
1894 | Botiga "la Confianza" | C/ Sant Cristòfor, 10 | Responsable de la decoración interior i el mobiliari. Elements neogòtics i ornamentació floral. S'inaugurà el 1896. | Restaurada el 2001. | |
1894 | Casa Parera | C/ Nou, 20 | Remodelació d'una antiga casa amb elements neogòtics, estucat i forja. Esgrafiats florals i vegetals. Les escultures de la façana s'atribueixen a Eusebi Arnau. | Correcte | |
1894 | La Beneficiència | C/ Sant Josep, 9 | Casa de Caritat per acollir orfes i dones desafavorides. Decoració sobria amb algun escut heràldic i escultures d'Eusebi Arnau als capitells. | Correcte | |
1897 | Casa Coll i Regàs | C/ Argentona,35 | Casa particular encarregada per Joaquim Coll i Regàs que combina l'escultura d'Eusebi Arnau amb esgrafiats, rajoles, vidrieres emplomades | Correcte |
[edita] Monistrol de Montserrat
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1925-1928 | Monestir de Montserrat | Construcció del claustre neoromànic i de la plaça de Santa Maria; reformà el refectori del segle XVII, l'escolania i la infermeria; ampliació de la biblioteca. | Correcte. |
[edita] el Prat de Llobregat
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1911 | La Telegrafia | ? | Edifici encarregat per allotjar la companyia anglesa Marconi Wireless Telegraph dedicada a l'explotació del telègraf. Actualment està declarada bé cultural d'interès local. | Correcte. |
[edita] Sant Fruitós de Bages
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1907 | Monestir de Sant Benet de Bages |
Restauració del monestir per encàrrec de Ramon Casas, propietari i amic de l'arquitecte. | Restaurat en 2007. |
[edita] Sant Sadurní d'Anoia
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1895-1920 | Caves Codorniu | Can Codorniu | Obra d'arquitectura industrial impulsada per Manuel Raventós i Domènech. Consta de diversos edificis i espais a on Puig i Cadafalch va trobar solucions innovadores per cadascun d'ells d'acord a la seva funcionalitat. | Molt be. | |
1904 | Torre Codorniu | Can Codorniu | L'edifici principal o "casa gran" de la institució, es un edifici de planta quadrada amb tres torres que, pel seu perfil, s'asimiles a les de la Casa de les Punxes. | Molt be. |
[edita] Seva
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1904 | Granja Terrades | Casa modernista construida al costat del Mas Sobrevia (Segle XII), nom amb que es coneix actualment al haver abandonat les funcions de granja. | ? |
[edita] Viladrau
Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
---|---|---|---|---|---|
1898 | Casa Eusebi Bofill | ? | ? | ? | |
1903 | Casa Riera i Puig | Passeig de la Sanitat,1 | Vivenda unifamiliar | Molt bo |
[edita] Referències externes
- ↑ Acord de compra de la documentació per part de la Generalitat de Catalunya
- ↑ Joaquim Gratacòs Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista i noucentista
[edita] Bibliografia
- Història de Montserrat. Anselm M. Albareda. ISBN 84-7202-004-5
- El Quadrat d'Or. Ajt. de Barcelona. ISBN 84-7609-372-1
[edita] Enllaços externs
- Cronologia
- Catàleg del Patrimoni arquitectònic de Barcelona
- Arxiu històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya