Josep Puig i Cadafalch

De Viquip??dia

Informaci?? Personal
Josep Puig i Cadafalch

Nom	Josep Puig i Cadafalch
Nascut el	17 d'octubre de 1867
Nascut a	Matar??
Mort el	23 de desembre de 1956
Mort a	Barcelona
Obra
Principals edificis	Casa Amatller Casa Terrades F??brica Casaramona
Premis i reconeixements	Premi Martorell atorgat per l'Ajuntament de Barcelona a l'obra Arquitectura rom??nica a Catalunya.

Josep Puig i Cadafalch (Matar?? (Maresme), 17 d'octubre de 1867 - Barcelona, 23 de desembre de 1956). Fou un arquitecte modernista, historiador de l'art i pol??tic catal??. Va ser president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-1925)

Entre les seves obres m??s conegudes figuren la Casa Amatller (1898-1900) i la Casa de les Punxes (1903-1905). Especialista en art rom??nic de fama internacional i promotor de les excavacions d'Emp??ries a partir del 1908.

[edita] Biografia

Quan era estudiant va entrar al Centre Escolar Catalanista (1887). All?? va comen??ar a formar part del grup la Renaixen??a, treballant a Matar??, la seva ciutat natal. Es doctor?? en Ci??ncies F??siques i Matem??tiques el 1889, i el 1891 va acabar els seus estudis d'arquitectura a Barcelona.

Es va casar en 1910 amb ??ngels Maci?? i Monserd??, filla de l'escriptora feminista Dolors Monserd?? de Maci??.

Va morir a Barcelona el 23 de desembre de 1956).

[edita] Activitat docent

Va ser nomenat professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (1901-1902), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne a Joaquim Raspall. Tamb?? va impartir classes a l'universitat de la Sorbona (1925), Harvard i Cornell (1926) i a l'Institut d'Art et Arch??ologie de Par??s (1930).

Present?? comunicacions al Congr??s Arqueol??gic de Fran??a a Carcassona-Perpiny?? (1906), als internacionals d'hist??ria de l'art de Par??s (1921) i Roma (1922) i als d'estudis bizantins de Bucarest (1924) i Belgrad (1927).

Va estar nomenat Doctor honoris causa per les universitats de Friburg (1923), Par??s (1930) i Toulouse (1949).

[edita] Traject??ria pol??tica

Particip?? en la I Assemblea de la Uni?? Catalanista de Manresa (1892), pertangu?? a la Lliga de Catalunya i col??labor?? a "La Renaixen??a" i al setmanari "La Veu de Catalunya", i fou un dels fundadors del diari del mateix nom, al qual contribu??, els primers anys, amb articles molt contundents. Cofundador de la Lliga Regionalista (1901), fou membre del seu Comit?? d'Acci?? Pol??tica.

En 1905 publica un article a la Veu de Catalunya que sota el t??tol "A votar! Per l???Exposici?? Universal", no nom??s demanava el vot per al seu partit, sin?? que proposava la realitzaci?? d'una exposici?? com la de Barcelona de 1888. Aquesta idea, basada en la modernitat que aportava la implantaci?? de l'electricitat, ??s va materialitzar en l'Exposici?? Internacional de 1929 a Barcelona.

??s elegit regidor a l'Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista (1901-1906). Posteriorment ??s elegit diputat a les Corts per Solidaritat catalana (1907-1909) i al 1913 diputat provincial al Congr??s de Diputats.

El 1917 fou nomenat president de la Mancomunitat de Catalunya en substituci?? del finat Enric Prat de la Riba, creant escoles i institucions culturals, afavorint una millora de la infraestructura i de l'explotaci?? agr??ria a Catalunya. Va ocupar el c??rrec fins que el general Primo de Rivera, durant la dictadura militar, dissolgu?? la Mancomunitat (20 de mar?? de 1925) i intent?? desfer-ne l'obra pol??tica i cultural.

Puig i Cadafalch conscient de les possibles repres??lies pol??tiques de la dictadura, va amagar tot el seu arxiu personal amb documents de la Mancomunitat, de Prat de la Riba i del seu treball com a arquitecte en una doble paret a casa seva. En 2003, 80 anys m??s tard, varen ser descoberts per la fam??lia i, despr??s d'una llarga negociaci??, venuts a la Generalitat de Catalunya.^[1]

Va estar exil??liat a Fran??a entre 1936 i 1942, i al seu retorn no va poder exercir d'arquitecte^[2].

[edita] Activitat com arquitecte

La casa Amatller.

La casa Pere Company.

[edita] Urbanista

Entre els anys 1892 i 1896 va ser arquitecte municipal de Matar??, desenvolupant la xarxa de clavegueram, la restauraci?? de la creu de terme i treballant en l'edifici del Rengle (el mercat cobert).

A Barcelona, com a urbanista dirigeix la segona fase de les obres d'apertura de la Via Laietana entre la pla??a de l'??ngel i el carrer de Sant Pere M??s Baix, al sector de la capella de Santa ??gata (1914) i l'agen??ament de la Pla??a de Catalunya (1923), que dugu?? a terme l'ajuntament de l'??poca de Primo de Rivera amb alteracions importants.

Restaur?? les esgl??sies de Sant Mart?? Sarroca (1906) i de Sant Joan de les Abadesses.

Deixeble de Dom??nech i Montaner, va viure el final del modernisme i el principi del Noucentisme. T?? diverses etapes diferenciades:

[edita] Modernisme

La primera etapa com arquitecte propi, l'??poca rosa (Modernisme) agafa com a s??mbol la casa pairal aristocr??tica catalana i busca la seva inspiraci?? amb models n??rdics. Treballa a Matar?? i Argentona, la vila on estiuejava.

L'obra vista combinada amb rajola i forja defineixen el seu estil arquitect??nic.

En aquesta etapa destaquen la Casa Mart?? (1896), la casa Amatller (1898-1900) la Casa de les Punxes (1905)).

Tamb?? destaca en aquesta ??poca l'arquitectura industrial: primera f??brica Casaramona (Barcelona), granja Terrades (Seva) o la f??brica Carbonell Sussagna (Canet de Mar).

[edita] Racionalisme

La segona etapa de la seva arquitectura es coneix com l'??poca blanca (Racionalisme) que correspon als gustos de la nova ??lit burgesa, pr??ctica i ordenada. Hi pertany la Casa Trinxet, la Casa Muntades i la Casa Pere Company.

[edita] Neoclassicisme

La tercera etapa ??s l'??poca groga (Monumentalisme). Es desenvolupa durant el per??ode de l'Exposici?? Universal de 1929 a Barcelona, on va ser el primer arquitecte. Aquesta ??poca est?? caracteritzada pel monumentalisme i el neocl??ssic, el color groc de les fa??anes i la imitaci?? de l'arquitectura romana que es barreja amb el tipisme valenci?? i andal??s. Va projectar la Casa Pich i Pon inspirant-se en l'arquitecte americ?? Louis Sullivan.

[edita] Historiador

Va ser membre de la Reial Acad??mia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i el 1942 va ser nomenat president de l'Institut d'Estudis Catalans, presid??ncia que va ocupar fins a la seva mort el 1956.

Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'art rom??nic, publicant:

L???arquitectura rom??nica a Catalunya (1909-18), junt amb Antoni Falguera i Josep Goday i Casals que els proporcion?? un gran prestigi internacional.
La geografia i els or??gens del primer art rom??nic (1930)
L???arquitectura romana a Catalunya (1934)
L???architecture gothique civil en Catalogne (1935)
L???escultura rom??nica a Catalunya (1949-52)

Imatges obres desaparegudes

Casa Trinxet	Interiors Casa Trinxet	Interiors Casa Trinxet	Interiors Casa Trinxet
Les Quatre Columnes, a Montju??c (Barcelona)

[edita] Principals obres

[edita] Andorra

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1940	Esgl??sia de Sant Esteve	Andorra la Vella	Reconstrucci?? del pis superior del campanar i l'antiga porta lateral de l'esgl??sia rom??nica.	Correcte

[edita] Argentona

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat
1897-1905	Casa Puig i Cadafalch	P??a de Vendre s/n	Casa d'estiueg de l'arquitecte feta a partir de la transformaci?? de tres edificis. Amb un interior laber??ntic i un estil d'influ??ncia medieval, presenta unes fa??anes amb elements arquitect??nics modernistes.	Regular
1897	Capella del Sagrament	P??a de l'Esgl??sia	Ampliaci?? de la capella del Sagrament de l'esgl??sia de Sant Julia d'Argentona. L'exterior de la capella est?? decorat amb un r??fec amb g??rgoles i rajoles modernistes.	Molt b??
1898	Can Calopa	C/ Riudemeia, 8	Reformes en un casal pre-existent. La tanca de forja i rajola, la portalada feta de ma?? i una sala amb decoraci?? modernista s??n els elements intervinguts per Puig i Cadafalch.	Correcte
1898	Casa Gar??	Cam?? de Sant Miquel del Cros, 9	Casa pairal convertida per Puig i Cadafalch en un aunt??ntic palau nobiliari, sintetizant tots els corrents est??tics de l'avantguarda del moment.	Molt b??

[edita] Barcelona

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat
1893	Joieria Maci??	C/ Ferran 18	Realitz?? la decoraci?? de la joieria.	Desapareguda
1896	Casa Mart??	C/ Montsi??, 3 bis	A la planta baixa es troba el local Els Quatre Gats, seu de reuni?? dels art??stes modernistes.	Molt be
1898-1900	Casa Amatller	Passeig de Gr??cia, 41	L???industrial xocolater Antoni Amatller i Costa, va transformar un edifici del 1875, que havia comprat per traslladar-s'hi, i va encarregar les obres a Puig i Cadafalch, que va apostar per donar-li l'aparen??a de palau g??tic urb??.	Molt be
1900	Casa-estudi dels fot??grafs Napoleon	la Rambla, 18	Edifici entre mitgeres, de planta baixa, principal i tres plantes projectat anteriorment per Francesc Rogent. En 1900 s'encarreguen unes reformes a Puig i Cadafalch.	Totalment transformada per a ubicar el Front?? Colom en 1941.
1901	Casa Macaya	Passeig de Sant Joan, 108	Resid??ncia urbana amb fa??ana blanca i esgrafiats amb unes obertures amb decoraci?? escult??rica amb capitells d???Eusebi Arnau amb temes molt contemporanis.	Molt be
1901	Casa Muntadas	Av.Tibidabo 48	Recrea la fa??ana d'una t??pica masia catalana, decorada amb estucats florals que enmarquen les portes i finestres.	Molt be.
1902	Caf?? Torino	?		Destruit
1902	Hotel Terminus	Arag?? 282	Hotel ubicat a l'estaci?? de tren d'Arag??-Passeig de Gr??cia.	Desaparegut als anys 60.
1903	Casa Serra	Rbla. de Catalunya, 126	La fa??ana construida en pedra i magn??ficament decorada, s'asimila a l'estil plateresc, i ??s obra d'Eusebi Arnau.	Molt be
1903	Casa-taller Merc?? Pastor	Tibidabo	Sense documentaci??	?
1904	Casa Polo		Sense documentaci??
1904	Casa Trinxet	C/ C??rcega, 268		Destruida en 1966
1904	Pante?? Terrades		Sense documentaci??	?
1904-1906	Palau del Bar?? de Quadras	Av.Diagonal 373	El Bar?? de Quadras va encarregar a Puig i Cadafalch l'any 1900 la construcci?? de la seva nova casa de Barcelona despr??s d???haver acabat el seu palau a Massanes. L???edifici es actualment la seu de la Casa ??sia.	Molt be
1905	Casa Terrades Casa de les Punxes	Av. Diagonal, 416-420	Edifici d'habitatges d'apariencia "medieval", ??s una de les seves obres mes espectaculars.	Molt be
1905	Farm??cia Sastre i Marqu??s	C/ Hospital, 109	La finca va ser enderrocada a l'obrir la rambla del Raval.	Desapareguda
1905	Casa Sastre i Marqu??s	C/Cardenal Vives i Tut??, 29-35	Habitatge unifamiliar que s'emmarca a l'??poca blanca. L'arquitecte va combinar el ma?? amb els esgrafiats i rajola de cer??mica vidriada. Cal destacar una glorieta a l'angle del jard??	Restaurada recentment.
1908	Torre Pastor de Cruilles	Ctra. Vallvidrera al Tibidabo, 102 - 104	Habitatge unifamiliar i estudi, encarregat per Mercedes Pastor, a l'estil de les cases senyorials catalanes del segle XV. T?? un cos mass??s a quatre aig??es, amb gran r??fec i una torre angular. Entre els elements arquitect??nics destaca la disposici?? dels carreus en opus spicatum.	Regular
1909	Casa Llorach	C/Muntaner, 265	Enc??rrec de Concepci?? Dolsa, v??dua de Llorach.	Destruida
1910	Casa ??ngels Maci?? i Monserd??	C/Angl??		?
1911	Casa Pere Company	C/ Buenos Aires, 56-58	Correspon a l'??poca blanca i t?? un aire n??rdic. Comprada als anys 40 pel Dr. Melcior Colet, va ser restaurada al 1986 per Joan Bassegoda i Nonell per a acollir el museu de l'esport de Catalunya.	Molt be
1911	F??brica Casaramona	Av.Marqu??s de Comillas,6-8	La F??brica Casaramona es un projecte del arquitecte Puig i Cadafalch encarregat per Casimir Casaramona i Puigcerc??s, propietari de negocis t??xtils, d'edificar una nova f??brica al peu de Montju??c, per substituir-ne una d'anterior destru??da per un incendi. Actualment allotja el CaixaF??rum	Molt be
1913	Casa Joaquim Carreras "Santa Margarita"	Sarri??		?
1914	Palau de la Generalitat de Catalunya	P??a. Sant Jaume, 4	La instauraci?? de la Mancomunitat supos?? la recuperaci?? del Palau de la Generalitat com a s??mbol del catalanisme. Enric Prat de la Riba encarreg?? a Puig i Cadafalch la rehabilitaci?? i eliminaci?? dels signes deixats durant dos segles d'ocupaci?? borb??nica.	Correcte
1914	Casa Muley Afid	Psg. Bonanova, 55	Construida per enc??rrec d'un solt?? marroqu?? exiliat a Barcelona, ??s un edifici, de cert aroma oriental. Actualmente acull el consulat de M??xic i est?? totalment restaurat.	Molt be
1917	Casa Puig i Cadafalch	Proven??a 231		?
1918	Restaurant de la Font del Gat	Parc de Montju??c	Va refer les obres d'urbanitzaci?? de la zona de la font del Gat dissenyades per Jean Claude Nicolas Forestier dins del pla d'urbanitzaci?? de la muntanya de Montju??c i va incorporar el restaurant.	Regular
1920	Casa Carreras	C/ Montsi??, 5	No pot descartar-se que es tracti nom??s de la reforma d???un edifici existent. A la fa??ana del passatge hi ha dos plafons de rajoles pintades. Un amb sant Joaquim, sobre el portal del n??mero 4 i, m??s a la vora de Montsi??, un altre amb sant Eloi, d???excel??lent dibuix modernista sota forn??cula de pedra molt ornamentada.	Molt be
1919	Quatre Columnes	P??a. Cascades, s/n	Les quatre columnes j??niques eren un monument a la catalanitat, lligada a la idea del progr??s que representava la fira. Foren enderrocades per la dictadura de Primo de Rivera.	Enderrocades
1920	Palaus d'Alfons XIII i de Vict??ria Eug??nia Fira de Barcelona	P??a. Cascades, s/n	S??n els dos ??nics palaus de Puig al complex constru??t per l'exposici?? Internacional de 1929. Entre els dos, a la part frontal de l'avinguda i conformant la pla??a, es trovaben les Quatre Columnes.	Correcte
1921	Casa Pich i Pon	P??a. Catalunya, 9	Es tracta d'una reforma d'un edifici original de Josep Vilaseca i Casanovas dedicat a oficines, llevat del pis superior que va ser l'habitatge del propiet??ri.	Correcte
1922	Casa Luis Guarro	Via Laietana, 37	Edifici d'oficines entre mitgeres d'estil noucentista.	Regular
1924	Casa Casaramona	Psg. de Gracia, 48-52	.	Regular
1928	Casa Rosa Alemany	Av. Rep??blica Argentina, 6	Atribuida tamb?? a Llu??s Planas, ??s un edifici d'habitatges, de planta baixa i sis plantes pis d'estil noucentista. La composici?? de la fa??ana juga al voltant de l'ubicaci?? de les tribune si balcons que s??n diferents a cada pis. A sobre del portal hi ha una est??tua de Diana ca??adora.	Correcte

[edita] Canet de Mar

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1898	Restaurant de l'ermita de la Miseric??rdia	?	?	Correcte
1903	F??brica Carbonell Sussagna	?	?	?

[edita] Esplugues de Llobregat

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1904	Pante?? Gar??		Sense documentaci??	?

[edita] la Garriga

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1902	Casa Furriols	C/ Carrerada, 1	Casa unifamiliar de dos plantes i golfes amb coberta a dos aig??es. D'estructura molt sencilla, destaquen els delicats esgrafiats de la fa??ana principal. La tanca del carrer est?? decorada amb les mateixes rajoles que faria servir a la casa Carreras.	Correcte

[edita] Lloret de Mar

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1902	Pante?? Costa i Maci??	Cementiri de Lloret de Mar	Pante?? amb cobert a dues vessants, obert en tres dels seus costats amb buits amb arc de mig punt i pilars acabats amb capitells, tancats amb un treball de forja molt elaborat d'Eduard Ballarin. Les escultures s??n d'Eusebi Arnau i els mosaics de Llu??s Br?? i Salelles.	Correcte
1903	Creu de Terme, oratori i reformes	Sant Pere del Bosc	L'indi?? Nicolau Font i Maig, comte de Jaruco, va encarregar a Puig la direcci?? de la reforma del santuari de Sant Pere del Bosc, en el que participaren Enric Monserd?? i Vidal amb les pintures de l'esgl??sia i Eusebi Arnau amb les escultures. Puig disseny?? per al cam?? d'acc??s, un oratori a la Mare de Deu de Gr??cia i una creu de terme, amb un Sant Jordi obra d'Arnau, i al que moss??n Cinto Verdaguer li dedic?? unes estrofes al seu c??ntic "La Creu".	Correcte

[edita] Massanes

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1900	Palau del Bar?? de Quadras	Mas Quadres	Gran casal, d'estil neog??tic constru??t per l???industrial Manuel Quadres i Feliu, primer Bar?? de Quadras. Amb disseny de planta quadrada amb tres pisos i dues torres amb merlets a cada costat. T?? un portal adovellat amb l???escut familiar.	Correcte

[edita] Matar??

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat
1891	Casa Sisternes	C/ Sant Sim??, 18	Est?? considerada la primera obra de l'arquitecte. Destaquen les l??nies decoratives de la fa??ana d'obra vista combinada amb rajola i forja, que defineixen el seu estil.	Regular
1893	Edif.del Rengle	P??a. Gran s/n	Edifici per a les parades del mercat construit per Emili Caba??es el 1891. Dos anys m??s tard, en Puig i Cadafalch el reform?? afegint cer??mique al sostre i forja ornamental	Correcte
1893	Reforma sal?? de sessions de l'Ajuntament	La Riera, 48	Destaca el treball d'enteixinat	Correcte
1894	Botiga "la Confianza"	C/ Sant Crist??for, 10	Responsable de la decoraci??n interior i el mobiliari. Elements neog??tics i ornamentaci?? floral. S'inaugur?? el 1896.	Restaurada el 2001.
1894	Casa Parera	C/ Nou, 20	Remodelaci?? d'una antiga casa amb elements neog??tics, estucat i forja. Esgrafiats florals i vegetals. Les escultures de la fa??ana s'atribueixen a Eusebi Arnau.	Correcte
1894	La Benefici??ncia	C/ Sant Josep, 9	Casa de Caritat per acollir orfes i dones desafavorides. Decoraci?? sobria amb algun escut her??ldic i escultures d'Eusebi Arnau als capitells.	Correcte
1897	Casa Coll i Reg??s	C/ Argentona,35	Casa particular encarregada per Joaquim Coll i Reg??s que combina l'escultura d'Eusebi Arnau amb esgrafiats, rajoles, vidrieres emplomades	Correcte

[edita] Monistrol de Montserrat

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1925-1928	Monestir de Montserrat		Construcci?? del claustre neorom??nic i de la pla??a de Santa Maria; reform?? el refectori del segle XVII, l'escolania i la infermeria; ampliaci?? de la biblioteca.	Correcte.

[edita] el Prat de Llobregat

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1911	La Telegrafia	?	Edifici encarregat per allotjar la companyia anglesa Marconi Wireless Telegraph dedicada a l'explotaci?? del tel??graf. Actualment est?? declarada b?? cultural d'inter??s local.	Correcte.

[edita] Sant Fruit??s de Bages

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1907	Monestir de Sant Benet de Bages		Restauraci?? del monestir per enc??rrec de Ramon Casas, propietari i amic de l'arquitecte.	Restaurat en 2007.

[edita] Sant Sadurn?? d'Anoia

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1895-1920	Caves Codorniu	Can Codorniu	Obra d'arquitectura industrial impulsada per Manuel Ravent??s i Dom??nech. Consta de diversos edificis i espais a on Puig i Cadafalch va trobar solucions innovadores per cadascun d'ells d'acord a la seva funcionalitat.	Molt be.
1904	Torre Codorniu	Can Codorniu	L'edifici principal o "casa gran" de la instituci??, es un edifici de planta quadrada amb tres torres que, pel seu perfil, s'asimiles a les de la Casa de les Punxes.	Molt be.

[edita] Seva

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1904	Granja Terrades		Casa modernista construida al costat del Mas Sobrevia (Segle XII), nom amb que es coneix actualment al haver abandonat les funcions de granja.	?

[edita] Viladrau

Any	Nom	Ubicaci??	Descripci??	Estat	Foto
1898	Casa Eusebi Bofill	?	?	?
1903	Casa Riera i Puig	Passeig de la Sanitat,1	Vivenda unifamiliar	Molt bo

[edita] Refer??ncies externes

[edita] Bibliografia

Hist??ria de Montserrat. Anselm M. Albareda. ISBN 84-7202-004-5
El Quadrat d'Or. Ajt. de Barcelona. ISBN 84-7609-372-1

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Josep Puig i Cadafalch

v ??? d ??? e

Presidents de l'Institut d'Estudis Catalans

Antoni Rubi?? i Lluch ?? Miquel A. Fargas i Roca ?? Antoni Maria Alcover i Sureda ?? Josep Maria Bofill i Pichot ?? Pompeu Fabra i Poch ?? Josep Puig i Cadafalch ?? Pere Coromines i Montanya ?? Eduard Fontser?? i Riba ?? Carles Riba i Bracons ?? Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau ?? Pius Font i Quer ?? Pere Bohigas i Balaguer ?? Joaquim Carreras i Artau ?? Jordi Rubi?? i Balaguer ?? Pere Domingo i Sanju??n ?? Josep Alsina i Bofill ?? Joan Ainaud de Lasarte ?? Enric Casassas i Sim?? ?? Emili Giralt i Ravent??s ?? Manuel Castellet i Solanas ?? Josep Laporte i Salas ?? Salvador Giner i de San Juli??n