Anselm Maria Albareda i Ramoneda
De Viquipèdia
Anselm Maria Albareda i Ramoneda (Barcelona, 16 de febrer de 1892 - 19 de juliol de 1966) monjo, historiador, bibliotecari, arxivista i cardenal català. El seu nom de naixement era "Joaquim", que canvià per "Anselm Maria" quan va professar com a monjo benedictí.
El 1904 ingressà al monestir de Montserrat i hi feu els seus vots solemnes l'any 1908. Hi fou ordenat sacerdot el 7 de juliol de 1915. Es traslladà a Roma, on a l´Athenaeum di S. Anselmo es llicencià en teologia el 1919. Interessat per la història dels monestirs catalans, es graduà a la Scuola Vaticana di Paleografia, Diplomatica e Archivistica sota la direcció de Franz Ehrle S.J., cardenal diaca de S. Cesareo in Palatio. Prosseguí els seus estudis a la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya) sota la direcció de Heinrich Fincke (1924).
Fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on endegà la publicació de les grans col·leccions documentals Analecta Montserratensia (1917) i Catalonia Monastica (1926). Romangué a Montserrat fins al 1936, fins que pocs dies abans de l'esclat de la guerra civil fou reclamat a Roma per a ser nomenat prefecte de la Biblioteca Vaticana, càrrec que ocupà més de vint-i-cinc anys. Reorganitzà profundament les instal·lacions i serveis d'aquesta biblioteca i la dotà dels mitjans i tècniques més moderns per a la classificació i la consulta. Hi impulsà la publicació i l'estudi del fons documental amb més de dos-cents volums de la col·lecció Studi e Testi. En el curs de la II Guerra Mundial treballà per a la salvació de diverses biblioteques i a ell es deu que no fos destruït el monumental fons bibliogràfic de l'abadia de Montecassino.
El 1951 fou distingit amb el títol honorífic d'abat titular de Santa Maria de Ripoll i el 1962 el papa beat Joan XXIII el creà cardenal diaca de de S. Apollinare alla Terme Neroniane-Alessandrine i arquebisbe titular de Gissaria. Participà activament al Concili Vaticà II en les comissions dedicades als estudis eclesiàstics.
Els títols més importants de la seva obra són Bibliografia dels monjos de Montserrat (1928), Fonament històric (1930), la Història de Montserrat (1931, sovint reeditada), L'abat Oliva, fundador de Montserrat (1931), El llibre de Montserrat (1931), Bibliografia de la regla benedictina (1933) i Sant Ignasi a Montserrat (1935).
Va ser acadèmic corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Pontificia Accademia delle Scienze. Havia estat investit doctor honoris causa per les universitats de Friburg de Brisgòvia, Fordham (Nova York) i Georgetown (Washington D.C.).
Està enterrat a l'abadia de Montserrat.
