Institut d'Estudis Catalans
De Viquip??dia
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ??s una corporaci?? acad??mica, cient??fica i cultural que t?? per objecte la recerca cient??fica en tots els elements de la cultura catalana. L'entitat s'estructura en diverses seccions, la primera de les quals va ser la Hist??rico-Arqueol??gica, b?? que la m??s coneguda pel gran p??blic ??s la Filol??gica, que t?? car??cter normatiu respecte a la llengua catalana. A m??s agrupa actualment 26 societats filials.
La Diputaci?? de Barcelona va crear l'IEC el 18 de juny de 1907, essent el seu primer President Antoni Rubi?? i Lluch. L'any 1922 fou adm??s a la Uni?? Acad??mica Internacional, amb la qual col??labora en diversos projectes. L'Estat espanyol el reconeixia i n'aprovava els Estatuts el 1976.
L'any 1996 fou guardonat amb el Premi Nacional a la Projecci?? Social de la Llengua Catalana i el 2002 la seva secci?? filol??gica amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El 1906, en el Primer Congr??s Internacional de la Llengua Catalana, es va promoure la creaci?? d'una entitat per organitzar la cultura als Pa??sos Catalans i va ser el 18 de juny de 1907 quan es va fundar l'IEC, per iniciativa del president de la Diputaci?? de Barcelona, Enric Prat de la Riba. Entre els primers membres hi trobem Antoni Rubi?? i Lluch, el primer president de l'entitat, Josep Pijoan, elegit secretari, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i l'economista Pere Coromines fins a un total de nou integrants.
El primer nucli de l'Institut es va dedicar fonamentalment als estudis hist??rics i a la catalogaci?? i preservaci?? de l'art rom??nic del Pirineu. La primera organitzaci?? de l'entitat es feu per seccions i s'inclogueren la de hist??ria, la de arqueologia, la de literatura i la de dret. Ja des de bon comen??ament, s'intent?? donar a la instituci?? un car??cter marcadament patri??tic per?? es vol deixar molt clar que aix?? mai anir?? en detriment de l'objectivitat i del rigor cient??fic.
Una de les primeres tasques que es dugueren a terme fou la creaci?? d'una Biblioteca de Catalunya que es finalitz?? l'any 1914. L'objectiu d'aquesta era construir una extensa font bibliogr??fica que serv??s de suport per a tots els investigadors que hi estiguessin interessats.
El 1911 es comen???? a fer evident que hi havia una gran quantitat de q??estions que l'Institut havia d'atendre i de les quals sovint no podia fer-se'n c??rrec per no estar dins del seu ??mbit d'activitats. El m??s important de tots ??s la d'impulsar la llengua catalana i fomentar-ne l'??s a tot el territori, d'aqu?? la necessitat de crear una secci?? filol??gica. Tamb?? es vol parar especial atenci?? a l'estudi de les ci??ncies naturals i exactes, un camp en el qual es creu que encara hi ha molt de cam?? per rec??rrer. Un cop reorganitzada l'entitat aquesta constar?? de tres seccions: la secci?? hist??rico-arquel??gica, dirigida per Antoni Rubi?? i Lluch, la filol??gica, dirigida per Antoni Maria Alcover i la de ci??ncies, dirigida pel metge Miquel ??ngel Fargas.
Durant la Dictadura de Primo de Rivera, suspesa la mancomunitat i retirades les subvencions que rebia, l'IEC aconsegu?? subsistir a base de donacions privades de personatges com Francesc Camb??. En finalitzar aquest per??ode, la Diputaci?? de Barcelona li retorn?? les subvencions i serveis que li havien estat negats, i li conced?? plena autonomia institucional.
Durant el franquisme la instituci?? funcion?? de forma clandestina. La majoria dels seus locals havien estat abandonats i es perd?? gran part del seu material de forma permanent. Els membres que havien sobreviscut a la Guerra Civil, Eduard Fontser??, Carles Riba, Puig i Cadafalch...continuaren treballant gr??cies novament a les donacions privades i a l'ajut d'entitats com ??mnium Cultural, creat l'any 1962. Durant aquest per??ode s'editaren nombroses obres que aconseguiren en ocasions burlar la censura que prohibia editar en catal?? amb l'evident risc que aix?? comportava.
L'any 1968 es produ?? una segona ampliaci?? a partir de la secessi?? de la Secci?? de Filosofia i Ci??ncies Socials de la secci?? de Ci??ncies, ja que feia temps que es considerava que aquesta secci?? tractava temes massa heterogenis.
Un cop finalitzada la dictadura i amb el restabliment de la Generalitat de Catalunya, la instituci?? torn?? a agafar for??a. S'impuls?? una reforma consistent en la redacci?? d'uns nous estatuts i la incorporaci?? de nous membres d'arreu dels Pa??sos Catalans. Les col??leccions art??stiques que ja existien a l'instituci?? augmentaren, amb una s??rie de donacions i alguna adquisici??, els anys noranta.
[edita] Secci?? Filol??gica
La Secci?? Filol??gica de l'IEC es fund?? l'any 1911, esdevenint el seu primer president Antoni Maria Alcover, i acompleix la funci?? d'acad??mia de la llengua catalana. Alcover i Pompeu Fabra treballen conjuntament per editar un seguit de Normes ortogr??fiques que seran subscrites l'any 1913 per tots els seus membres (tret de Guimer??) i que esdevenen la base del catal?? escrit modern tal i com l'emprem avui en dia.
En aquest mateix sentit, l'any 1917 es public?? tamb?? el Diccionari Ortogr??fic de l'Institut, que ha quedat irremeiablement lligat al director del projecte, Pompeu Fabra. Es tracta d'una obra molt completa i que es reedit?? amb freq????ncia fins l'any 1937. Aquesta obra i d'altres son la base per a la publicaci?? l'any 1932 del Diccionari General de la Llengua Catalana obra del mateix Fabra, i que ha estat adoptat com a normatiu.
L'??mbit d'actuaci?? oficialment reconegut s'est??n a les terres de llengua i cultura catalanes. Les compet??ncies normativitzadores s'accepten de ple a Catalunya, Catalunya Nord, les Illes Balears i Andorra. Al Pa??s Valenci?? es regeixen per l'Acad??mia Valenciana de la Llengua mentre que a la Franja de Ponent se n'utilitzen les normatives de facto tot i no tenir-hi compet??ncies per manca d'oficialitat del catal??.
De les seves obres, cal destacar-ne el Diccionari de la llengua Catalana de l'IEC (publicat l'any 1995) i el Diccionari catal??-valenci??-balear.
Entre els seus membres destaquen Josep Carner, ??ngel Guimer?? o Joan Maragall.
[edita] Organitzaci??
[edita] Seccions
L'institut s'organitza actualment en cinc seccions:
- Secci?? Filol??gica
- Secci?? de Ci??ncies Biol??giques
- Secci?? de Ci??ncies i Tecnologia.
- Secci?? Hist??rico-arqueol??gica
- Secci?? de Filosofia i Ci??ncies Socials
[edita] Societats filials
Les societats filials[1] de l'IEC tenen un caire cient??fic o cultural i aporten un valor afegit al seu ??mbit d'especialitat. Cada societat est?? adscrita a una secci?? de l'Institut, per?? mant?? la seva autonomia com a entitat.
Actualment s??n aquestes:
|
|
* Algunes d'aquestes societats tenen els or??gens sovint fora del IEC, essent algunes m??s antigues que el propi institut.
[edita] Membres destacats
- Antoni Maria Alcover
- Josep Puig i Cadafalch
- Pompeu Fabra
- Josep Carner
- ??ngel Guimer??
- Joan Maragall
- August Pi i Sunyer
- Pere Coromines
- Eugeni d'Ors
- Llista completa dels membres numeraris i em??rits
[edita] Enlla??os externs
[edita] Bibliografia
- Albert Balcells, Enric Pujol & Santiago Izquierdo, Hist??ria de l'Institut d'Estudis Catalans, IEC, Barcelona 2002-2007, 2 vols.
- Fons d'art de l'Institut d'Estudis Catalans (1995-2001) (texts de Llu??sa Sala i Tubert), Institut d'Estudis Catalans, Barcelona 2001
