Diccionari General de la Llengua Catalana
De Viquipèdia
El Diccionari General de la Llengua Catalana (DGLC) de Pompeu Fabra és un diccionari català, publicat per primera vegada l'any 1932. Va ser el diccionari normatiu del català durant 63 anys, fins el 1995 que aparegué la primera edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) volia crear un inventari lexicogràfic oficial i va encarregar aquesta tasca a un petit equip dirigit per Pompeu Fabra i Poch. Fabra ja havia publicat un Diccionari ortogràfic (1917) seguint les normes de l'IEC, a més de moltes altres obres d'ordenament de la llengua catalana.
Va ser durant l'època de la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30) que Fabra redactà l'obra. Hi dedicà sis anys i aparegué publicat com a llibre l'any 1932. Primer va aparèixer en forma de fascicles (i per subscripció) amb un peu d'impremta de 1931. El 30 de novembre de 1932 la Llibreria Catalònia publicà l'edició en llibre. El veritable responsable de l'edició va ser Antoni López Llausàs. La segona edició no es faria fins l'any 1954 (mort ja Fabra), i censurada. Es publicaren 32 edicions diferents fins l'any 1994.
[edita] Descripció
Fabrà aplicà un mètode científic rigorós que li va valdre el reconeixement espontani dels seus contemporanis. Amb aquest esperit, va rebutjar regionalismes massa restringits i arcaismes que ja havien caigut en desús.
Com a fonts, citarem el mestre Fabra quan ens diu que "en la redacció del Diccionari s'han tingut al davant un gran nombre de diccionaris catalans i d'altres llengües (principalment el de l'Acadèmia espanyola, el de Hatzfeld i Darmesteter i el de Webster), els reculls lexicogràfics publicats (Diccionari Aguiló, Butlletí de Dialectologia Catalana, etc.) i els existents a les Oficines lexicogràfiques (entre els quals els elaborats per M. de Montoliu i Carles Riba, i les cèdules de botànica de M. de Garganta); s'han fet nombroses consultes a especialistes, i, en els freqüents casos en què s'ha vacil·lat sobre el sentit propi o la bondat de la definició d'un mot, s'ha portat aquest a estudi de la Secció Filològica: s'han pres totes les precaucions per evitar definicions inexactes." (Prefaci de la 1a ed., p. VII)
El DGLC (o simplement 'el Fabra', com popularment es coneixia) va aconseguir unificar l'ortografia, depurar el lèxic, fixar la gramàtica i introduir neologismes.
[edita] Enllaços externs
- Els anys de les 32 diferents edicions del DGLC
- Un llibre d'opinions de contemporanis sobre el DGLC
- Web de l'IEC
- Web sobre Pompeu Fabra
[edita] Bibliografia
- Germà Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991 (2ª ed.).
- Albert Rico i Joan Solà, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi històrica. Universitat de València, València 1995.
