Literatura

De Viquipèdia

Llibres antics del Col·legi Merton de la Universitat d'Oxford

Etimològicament, la literatura és l'art d'escriure. Tanmateix, el concepte de literatura inclou:

El conjunt d'obres escrites o orals fundades en la llengua i que comporten una dimensió estètica (a diferència, per exemple, de les obres científiques o didàctiques.
Les activitats de producció i de l'estudi de dites obres
El conjunt dels texts publicats relacionats a una disciplina o tema en particular, ja sigui dins d'una dimensió estètica o no. És, en aquest sentit que hom pot parlar per exemple de la literatura científica.

Així doncs, s'entén com a literatura una col·lecció de textos, generalment pertanyents a un grup lingüístic o nacional determinat (per exemple, literatura catalana, espanyola o nord-americana), o bé associats a un tema, una època o un context social determinat (literatura noucentista, feminista, gai, etc). Òbviament, les classificacions literàries són subjectives, i poden ser controvertides en molts casos. També se sol classificar (o subclassificar) la literatura en gèneres literaris.

En general, es pot entendre com a literatura qualsevol tipus de text. Fins i tot hi ha qui defensa que es pot incloure qualsevol tipus de treball basat en símbols (còmic, imatges, escultura...). Habitualment, però, es consideren com a literatura només els textos escrits d'una certa qualitat, excloent algunes formes populars com el còmic o certes novel·les de gènere (novel·la rosa, de lladres i serenos, etc). Els temes són força variats però giren al voltant de l'existència humana i les preguntes que provoca.

Taula de continguts

1 Definició
2 Gèneres literaris
3 Tècnica literària
4 Literatura en detall de diferents idiomes
5 Alguns períodes de la literatura

[edita] Definició

La literatura es defineix com un aspecte particular de la comunicació verbal -oral o escrita- que fa us de tots els recursos de la llengua per a multiplicar els efectes en el destinatari, ja sigui un lector o una audiència. La literatura, les fronteres de la qual són necessàriament fluïdes i variables segons les apreciacions personals, es caracteritza llavors, no pels seus suports ni pels seus gèneres, sinó per la seva funció estètica: la forma del missatge predomina sobre el contingut, sobrepassant així la comunicació utilitària limitada a la transmissió de les informacions complexes. En l'actualitat, la literatura està associada al món dels llibres pels quals ens parlen des de la distància els autors, però també té a veure amb les diverses formes de l'expressió oral com ara la poesia tradicional dels pobles sense escriptura -de les quals les cançons són llurs cosins llunyans- o el teatre, destinat a ésser rebut a través de la veu i els cossos dels comediants.

La literatura, en el sentit més modern, és doncs un art en si mateix. Tanmateix, és potser difícil establir els límits d'aquest art quan hom aborda els escrits filosòfics, les obres de teatre o els escenaris que revelen també les arts de l'espectacle. D'una manera general, la literatura agrupa totes les obres tant amb un objectiu estètic com amb una forma estètica particular. La dimensió estètica és doncs la finalitat de la literatura, criteri que la diferència dels altres tipus d'escrits com el periodisme o la política. A primera vista, aquesta definició exclou els escrits purament filosòfics, polítics o històrics. Però, cal ser previngut amb la categorització dels gèneres i dels tipus d'escrits que semblen pertànyer o no a la literatura. Un text pot així posseir una dimensió literària fins i tot si l'autor no volia que en tingués, o sense que aquesta dimensió hagi estat l'objectiu sinó el gènere.

[edita] Gèneres literaris

Els gèneres literaris han anat canviant segons l'època i la zona cultural. La majoria de classificacions tradicionals, però, atenen a la forma d'escriptura (la literatura oral s'assimila al gènere corresponent). El primer gran gènere és la poesia, que engloba totes les obres escrites en vers. Van ser el primer tipus de literatura, ja que justament els recursos retòrics del vers l'allunyaven del llenguatge ordinari.

Per oposició, està la prosa, que recull el llenguatge sense mètrica, i el teatre, sota la forma de diàleg que es representa per a un públic. El teatre té dos subgèneres principals: la tragèdia i la comèdia, segons el tema i l'estil de l'obra (si és trist i elevat o si tracta de fer riure).

Atenent al tipus de text, el gènere principal és la narrativa, que inclou totes les obres que tenen com a propòsit principal explicar una història. Dins destaquen la novel·la, el conte, la faula, l'epopeia i entre d'altres. Els textos de la lírica, per contra, intenten sobretot transmetre emocions.

Si el text no tracta un assumpte de ficció sinó una reflexió sobre el món real, s'anomena assaig. El sermó és una variant dirigida oralment a un públic. Dins aquest grup també es troben els escrits destinats a consignar la vida d'una persona o fets històrics, com la crònica, la biografia o el diari personal.

El còmic és un gènere que barreja text i il·lustracions i pot tractar qualsevol tema. La trama acostuma a estar desglossada en vinyetes, que fan la funció de paràgrafs. És un dels gèneres més moderns en la història de la literatura.

[edita] Tècnica literària

Qualsevol manera d'escriure pot ser literària, depenent de les convencions de l'època i del propòsit de l'escrit. Hi ha, però, una sèrie de tècniques que acostumen a accentuar la literarietat d'un text (en paraules del formalisme rus), a posar en evidència la funció poètica del llenguatge. La crítica literària s'encarrega de posar en evidència aquests artificis constructius i interpretar-los per al públic, com a indici de qualitat de l'escriptura.

L'ús de recursos literaris tals com la metàfora, adoptar un to irònic, fer evident la presència del narrador, jugar amb la ficció, adoptar les convencions d'un gènere literari, introduir anticipacions o flaixbacs, introduir símbols o jocs de paraules són algunes de les tècniques més comunes que ajuden al lector a identificar un text com a literari.

Moltes d'aquestes tècniques vénen de la retòrica clàssica i han esdevingut maneres arquetípiques de fer, fins i tot s'han usar en altres arts com el cinema. Ajuden a plasmar la bellesa en paraules o a commoure el públic, de manera que assumeixi com a versemblant allò que se li explica.