Bellesa

De Viquip??dia

La bellesa, malgrat l'inter??s com?? gaireb?? universal que provoca, ens resulta dif??cil de comprendre. Intentar buscar una definici?? d'aquest concepte no ??s tasca f??cil, ja que el concepte seria una cosa que podr??em treure en com?? de totes les coses que considerem belles. Molts autors consideren que la bellesa ??s el que resulta agradable als sentits i que per tant causa plaer, per?? no tot el que ens causa plaer t?? per qu?? ser bell.

Un altre problema que presenta definir la bellesa ??s que es pot enfocar com les qualitats que ens resulten agradables i que salten a la vista de qualsevol cosa a contemplar, o com l'emoci?? que desperta en nosaltres. La primera apreciaci?? ??s m??s objectiva, ja que les qualitats normalment salten a la vista, per?? les emocions que ens poden provocar, ??s una mica m??s ??ntim i personal, i per tant m??s subjectiu.

[edita] Hist??ria

La bellesa ha estat objecte de culte des que va sorgir el Homo sapiens. En aquell temps ja comen??aven a decorar les seves coves, creaven petits artefactes que simplement els servien per decorar i no tenien cap altre finalitat ??til.

De l'antiguitat cl??ssica es troben dades m??s concloents sobre la bellesa, aix?? com estudis i reflexions sobre aquesta. En aquell temps la bellesa constitu??a una qualitat que feia que alguna cosa ens sembl??s bella.

A aquesta qualitat se li va dir harmonia. Tamb?? van apar??ixer els primers c??nons de bellesa que indicaven quins havien de ser les proporcions id??nies perqu?? un cos es vei??s bell. En general, la bellesa es percebia des d'un punt de vista objectiu.

Aquesta percepci?? de la bellesa es va continuar mantenint a l'Edat Mitjana. Com a conseq????ncia de l'apogeu del cristianisme d'aquella ??poca, la bellesa depenia de la intervenci?? de D??u. De manera que, si es considerava bell alguna cosa, ??s perqu?? havia estat una creaci?? divina.

La bellesa material era externa, f??sica o sensible. Aquesta qualitat es panseix amb el temps. En canvi, la bellesa espiritual no es panseix amb el temps, sin?? que romania en el nostre interior. S??n qualitats com la bondat, l'amor, la simpatia, etc. Amb el pas del temps va arribar una altra nova etapa en la hist??ria de la bellesa. Estem parlant del Renaixement. Molts autors estan d'acord que el concepte de bellesa va tornar a ser el de l'antiguitat cl??ssica, perqu?? es van comen??ar a prendre valors d'aquella ??poca que ja es van perdre en l'Edat Mitjana. Un d'aquests valors va ser la concepci?? m??s naturalista de la bellesa, que va servir d'inspiraci?? als artistes de l'??poca.

En la modernitat desapareix aquesta visi?? objectiva de la bellesa i es comen??a subjetivizar. En el segle XVIII ja es percep la bellesa d'alguna cosa no per com ??s l'objecte per si mateix, sin?? pel que aquest desperta en nosaltres. Aquesta concepci?? la tenien molt clara els empiristes i il??lustrats de l'??poca.

[edita] Classes de bellesa

Dins la primera classificaci?? podem trobar-nos dos classes de bellesa, la que provoquen els objectes naturals, o bellesa natural i la que ens susciten les creacions artificials, o bellesa art??stica.

Al llarg de la hist??ria, la relacions entre ambd??s tipus de bellesa ha estat irregular, perqu?? la bellesa art??stica ha passat en cas de tenir una relaci?? de depend??ncia amb la bellesa natural, a independitzar-se d'ella, a mesura que avan??ava el curs de la hist??ria.

Kant distingeix dos tipus de bellesa:

• Bellesa lliure : ??s el que percebem sense que sapiguem res de l'objecte a contemplar. ??s una bellesa pura, no es t?? cap tipus d'idea que ens faci q??estionar la seua bellesa.
• Bellesa adherent : ??s el que dep??n del concepte que tinguem sobre l'objecte al qual analitzem.