Literatura basca
De Viquip??dia
Literatura basca ??s la literatura feta en basc al territori de les set prov??ncies del Pa??s Basc: Biscaia, Guip??scoa, ??laba, Navarra, i les tres d'Iparralde.
Taula de continguts |
[edita] Origens
La literatura popular oral ??s molt rica; la literatura escrita, al contrari, ha estat d'aparici?? tardana, escassa i sense cap influ??ncia m??s enll?? del mar geogr??fic de Basc??nia. A m??s ha estat gravada per la fragmentaci?? en diversos dialectes, entre els quals els de major tradici?? liter??ria s??n el labort??, el guipusco??, el bisca?? i el sulet??.
Els texts literaris m??s antics s??n fragments de cants relatius a les lluites dels ss XIV i XV, aix?? com el vocabulari de Picaud del s. XII, per?? a les Glosas Emilianenses (s. X) apareixen els primers texts en euskera. Entre els conservats hi ha els que narren la derrota de Pedro de Avenda??o, cap dels onyacins, i la crema d'Arrasate (Mondrag??n). Pel cant de Basajaun Bereterretxe'tar, que narra l'assassinat d'un jove, podem fer-nos una idea del que deuen haver estat molts poemes avui perduts. Molts cants antics han sobreviscut gr??cies a Esteban Garibai (1533-1599), alcalde d???Arrasate i cronista reial, dins el compendi Compendio de historia de las cr??nicas y universal historia de todos los reynos de Espa??a (1571). Per altra banda, l???humanista franc??s Fran??ois Rabelais public?? al seu Gargantua (1534) discursos en euskera.
[edita] Inicis literaris a Iparralde
El primer llibre impr??s en basc fou un breu recull de versos titulat Linguae Vasconum Primitiae (Prim??cies de la llengua dels bascons; Bordeus 1545) col??lecci?? de poemes religiosos i er??tics del sacerdot baixnavarr??s Be??at Etxepare, rector d'una parr??quia de Sara. Durant el regnat de Joana III d'Albret, promotora de la reforma dels hugonots a Navarra, el capell?? Joannes Leizarraga (1506-1601), tradu?? al basc el Nou Testament i el catecisme calvinista Jesus Christ gure Jaunaren Testamentu Berria (Nou Testament del nostre Senyor Jesucrist). Altres obres seves van ser Kalendrera (Calendari) i Abc edo Christinoen instructionea (Abc o la instrucci?? dels Cristians). Leizarraga es caracteritza per ser un escriptor que utilitza en la seva literatura molts termes cultes d'origen grecollat??.
Fins a la fi del s XVI es mantingueren vives, principalment a la regi?? de Zuberoa, unes representacions teatrals anomenades pastorals, relacionades amb els misteris medievals. El m??s cl??ssic dels prosistes bascs ??s el labort?? Pedro de Axular (Pedro d'Agerre i Azpilikueta, 1556-1644), capell?? de Sara autor de Guero (Despr??s, 1643). Silvain Pouvreau de Bourges. Sense ser basc va aprendre euskara essent secretari del jansenista aba de Saint-Cyran i va ser rector de Bidarte (1640), on va traduir la Instrucci?? del Cristianisme (Guiristinoen Dotrina) de Richelieu, la Introducci?? a la vida devota (Philotea) de Sant Francesc de Sales i el Combat espiritual (Gudu espirituala) de Lorenzo Scupoli. El sulet?? Arnauld Oihenart (1592-1667) fou un dels pocs no eclesi??stics que escriuen en euskara en aquests primers temps. En llat?? va escriure Notitia utriusque Vasconi??, tum iberic?? tum aquitanic??, en la que narra la hist??ria dels bascs fins a l'Edat Mitjana des d'una perspectiva basca, i una col??lecci?? de 706 refranys bascs amb traducci?? francesa. Joannes Etxeberri de Sara, metge a Bera de Bidasoa (Navarra) i a Hondarribia (Gipuzkoa) va compondre un Escuararen hatsapenac (Principis de l'Euskara), Diccionario cuatriling??e i Escual Herri eta Escualdun guztiei escuarazco hatsapenac latin icasteco (Principis per a aprendre llat?? per al Pa??s Basc i per a tots els bascs). Piarres Detcheverry escriv?? un Liburu hau da ixasoco nabigacionecoa (Llibre de navegaci?? marina, 1667), el jesu??ta Bernard Gazteluzar, de Ziburu (Lapurdi) va escriure poesia did??ctica en el seu Eguia catholicac (Veritats cat??liques) i Salvamendu eternalaren eguiteco necessario direnac (Coses necess??ries per a aconseguir la salvaci?? eterna). Johannes Haraneder va traduir el Nou Testament el 1750 i el 1749 la pe??a de teatre Philotea, i el 1775 Bernard Larreguy l???Antic Testament. Cristobal d'Harizmendi escriv?? Ama Birginaren hirur Offizioac (Els tres oficis de la Mare de D??u; 1660). Juan de Tartas, rector d'Aroa (Baixa Zuberoa) Onsa hilceco bidia (Cam?? per a matar al b??, 1666) i Arima Penitentaren occupatione debotaq (Ocupacions devotes de l'??nima Penitent).
[edita] Inicis literaris a Hegoalde
Als territoris peninsulars, el conreu literari del basc comen???? a Guip??scoa al segle3 XVIII amb la figura del jesu??ta erudit d'una gran influ??ncia en la societat donostiarra del seu temps. Amb la Il??lustraci?? es va promoure el desenvolupament i la investigaci?? sobre la llengua basca. El jesu??ta donostiarra Manuel de Larramendi (1690-1766) va composar el 1729 El imposible vencido, primer intent de gram??tica de la llengua basca, continuada el 1745 amb el Diccionario tril??ng??e castellano-latino-vascongado on pren com a base el dialecte qipuzkoakoa i on apareix un text introductori amb la teoria basco-iberista i amb l???apolog??tica contra el p. Mariana, detractor seu. Larramendi cre?? aleshores un cercle per promoure el conreu literari del basc, amb els jesu??tes Agustin Cardaveraz (1703-1770), amb Eusqueraren berri onac (Les bones noves de l???euskera, 1761), ret??rica del basc, Sebasti??n Mendiburu (1708-1782) amb Jesusen Amore-Negueei dagotzen cembait otoitz-gai (Algunes meditacions sobre l'amor i el sofriment de Jes??s, 1759-60), i Juan Antonio Ubillos (1707-1789), autor de la traducci?? de Fleury Cristau doctri?? berri-ecarlea (Missatge de la doctrina cristiana, 1747). Tamb?? el 1759 Pedro Barrutia (1682-1759) va composar el primer text teatral en basc, Gabonetako ikuskizuna (Acte per a Nadal) i el comte de Pe??aflorida El borracho burlado (1764), que t?? parts cantades en euskera, i les Gabon Cante (Nadales en gipuzkoakoa) de Sebasti??n de Lag??ndara.
A la fi del s XVIII i al comen??ament del XIX sorgeixen els primers escriptors bisca??ns, entre els quals sobresurt Juan Antonio Moguel y Urquiza (1745-1804), sacerdot de Markina-Xemein autor de la pe??a teatral bil??ng??e Peru Abarca (1800), que formula una presa de consci??ncia de la unitat del poble basc, i que inici?? Wilhelm von Humboldt en el coneixement de la llengua basca.
[edita] Literatura del segle XIX
La poesia popular fou fomentada, a partir de mitjan s XIX, pels concursos de Sara (Lapurdi), organitzats per Antoine d'Abbadie, i pels Jocs Florals ??uscars, creats per Jos?? Manterola al sud del Bidasoa, que han atret un gran nombre de bertsolariak. La literatura a la part meridional era de caire religi??s, escrita en bisca??, i els principals autors eren Pedro A??ibarro (1748-1830), Pedro Astarloa (1751-1821) amb els Sermons (1816) i Juan Jos?? Moguel (1781-1849) amb la hist??ria pietosa Baserritar neguezeleentzako escola (Escola per a pagesos, 1816), aix?? com els guipuscoans Juan Bautista Aguirre (1742-1823) i Jos?? Cruz Echevarr??a (1773-1853). Vicenta Moguel (1782-1854) escriv?? Ipui onak (Contes bons, 1804), traducci?? de les faules d'Esop, i les Meditacioneac gei premiatsuen gainean (Meditaci?? sobre mat??ries fonamentals, 1809) de Duhalce.
Des del 1879 l???ajuntament de Donostia inici?? els Itz-jostialdak, una mena de jocs florals. Entre l'excel??lent generaci?? de poetes del s XIX, el m??s popular ??s Jos?? Mar??a Iparraguirre (1820-81), guipusco??, antic combatent carl??, un bertsolari que s'acompany?? amb la guitarra i que compongu?? Gernikako arbola (L'arbre de Guernica, 1851), l'himne dels bascs, l'??xit del qual li cost?? l'exili. Un altre guipusco??, Indalecio Bizcarrondo, dit Bilintx (1831-76), escriv?? poemes d'amor d'una emoci?? aut??ntica i delicada, i fou mestre de la s??tira humor??stica. El bisca?? Felipe Arrese y Beitia (1841-1906) ??s l'autor d'un recull fam??s al seu temps, Ama euskerien liburu kantaria ('Llibre que canta la nostra mare la llengua basca', 1900). Jean-Baptiste Elissamburu (1828-91), de Sara, toc?? una gran quantitat de temes, els suletins Piarres Topet, dit Etxahun (1786-1862) i Augustin Chaho (1811-1858), a qui hom deu la figura llegend??ria d'Aitor, patriarca dels bascs; Eusebio de Azkue (1813-1873), Jean Martin Hiribarren (1810-1866) i J. B. Dasconaguerre, autor de la primera novel??la moderna en labort??, Atheka-gaitzeko oihartunek (Ecos del mal pas, 1870), sobre les aventures d'un fam??s contrabantista
L'activitat teatral fou iniciada a Sant Sebasti?? a partir del 1878 amb les obres c??miques de Marcelino Soroa, d'??nfima qualitat liter??ria, amb obres com Anton Caicu (1882), Au da ostatuba (1884) i Alkate berriya (El nou alcalde, 1885). La renovaci?? de la prosa erudita es produ?? a partir del 1850, en part gr??cies a l'activitat del pr??ncep Louis Lucien Bonaparte, que s'interess?? pel basc i sufrag?? la publicaci?? d'estudis i traduccions. Per?? m??s profunda fou la renovaci?? que es produ?? a partir de la darrera guerra carlina. A Pamplona, al voltant de la "Revista Euskera" (1878-83), es reuniren homes com Arturo Campi??n, que continu?? l'obra erudita del pr??ncep Bonaparte; a Sant Sebasti??, el centre fou la revista 'Euskal-Erria" (1880-1918), fundada per Joseba Manterola (1849-1884) i Ram??n Mar??a Artola (1831-1906). El franc??s Duvoisin (1810-1891) va compondre Laborantzaco liburua (Llibre d???agricultura, 1858) i la Bible edo Testement zahar et aberri (Biblia amb antic i nou testament, 1859), amb la col??laboraci?? de Louis Lucien Bonaparte, Manuel Intxauspe (1815-1902) i J. A. Uriarte (1812-1869).
El 1886 Arturo Campi??n, autor del poema Orreaga (1886) en gipusco??, va compondre la Gram??tica de los cuatro dialectos de la lengua euskara, que ser?? continuat el 1896 per Lecciones Ortogr??ficas del euskera bilba??no de Sabino Arana, qui imposar?? la grafia actual a la llengua basca, i v??lida a la Pen??nsula. El 1905 Resurrecci??n Maria de Azkue publicar?? el Diccionario Vasco-espa??ol-franc??s i la Morfolog??a Vasca de caire purista. El 1915 es fund?? a Donostia la Revista Internacional de Estudios Vascos, dirigida per Julio de Urkijo (1871-1959) i Gregorio Mujika (1882-1931), autor de Pernando Amezketarra (1927).
[edita] Literatura del segle XX
Entre els poetes del s XX cal destacar els poetes floralistes Emeterio Arrese (1869-1954) i Pedro Embaitia (1878-1942); Nicol??s de Ormaechea, dit Orixe (1888-1961), autor del llarg poema Euskaldunak (1950), i traductor al basc del Lazarillo (1929) i de Mireia de Frederic Mistral (1930), Esteban de Urquiaga, dit Lauaxeta (1909-37), el m??s avantguardista, Bide barrijak (Nous camins, 1931) i Arrats beran (Per la tarda, 1935), i per sobre de tots, Jos?? Mar??a Aguirre (1896-1933), m??s conegut com a Xabier de Lizardi, amb els poemes Biotz-begietan (Amb cor als ulls; 1932), les peces de teatre La??o ta Izar (N??vols i Estrelles) i Ezkondu ezin zitekeen mutilla (El noi que no podia casar-se). El novel??lista m??s conegut ha estat el bisca?? Txomin Aguirre (1865-1920), autor de Kresala (Aigua de mar, 1906), i Garoa (La falguera, 1912), Catalina de Elicegui (1889-1963), Avelino Barriola (1886-1944) , Evaristo Bustinza Kiriki??o (1866-1929) i el novel??lista Agustin Anabitarte. Entre els olerkariak dels anys trenta hi ha Luis de Jauregi Jautarkol (1896-1971) i Toribio Alzaga compos?? destacables sarsueles. En el mateix periode destacaren a Iparralde Julien Mulier Oxobi (1888-1958), autor dels poemes Heiatik zerur (1935), Jean Etchepare (1877-1935) i Jean Hiriart-Urruti, amb la revista Le Reveil Basque.
Despr??s de la guerra civil espanyola bona part de la literatura basca es va desenvolupar a l'exili Com a poetes hom pot esmenarTelesforo de Monz??n (1904-1989) amb Urrundik (Des de lluny, 1945), Salbatore Mitxelena (1909-1965) amb Arantzazu (1949), Nemesio Etxaniz (1899), Xanti Onaindia (1909) traductor de l'Eneida el 1966, Juan Antonio Irazusta (1884-1952), Eusebio Erkiaga (1912), Mariano Izeta (1915), Sebastian Salaberria (1915), Mart??n Ugalde (1921), el bertsolari I??aki Eizmandi Basarri (1919), Kerexeta, F. Loidi, Muxika i Basurko, com a novel??listes els de Jon Echaide i Joseba Andoni Loidi (1916), autor d'Amabost egun Urgain'en (Quinze dies a Urgain, 1957), tradu??da al catal??. Ha estat un fet important la versi?? ??ntegra de la B??blia al basc, i tamb?? la introducci?? de la llengua viva a la lit??rgia cat??lica. Moltes publicacions en basc eren religioses pel contingut o pels promotors, per?? tamb?? n'hi havia de pol??tiques, de tend??ncies diverses. Despr??s d'assegurar la subsist??ncia del basc com a llengua viva i popular, les dificultats m??s urgents foren les de superar la diversitat de dialectes parlats i escrits i la necessitat d'una unificaci?? liter??ria. El congr??s celebrat per Euskaltzaindia a Arantzazu el 1968 represent?? una fita important ja que hom inci?? la unificaci?? del basc, adoptant un model intermedi entre el guipusco?? i el labort??. Deu anys m??s tard, Euskaltzaindia ratific?? aquesta l??nia en el congr??s de Bergara.
Pel que fa a la creaci?? liter??ria, si b?? els anys posteriors a la guerra civil de 1936-39 imposaren una continu??tat, la ruptura es produ?? al voltant de la d??cada dels anys seixanta. A aquesta renovaci?? contribu??ren autors com Txillardegi, la labor po??tica de Jon Mirande, Gabriel Aresti i altres que ja els anys cinquanta havien iniciat aquesta innovaci??. En aquest decenni dels seixanta la literatura basca tract?? de trencar els c??nons. Cal citar autors com Gabriel Aresti (1933-1975), que public?? Harri eta herri (Pedra, poble, 1964), Euskal harria ('La pedra basca', 1967) i altres com Joseba Zulaika (1952), Ibon Sarasola (1946), Joseba Azurmendi (1941), Jean Etxepare (1937-1961), Jon Etxaide (1920), Jon Mirande (1925-1972) amb la novel??la Haur besoetakoa (La fillola, 1970), Txomin Peillen (1932), Jean Diharce Iratzeider (1920) i Etienne Salaberry So Egilea (1903); en prosa Txillardegi don?? a con??ixer Leturiaren egunkari ezkutua (Diari secret de Leturia, 1957) Peru leariza'ko (1960) i Elsa Scheelen (1969), que enllacen la literatura basca amb els corrents europeus i sudamericans. Ramon Saizarbitoria (1944) public?? Egunero hasten delako (Perqu?? comen??a tots els dies, 1969), on ??s palesa una nova estructura narrativa.
La d??cada dels setanta ??s m??s complexa. Junt a les dues darreres obres d'Aresti, es troben les de Bitoriano Gandiaga (1928), aut??ntica conciliaci?? de literatura popular, expressionisme i protesta social. Composicions de car??cter simbolista es troben en l'obra de J.M. Lekuona, junt amb altres autors com Xabier Lete (1944) amb Egunetik egunera orduan gurpillean (Dia dia a la roda de les hores, 1968), K. Izagirre, Mikel Lasa (1938) amb Poema bilduma (1971), Koldo Mujika (1949) amb Urdin eta burdin (Blau i ferro, 1965), Mikel Azurmendi Intxausti (1942) amb Eta orain borrokarenean (I ara en la lluita, 1972) i Joseba Andoni Hartza (1939) amb Isturitzarik Tolosan barru (D???Isturiz a trav??s de Tolosa, 1969), Juan Mari Lekuona (1927) amb Muga Beroak (L??mits C??lids, 1973). En el terreny de la narrativa destaquen Koldo Aramburu Altuna (1947) amb Hil (Morir, 1972) i Job (1975), i Salbatore Garmendia (1932) amb Historia triste bat (1965). En el teatre la renovaci?? corre a c??rrec de G. Aresti, junt a autors prol??fics com A.M. Labayen, Lurdes Iriondo (1937) amb Martin Arotza eta Jaun Deabrua (Martin Arotza i el Sr Dimoni, 1973). Tamb?? destac?? el grup Akelarre de Luis Iturri i la companyia Denok. A Iparralde destaca Piarres Lartzabal (1915-1988) amb els drames Bordatxuri (1962), Hiru ziren (Eren tres, 1962) sobre l???emigraci?? i Matalaz (1968).
En la literatura basca dels anys vuitanta hom continua accentuant l'aparici?? d'obres que s??n fruit d'una concepci?? de la literatura com a activitat aut??noma, i la conviv??ncia simult??nia de diverses tend??ncies liter??ries. Aquestes dues caracter??stiques, que en les grans literatures europees estan arrelades en segles de tradici??, s??n tan sols entrevistes a l'inici dels anys seixanta en la literatura basca, llevat d'algunes excepcions en el camp de la l??rica. Cal destacar Bernardo Atxaga (1953) amb Obabakoak, Angel Lertxundi (1948) amb Goiko kale (Carrer major, 1973), Xabier Kintana (1946), Xabier Gere??o (1924) amb Arantza artean (Entre espines, 1969), Mikel Z??rate (1933) amb Haurgintza minetan (Embar??s dolor??s, 1973), Mario Onaind??a amb Gilen garateako Batxillerra (1984), J.A. Arrieta amb Manu miliatri (1987) i Juan Mari Irigoien amb Poliedroaren hostoak (1982).
L'??xit de la novel??la Obabakoak (1989), de Bernardo Atxaga, guardonada amb el Premio Nacional de Literatura, serv?? per a emfasitzar un moment de creaci?? important en les lletres basques; la seva immediata traducci?? a altres lleng??es ha perm??s una primera projecci?? contempor??nia d'aquesta literatura. Juntament abm els autors ja esmenats apareixen de nous, com Joxemari Iturralde (Izua hemen, 1989), Andoni Eguskiza, Koldo Izaguirre (1954) amb Itsaso ahantzia (mar oblidat, 1976), Pako Aristi (Iraileko ipuin eta poemak, 1989) i Ignacio M??gika. Cal remarcar, tamb??, la progressiva creaci?? d'un corpus de cr??tica liter??ria en euskera nodrit sobretot per Jon Kortazar, Jes??s M. Lasagabaster i Jon Juaristi. Els darrers anys s'ha accelerat el proc??s de normalitzaci?? i modernitzaci?? de la literatura conreada en basc, s'ha multiplicat l'edici?? de literatura infantil i juvenil, s'ha notat la incid??ncia de l'escolaritzaci?? en euskera i s'han consolidat les traduccions d'autors estrangers. Per?? manquen revistes i publicacions especialitzades, tot i la tasca de la revista Jakin, que tamb?? publica llibres.
D'altra banda, s'han creat les beques liter??ries Joseba Jaka, concedides per la Fundaci?? Euskalgintza Elkarlanean, que s'han convertit en una refer??ncia obligada per als escriptors bascs. Per a novel??la, alguns dels autors que les han guanyat s??n Joseba Sarrionandia, un dels millors escriptors contemporanis, Aingeru Epaltza, i per a poesia, Juanjo Olasagarre i Harkaitz Cano. En narrativa, tamb?? destaca Arantxa Urretabizkaia (1947) amb San Pedro bezperaren ondokoak (Despr??s de la revetlla de Sant Pere, 1972), Isidro Rekarte, Xabier Mendiguren, Daniel Landart (Anaiaren azken hitzak, 1999), Fernando Morillo (Gudaoste ametsak, premi Tene Mujika 1999) i Unai Iturriaga (Berandu da gelditzeko, 1999), i el primer llibre de narrativa per a adults de Jes??s Mari Olaizola, Txliku (Hontzaren ordiak, 1999), un dels escriptors m??s prol??fics de literatura infantil. Pel que fa a la poesia, destaca l'associaci?? Hatsa, que el 1999 organitz?? un Dia de la Poesia i public?? el llibre Hatsaren poesia, que recull poemes in??dits de m??s de quaranta poetes, i tamb?? Felipe Juaristi (1957) i Pili Kalzada (Ur-tximeletak, 1999). En teatre, es pot esmentar Javi Cillero (Uztailaren laua Renon, premi Ciutat de Sant Sebasti?? 1999), i en assaig, Koldo Izagirre i l'obra Euskal literaturaren historia txikia (Breu hist??ria de la literatura basca, 1997), en qu?? destaca l'atenci?? en el bertsolarisme, la transmissi?? de versos i poemes dels bertsolariak o improvisadors que narren i canten els seus versos.
[edita] Bibliografia
- Badiola Renter??a, Prudencia, y L??pez S??inz, Josefina: La literatura en lengua vasca. Editorial Cincel, 1981. ISBN 84-7046-248-2.
- L??pez Gaseni, Jos?? Manuel: Historia de la literatura vasca. Acento Editorial, 2002. ISBN 84-483-0683-X.
- 1 Euskara eta Literatura (Batxillergo)/ 2 Euskara eta Literatura (Batxillergo). Elkar ISBN 84-9783-171-3/84-9783-214-0
- Axular Pedro Dagerre Azpilikueta -Gero- Egin Biblioteka (La Navarra)
- Juan Juaristi, Literatura Vasca, Madrid, Taurus, 1987
- J.M.Lekuona "Ahozko literaturaren historia" Euskal Herria. Vol 1, San Sebasti??n, Jakin, 1984.
- El fuero Privilegios, Franquezas y Libertas del M.N. y M.L. Se??or??a de Vizcaya, Bilbao, 1977.
- Del bertsolarismo silenciado (Silenced bertsolaritza) Larra??aga Odriozola, Carmen, Eusko Ikaskuntza.
