Pedro de Axular
De Viquip??dia
Pedro de Aguerre y Azpilicueta (Urdazubi, Navarra, 1556- Sara, Lapurdi, 1644), tamb?? conegut com a Axular, Pedro de Axular, Atxular, va ser un escriptor navarr??s en euskera, principal representant de l'Escola de Sara i considerat millor prosista de la literatura basca.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va n??ixer a Urdazubi, a Navarra, en el baserri Axular, d'on rebria el seu ??lies. Va realitzar els seus estudis de Teologia a Pamplona i els de ci??ncies humanes, Ret??rica i Filosofia a Lleida i Salamanca. En 1596 es va ordenar sacerdot a Tarbes i durant quatre anys va ser predicador a Donibane Lohitzune, el bisbe dels quals, Bertrand Etxauz, el nomenaria rector de Sara. Un sacerdot de Donibane Lohitzune, Joanes Harostegi va denunciar a Axular, creient-se amb dret a la parr??quia i al??legant que Axular era estranger. Per?? Axular va sostenir que ell era navarr??s, per tant s??bdit del rei de Fran??a i Navarra Enric IV i va demanar la naturalitzaci??. La resposta del monarca no es va fer esperar, la naturalitzaci?? era innecess??ria doncs els navarresos eren s??bdits seus. Per aix?? el parlament de Bordeus l'endem?? passat va estendre un acte pel qual es mantenia Axular en el seu c??rrec i on es desdeia de la sent??ncia del 20 d'agost de 1601. Va romandre al capdavant d'aquesta parr??quia durant molts anys. All?? va morir, en 1644.
Va viure en un entorn ric i canviant: mentre Espanya obstaculitza en decad??ncia Fran??a vivia una ??poca daurada, doncs ??dhuc sent ambd??s pa??sos cat??lics, aquest ??ltim vivia una gran sed de saviesa que li duria a buscar m??s enll?? del cristianisme. Tampoc ha d'oblidar-se que despr??s de la Pau dels Pirineus Fran??a vivia una ??poca de tranquil??litat i quan Axular va escriure Gero, el catolicisme s'havia afermat a Fran??a.
[edita] Axular en el folklore popular
La figura d'Axular, gr??cies a la imaginaci?? popular, es va convertir en el protagonista d'alguns contes tradicionals. Segons van contar els m??s ancians de Sara a l'etn??leg Jos?? Miguel de Barandiaran, Axular es va llicenciar juntament amb el seu germ?? en tota classe de ci??ncies ocultes en la universitat que el diable va fundar en una cova de Salamanca. D'aqu?? els dots ret??rics i l'erudici?? de l'escriptor, que despertaven l'admiraci?? en tota la seva parr??quia. Desgraciadament, Axular va haver de sofrir la resta de la seva vida l'haver de veure's desposse??t de la seva ombra, ja que aquesta va passar a les mans del diable com pagament de la matr??cula universit??ria.
[edita] Obra
Gero, bi partetan partitua eta berezia (1643), coneguda generalment menjo Gero ("Despr??s") va ser la seva ??nica obra. La traducci?? al castell?? del t??tol complet diu aix??: "Despr??s, dividit en dues parts, en la primera es posa de manifest quant dany provoca la dilaci??, el deixar els quefers despr??s. En la segona es guia a qui, deixant les dilacions, vol dedicar-se de seguida a les seves obligacions. De les Santes Escriptures, dels Doctors de l'Esgl??sia i dels llibres de devoci??. Recopilat per Axular, rector de Sara".
Es tracta d'una obra de literatura asc??tica, que consta de seixanta cap??tols, que ha estat comparada amb la Gu??a de pecadores de Fra Luis de Granada. El seu contingut es resumeixen en la seg??ent atsotitza o refrany "Gero dioenak bego va donar" ("Qui diu despr??s, diu deixa-ho"), ??s a dir, prova que deixar les tasques per a despr??s ??s el lema del vague, i per a aix?? utilitza els arguments i frases de molts autors cl??ssics, amuntegant-los per?? relacionant-los amb mestratge i bellesa. Atenent al t??tol sembla que havia dues parts, per?? en l'actualitat solament es considera una, potser perqu?? ambdues estan en una, perqu?? no va escriure m??s o no va arribar a publicar la segona part.
El llibre est?? dedicat a Bertrand de Etxauz, el seu mestre i protector, que en aquells dies era arquebisbe de Tours. Utilitza una ret??rica pr??pia dels sermons, ja que Axular va ser predicador abans que escriptor. La seva finalitat ??s canviar el comportament hum??, i per a aix?? utilitza una gran gamma de recursos ret??rics, amb tres intencions fonamentals:
- Ensenyar: desenvolupa el tema amb estil calmat, tranquil, raonat i de llargues explicacions.
- Ser agradable: exemplifica cont??nuament amb refer??ncies i refranys.
- Moure al lector: quan vol ser bellugaire utilitza un ritme lleuger, un estil directe (la segona persona, ??s a dir, el hika), proposicions m??s breus i una entonaci?? interrogativa i exclamativa. ??s a dir, utilitza recursos del propis del serm?? eclesi??stic.
[edita] Cr??tica de Luis Villasante
Totes les lleng??es posse??xen un escriptor model en la seva literatura, Shakespeare en l'angl??s, Dante en itali??, Cervantes en castell??, etc. Segons molts, Axular ??s el model que caldria prendre en euskera. Segons el cr??tic i expert Luis Villasante cinc s??n les caracter??stiques que un escriptor mod??lic hauria de complir i segons ell, Axular compliria les cinc:
- Antiguitat: des de fa tres segles i mig, sense interrupci??, molts escriptors han lloat l'obra de Axular. Des de la dist??ncia que d??na el temps autors com Joanes Etxeberri de Sara, Larramendi, A??ibarro, Intxauspe, el pr??ncep Bonaparte, Urkixo, Azkue, Orixe, Lafitte, Lekuona, Sarasola i altres m??s en s??n admiradors.
- Originalitat: les traduccions no s??n originals ??bviament, ??s per aix?? pel que una obra cimera en en la literatura ha de ser original. ??s veritat que Gero est?? ple de cites d'autors cl??ssics i que ??s possible que tingu??s influ??ncia (per exemple en la tem??tica de car??cter religi??s i adoctrinante, per?? no en el tema, la forma ni estil) de Guia de pecadores de Fra Luis de Granada, per?? aix?? no afebleix la seva originalitat, ni de bon tros, en tot cas confirma la formaci?? cultural de l'autor. Doncs l'autor mateix admet i accepta que a l'hora d'escriure la seva obra va tenir diversos llibres damunt de la taula, mes la seva inconmensurable treball realitzat en euskera i de gran qualitat assegura la seva originalitat.
- Contingut important: el tema es troba en el centre dels ensenyaments cristinas, doncs la vida es veu com un cam?? cap a D??u i per tant l'objectiu del cristi??. Aquesta obra se centra en els danys que provoca en aquest cam?? la vag??ncia i el deixar les tasques per a despr??s. Prenent refranys i dites populars per a assegurar la seva imperecibilidad, ataca, pel cam?? de la contrareforma, la reforma protestant.
- Formes belles: des del punt de vista de la literatura utilitza formes belles, ??gils, flexibles i manera de parlar ple de vida; doncs passa d'una idea a una altra amb rapidesa, per?? sense causar confusi??. Escriu per a gent de nivell mig, amb proposicions encadenades de forma equilibrada, guanyant aix?? l'atenci?? del lector. La repetici?? de paraules, sons i estructures sint??ctiques paral??leles, juntament amb les al??literacions i preguntes ret??riques alleugereixen la possible redund??ncia del tema.
- Llengua adequada: l'??s de refranys i l'acumulaci?? de sin??nims perqu?? fos entendible per qualsevol basc??fon demostra que l'autor coneixia no solament b?? l'euskera, sin?? tamb?? el m??n basc. Els jocs de paraules, refranys, cops d'humor, etc., tenen rastres bascos sens dubte. Sens dubte Axular ??s un mestre en la prosa ret??rica tal com demostra el tractament estil??stic que es fa del tema.
