Navarra

De Viquip??dia

Navarra (en castell??: Navarra i en ??uscar Nafarroa) ??s una autonomia d'Espanya amb la denominaci?? de comunitat foral, i per tant, tamb?? es coneix com a Comunitat Foral de Navarra (en castell??: Comunidad Foral de Navarra i en ??uscar: Nafarroako Foru Komunitatea). ??s situada al nord de la pen??nsula Ib??rica. Limita amb Fran??a al nord, l'Arag?? a l'est, La Rioja al sud i la Comunitat aut??noma del Pa??s Basc a l'oest. A m??s del castell??, tamb?? el basc ??s llengua oficial als territoris del nord del pa??s. Tamb?? es denomina Nafarroa Garaia, o "Alta Navarra" per distingir-la de la Nafarroa Behera o "Baixa Navarra", territori de Fran??a.

Per la seva hist??ria pol??tica, l'organitzaci?? juridico-administrativa actual de la comunitat es basa en el Millorament del Fur de 1982 que va suposar la imbricaci?? jur??dica de la tradici?? foral amb la constituci?? espanyola de 1978 per mitj?? d'una disposici?? addicional a aquesta ??ltima. El seu Estatut, de fet, rep el nom de Llei de Reintegraci?? i Millorament del Fur de Navarra, tamb?? conegut pel seu acr??nim LORAFNA.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Hist??ria 3 Geografia 4 Pol??tica i govern 4.1 Els furs 4.2 Les institucions forals de Navarra 4.3 Divisions administratives 5 Economia 6 Demografia 6.1 Din??mica poblacional 6.2 Llengua 7 Refer??ncies 8 Enlla??os externs

[edita] Topon??mia

La primera const??ncia escrita del terme Navarra data del segle IX, en l'obra Vita Karoli Magni,^[1] cap??tol 15 que cont?? la seg??ent frase en [[llat??]: ??[...] qui apud Navarros ortus et fertilissimos Hispaniae agros secans sub Dertosae civitatis moenia Balearico mari miscetur; deinde Italiam totam??, escrita per Eginard, dins la qual es descriuen les intrusions del rei franc Carlemany fins al riu Ebre. Etimol??gicament, el top??nim probablement prov?? del vocable naba, d'origen prerom??, potser protobasc, el significat del qual es creu ??s "terra plana envoltada per muntanyes",^[2][3] que s'aplica perfectament a Pamplona i el territori que l'envolta. A aquest vocable s'hi afegeix el sufix -erri, que en ??uscar significa "terra o poble".^[4]

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria de Navarra

Durant el temps de l'Imperi rom??, el territori de Navarra era habitat pels vascons, una tribu preromana del sud dels Pirineus. Aquesta ??rea mai no va ser completament subjugada, ni pels romans ni pels ??rabs durant la conquesta d'Al-??ndalus. El 778 els navarresos van derrotar l'ex??rcit franc en la Batalla de Roncesvalls. El 824, ??nnec Arista va ser coronat rei de Pamplona, la qual cosa seria el fonament del Regne de Navarra. Aquest regne va assolir el seu zenit durant el regnat de San?? III de Navarra i abastava grans porcions de territori que inclo??en els territoris actuals de les comunitats de Navarra, Euskadi, La Rioja, Cant??bria i algunes regions de Castella i Lle?? i Arag??. No obstant, despr??s de la seva mort, el regne va ser dividit entre els seus fills i mai no recuperaria aquesta esplendor.

L'ex??rcit de Navarra va participar en la decisiva Batalla de Las Navas de Tolosa, junt els altres regnes espanyols el 1212, despr??s de la qual les possessions musulmanes a la pen??nsula van reduir-se a un petit territori al sud-est.

La inclinaci?? que sentien els reis navarresos per la pol??tica francesa i les negociacions per a casar el seu primog??nit, Enric, pr??ncep de Viana, amb una filla de Llu??s XII de Fran??a, van ser els arguments de Ferran el Cat??lic per enviar el duc d'Alba a conquerir el Regne de Navarra el 1512. El 25 de juliol, Fadrique de Toledo, duc d'Alba, va ocupar Pamplona i la fam??lia reial navarresa va haver de refugiar-se a la Baixa Navarra i al Bearn. El 23 de mar?? de l'any seg??ent, les Corts de Navarra, amb la pres??ncia nom??s dels beaumontesos, van proclamar Ferran el Cat??lic com a "rei de Navarra". El 1515, les Corts de Castella, a Burgos i sense la pres??ncia de cap representant navarr??s van annexionar l'Alta Navarra a la Corona de Castella. Malgrat les diverses batalles que es van lliurar per recuperar l'Alta Navarra i les revoltes dels habitants, els regnes de Navarra, no ho van assolir, i el territori de la Baixa Navarra va quedar separat de la resta del regne, fins ser incorporat a Fran??a.

Tanmateix, el Regne de Navarra va aconseguir conservar molts privilegis i els seus furs despr??s de la seva incorporaci?? al regne de Castella, molts dels quals ha conservat fins el segle XX. De fet, ??s en reconeixement d'aquest furs, encara v??lids, que Navarra va accedir a la seva autonomia com a comunitat foral per mitj?? d'un proc??s de millora, o m??s aviat, actualitzaci?? del r??gim foral de Navarra que correspon a la democratitzaci?? de les seves institucions forals i el seu estatus com a autonomia de l'actual Estat espanyol.^[5]

[edita] Geografia

Navarra es troba al nord de la pen??nsula Ib??rica. La seva geografia ??s, a pesar de la seva petita superf??cie, molt variada. La major part del territori navarr??s ??s muntanyenc, dominat per la serralada Pirenaica, llevat de les planes de la vall de l'Ebre al sud.

Des del punt de vista clim??tic, Navarra ??s una mescla d'influ??ncia muntanyenca dels Pirineus i mediterr??nia de la vall de l'Ebre; hi ha una difer??ncia significativa entre el clima del nord ???molt m??s humit i amb precipitacions freq??ents??? i el clima el sud ???m??s mediterrani, amb temperatures m??s altes i precipitacions m??s espor??diques. Per tant, es contrasten les humides valls cant??briques del nord amb les ??rides i estep??ries Bardenas Reales a la vora del riu Ebre.

[edita] Pol??tica i govern

[edita] Els furs

Els furs navarresos, originats des de l'Edat mitjana, foren un pacte entre la noblesa i el poble, transmesos de forma oral al comen??ament i a partir del segle XIII plasmats per escrit en Fueros y Compilaciones.^[6]

El Regne de Navarra va ser conquerit per la Corona de Castella el 1512, per?? va mantenir el seu propi r??gim d'autogovern legislatiu, executiu, judicial i fiscal, conservant la seva condici?? de "regne" sota la figura d'un virrei. Aquest sistema era propi de Navarra i no pas una regulaci?? imposada per Castella, com seria el cas d'altres regnes, com el Regne de Granada.

Despr??s de la Primera guerra carlista en el conveni de Vergara, Espartero es compromet?? a "proposar a les Corts la concessi?? o modificaci?? dels fors", la qual cosa es va materialitzar el 25 d'octubre, 1839 amb la qual es confirmen els furs "sense prejudici de la unitat constitucional de la monarquia",^[7] i es fa efectiu amb la publicaci?? de la Llei Paccionada de Navarra el 16 d'agost, 1841.^[8]. Amb aquesta llei, Navarra deixa de ser desiganda com a "regne" i es converteix en prov??ncia, ajustant-se a la divisi?? territorial d'Espanya de 1833 de Javier de Burgos. Despr??s de la Guerra civil espanyola es van suprimir els furs de Guip??scoa i Biscaia, en ser consdierades "prov??ncies tra??dores", per?? els furs de Navarra i ??laba es van mantenir, ja que havien donat llur suport a la revolta.

La fi de la dictadura i la reinstauraci?? del sistema democr??tic va donar lloc a una nova constituci?? el 1978, en qu?? la problem??tica foral va ser un dels elements m??s complicats a consensuar. La constituci?? atorgaria un sistema d'autogovern o autonomia a les comunitats que es formessin, per?? Navarra ja tenia un r??gim similar, encara que limitat despr??s de 1841. Finalment, la Disposici?? Addicional Primera va establir que: "La constituci?? empara i respecta els drets hist??rics dels territoris forals". Els furs van ser actualitzats a la realitat auton??mica de l'Estat per mitj?? de la publicaci?? de la Reintegraci?? i Millorament del R??gim Foral de Navarra.

[edita] Les institucions forals de Navarra

Les institucions forals de Navarra s??n:

• el Parlament de Navarra ??s l'??rgan de representaci?? pol??tica de la comunitat foral que exerceix la potestat legislativa. ??s integrat per no menys de 40 i nom??s de 60 "parlamentaris forals" (actualment en s??n 50) electes per sufragi universal per mitj?? de la representaci?? proporcional per un per??ode de quatre anys;
• el Govern de Navarra o Diputaci?? Foral ??s l'??rgan col??legiat que sota la direcci?? del seu president, estableix la pol??tica general i l'administraci?? de la comunitat foral. ??s integrat pel president, i els consellers o diputats forals. Exerceix la funci?? executiva reglament??ria i administrativa; t?? facultat revisora en mat??ria administrativa i econ??mica, pr??via a la judicial.
• el President del Govern de Navarra o de la Diputaci?? Foral ??s el cap de govern de l'executiu. Ostenta la m??s alta representaci?? de la comunitat foral i l'ordin??ria de l'Estat espanyol a Navarra. El president ??s elegit pel Parlament per majoria absoluta en la primera convocat??ria o majoria simple en la segona. El president designa i cessa els diputats forals i dirigeix l'acci?? de la Diputaci??.

Actualment el govern est?? dirigit per una coalici?? de la Uni?? del Poble Navarr??s (UPN) i de Converg??ncia de Dem??crates de Navarra (CDN). El president n'??s Miguel Sanz Sesma.

Com a ??rgan depenent del Parlament de Navarra, per?? aut??nom per al seu funcionament intern, existeix la C??mara de Comptos, la instituci?? fiscalitzadora de la gesti?? econ??mica i financera del sector p??blic de la comunitat i assessora del parlament en q??estions econ??miques i financeres. ??s dirigida per un president i integrada per un secretari general i els auditors. Aquesta instituci?? ??s el tribunal de comptes m??s antic d'Espanya, i un dels primers d'Europa.^[9] Les seves funcions son similars, per?? no pas iguals, als d'una instituci?? d'Hisenda.

El Defensor del Poble-Ararteko ??s la instituci?? que, per mandat del Parlament, vela pel compliment dels drets fonamentals i les llibertats p??bliques dels ciutadans supervisant l'actuaci?? de les administracions p??bliques i dels ens locals de Navarra.

[edita] Divisions administratives

Navarra es divideix en merindades hist??riques: Estella, Olite, Pamplona, Sang??esa i Tudela. Encara que mai es va constituir com a merindad, la Baixa Navarra tamb?? es considera una merindad hist??rica.Aquests ens, tanmateix, no posseeixen personalitat jur??dica pr??pia.

Les entitats locals de l'organitzaci?? territorial de Navarra s??n:^[10]

• Els municipis: els ens locals b??sics per a l'organitzaci?? territorial de la comunitat foral. En l'actualitat n'existeixen 272.
• Els consells: s??n entitats locals dels municipi, amb poblacions i superf??cies inferiors als municipis, amb b??ns propis i personalitat jur??dica per a la gesti?? dels seus interessos.

Les entitats no territorials de l'organitzaci?? administrativa de Navarra s??n:

• Les mancomunitats: s??n entitats locals no territorials constitu??des per a l'associaci?? de municipis per a la execuci?? en com?? d'obres i la prestaci?? d'alguns serveis.
• Les agrupacions de municipis: s??n entitats locals no territorials institu??des per mitj?? de la Llei Foral per a agrupar dos o m??s municipis les caracter??stiques dels quals determinen la prestaci?? dels serveis comuns per a tots.
• Vegeu Comarques de Navarra

[edita] Economia

Des de 1964, Navarra va iniciar un proc??s profund de transformaci?? econ??mica, d'una economia basada en l'agricultura i que ocupava la meitat de la poblaci?? econ??micament activa a una economia equilibrada i moderna, primerament an el r??pid desenvolupament del sector industrial i m??s recentment dels serveis.^[11] El 2000, Valor agregat brut (VAB) de Navarra del sector industrial representava el 31,8% del VAB total, superior al 20,9% nacional.

El sector primari ocupa el 5,9% de la poblaci?? navarresa.^[12] Hi ha cultius de blat de moro, cereals, fruites i girasols. La producci?? vin??cola hi ??s important. El sector secundari ??s representat sobre tot per petites i mitjanes empreses situades al corredor Alsasua-Pamplona-Tuleda i sobre l'eix de la Ribera de l'Ebre. Tamb?? hi s??n presents les empreses multinacionals que han contribu??t a la modernitzaci?? de l'aparat productiu regional i el desenvolupament econ??mic de la comunitat foral. La majoria de les plantes industrials amb nivells tecnol??gics elevats i amb capacitat exportadora pertanyen als dos subsectors m??s importants de la ind??stria navarresa: la ind??stria de l'autom??bil i la ind??stria de la maquin??ria i equip. La tercera ind??stria m??s important ??s la agroaliment??ria. Totes tres contribueixen a la meitat del valor agregat brut industrial de Navarra.^[12] El sector terciari ??s el m??s important en termes del valor agregat i encara continua transformat l'estructura econ??mica de la comunitat foral. Amb respecte la resta d'Espanya, el sector terciari de l'economia navarresa representa l'1,4% del total del sector terciari espanyol.^[12]

[edita] Demografia

[edita] Din??mica poblacional

La poblaci?? estimada de Navarra el 2006 era de 601.874 habitants, i la densitat era 55,65 habitants per quil??metre quadrat. El creixement demogr??fic, tanmateix, ha estat menor que la mitjana de l'Estat espanyol, i la densitat encara hi ??s baixa.^[13] El creixement de Pamplona i la seva ??rea metropolitana ha produ??t la despoblaci?? de territoris petits i rurals. No obstant, el 18,5% de la poblaci?? encara viu en municipis amb menys de 2.000 habitants, i el 42,3% en municipis amb menys de 20.000 habitants.^[13]

[edita] Llengua

La llengua oficial de la Comunitat Foral de Navarra ??s el castell??. Tanmateix, segons la Llei foral 18/86,^[14] publicada el 15 de desembre, 1986, Navarra es divideix ling????sticament en tres zones: basc??fona (??s majoritari de l'??uscar o basc), mixta i no basc??fona (??s majoritari del castell??). A les zones basc??fona i mixta, l'??uscar hi t?? car??cter de llengua cooficial amb el castell??, mentre que a la zona no basc??fona, no t?? cap reconeixement oficial. La cooficialitat de l'??uscar suposa la regulaci?? de la topon??mia i el dret del ciutad?? d'utilitzar aquesta llengua en comunicar-se amb les administracions p??bliques. Dels 272 municipis navarresos, 109 pertanyen a les zones basc??fona i mixta.

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

• Gobierno de Navarra (castell??) (basc)
• Casal Catal?? de Navarra (catal??) (castell??) (basc)

Territoris del Pa??s Basc
Iparralde o Pa??s Basc Nord : Lapurdi | Nafarroa Beherea (Baixa Navarra) | Zuberoa Hegoalde o Pa??s Basc Sud: Araba (??laba) | Bizkaia (Biscaia) | Gipuzkoa (Guip??scoa) | Nafarroa (Navarra)

Comunitats aut??nomes d'Espanya

Andalusia - Arag?? - Principat d'Ast??ries - Illes Balears - Illes Can??ries - Cant??bria - Castella - la Manxa - Castella i Lle?? - Catalunya - Comunitat Valenciana - Euskadi - Extremadura - Gal??cia - Comunitat de Madrid - Regi?? de M??rcia - Comunitat Foral de Navarra - la Rioja

Ciutats aut??nomes

Ceuta - Melilla

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Navarra

la llengua en que es parla es castell?? i euskera exemples de euskera pronunciament(eskarrikaskori)