Regne de Navarra

De Viquip??dia

El regne de Navarra va ser un dels nuclis pirinencs a la Marca Hisp??nica de resist??ncia cristiana davant de la dominaci?? isl??mica de la pen??nsula Ib??rica, a l'igual que el regne d'Arag?? i els comtats catalans, o el regne d'Ast??ries a la serralada Cant??brica. El t??tol del pr??ncep hereu era el de Pr??ncep de Viana.

El nom "Navarra" deriva de nava un nom com?? per a les valls planes envoltades de turons (vegeu Les Navas de Tolosa) i la paraula basca herri, que vol dir pa??s. El nom "Navarra" va comen??ar a apar??ixer cap a la fi de l'??poca visig??tica, vers el segle VII.

El Regne de Navarra va evolucionar com a tal des del comtat de Pamplona, la seva capital hist??rica, quan el cabdill basc ??nnec Arista (Eneko Aritza en euskera) dirig?? una revolta contra els francs i va ser nomenat rei a Pamplona, el 824, creant aix?? el regne de Pamplona.

Taula de continguts 1 El comtat i el regne de Pamplona 2 El regne de Navarra 2.1 La dinastia Ximena 2.2 Dinastia Xampanya 2.3 Dinastia Capet 2.4 Dinastia Evreux 3 Corona d'Arag?? 4 ??ltimes dinasties 5 Vegeu tamb?? 6 Enlla??os externs 7 Refer??ncies

[edita] El comtat i el regne de Pamplona

El comtat de Pamplona es va formar en el territori tradicional dels bascons, una tribu pre-romana, que ocupava el flanc meridional dels Pirineus i la part occidental del Golf de Biscaia. Poc se sap de la hist??ria primerenca del pa??s, per?? ??s cert que ni els romans, ni els visigots ni els musulmans van aconseguir sotmetre els habitants de la regi??, que s'havien mantingut al marge del proc??s de romanitzaci??. En el curs del segle VI es produ?? una emigraci?? considerable de bascons al nord de la serralada pirinenca, com a conseq????ncia de la pressi?? d'atacs dels reis visigots a l'oest i al sud aix?? com d'un buit de poder als l??mits del control franc a Aquit??nia. Aix?? els bascons van mantenir la seva independ??ncia.

El pas de Roncesvalls, que condueix de Fran??a a Navarra, va fer de la regi?? un important punt estrat??gic a partir del segle VI. Els bascons es van defensar amb ??xit contra els invasors musulmans aix?? com dels francs; la dominaci?? de Carlemany, que va conquistar Navarra el 778, fou de breu durada, ja que el mateix any el derrotaren al mateix pas de Roncesvalls. Sembla, per??, que entre l'any 806 i el 812 Navarra estigu?? de nou sota control franc. Els emperadors francs per??, a causa de les dificultats del pa??s, no podien controlar completament els l??mits perif??rics del seu imperi. Fou llavors quan va es va iniciar la formaci?? d'una dinastia de bascons. Aix?? el 824 el cacic ??nnec Arista fou escollit rei de Pamplona, mentre el seu germ?? gran Garcia Ximenes va rebre el ducat de Gascunya. El fill d'aquest, Ximeno I, fou proclamat rei a la mort d'??nnec el 852, per?? els nobles navarresos preferiren el fill d'??nnec, Garcia I, com a successor, iniciant una primera dinastia a Navarra. El 905, San?? I, n??t de Ximeno I, fou nomenat rei canviant la dinastia Arista per la dinastia Ximena.

[edita] El regne de Navarra

[edita] La dinastia Ximena

El primer rei hist??ric de Navarra fou San?? II Garc??s, dit Abarca, que va governar des de Pamplona com a rei de Navarra i comte d'Arag?? a partir de l'any 970 fins el 994 . Sembla que fou el 987 quan es va proclamar rei de Navarra, sent utilitzat el t??tol per primera vegada. Tot i aix??, els governants anteriors, amb t??tol o no, continuen sent considerats tamb?? reis de Navarra o reis de Pamplona.

Sota San?? II i el seus successors, Navarra va arribar a estendre's vers el sud. Amb l'arribada de San?? III el Gran va arribar al m??xim esponent de poder. Aix?? aquest, rei de Navarra i comte d'Arag??, es va casar amb l'hereva del regne de Castella M??nia I, unint tamb?? aquesta corona sota el seu poder a partir de 1029. Aquest fou un per??ode de gran prosperitat i va aconseguir extendre Castella fins al riu Pisuerga i Cea. A la seva mort per?? la basta her??ncia es repart?? entre els seus quatre fills, uns territoris que no van ser units de nou fins Ferran el Cat??lic: el regne de Castella es va unir posteriorment al regne de Lle??, el comtat d'Arag?? s'un?? per matrimoni din??stic amb el comtat de Barcelona, mentre el regne de Navarra es mantingu?? independent, si b?? tingu?? per??odes sota poder del comtat de Xampanya i posteriorment del regne de Fran??a.

Els descendents de San?? III tingueren sota el seu poder les actuals Navarra i Pa??s Basc, que posteriorment passarien al Regne de Castella, i al nord dels Pirineus la Baixa Navarra, que actualment forma part de Fran??a. Aix?? mateix arribaren a dominar el nord de l'actual prov??ncia de Burgos aix?? com part de La Rioja i dels voltants de Tarazona.

Mentre Navarra estigu?? unida al Regne d'Arag?? i la posterior Corona d'Arag?? (1076-1234) estigu?? lliure d'agressions externes a l'est, per?? mai recuper?? el territori occidental pres per Castella. L'any 1200 Alfons VIII de Castella va annexionar les prov??ncies basques de Biscaia i Guip??scoa. I es que si b?? San?? III repart?? la seva her??ncia entre els seus fills, separant-se aix?? Navarra d'Arag??, entre 1076 i 1134 estigueren unides novament sota domini dels reis d'Arag??. A la mort de l'??ltim d'aquests reis, Alfons el Batallador, sense descend??ncia Arag?? pass?? al germ?? petit Ramir II d'Arag?? mentre Navarra pass?? a un descendent il??leg??tim de Garcia IV Sanxes III de Navarra i n??t d'El Cid, Garcia V Ramires.

Aquest per ascendir al tron va haver de lliurar La Rioja a Castella el 1136, i la ciutat de Tarazona a Arag?? el 1157, aix?? com a declarar-se vassall del rei Alfons VII de Castella. El fill d'aquest, San?? VI, aconsegu?? fortificar Navarra i va donar furs a un bon nombre de ciutats.

San?? VII es va apropiar dels r??dits d'esgl??sies i convents, constru??nt grans palaus. Mentre aquest es trobava absent a ??frica, en un viatge indu??t coma expedici?? aventurera, els reis de Castella i Arag?? van envair Navarra, cosa que comport?? la p??rdua de la prov??ncia d'??laba. Per?? aquest rei sempre ser?? recordat per la gran empenta que va proporcionar a la batalla de Las Navas de Tolosa el 1212, ja que gr??cies al seu coratge s'aconsegu?? la vict??ria definitiva sobre els musulmans i que don?? el gran salt per a la Reconquesta.

La seva mort sense fills i la de la seva germana Berenguera de Navarra, casada amb Ricard I d'Anglaterra, tamb?? sense desced??ncia, comport?? la fi de la dinastia Ximena i l'instauraci?? de la dinastia Xampanya, gr??cies al casament de la seva germana m??s jove Blanca de Navarra amb Teobald III de Xampanya.

[edita] Dinastia Xampanya

Tot i la reclamaci?? per part dels comtes-reis de la Corona d'Arag?? sobre la sobirania de Navarra, els comtes de Xampanya regnaren a Navarra gr??cies al suport de la noblesa navarresa.

Teobald I de Navarra, fill de Teobald III, va fer de la seva Cort un gran centre neur??lgic per a la poesia trobadoresca. A partir d'aquest moment la dinastia Xampanya inici?? un aconstament a la monarquia francesa gr??cies al casament de l'anterior amb la germana del rei Llu??s IX de Fran??a, i la del fill d'aquests Teobald II amb la germana de Felip III. Finalment Blanca d'Artois, la v??dua del rei, amb una Navarra envaida altre cop per les corones castellanes i aragoneses, busc?? refugi a la cort francesa i fent que la filla del difunt Enric I de Navarra, la reina Joana I de Navarra, es cas??s amb el seu cos?? el rei de Fran??a Felip IV, i aix??, doncs s'inici?? una nova dinastia regnant a Navarra, la dinastia Capet.

[edita] Dinastia Capet

Entre 1284 i 1328 la corona navarresa es mantingu?? sota l'empara dels ??ltims reis capets francesos. El 1328 a la mort de Carles IV de Fran??a, ??ltim rei de la dinastia Capet, Navarra es declar?? independent i es va entronitzar reina de Navarra a Joana II, filla de Llu??s X de Fran??a. Aquesta l'any seg??ent es cas?? amb Felip III Evreux, que inici?? una nova dinastia.

[edita] Dinastia Evreux

Joana II i Felip III, n??t de Felip III de Fran??a, governaren conjuntament el Regne. En uns anys de lluita contra els musulmans i de participaci?? activa, per part de Navrra, en la Guerra dels cent anys, la dinastia Evreux govern?? fins el 1441. Aquest any es produ?? la mort de la reina Blanca I de Navarra, per la qual cosa el Regne pass?? al marit d'aquesta, el pr??ncep Joan d'Arag??.

[edita] Corona d'Arag??

A la mort de Blanca I el Regne de Navarra pass?? a mans del seu marit, cosa que comport?? l'aparici?? de greus enfrontaments entre Joan i els seus fills. Aix?? la Guerra civil navarresa provoc?? l'enfrontament entre els beamontesos, partidaris de Carles de Viana (hereu leg??tim a la mort de la seva mare Blanca), i els Agramontesos, partidaris del pr??ncep d'Arag??. El 1425 Carles fou derrotat, empresonat, i desheretat pel seu pare.

La mort el 1461 de Carles per causes naturals (tot i que hi ha qui parla d'un possible enverinament per part de la seva madrastra Joana Enr??quez) va provocar que la filla segona del pr??ncep Blanca II, fos designada hereva del regne pels partidaris de Carles.

A la mort de Joan II, el qual havia ascendit el 1485 al tron de la Corona d'Arag??, la tercera filla entre aquest i Blanca I, Elionor I de Navarra, fou nomenada reina.

[edita] ??ltimes dinasties

Elionor I s'havia casat el 1436 amb Gast?? IV de Foix, per la qual el seu n??t Francesc I de Navarra inici?? una nova dinastia regnant. La germana d'aquest, Caterina I de Navarra finatitz?? la breu dinastia al casar-se amb Joan III Albret.

El 1512 amb Caterina I al poder Ferran el Cat??lic enva?? l'Alta Navarra (la part situada al sud dels Pirineus) i l'annexion?? a la Corona d'Arag?? i, al cap de tres anys, a la Corona de Castella. A partir d'aquell moment la dinastia Albret pass?? a governar nom??s l'Alta Navarra, mantenint-se en el poder fins el 1572, any de la mort de Joana III de Navarra.

El casament d'aquesta amb Antoni de Borb?? comport?? l'entronitzaci?? d'una nova dinastia regnant a Navarra, la dinastia Borb?? que en fou l'??ltima. Aix?? el fill de Joana III, Enric III de Navarra ascend?? el tron el 1572 mentre el 1598 fou nomenat rei de Fran??a amb el nom d'Enric IV. El fill d'aquest, Llu??s XIII fou l'??ltim rei de Navarra ja que el 1620 aquest t??tol ser?? revertit a la corona francesa.

[edita] Vegeu tamb??

• Llista de reis de Navarra

[edita] Enlla??os externs

• (angl??s) Encyclopaedioa Britannica, 1911

[edita] Refer??ncies

• Ariqita y Lasa, Colecci??n de documentos para la historia de Navarra (Pamplona, 1900)
• Bascle de Lagreze, La Navarre fran??aise (Paris, 1881)
• Blade, Les Vascons espagnols (Agen, 1891)
• Boissonade, Histoire de la reunion de la Navarre ?? la Castille (Paris, 1893)
• Chappuys, Histoire du royaume de Navarre (Paris, 1590; 1616)
• Favyn, Histoire de Navarre (Paris, 1612)
• Ferrreras, La Historia de Espana (Madrid, 1700-27)
• Galland, Memoires sur la Navarre (Paris, 1648)
• Idem, Annales del reino de Navarra (5 vols., Pamp]ona, 1684-95; 12 vols., Tolosa, 1890-92)
• Idem, Diccionario de las antiguedades de Nayanna (Pamplona, 1840-43)
• Idem, Historia compendiada del reino de Navarra (S. Sebastian, 1832)
• Jaurgain, La Vasconie (Pau, 1898)
• de Marca, Histoire de Bearn (Paris, 1640)
• Moret, Investigationes historicas del reino de Navarra (Pamplona, 1655)
• Oihenart, Notitia utriusque Vasconiae (Paris, 1656)
• Risco, La Vasconia in Espana Sagrada, XXXII (Madrid, 1779)
• Ruano Prieto, Anexi??n del Reino de Navarra en tiempo del Rey Catolico (Madrid, 1899)
• Yanguas y Miranda, Cronica de los reyes de Navarra (Pamplona, 1843)