Reconquesta
De Viquip??dia
La Reconquesta ??s el nom amb qu?? es coneix internacionalment el proc??s hist??ric per mitj?? del qual els regnes cristians del nord de la pen??nsula ib??rica van conquerir progressivament l???al-??ndalus. Es considera que va comen??ar el 722 com a resist??ncia de les societats muntanyenques del nord a l???avan?? dels musulmans, amb la batalla de Covadonga, i va finalitzar el 1492 amb la conquesta del regne de Granada.
Segons la historiografia m??s recent el terme reconquesta ??s hist??ricament inexacte, at??s que els regnes cristians que van conquerir el territori andalus?? es van constituir com a societats despr??s de l???ocupaci?? isl??mica de la pen??nsula, malgrat els esfor??os d'alguns monarques castellans per presentar-se com a hereus directes de l'antic regne visigot de Toledo. A m??s a m??s, segons aquesta interpretaci?? actual, reconquesta ??s un concepte parcial, at??s que nom??s presenta la visi?? cristiana d'aquest complex proc??s hist??ric, esbiaixant el punt de vista dels andalusins. Per tant, s'ha suggerit com a noms alternatius Conquesta cristiana, Conquesta feudal d???al-??ndalus, o directament la Colonitzaci?? feudal de la Pen??nsula Ib??rica, entre d???altres denominacions, que no porten la c??rrega ideol??gica del concepte de reconquesta. En realitat, aquest concepte ??s una construcci?? historiogr??fica que agrupa diverses etapes i situacions molt diferents al llarg dels 8 segles que es considera que va durar, ja que els protagonistes no tenien consci??ncia, en general, d'aquest proc??s hist??ric. Aix?? i tot, l'Esgl??sia i alguns cronistes medievals ja van fer construccions ideol??giques amb aquest concepte, amb la finalitat de justificar les conquestes.
Cal tenir present tamb?? que la colonitzaci?? d'al-??ndalus no ??s cap fet exclusiu hisp??nic, ja que s???explica en un context europeu caracteritzat per l'expansi?? de la societat feudal des del nucli original del Feudalisme, al centre de l'Europa occidental, cap a la perif??ria, essent aix?? un proc??s hist??ric que respon als mateixos par??metres que altres processos contemporanis com la conquesta i colonitzaci?? anglesa d'Irlanda, l'expansi?? alemanya a l'est del riu Elba (proc??s conegut amb el terme tamb?? ideol??gic de Drang nach Osten o ???Marxa a l'Est???), i l'expansi?? franca a Terra Santa mitjan??ant les Croades i la creaci?? del regne croat de Jerusalem, entre d???altres.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
[edita] El per??ode tardorom??
Al segle V l'afeblit Imperi Rom?? d'Occident va demanar als visigots, un poble b??rbar fortament romanitzat i que estava federat a l'imperi, que expulsessin els v??ndals i alans d'Hisp??nia. Com a pagament per llur lleialtat, els visigots rebrien aquesta prov??ncia romana i el sud de la G??l??lia com a foedus. Amb la deposici?? de l'??ltim emperador rom?? per Odoacre el 476 els visigots van governar aquests territoris com a regne independent, primer com a Regne de Tolosa i, despr??s de la derrota a mans dels francs el 507 a la Batalla de Vouill??, ??nicament a Hisp??nia com a Regne de Toledo. Aix?? i tot l'aportaci?? de poblaci?? dels visigots a la pen??nsula va ser molt redu??da.
[edita] L???ocupaci?? musulmana de la pen??nsula
A la mort del rei visigot V??tiza, el 710, es va produir un conflicte entre els partidaris de la monarquia heredit??ria amb els fills del rei mort al capdavant, i els partidaris de la monarquia electiva a favor del nou rei Roderic, un conflicte que tenia, aix?? mateix, un rerefons religi??s entre cat??lics i arrians. El 711 el comte de Ceuta, Juli??, que estava refugiant la fam??lia i els partidaris de V??tiza i que mantenia relacions amb el governador de Tingis, T??riq ibn Ziyad, i el seu emir Mussa ibn Nussayr, va demanar ajuda a les poblacions ??rabs i berbers del nord d?????frica per intervenir al conflicte i donar-li suport en la seva lluita contra Roderic. Els historiadors difereixen quant a la intenci?? de Mussa en aquest moment de la hist??ria; ja sigui que planejava una conquesta completa, una invasi?? limitada per confirmar una alian??a, o nom??s un atac per afeblir les forces de visig??tiques.
Les forces musulmanes van derrotar Roderic que segons les llegendes hauria mort a la batalla de Guadalete el 711, a causa en part per la deserci?? de les tropes sota el seu comandament a petici?? del bisbe Oppas (el nebot del qual, ??quila, era fill de V??tiza). Despr??s de la batalla, el domini visigot es va desmembrar, i ??quila va rendir les seves terres el 712.
Durant els tres anys seg??ents els musulmans van ocupar la resta de l???antiga Hisp??nia mitjan??ant pactes amb la noblesa visig??tica. El 713 va caure Toledo i el 714 Saragossa. L???exercit ??rab-berber va continuar cap al nord fins ser derrotat per Eudes d'Aquit??nia a prop de Tolosa el 721, i finalment per Carles Martell el 732 en la batalla de Tours. Els musulmans, llavors, es van assentar a la pen??nsula ib??rica, establint un emirat subordinat, nominalment, al califa de Damasc. La major part dels nobles visigots van mantenir llurs propietats i llur estatus social convertint-se a l'islam, at??s que el canvi de govern no afectava seriosament llurs activitats quotidianes. Les divisions comtals es van mantenir, per?? l'administraci?? local va canviar; els musulmans van ocupar els llocs clau at??s que cap no-musulm?? podia governar un musulm??. La poblaci?? de cristians i jueus havien de sotmetre's al Codi d'Umar, que assegurava la supremacia de l'islam sobre les altres religions. Des de llavors es va con??ixer al territori musulm?? de la pen??nsula com a al-??ndalus.
La regi?? nord d'Hisp??nia, travessada per la serralada Cant??brica, era habitada durant el primer mil??lenni aC per grups tribals que els estrangers anomenaven asturs, c??ntabres i vascons. No van poder ser conquerits pels romans i al segle I August els va a??llar envoltant-los amb campaments romans, d???on despr??s sorgirien ciutats com Lle?? i Pamplona. Aquestes poblacions de muntanya no romanitzades van resistir tamb?? a l???ocupaci?? musulmana, creant-se aix?? els primers grups de resist??ncia al nord de la pen??nsula.
[edita] Or??gens dels Regnes Cristians
[edita] El Regne d'Ast??ries
- Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal del Regne d'Ast??ries
El 718 el noble visigot Pelai, l???encarregat de la gu??rdia reial de Roderic que hauria escapat de la batalla de Guadalete, es va refugiar junt a altres visigots a Ast??ries, aliant-se amb les poblacions ind??genes tribals a trav??s del matrimoni amb la reialesa astur. Sota el seu liderat els atacs contra els berbers instal??lats a la zona de Gal??cia es van incrementar. Entre el 718 i 724 (possiblement al 722), l'emir hi va enviar tropes per sufocar aquesta rebel??li?? i per controlar la regi??. Les tropes de l'emir, tanmateix, van ser derrotades a la Batalla de Covadonga. La hip??tesi m??s acceptada quant a la batalla (una epopeia segons les cr??niques cristianes, una escaramussa segons els textos ??rabs) diu que les forces musulmanes van ser atacades des dels penya-segats i es van retirar a les valls cap a la regi?? de l???actual ciutat de Gij??n, i despr??s van ser atacades durant la seva retirada pel seguici del duc Pere de Cant??bria i gaireb?? aniquilats. La vict??ria va enfortir els asturians i tan bon punt havien expulsat els andalusins de les valls orientals d'Ast??ries, Pelai va atacar Lle??, la ciutat principal del nord-oest de la pen??nsula, i va dominar els passos de les muntanyes, a??llant la regi?? dels atacs andalusins. Pelai va continuar atacant els berbers que havien rom??s a les serralades asturianes fins que es retiraren. Despr??s va casar el seu fill F??fila amb la filla del duc Pere.
Alfons II (791-842), fill de Freula i la basca M??nia d'??laba, va pujar al tron el 791. Durant les primaveres del 792, 793 i 794 els andalusins van saquejar ??laba i fins i tot Oviedo. Per tal de prevenir aquests atacs continus, el rei va comen??ar a establir contactes diplom??tics amb els reis de Pamplona i amb Carlemany i el seu successor Llu??s el Piet??s, que serien molt importants en el desenvolupament cultural, religi??s i pol??tic del regne d???Ast??ries. Al-Hakam va assajar d'interrompre aquests contactes atacant Ast??ries, per?? el regne es va consolidar amb el reconeixement d'Alfons com a rei d'Ast??ries per Carlemany i el Papa. Va conquerir Gal??cia i la regi?? dels bascos. Durant el seu regnat es va intentar crear una esgl??sia nacional independent de l???esgl??sia moss??rab de Toledo, i en aquest proc??s es va descobrir, aparentment, la tomba de Sant Jaume a Compostel??la, en Gal??cia. Pelegrins de tota Europa occidental van comen??ar una ruta de pelegrinatge entre l'a??llada Ast??ries i les terres carol??ngies, al sud de l'actual Fran??a, formant-se aix?? un cam?? que va animar econ??micament la zona i pel que penetrarien les corrents culturals europees.
La pol??tica d'Alfons consistia en despoblar les fronteres de les Vard??lies (que es convertirien en Castella) per guanyar el suport necessari al nord de les muntanyes i aix?? fer cr??ixer les forces militars. El regne va ser prou fort per saquejar les ciutats andalusines de Lisboa, Zamora i Coimbra en busca de bot??.
[edita] Les campanyes franques i la Marca Hisp??nica
- Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal de la Marca Hisp??nica
El 778 la primera expedici?? franca de Carlemany contra Saragossa va fracassar i la reraguarda de l???ex??rcit va ser destru??da a la Batalla de Roncesvalls mentre es retirava cap a Fran??a, un esdeveniment que ha quedat registrat en la Chanson de Roland (Can???? de Roland). Com a resultat, els Pirineus occidentals havien estat alliberats pels ind??genes tant de musulmans com de francs, i van sorgir quatre estats diferents: el regne de Pamplona (que despr??s seria conegut com a Navarra), i els comtats d'Arag??, Sobrarb i Ribagor??a. Navarra va emergir com a regne al voltant de Pamplona, la seva capital, i va controlar el pas de Roncesvalls. El seu primer rei va ser ??nnec I, el qual va expandir els seus dominis fins a la Badia de Biscaia i va prendre alguns pobles a l???altre costat dels Pirineus, per?? mai no va atacar directament l???ex??rcit carolingi, at??s que era, nominalment, el seu vassall. Posteriorment va ser reconegut oficialment com a rei independent pel Papa, i el comtat d???Arag?? va ser annexionat per Navarra a finals del segle X. La geografia muntanyenca havia protegit dels atacs andalusins aquests territoris junt a Sobrarb i Ribagor??a, el que els va permetre que, llevat de Navarra, aquests comtats romanguessin estables per dos segles.
La frontera franca al sud es va anar expandint lentament fins que el 795 es va incloure els comtats de Girona, Cardona, Osona i Urgell dins del ducat de Septim??nia, regi?? que els carolingis anomenaven marca hisp??nica, per?? que no tenia cap oficialitat ni cap marqu??s. Els comtats catalans protegien els passos orientals dels Pirineus i les costes, per?? la marca inclo??a no nom??s els comtats del sud, sin?? tamb?? alguns comtats al nord de les muntanyes com ara Perpiny?? i Foix. No obstant, el comtat amb el paper m??s rellevant seria el de Barcelona, despr??s de ser conquerida la ciutat el 801 per Llu??s I el Piet??s, fill de Carlemany. Durant les ??ltimes d??cades del segle IX, sota el comte Guifr?? el Pil??s, Barcelona es convertiria en el comtat dominant de la regi??, controlant les pol??tiques dels altres comtats catalans.
[edita] El proc??s de Colonitzaci??
Tan bon punt els francs havien ven??ut els musulmans, la necessitat de defensar els passos o ports dels Pirineus s???havia convertit en una situaci?? important de la pol??tica de Carlemany. Es van construir fortificacions i es va donar protecci?? als habitants de les antigues ciutats romanes com ara Jaca i Girona. Els passos principals eren Orreaga/Roncesvalles, Somport i Jonquera. Carlemany va poblar els comtats de Pamplona, Arag?? i Barcelona.
L???assentament de poblaci?? cristiana a la conca del Duero es va realitzar en dues fases. Al nord del riu, entre els segles IX i X, es va utilitzar el sistema de la pressura. Al sud del Duero, durant els segles X i XI es van desenvolupar ciutats mitjan??ant la donaci?? de furs, els quals s???estendrien despr??s cap a altres regions, i fonamentalment amb la formaci?? de mercats. Els furs eren estatuts que documentaven els privilegis i usatges amb qu?? regir la comunitat, donats normalment per monarca, malgrat que no ??nicament, a les persones que poblaven un poble. Com a resultat, el consell del poble era depenent del seu senyor, convertint-se aix?? els furs en el sistema m??s utilitzat per poblar Navarra i m??s tard Arag??. El primer fur va ser atorgat al comte Ferran Gonz??lez de Castrojeriz durant la d??cada del 940.
En una primera onada de colonitzaci??, la pressura es referia a un grup de pagesos que creuaven les muntanyes i s???assentaven a les terres despoblades de la conca del Duero per practicar l???agricultura. La monarquia asturiana promovia aquest sistema atorgant al pag??s tota la terra que podia treballar i defensar com a propietat seva. M??s tard tamb?? els magnats asturians i gallecs, aix?? com el clergat, i sobretot els monestirs benedictins enviarien llurs expedicions pr??pies amb pagesos que dominaven amb relacions feudals, el que va crear tota una xarxa d???aldees a la frontera. Amb el temps els primers pagesos lliures aniran desapareixent i tots els pagesos esdevindrien vassalls feudals. Les pressures tamb?? es van utilitzar, per exemple, a Catalunya, quan el comte de Barcelona va demanar al bisbe d???Urgell i al comte de Girona colonitzar les planes de Vic.
Va ser precisament amb l???aparici?? del Feudalisme a principis del segle X que la conquesta es va accelerar pel desig dels senyors feudals, inclosos els reis, d???aconseguir noves terres. A partir d???aquest moment les ciutats i els pobles van guanyar major import??ncia amb el ressorgiment del comer?? i l???expansi?? monet??ria a la baixa edat mitjana. Tamb?? l???enfortiment de la monarquia va permetre controlar majorment el proc??s de colonitzaci?? i regular l???emigraci?? cap al sud de les poblacions feudalitzades. Aix?? cal diferenciar entre les terres directament poblades pels reis, b??sicament a les ciutats i viles malgrat que no ??nicament, i les donacions en feu a senyors feudals laics, monestirs i ordes militars que atreien poblaci?? concedint-los rendes menys fortes que les que tenien als seus llocs d???origen, on el feudalisme feia segles que estava consolidat.
A partir del segle XIII, quan la monarquia ja dominava el proc??s, la colonitzaci?? es va organitzar mitjan??ant els coneguts Repartiments, pels quals els monarques repartien el territori conquerit a al-??ndalus. Les donacions podien ser directament a pagesos en petites proporcions, o b?? a senyors feudals que posteriorment repartiria a altres pagesos. Amb aquest m??tode es va colonitzar els regnes de Mallorca, Val??ncia, M??rcia, Sevilla i Ja??n, i m??s tard el de Granada.
[edita] Al-??ndalus davant la conquesta cristiana
-
Article principal: Al-??ndalus
La situaci?? d???al-??ndalus entre els segles X i XII va tenir un paper molt important en el desenvolupament dels regnes cristians.
El 923 l???emir de C??rdova Abd al-Rahman III, l??der de la dinastia Umayyad, va declarar-se califa independent de la dinastia Abb??ssida, de Bagdad. Va prendre tot el poder religi??s i pol??tic, i va reorganitzar l???ex??rcit i la burocr??cia. Tan bon punt va guanyar el control dels governadors dissidents, el califa va voler acabar amb el liderat cristi?? de la pen??nsula atacant-los diverses vegades. Abd-ar-Rahman net es va convertir en una titella sota les mans dels gran visir Almansor (al-Mansur, ???el victori??s???). Almansor va iniciar una forta campanya contra els regnes cristians, atacant i saquejant Burgos, Lle??, Pamplona, Barcelona i Santiago de Compostel??la fins la seva mort el 1002.
A la mort d???Almansor I el 1031 al-??ndalus va patir guerres civils que van acabar amb el sorgiment de les taifes. Les taifes eren petits regnes establerts pels governadors de les ciutats que van aconseguir assolir llur independ??ncia. Com a resultat van emergir fins 34 regnes petits que van lluitar entre s?? per annexionar nous territoris sota la seva influ??ncia.
Quan Alfons VI de Castella (1040-1109) va conquerir en 1085 Toledo els dirigents d'al-??ndalus, no sense grans temors, van decidir cridar en auxili els guerrers almor??vits, berbers neoconversos que tenien una visi?? estricta i poc cultivada de l'islam. Yusuf Ibn Tasufin va entrar amb el seu ex??rcit a la pen??nsula ib??rica en diverses ocasions (1086, 1088 i 1093, i es trob?? amb una terra f??rtil i pr??spera, per?? tamb?? va observar el que per a ell era un relaxament dels preceptes doctrinals de l'islam i una excessiva toler??ncia amb els jueus i els cristians. Aix?? li va provocar la determinaci?? d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisi?? entre les diferents taifes. Va completar la conquesta d???Al????ndalus al 1090, a excepci?? de la taifa de Val??ncia, que va ser conquerida en 1094 pel mercenari castell?? anomenat el Cid, que la va mantenir fins el 1102.
Els benimerins foren la dinastia berber que va succeir els almohades al Marroc, des de mitjans del segle XIII a principis del XV. Els benimerins intervingueren de manera decisiva en la pol??tica del regne nassar?? de Granada, on tenien un ex??rcit permanent. A m??s a m??s, foren un recolzament fonamental de la resist??ncia contra els reis cristians. El seu objectiu estrat??gic, en un principi, fou el de dominar l'estret de Gibraltar per tal de tenir el control del comer?? entre la Mediterr??nia i l'Atl??ntic. D'aquesta manera, els benimerins entraren en el sud d???al-??ndalus al 1224, per recolzar els reis granadins, enfrontant-se directament amb els cristians. L'enfrontament pel domini de l'estret de Gibraltar es coneix com la batalla de l'Estret, lliurat entre Castella, en ocasions amb el suport naval de la Corona d'Arag??, i l'alian??a nassar??-benimerina, entre 1263 i 1350.
Jaume I d???Arag?? va conquerir bona part del Xarc al-??ndalus (l???orient peninsular), primer amb la conquesta de Mallorca el (1229) i m??s tard amb la conquesta de Val??ncia (1238). Mentrestant els castellans van obtenir vict??ries importants, com la conquesta de Tarifa (1292) i la de Gibraltar (1308), per?? les incursions granadines, la frustrada croada castellano-aragonesa de 1309 i el desastre de la Vega (1319), van igualar les forces cristianes i musulmanes.
Aix?? doncs la creixent amena??a nassar??-benimer?? va rellan??ar la conquesta feudal entre 1327 i 1344. Cap a 1330 Granada es va decantar per altra alian??a amb el sult?? benimer?? Abul-Hasan (1331-1351), disposat a una guerra oberta contra els cristians. D'aquesta manera, els benimerins van arribar a recuperar els ports de Tarifa, Algesires, Gibraltar (1333) i Rota. Alfons XI de Castella va enfortir Castella durant les treves, i en 1339 va ajuntar les seves tropes amb les de Pere IV d'Arag?? i Alfons IV de Portugal. En agost de 1340 un gran ex??rcit benimer?? va desembarcar en les costes peninsulars i va assetjar Tarifa (ara en poder dels castellans). L'enfrontament definitiu va tenir lloc en la batalla del riu Salat (30 d'octubre de 1340), on les tropes castellanes i els seus aliats, derrotaren a l'ex??rcit nassar??-benimer?? d???Abul-Hasan i el nassar?? Yusuf I (1333-1354), els quals tenien un ex??rcit molt m??s nombr??s, per?? pitjor armat i d'inferior t??ctica. Amb la moral recuperada Alfons XI va conquerir Alcal?? la Real (1341), va derrotar als nassar??s en la Batalla del riu Palmones (1343) i despr??s de dos anys de setge va prendre Algesires (mar?? de 1344). En 1349 va intentar conquerir en Gibraltar, per?? va morir de pesta durant el setge (mar?? de 1350). Amb les seves vict??ries, Alfons XI va destruir l'??ltim suport nord-afric?? d'al-??ndalus. Des de mitjans del segle XIV, Granada va quedar a??llada del Magrib. El imperi benimeri va anar desintegrant-se lentament a la mort d'Abul-Hasan, encara que van romandre a la pen??nsula fins el 1374.
[edita] L'evoluci?? pol??tica dels Regnes Cristians
[edita] Ast??ries i Lle??
- Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal del Regne de Lle??
Alfons III d'Ast??ries va fer de Lle?? la seva nova capital i va repoblar aquesta regi?? estrat??gica. Des d???aquesta ciutat el rei va comen??ar una s??rie de campanyes per controlar les terres al nord del Duero. Va reorganitzar els seus territoris en ducats majors (Gal??cia i Portugal) i comtats majors (Salda??a i Castella) i va fortificar les fronteres amb molts castells. L???any de la seva mort havia nascut ja el Regne de Lle??. Amb aquesta nova situaci?? de poder, el seu hereu Ordoni II de Lle?? va atacar Toledo i Sevilla. El califat de C??rdova, que aleshores no estava dividit, va atacar Lle??. Navarra es va aliar amb Orodni contra Abd-al-Rahman, per?? va ser derrotat a la Batalla de Valdejunquera el 920. Durant els seg??ents 80 anys el regne de Lle?? va sofrir diverses guerres civils, atacs dels andalusins, disputes internes i assassinats la qual cosa va dur a la independ??ncia parcial de Gal??cia i Castella debilitant les forces cristianes.
Ramir II de Lle??, aliat del comte Ferran Gonz??lez de Castella, va derrotar el califa a Simanc el 939. Despr??s d???aquesta batalla Ramir va aconseguir 12 anys de pau, per?? havia de concedir a Gonz??lez la independ??ncia de Castella com a pagament pel seu suport durant la batalla. Alfons V finalment va derrotar Almansor. Alfons V es va annexar Arag?? el segle X i va expandir el seu control sobre la Fran??a del sud.
[edita] Navarra
- Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal del Regne de Navarra
Durant les darreres d??cades del segle X, el rei Garcia II de Navarra va rebre Biscaia de Castella, i sota el seu regnat Navarra es va convertir en el regne hegem??nic de la pen??nsula. El seu fill, San?? el Gran, que va regnar del 1004 al 1035 va annexar Castella al regne amb el seu matrimoni, va conquerir Sobrarb i Ribagor??a i va fer del regne de Lle?? el seu vassall en matar l?????nic fill del rei Beremund III de Lle??. Seguint el costum navarr??s, San?? va dividir el regne entre els seus fills: Castella (i Biscaia) per Ferran, Navarra i la Rioja per San?? IV de Navarra, el comtat d???Arag?? per Ramir, i Sobrarb i Ribagor??a per Gon??al. Ramir va matar al seu germ?? Gon??al i va annexar el seus dominis, mentre que Ferran, que es va fer rei, es va casar amb la filla de Beremund III convertint-se en rei de Lle?? i Castella.
Navarra va perdre la seva import??ncia sota el rei San?? IV en perdre La Rioja i gaireb?? es convertiria en vassall d'Arag??. Despr??s de la seva mort, els navarresos van elegir com a rei seu a San?? Ram??rez, rei d'Arag??. San?? Ram??rez va aconseguir el reconeixement internacional d'Arag??, i va expandir les fronteres cap al sud.
[edita] Corona d'Arag??
- Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal de la Corona d'Arag??
La independ??ncia del comtat de Barcelona succeeix, de facto, durant el regnat del comte Borrell II, qui en patir l???atac de Barcelona per part d'Almansor el 985, deman?? l'ajut per vassallatge al rei franc, per?? no el va rebre. En canviar la dinastia franca dels carolingis pels capets, Hug Capet deman?? la renovaci?? del vassallatge a canvi de protecci?? (maig de 987), per?? Borrell II declararia que la nova dinastia de Fran??a no eren els governadors leg??tims de Fran??a, i per tant del seu comtat.
L'11 d'agost de 1137 el comte Ramon Berenguer IV es promet?? a Barbastre amb la princesa Peronella d'Arag??, una nena d'un any, tot i que el casament no es va realitzar fins uns anys despr??s a Lleida, l'agost del 1150. Aquest prometatge li permet?? de passar a governar immediatament aquest pa??s amb el t??tol de pr??ncep: quedava constitu??da la Corona d'Arag?? gr??cies a la uni?? dels sobirans d???Arag?? i Catalunya, i passant a l'ofensiva conquerint les taifes de Tortosa, Lleida i Siurana entre els anya 1147 i 1154.
La derrota catalanano-aragonesa a la Batalla de Muret (1213), i la mort de Pere el Cat??lic en la mateixa, signific?? la fi del vassallatge occit?? al comte de Barcelona i de l???intent de domini feudal d???Occit??nia. En endavant la pol??tica expansiva de la corona es dirigir?? cap al Xarq al-??ndalus, (Valenci?? i les Illes Balears), i m??s tard s'estendria m??s enll?? pel mar Mediterrani, annexant-se el regne de N??pols, el regne de C??rsega, el regne de Sic??lia i el regne de Sardenya. Fins i tot els reis van incloure entre els seus t??tols el ducat d'Atenes i es va crear el ducat de Neop??tria, malgrat l???ef??mer domini dels mercenaris almog??vers sobre aquests ducats, i Jaume II tamb?? s'intitulava rei de M??rcia, malgrat haver-hi ocupat el regne nom??s temporalment.
El final de l'expansi?? peninsular de la Corona d'Arag?? el marca el Tractat d'Almizra (1244) signat per Jaume I i el seu gendre Alfons X de Castella. En el pacte s'estipul?? que les terres al sud de la l??nia Busot-Biar-La Vila Joiosa quedaren reservades per al regne de Castella, tot i que posteriorment, els territoris del regne de M??rcia situats al nord del riu Segura van ser incorporades al regne de Val??ncia per Jaume II (Governaci?? d'Oriola), en virtut de la Sent??ncia Arbitral de Torrelles (1304) i del Tractat d'Elx (1305).
[edita] Castella
- Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal de la Corona de Castella
L'any 929, el Comtat de Castella es va independitzar de Lle?? amb el comte Ferran Gonz??lez, per?? la Corona de Castella, com entitat hist??rica, comen??a el segle XIII, any en que Ferran III de Castella, es corona rei de Castella i rei de Lle??, el qual inclo??a els antics regnes de Gal??cia i Ast??ries. La uni?? entre els dos regnes ja s'havia produ??t en ocasions anteriors, el 1037 gr??cies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lle?? per separar-se de nou el 1157, per?? aquesta en fou l'??ltima i definitiva.
Ferran I de Castella va ser rei m??s important de la segona meitat del segle XI. Va conquerir Co??mbra i va atacar els regnes andalusins, exigint-los un tribut conegut com a p??ria. L???estrat??gia de Ferran era continuar demanant p??ries fins que el taifa estigu??s molt debilitat militarment i econ??micament. Va repoblar tamb?? les fronteres per mitj?? de furs. Continuant amb la tradici?? navarresa, abans de la seva mort va dividir el regne entre els seus fills. San?? II de Castella volia reunir el regne del seu pare, i va atacar els seus germans. San?? va ser mort en el setge de Zamora el 1072, i el seu germ?? Alfons VI va prendre Lle??, Castella i Gal??cia.
Alfons VI, el Valent, va colonitzar amb poblaci?? dels seus regnes les zones de Seg??via, ??vila i Salamanca. En haver assegurat les fronteres, el rei Alfons va conquerir el poder??s regne andalus?? de Toledo el 1085. Toledo, l???antiga capital dels visigots, era una localitat ideol??gicament molt significativa, i la conquesta va fer d???Alfons un dels reis m??s reconeguts del m??n cristi??. Va adoptar el t??tol d???Imperator totious Hispanie (???Emperador de totes les Espanyes???, en el sentit geogr??fic del terme). Alfons va aplicar una pol??tica molt m??s agressiva contra les taifes, les quals van demanar el suport dels almor??vits africans.
[edita] Portugal
- Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal sobre Portugal
El 24 de juny de 1129 es va produir la Batalla de Sant Mamede en qu?? Alfons Henriques va v??ncer la seva mare, Teresa de Lle?? i N????ez, adquirint i controlant el comtat portugu??s, declarant-lo principat independent. El 1139, sota el t??tol de comte de Portugal, despr??s de la vict??ria en la Batalla d'Ourique contra un contingent musulm??, Alfons es va autoproclamar Rei de Portugal, amb el suport de les seves tropes.
Segons la tradici??, la independ??ncia de Portugal va ser confirmada m??s endavant a les m??tiques corts de Lamego, quan va rebre de l'arquebisbe de Braga la corona de Portugal, encara que estudis recents q??estionen la reuni?? d'aquestes corts. El reconeixement de Castella, per??, va arribar el 5 d'octubre de 1143 i es va deure al desig d'Alfons VII de Castella de ser emperador (i com a tal, necessitava d'altres reis com a vassalls). Alfons Henriques va assajar de consolidar la seva independ??ncia, amb importants conquestes de terra andalusina al sud, com la conquesta de Lisboa el 24 d'octubre de 1142 i Santar??m el 15 de mar??, amb el suport d'una poderosa esquadra de 160 vaixells i un contingent d???uns 12.000 croats que es dirigien cap a Terra Santa. Per les seves conquestes, que en m??s de quaranta anys va duplicar el territori que el seu pare li havia llegat, va ser apel??lat El Conqueridor, tot i que tamb?? va ser conegut com El Fundador i El Gran. El musulmans, fins i tot, en senyal de respecte, van anomenar-lo Ibn-Arrik ("fill d'Enric", traducci?? literal del genitiu Henriques) o El-Bortukali ("el portugu??s").
[edita] Els Reis Cat??lics i la conquesta del Regne de Granada
- Per a m??s informaci??, vegeu l'article principal del Regne Nasr?? de Granada
A finals de l'edat mitjana la pen??nsula estava dividida en quatre regnes cristians, Castella, Arag??, Navarra i Portugal, i al-??ndalus s???havia redu??t al regne musulm?? de Granada governat per Abu 'Abd All??h o Boabdil.
Enric IV de Castella va cercar l'alian??a amb Portugal. Per obtenir-la, va casar la seva filla Joana la Beltraneja amb Alfons V de Portugal. No obstant aix??, la seva germana, la infanta Isabel I de Castella, que aspirava a la corona, es va casar amb Ferran II d'Arag?? i despr??s de la mort d'Enric, va reclamar tot el territori castell??. Despr??s de la guerra civil castellana entre partidaris d???Isabel, amb el suport d'Arag??, i partidaris de Joana, amb el suport de Portugal, Isabel va romandre en el tron.
L'alian??a castellano-aragonesa va conquerir Granada el 1492 i el 1512 Navarra va ser annexionada a la Corona d'Arag??, passant despr??s a la de Castella el 1515. Posteriorment, desaparegut per complet al-??ndalus, l???expansi?? feudal i el proc??s de colonitzaci?? va continuar al nord d?????frica, les Can??ries i a la recentment descoberta Am??rica.
[edita] Vida i cultura a l'??poca de la Conquesta
[edita] Lleng??es i religi??
Quan els musulmans arriben a la pen??nsula, la poblaci?? hispano-romana parlava un llat?? vulgaritzat com arreu de la Rom??nia, i ??nicament l???oligarquia visig??tica sembla que era biling??e, perqu?? parlaven llat?? i la seva llengua germ??nica. Amb l???ocupaci?? musulmana, l???assentament progressiu de poblacions ??rabs i berbers, i les conversions dels ind??genes a l???islam, al territori andalus?? es parlava quasi exclusivament en llengua ??rab, i en concret en un dialecte andalus?? influenciat per la llengua moss??rab. Existien petits grups cristians que conservaren aquesta llengua roman?? hisp??nica, per?? la van anar perdent a poc a poc, passant-se a l'??rab, fins desapar??ixer per complet cap al segle XII, tant els moss??rabs com la seva llengua.
La toler??ncia dels musulmans cap a cristians i jueus, mentre pagaven un tribut especial, es va perdre amb l'avan?? de la conquesta de la pen??nsula pels feudals, i amb l'arribada dels almor??vits d'??frica. Als territoris conquerits pels cristians tamb?? vivien musulmans que no havien estat expulsats ni esclavitzats, la qual cosa va produir un intercanvi cultural entre musulmans i cristians que es reflexa en els arabismes existents a les lleng??es rom??niques peninsulars (catal??, castell?? i galaico-portugu??s), en els magn??fics sistemes de regadiu, sobretot a l???est peninsular, o en l???anomenat art mud??jar. Els jueus coneixien l'hebreu, que utilitzaven als seus ritus religiosos, per?? parlaven en ??rab o roman?? segons on visqueren. Per exemple al segle XIII el coneixement de l'??rab i el castell?? per part dels jueus de Toledo va jugar un paper important en la traducci?? d???obres cient??fiques i liter??ries dels antics grecs, perdudes en llat??, per?? que els musulmans havien conservat en ??rab durant l'edat mitjana. El personatge jueu m??s important de l'??poca seria el fil??sof Mois??s Maim??nides.
La pol??tica religiosa dels Reis Cat??lics van acabar amb l'expulsi?? dels jueus, la persecuci?? dels conversos, i l???a??llament i segregaci?? dels musulmans, amb la intenci?? d'homogene??tzar la pen??nsula religiosament.
[edita] Grups socials fruit de la Conquesta
Durant el proc??s de la conquestes es van originar diversos grups socials com a conseq????ncia del contacte entre distintes societats i cultures:
- els moss??rabs: les minories cristianes de les terres controlades pels musulmans; la majoria van acabar convertint-se a l???islam per estalviar-se el tribut especial, i altres van emigrar cap als regnes cristians del nord durant els temps de persecuci??. Van desapareixer cap al segle XII.
- els mulad??s: els cristians o pagans que es van convertir a l'islam despr??s de l'arribada dels musulmans, la major part de la poblaci?? hispano-romana.
- els mud??jars: els musulmans que habitaven en les terres que havien conquerit els cristians, la gran majoria pagesos; despr??s de les conversions for??oses del segle XVI van ser coneguts com a moriscos, i van ser expulsats definitivament en 1609. A la Catalunya Nova i al Pa??s Valenci?? se'ls van con??ixer tamb?? com a tagarins.
- els conversos: jueus que es van convertir al cristianisme volunt??riament o per la for??a despr??s del decret d???expulsi?? dels jueus de 1492; alguns d'ells serien criptojueus que van practicar el judaisme en secret.
|
|
|
|---|---|
| Hist??ria | Hist??ria de la Terra |
| Prehist??ria | Eoc?? |
| Per pa??sos i regions | Ex??mens imperials xinesos ??? Hist??ria de l'Equador ??? N??bia |
| Hist??ria antiga | Batalla del Bosc de Teutoburg ??? Batalla de les Term??piles ??? Imperi Rom?? ??? Imperi Bizant?? ??? Imperi Sass??nida |
| Hist??ria precolombina | Civilitzaci?? asteca ??? Tenochtitlan |
| Hist??ria medieval | Croada contra la Corona d'Arag?? ??? Joana d'Arc ??? Reconquesta ??? Samurai |
| Hist??ria moderna | Llu??s XIV ??? Setge de Barcelona (1713-1714) |
| Hist??ria contempor??nia | Catalanisme ??? Guerres Napole??niques |
| Segle XX | Segona Guerra Mundial |
