Sanç IV de Navarra
De Viquipèdia
Sanç IV de Navarra el de Peñalén ( v 1039 - Peñalén Guadalajara 1076 ), rei de Navarra (1054-1076).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill de Garcia IV Sanxes III de Navarra i Estefania de Foix, succeí al seu pare a la mort d'aquest el 1054 a la batalla d'Atapuerca.
Va ascendir al tron als catorze anys, rebé però la guia de la seva mare fins el 1058, any en que fou considerat major d'edat.
[edita] Conflictes externs
S'alià amb el seu oncle Ramir I d'Aragó i junts assetjaren la taifa de Saragossa per obtenir la submissió de Motcadir. Aquest però pagà per no ser sotmès i va intentar enfrontar Sanç IV amb el seu cosí Sanç III d'Aragó, el qual havia succeït al seu pare el 1063.
Sanç IV hagué de suportar diversos conflictes a les terres de Castella que restaven sota poder navarrès. Les pretensions expansionistes de Sanç III de Castella, que obligaren Navarra a mantenir ben fortificades les fronteres del regne, van fer esclatar la guerre dels tres Sançs el 1067, per la qual el rei de navarra, aliat amb el seu cosí Sanç d'Aragó, va aconseguir derrotar el rei castellà.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà vers el 1068 amb Placencia, d'orígen francès. D'aquest matrimoni nasqueren:
- l'infant Garcia de Navarra, mort jove
- l'infant Garcia de Navarra (? -d 1091), rei titular de Navarra
Tingué diversos fills il·legítims:
- l'infant Ramon Sanxes, senyor d'Esquiroz
- la infanta Urraca Sanxes, religiosa
[edita] Mort i successió
Fou assassinat el 4 de juny de 1076 a Peñalén, víctima d'una conjura política provocada pels seus germans. Així durant una caceria, el seu germà Ramon de Navarra, el precipità al buit des del capdamunt d'una roca.
La seva mort va provocar la invasió de Navarra per part d'Alfons VI de Castella, el qual ocupà La Rioja, i també per part de Sanç III d'Aragó, que fou proclamat rei de Navarra amb el nom de Sanç V de Navarra.
| Precedit per: Garcia IV Sanxes III |
Rei de Navarra 1054–1076 |
Succeït per: Sanç V |
