Regne de Sardenya
De Viquip??dia
|
|||||||||||||||||||||||||||||
El Regne de Sardenya (en llat??: Regnum Sardiniae i Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat situat al centre de la mar Mediterr??nia i que ocup?? la totalitat de l'illa de Sardenya entre els anys 1297 i 1720.
Fou precursor del Regne de Sardenya-Piemont, governat sota la Dinastia Savoia, embri?? del Regne d'It??lia unificat.
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
- Vegeu tamb??: Jutjat d'Arborea, Jutjat de C??ller, Jutjat de Gallura, i Jutjat de Torres
Amb la marxa dels bizantins de les terres de Sardenya a la segona meitat del segle IX, els governants locals aconseguiren fer-se amb el poder de l'illa. Aquesta qued?? divida en quatre "jutjats": Jutjat d'Arborea, Jutjat de C??ller, Jutjat de Gallura i Jutjat de Torres, que responien a les administracions establertes inicialment pels musulmans i posteriorment pels bizantins.
[edita] Influ??ncia de Pisa i G??nova
L'ajuda prestada per les Rep??bliques Mar??times de Pisa i G??nova van permetre alliberar els sards de nombroses incursions sarra??nes durant el segle X i XI, si b?? exerciren un gran control sobre la zona militarment.
Aix??, al llarg de la costa est de l'illa, des de Cagliaritano fins a Gallura, s'establ?? una zona de protecci?? pisana, mentre la zona nord de Porto Torres i la pr??pia illa de C??rsega rest?? sota influ??ncia de G??nova.
[edita] Per??odes temporals
Des de la seva fundaci?? ha tingut diversos per??odes de dominaci??:
- 1297-1516: Corona d'Arag??, sota el domini del Casal de Barcelona.
- 1516-1708: Monarquia Cat??lica, sota la Dinastia Habsburg espanyola.
- 1708-1720: Imperi Austr??ac, sota la Dinastia Habsburg austr??aca.
[edita] Capital del Regne
Des de la seva fundaci?? aquest Regne ha tingut dues capitas. Aixi entre el 19 de juny de 1324 i el 10 de juny de 1326 la capital fou situada al Fort?? de Bonaria, avui en dia situat dins la ciutat de C??ller. El 10 de juny de 1326 la capital fou radicada a la pr??pia ciutat de C??ller, si b?? el sobir?? sempre tingu?? la seva cort a ciutats com Barcelona, Saragossa o Val??ncia. En la ciutat C??ller el rei estigu?? representat per un vicerrei.
[edita] Corona d'Arag??
El Regnum Sardiniae i Corsicae, en catal?? "Regne de Sardenya i de C??rsega", va ser creat el 1297 pel papa Bonifaci VIII per a solucionar els conflictes entre les cases d'Anjou i d'Arag?? sobre el Regne de Sic??lia, conflictes originats a partir de les Vespres Sicilianes. Aix?? fou un regne de compensaci??, assignat a Jaume II d'Arag??.
Sardenya seguia no obstant aix?? sotmesa a grans senyors que duien el t??tol de Judex (jutge). L'illa era dividida en quatre jutjats sota la influ??ncia de les ciutats de Pisa i G??nova. El 1323, Jaume II va formar una alian??a amb el jutge d'Arborea, d'or??gen catal??, i va controlar els jutjats de C??ller i de Gallura, eliminant de l'illa els Pisans.
El control reial no fou definitiu fins a principis del segle XV, quan Mart?? el Jove, rei de Sic??lia i procurador de Sardenya per al compte del rei d'Arag?? Mart?? l'Hum??, va eliminar els darrers jutges d'Arborea. L'illa fou governada a partir d'aquell moment en nom del rei per un vicerrei.
[edita] Monarquia Cat??lica
Amb el casament entre Ferran II d'Arag?? i Isabel de Castella realitzat el 1469 i la posterior signatura de la Conc??rdia de Seg??via, realitzada l'any 1475, s'establiren els primers passos per la uni?? definitiva del Regne d'Arag?? i la Corona de Castella sota un mateix rei, passant aix?? mateix a aquests tots els dominis d'ambd??s monarques.
C??rsega no va ser mai realment conquerida i els reis d'Arag?? van deixar de fer-ne servir el t??tol a partir del 19 de gener de 1479, moment el qual el Consell Superior d'Arag?? decid?? retir?? del nom oficial del Regne l'esment de Corsicae.
[edita] Frontera amb l'Islam
Amb la vict??ria del Ter?? de Sardenya, encap??alat per Joan d'??ustria, a la batalla de Lepant de 1571 contra Ali Pasha, i amb la presa temporal de Tunis el 1573, el Regne de Sardenya es convert?? en el punt principal contra l'expansi?? de l'Imperi Otom?? pel Mar Mediterrani. A partir d'aquell moment tota l'illa es fortific?? per prevenir qualsevol ataca otom??, destacant els fortins de l'Alguer o Castelsardo.
[edita] Intent d'invasi?? francesa (1637)
Amb l'inici de la Guerra dels Trenta Anys al Regne de Boh??mia el 1618 entre cat??lics i protestants, el Cardenal Richelieu pos?? la vista en les possessions dels Habsburg d'Espanya i ??ustria.
Durante aquest conflicte envi?? una flota de quaranta vaixells, sota la direcci?? d'Enric de Lorena, el 21 de febrer de 1637 per envair Oristano, saquejant la ciutat durant una setmana. Davant l'arribada de les mil??cies sicilianes i aragoneses els francesos van abandonar precipitadament la ciutat, oblidant els seus estandards que avui en dia encara es conxerven a la seva catedral.
[edita] Imperi Austr??ac
El Regne de Sardenya rest?? dependent de la Corona d'Espanya a la Guerra de Successi?? Espanyola, acabada el 1714. Tot i aix??, l'illa fou ocupada pels Habsburgs de Viena, que ostentaven la Corona Espanyola i estaven enfrontats a Felip d'Anjou.
El 1714 pass?? a ser una possessi?? formal, reconeguda pel Tractat d'Utrecht, de l'Imperi Austr??ac, i Carles III feu efectiva la seva possessi??, havent de renunciar per?? a qualsevol reivindicaci?? al tron espanyol. L'any 1720 l'emperador bescanvi?? aquest l'illa de Sardenya pel Regne de Sic??lia, donant or??gen al nou Regne de Sardenya-Piemont sota la dinastia Savoia, governants del Ducat de Savoia.
