Batalla de Lepant

De Viquip??dia

Batalla de Lepant Dates 7 d'octubre de 1571 Escenari Golf de Corint Resultat Vict??ria decisiva de la Lliga Santa B??ndols Lliga Santa Espanyes Rep??blica de Ven??cia Estats Pontificis Rep??blica de G??nova Orde de Malta Imperi Otom?? Comandants Joan d'??ustria Andrea Doria ??lvaro de Baz??n Llu??s de Requesens Sebastiano Venier M??ezzinzade Ali Pasha Forces en conflicte 206 galeres 6 galiasses 220-230 galeres 50-60 galiots i fustes Baixes 7.600 baixes 12 galeres 30.000 baixes 190 naus 1.200 captius cristians alliberats

Guerres otomanes Constantinoble - Belgrad - Rodes - 1r Viena - 1a Moh??cs Gozo - Menorca - Gerba - Malta - Lepant - C??lug??reni 2a Viena - 2a Moh??cs

La Batalla Naval de Lepant va tenir lloc el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, situat al Pelopon??s (Gr??cia).

S'hi van enfrontar els turcs otomans contra una coalici?? cristiana, anomenada Lliga Santa, formada pels regnes de les Espanyes, la Rep??blica de Ven??cia, Rep??blica de G??nova, el Ducat de Savoia, els hospitalers de Malta i la Santa Seu.

L'armada aliada va estar sota el control de Joan d'??ustria, secundat en l'armada espanyola per ??lvaro de Baz??n, Llu??s de Requesens i Andrea Doria, mentre que la veneciana anava capitanejada per Sebastiano Venier i la pontif??cia per Marco Antonio Colonna. Entre tots reunien mes de 200 galeres i altres naus auxiliars. L'esquadra turca, sota el comandament d'Ali Pasha, senyor d'Alger, mar?? sota les ordres del sult?? turc Selim II, comptava 260 galeres.

Els cristians van resultar guanyadors, i nom??s 30 galeres turques es van salvar. Es va frenar aix?? l'expansionisme turc pel Mediterrani Occidental.

Taula de continguts 1 Antecedents 1.1 La intervenci?? espanyola 1.2 La Lliga Santa 1.3 Reuni?? de les esquadres 1.4 Sortida a la mar de la flota cristiana 2 Ordre de Batalla 2.1 Preparatius dels cristians 2.2 Preparatius dels turcs 3 La batalla 4 Resultats de la Batalla 5 Algunes observacions 6 Conseq????ncies de la batalla 7 Cronologia dels fets 8 Bibliografia 9 Enlla??os externs

[edita] Antecedents

[edita] La intervenci?? espanyola

La pol??tica exterior de Felip II rei de Castella va tenir dues etapes ben definides: la primera de cara al Mediterrani, per fer front al perill otom??, cada vegada m??s amena??ador, i la segona de cara l'Atl??ntic, per defensar les rutes atl??ntiques vitals pel seu imperi. La primera fase abra??a fins als anys setanta on el centre de gravetat ??s al Mediterrani, limitant-se l'imperi a un desplegament diplom??tic a l'Atl??ntic o al c??stig dels rebels holandesos.

Per?? la situaci?? canvia el 1555 quan es perd Bugia, fet que provoca una alarma per un possible front musulm??, perqu?? tot i que ja havia mort el pirata Barbarossa, encara quedaven altres perillosos pirates com Dragut i Euldj Al?? (Ochiali). El 1560 l'esquadra espanyola era derrotada davant l'illa de Gerba, que fou recuperada pels turcs malgrat la defensa d'Alvaro de Sande.

En els anys seg??ents la situaci?? va anar canviant lentament, el 1563 els musulmans s??n rebutjats davant d'Or?? i Mazalquivir defensades pel comte Alcaudete i el seu germ?? Mart??n de C??rdova respectivament, era una vict??ria defensiva per?? ??mpliament celebrada a Espanya. L'any seg??ent comen???? la contraofensiva amb la conquesta del penyal de V??lez de la Gomera.

Per?? el 1565 tota Europa estava expectant: tota l'esquadra turca comandada per Dragut assetj?? Malta, l'illa defensada pels cavallers de l'orde van aguantar el setge durant un any rebutjant els assalts turcs. Quan la resist??ncia arribava a la fi, l'oport?? desembarcament dels vells ter??os sota el comandament d'Alvaro de Sande va resoldre la situaci??. Les naus del virrei de N??pols Garc??a de Toledo, van v??ncer les forces turques i algerianes, i la mort de Dragut es va prendre com una vict??ria simb??lica.

Poc despr??s moria Solim?? el Magn??fic, amb la desaparici?? del gran emperador oriental va semblar que s'obria una crisi a l'imperi. Mentrestant el problema dels moriscos es va complicar quan el 1566 el Papa Pius IV instava l'arquebisbe de Granada, Pedro Guerrero, a que activ??s la reducci?? dels focus musulmans de la seva di??cesi, aix?? va portar a una renovaci?? dels antics edictes imperials a principis de 1567. Les prohibicions afectaven no nom??s a la religi?? sin?? als costums, el que va conduir cap a una crispaci?? que va acabar amb una rebel??li?? que va donar lloc a una guerra de guerrilles que es prolongaria fins el 1570, i que va requerir la pres??ncia de Felip II en el camp d'operacions perqu?? els cabdills moriscos coneixent millor el territori van aguantar b?? els atacs dels cristians, fins que Felip II atorga al seu germ?? Joan d'??ustria el comandament suprem del exercit, i a partir d'aqu?? els moriscos van anar patint derrotes fins que el 1570 la rebel??li?? va ser sufocada.

[edita] La Lliga Santa

L'any 1570, despr??s d'uns anys de tranquil??litat, els turcs van iniciar una expansi?? atacant varis ports venecians del Mediterrani Oriental. Ataquen Xipre amb 300 naus i assetgen Nic??sia. La Rep??blica de Ven??cia demana ajuda a les pot??ncies cristianes, per?? nomes el Papa Pius V els respon. El Papa aconsegueix conv??ncer Felip II de Castella perqu?? tamb?? ajudi, i es forma una armada per enfrontar-se als turcs. Aquesta armada es reuneix en el port de Suda, a l'illa de Candia (Creta).

Per part de Ven??cia s'aporten 136 galeres, 11 galiassa i 14 naus, sota el comandament de Jer??nim Zanne, Antoni de Canale i Jacob Celsi. Les forces pontif??cies son 12 galeres sota el control de Marc Antoni Colonna. Felip II de Castella aporta 50 galeres enviades per Joan Andrea Doria, que tenia de col??locar-se a les ordres de Colonna. En total sumen 187 galeres, 11 galiasses, un gali?? i 7 naus m??s, amb un total de 1.300 canons i 48.000 homes, dels que nomes 16.000 s??n gent de guerra.

Mentre els generals cristians discuteixen la forma de fer front a la situaci??, el 9 de setembre els otomans conquereixen Nic??sia. Joan Andrea Doria, al veure que no hi ha acord possible entre les forces cristianes, i vist el mal estat de les dotacions i del armament de les galeres de Ven??cia decideix tornar a Sic??lia el 5 d'octubre. El Papa i Ven??cia culpen al albirant espanyol del frac??s de l'operaci??.

Davant el frac??s d'aquesta expedici??, Pius V reuneix a plenipotenciaris espanyols i venecians per tractar de prendre mesures efectives contra l'expansi?? turca pel Mediterrani. Les discussions se centren sobre les missions de la lliga i la duraci?? de la concentraci?? de les forces, amb postures diferents entre venecians i espanyols. Els primers volen restringir el seu ??mbit al Mediterrani Oriental, m'entres que els espanyols volen incloure les costes del nord d'??frica. Gracies al empeny personal del papa, el 24 de maig de 1571 s'arriba a una soluci?? de comprom??s:

• La duraci?? ser?? il??limitada
• Servir?? tant per atacar a Turquia com per atacar les places turques del nord d'??frica.
• Aquesta armada estar?? formada per 200 galeres, 50.000 infants i 4.500 genets.
• Espanya pagar?? tres sisenes parts de les despeses, Ven??cia dues sisenes i la Santa Seu el sis?? restant.
• El general??ssim de la lliga ser?? En Joan d'??ustria, i cada naci?? aportar?? un Capit?? General.
• Aquestos tres capitans generals, reunits en consell, pactaran el pla anual d'operacions.
• Cap de les parts podr?? ajustar treva ni pau amb l'enemic sense participaci?? i acord de les altres dues.
• El general??ssim no porta est??ndard propi de la seva naci??, sin?? l'especial de la lliga.

Una vegada aprovat el tractat, el Papa intenta que s'uneixin a la lliga Portugal, Fran??a i ??ustria, sense aconseguir-ho. Fran??a fins i tot va arribar a pactar amb els turcs.

Mentrestant, els turcs continuen amb la seva campanya de la conquista de Xipre, i formen una esquadra de 250 veles i 80.000 homes per devastar i saquejar alguns dels ports venecians de l'Adri??tic. El 4 d'agost, per falta d'aprovisionaments, cau Famagusta, d'aquesta manera es completa la conquesta turca de Xipre.

[edita] Reuni?? de les esquadres

Un cop es escollit el port de Messina com a punt de reuni?? de les esquadres, comencen a arribar-hi les diferents esquadres. Els primers en arribar son els venecians, que arriben el 23 de juliol i porten 48 galeres i cinc galiasses. Poc despr??s arriben les 12 galeres del Papa sota el control de Colonna.

Joan d'??ustria i Sancho de Leiva surten de Barcelona el 20 de juliol amb les galeres d'Espanya. Recalen a La Spezia, per recollir tropes alemanyes i italianes, i arriben a N??pols el 9 d'agost, on el dia 14 Joan d'??ustria rep l'est??ndard i les ins??gnies de la Lliga Santa, dissenyades pel Papa, i en el que apareixen els s??mbols de les tres nacions. Arriben a Messina el 23 d'agost.

Falten per arribar les esquadres d'??lvaro de Baz??n, Joan Andrea Doria, Joan de Cardona i 60 galeres venecianes. A principis de setembre ja est?? tota la flota reunida, i la seva composici?? es:

• Espanya:
  • 90 galeres
  • 24 naus
  • 50 fragates i bergantins
• Ven??cia:
  • 6 galiasses
  • 106 galeres
  • 2 naus
  • 20 fragates
• Estats Pontificis:
  • 12 galeres
  • 6 fragates

Les galiasses eren les naus mes potents gracies a la seva gran aportaci?? d'artilleria. Les galeres eren impulsades per remers professionals o per la xusma, gent que havia sigut condemnada, per qualsevol delicte, a aquest dur treball. A Joan d'??ustria li preocupava el mal estat de molt dels vaixells, pel fet que moltes galeres italianes s'havien constru??t r??pidament i altres tenien els esperons desgastats o podrits a causa de les seves llargues esperes en els ports d'amarratge. Per?? va decidir que podrien aguantar. Les peces d'artilleria de tota l'esquadra eren 1.250.

La Lliga Santa va aconseguir reunir un total de 91.000 soldats, mariners i xusma, 13.000 tripulacions i 45 galiots. Per part espanyola eren 20.000 soldats, dels quals nom??s 8.000 eren natius d'Espanya. A m??s es van unir 1.900 cavallers i aventurers. A causa de la manca de gent en les galeres venecianes, Joan d'??ustria decideix embarcar-hi 4.000 infants espanyols per refor??ar la seva guarnici??. Tamb?? embarca 500 arcabussers espanyols en cada galiassa.

[edita] Sortida a la mar de la flota cristiana

El 15 de setembre surten les naus de C??sar Avalos, per esperar la resta de la flota en el Golf de Tarent. El dia 16, surt la resta de la flota cristiana. A l'avantguarda van 8 galeres exploradores, sota el comandament de Joan de Cardona, general de l'esquadra de Sic??lia. Les seves ordres s??n anar 8 milles per davant del gruix de la for??a.

Joan d'??ustria es dirigeix a Corf??, convocant consell de guerra, ja que, al haver deixat enrere les naus de vela, no disposen de mitjans per atacar als fortins de Lepant. Decideixen embarcar sis peces grosses d'artilleria de la defensa de Corf??, i surten a la mar el 30 de setembre.

Es planteja un problema de compet??ncia entre Joan d'??ustria i els venecians. El problema s'origin?? en una galera veneciana on, per defensar cadasc?? a la seva gent, s'enfronten amb les armes el capit?? de la galera i el capit?? dels soldats espanyols embarcats, resultant ferit el veneci??. L'almirall veneci??, Veniero, fa executar al capit?? dels soldats posats per en Joan, per la qual cosa aquest convoca consell de guerra, del qual exclou a Veniero, cridant a Barbarigo en el seu lloc. Joan Andrea Doria es manifesta partidari de tornar a Espanya i deixar sols als venecians, als que considera poc fiables degut a la seva experi??ncia anterior, per?? Alvaro de Baz??n opina el contrari. Diu que el fet de que Veniero hagi fet un disbarat no es motiu per tirar per la borda tot l'esfor?? fet fins el moment. Els que parlen despr??s d'??lvaro donen suport a la seva postura. Tanca el consell En Joan, dient "Endavant. Seguim l'opini?? del marqu??s i els senyors. Ja no es hora de deliberar, sin?? de combatre", i decideixen sortir a la mar molt d'hora, formar l??nia de combat a 15 milles de les boques de Lepant i esperar 2 hores i, si no sort??s el enemic, disparar el seus canyons i retornar.

[edita] Ordre de Batalla

[edita] Preparatius dels cristians

El 3 d'octubre es fan a la mar i es dirigeixen a Lepant. El 7 d'octubre comencen a veure a la flota turca. A la vista de la quantitat de veles, alguns proposen una reuni?? del consell de guerra, al que Joan d'??ustria s'hi nega.

??	Senyors, ja no es hora de deliberacions, sin?? de combatre	??
???Joan d'??ustria, 7 d'octubre de 1571

.

La for??a es va dividir en quatre cossos en formaci?? d'??liga sense bec.

• El primer, que ser?? l'ala dreta en combat, el dirigeix Joan Andrea Doria, amb 54 galeres. Porta gr??mpoles verdes.
• El segon, que ser?? el centre en combat, el dirigeix Joan d'??ustria, i porta 64 galeres amb gr??mpoles blaves.
• El tercer, que era l'ala esquerra en combat, el dirigeix Agustino Barbarigo i son 53 galeres amb gr??mpoles grogues.
• I el quart, que es l'esquadra de socors o de reserva en combat,la dirigeix Alvaro de Baz??n. Est?? format per 30 galeres amb gr??mpoles blanques.

Cadascun d'aquest cossos porta dues galiasses, que en cas de combat es posaran per davant de la formaci?? principal. Els cossos estan formats sense tenir en compte la seva proced??ncia, intercalant bucs venecians, espanyols i venecians. Troben el temps borrasc??s i vents contraris, fet que els impedeix passar Otrant fins el 24 de setembre, deixant enrere les naus de vela. Gil de Andrade, que porta amb les seves galeres l'exploraci?? llunyana, informa que la flota turca es troba en el golf de Lepant, al resguard dels seus castells.

[edita] Preparatius dels turcs

Al?? havia cridat a tots els seus almiralls per concentrar les seves forces a Lepant. L'??ltim en arribar va ser Mahomet, rei del Negropont, amb 60 galeres i 3.000 soldats.

En total van reunir 210 galeres, 63 galiots i 92.000 combatents, dels quals 34.000 eren soldats, 13.000 tripulants i 45.000 galiots. La xusma estaca composta de presoners cristians capturats en diferents batalles o setges. Am??s les peces d'artilleria ascendien a 750, menors que les cristianes, encara que els arquers portaven fletxes enverinades i van ser molt ??tils en els abordatges.

Al igual que la flota cristiana, estaven dividits en quatre cossos. La seva formaci?? era la de mitja lluna.

• El primer, l'ala dreta, al comandament de Mahomet Siroco, governador d'Alexandria, format per 54 galeres i 2 galiots.
• El segon, al centre, comandat per Al??, general en cap, amb 87 galeres i 32 galiots.
• El tercer, l'ala esquerra, el comandava el corsari Cara Hodja (Kodja) amb 61 galeres i 32 galiots.
• El quart, o esquadra de reserva o socors el comandava Murat Dragut, i tenia 8 galeres i 21 galiots i fustes.

Les ordres eren exactes. El Gran senyor Selim va ordenar a Al?? sortir a la mar en cerca dels cristians i combatre'ls on els trob??s. Quan van veure la flota cristiana, Pentev i Uluch Al?? van recomanar retrocedir i posar-se sota la protecci?? dels castells, per?? Al??, complint ordres, va ordenar atacar.

[edita] La batalla

A les set del mat?? les dos esquadres s'encaren. En el costat cristi??, Barbarigo, al comandament de l'ala esquerra, rep ordres d'enganxar-se a la costa tan com sigui possible, per evitar que les galeres turques els sobrepassin i facin una maniobra encerclant. El centre es col??loca a un costat, per?? l'ala dreta, al comandament de Joan Andrea Doria, triga en incorporar-se a la formaci??, deixant un espai lliure entre el centre i l'ala dreta.

Les galiasses, fortament armades i artillades estan situades a una milla per davant de la formaci?? cristiana. Els turcs tenen el vent a favor, per?? quan estan aproximant-se, canvia el vent lo que els obliga a fer servir els rems. A l'arribar les primeres galeres turques a l'altura de les galiasses, aquestes obren un nodrit foc d'artilleria i fuselleria, que fa que algunes naus turques comencin a fer ciavoga. Al?? accelera el seu ritme de boga per aix?? estar sotmesos menys temps al c??stig.

Per?? al accelerar la boga, l'ala dreta turca s'avan??a sobre la resta de la formaci??, pel que entaula combat contra l'ala esquerra cristiana. Algunes galeres turques aconsegueixen passar entre les forces de Barbarigo i la costa, i la galera de Barbarigo, la capitana de l'ala dreta cristi??, ??s atacada per varies galeres turques. Barbarigo mor en el combat ja que una fletxa li travessa el seu ull, i quan la nau esta a punt de ser capturada, totes les altres galeres del seu grup van al seu auxili, donant la volta a la situaci?? i fent que els turcs es retirin. Varies galeres turques encallen en la costa, i els seus tripulants escapen per terra.

En el centre, la capitana d'Ali Pasha, la Soldana envesteix, proa amb proa, a la de Don Joan, la Real, deixant unides a les dos embarcacions en una plataforma de 110 metres. Al unir-se amb el cop, rep tot el foc d'artilleria i fuselleria de que es capa?? la galera de Don Joan, fet que produeix moltes baixes, per?? ??s respost immediatament des d'altres galeres. Les galera de Colonna, Veniero, el Duc de Parma i Urbino es posen al costat de la de Don Joan, amb el que es forma un grup de galeres cristianes i turques en les que es lluita cos a cos. Alvaro de Baz??n, amb les seves naus de socors, interv?? impedint a altres galeres turques unir-se al grup i envia 200 homes d'ajut a la galera de Don Joan. Finalment capturen la galera turca i els cristians s'apoderen del seu estendard. La lluita va durar una hora i mitja. Amb aix?? el centre de la flota turca es desf??, al igual que abans la seva ala dreta. Al?? Baja va ser abatut per set dispars d'arcab??s, i un soldat dels Ter??os, Andr??s Becerra, va tallar el cap d'Al?? oferint-lo a Joan d'??ustria, que en un gest de menyspreu ordena tirar-lo al mar. Joan d'??ustria va patir una ferida al peu.

A l'ala esquerra turca, Uluch Al?? veu que hi ha un espai en el centre i l'ala esquerra cristiana, fet pel que s'aparta del centre turc, perqu?? aix?? Joan Andrea Doria el segueixi i aix?? augmentar l'espai lliure. Quan veu que l'espai ??s suficient, es llen??a contra l'ala dreta del centre cristi??, amb els seus 93 bucs i la gent fresca, produint grav??ssims danys a la capitana de Malta, a 10 galeres venecianes, a dues del Papa i a una altra de Savoia. Joan de Cardona arriba amb 8 galeres i el de Baz??n amb l'esquadra de reserva, aconseguint detenir l'atac turc, que va estar a punt de canviar la sort del combat.

Uluch Al??, veient que tot el centre cristi?? es dirigeix a atacar-lo, i que les galeres de Doria estan a punt d'arribar, talla els remolcs de les galeres que havia capturat i aconsegueix fugir amb 16 galeres.

??	Mai es va veure una batalla tan confusa; travades les galeres una per una i dos o tres,... El aspecte era terrible per els crits dels turcs, pels tirs, foc, fum; pels laments dels que morien. El mar havia envoltat en sang, el sepulcre de molt??ssims cossos sense vida que movien les onades,alterades i escumejants de les trobades de les galeres i els horribles cops de l'artilleria, de les piques, armes enastades, espases, focs, espesa fum de sageta... Espantosa era la confusi??, el temor, l'esperan??a, el furor, el coratge, r??bia, f??ria; el llastim??s morir dels amics, animar, ferir, prendre, cremar, tirar a l'aigua els caps, bra??os, cames, cossos, homes miserables, part sense ??nima, part que exhalaven l'esperit, part greument ferits, rematant-los amb tirs els cristians. A altres que nadant s'apropaven a les galeres per salvar la vida a costa de la seva llibertat, i s'aferraven als rems, timons, caps, amb llastimoses veus que demanaven miseric??rdia i als quals tallaven les mans sense pietat, nomes uns pocs en que va tindre forca la cobd??cia, que salva alguns turcs.	??
???Llu??s Cabrera de C??rdova

Fins a la posta del sol continua el combat a base de lluites amb galeres asilades, i, al anunciar-se mal temps, ordena Don Joan reunir-se i marxar amb les preses al port de Petala. Al dia seg??ent van tornar els cristians al camp de batalla per recollir i auxiliar als bucs desmantellats i als n??ufrags.

[edita] Resultats de la Batalla

A Petala es va efectuar el recompte de baixes. Es va comptabilitzar la p??rdua de 12 galeres cristianes (encara que despr??s va ascendir fins a 40 pels greus danys patits) i de 7.600 homes, dels quals 2.000 eren espanyols, 880 de l'esquadra del Papa i la resta venecians. 4.000 van ser ferits. Es van comptar 190 galeres turques apresades, de les quals nom??s 130 restaven ??tils, cremant les altres 60. Es van fer 5.000 presoners i es van alliberar 12.000 captius cristians. Es van calcular entre 20.000 i 30.000 els morts de l'enemic.

[edita] Algunes observacions

• Encara que els turcs tenien mes homes i mes naus que els cristians, les galiotes no podien oposar-se a les galeres.
• A les galeres turques, excepte en les 40 o 50 galeres reials, hi havia menys homes de guerra que en les cristianes, gracies a la previsi?? de Don Joan d'embarcar tropes espanyoles en les galeres venecianes.
• Els cristians feien servir arcabussos, mentre que els turcs preferien les fletxes. Consideraven que en el temps de c??rrega d'un arcab??s, un arquer podia disparar trenta fletxes. Per?? ni els danys, ni l'abast, ni la punteria eren comparables.
• A Messina, Don Joan havia ordenat rebaixar els esperons de les galeres i serrar les escultures d'adorn de la proa, amb qu?? els canyons tenien m??s camp de tir.
• Malgrat les esperances posades en elles, la pot??ncia de l'artilleria de les galiasses no va tenir gaire influ??ncia en el combat, per?? va servir per a desbaratar la formaci?? de combat turca, al avan??ar-se la seva ala dreta.
• A la batalla hi va participar Miguel de Cervantes, que va resultar ferit, patint la p??rdua de mobilitat de la seva m?? esquerra, sense que fos mutilada. Cervantes va qualificar per escrit a la batalla com "la m??s gran ocasi?? que van viure els temps".

[edita] Conseq????ncies de la batalla

Despr??s de la vict??ria els espanyols van prendre als otomans Tunis i Bizerta, per?? la contraofensiva turca va aconseguir recuperar Tunis i La Goleta, pla??a fortament defensada al 1574. Posteriorment es va negociar una treva amb l'imperi otom?? i mai mes es van enfrontar els dos imperis, ja que Felip II d'Espanya va donar un rumb de 180 graus a la seva pol??tica exterior i va intentar evitar les amenaces de Ponent, per?? en un esfor?? per dominar el Mediterrani Oriental aprofitant el mal moment que travessava el Imperi otom??, Felip II intenta refor??ar la flota triplicant el numero de galeres (de 100 a 300), d'aquesta manera les drassanes de Barcelona, N??pols i Messina es posen a treballar a marxes forcades mentre que Felip II malgrat de que no li agraden els abusos de poder, com es pot verificar en les instruccions que dona al virrei de N??pols, el duc d'Arcos, al principi del seu regnat, ordena a tots els jutges del regne que envi??n a galeres al m??xim nombre de delinq??ents possibles.

Per?? no s'aconsegueix el numero de galiots necessaris ja que els resultats van ser llastimosos: 293 presoners de Granada, 189 de Sevilla, 72 de Valladolid, 16 de La Corunya i xifres similars als altres llocs, el que va evidenciar que mentre la Monarquia Cat??lica tenia uns l??mits jur??dics que no podia traspassar, l'Imperi Otom?? en qualsevol moment podia fer una rodada de condemnats a galeres entre les seves poblacions ven??udes, d'aqu?? que Euld Al?? pot posar a la mar una armada de mes de 200 galeres, impressionant si es t?? en compte que va poder dotar de galiots despr??s de la derrota de Lepant. Mentrestant les just??cies del regne nom??s van poder enviar a galeres a uns centenars de presoners i no a uns milers com es necessitava, fet pel qual al morir Pius V, la Rep??blica de Ven??cia va fer tractes amb els otomans i Felip II va haver de prestar atenci?? a la perillosa situaci?? dels Pa??sos Baixos, on la rebel??li?? flamenca era recolzada descaradament per francesos i anglesos

[edita] Cronologia dels fets

• 1555 La monarquia hisp??nica perd Bugia, i es genera preocupaci?? per un possible atac musulm??.
• 1560 L'esquadra espanyola ??s derrotada pels turcs que capturen la illa de Gelves a pesar de l'heroica defensa d'Alvaro de Sande.
• 1563 La situaci?? canvia, els musulmans s??n rebutjats a Oran i Mazalquivir.
• 1564 S???inicia la conquesta del penyal de V??lez de la Gomera.
• 1565 Els turcs assetgen Malta, que aguanta el setge fins que l???auxilien els vells ter??os.
• 1567 Insurrecci?? moss??rab a Andalusia.
• 1569 Felip II assigna el comandament de l'ex??rcit al seu germanastre, Joan d'??ustria per dominar la rebel??li?? morisca.
• 1570 Gr??cies als ??xits militars de Joan d'??ustria la rebel??li?? ??s sufocada. Els turcs comencen la conquesta de Xipre.
• 9 de setembre de 1570: els turcs conquisten Nic??sia.
• 5 d'octubre de 1570: Joan Andrea Doria abandona la lliga provocant una crisis diplom??tica i l'anulaci?? de la lliga.
• 24 de maig de 1571: Es torna a formar la lliga en arribar a un acord el Papa, Ven??cia i l???Imperi Espanyol.
• Juliol de 1571: les forces enviades pels diferents membres de la lliga es reuneixen a Messina.
• 4 d'agost de 1571: Cau Famagusta completant-se la conquesta de Xipre.
• 16 de setembre de 1571: la flota de la Lliga Santa surt a la mar.
• 30 de setembre de 1571: embarquen 6 peces grosses d???artilleria en rebre not??cies de que els turcs estan concentrats al golf de Lepant.
• 3 d'octubre de 1571: es fan a la mar en busca de la flota turca.
• 7 d'octubre de 1571: es produeix la batalla de Lepant amb una contundent vict??ria cristiana prenent-se Tunis i Bizerta.
• 1574: La monarquia hisp??nica perd Tunis i La Goleta.

[edita] Bibliografia

• (castell??) Cesar Fernandez Duro, Armada espa??ola des de la uni??n de los reinos de Castilla y Le??n Editat pel Museu Naval de Madrid en 1972.
• Passatges de la hist??ria II. Temps d'herois. Joan Antoni Cebrian. Edicions Corona Borealis, 2003, ISBN 84-95645-17-3
• Grans batalles de la hist??ria d'Espanya. Joan Eslava Galan. Editorial Planeta, 1994. ISBN 84-08-01173-1

[edita] Enlla??os externs

• La Batalla de Lepant(castell??)
• Base de dades completa de totes les galeres cristianes(castell??)