Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Alger - Viquip??dia

Alger

De Viquip??dia

Coordenades: 36.7763?? 3.0585, {{{3}}}?? {{{4}}}

Alger des de l'espai.
Alger des de l'espai.

Alger (en ??rab ?????????????? al-Jaza'ir, literalment "les Illes") ??s la capital i la ciutat m??s gran d'Alg??ria. D'acord amb el cens de l'any 1998, la poblaci?? de la ciutat era d'1.519.570 habitants (anomenats algerins), tot i que la seva ??rea metropolitana arribava als 2.135.630. Anomenada tamb?? al-Bahja (????????????) o "Alger la Blanca" pel color blanc dels seus edificis, est?? situada al nord-oest d'??frica, concretament al litoral de la mar Mediterr??nia, i disposa del port m??s important de la zona.

Alger ha crescut molt en els darrers anys, si b?? conserva l'encant de la ciutat vella. De fet, l'antiga ciutadella o casbah ha estat considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

[edita] Hist??ria

Segons la llegenda, Alger va ser fundada per l'heroi m??tic H??rcules, encara que en realitat era una col??nia comercial fen??cia anomenada Icosim. L'any 146 aC va ser annexionada a l'Imperi Rom?? i va passar a denominar-se Icosium. Al segle V va ser conquerida pels v??ndals i va formar part de l'Imperi Bizant?? i, m??s tard, ja en el segle VII, fou conquerida pels ??rabs.

A partir del segle X es va convertir en un important port per on passava gran part del comer?? mediterrani. Al segle XV hi van arribar una quantitat important de moriscos expulsats de Granada. Els espanyols van conquerir i fortificar el penyal de la ciutat l'any 1510 despr??s d'haver ocupat Or??, ciutat pr??xima a Alger, per?? foren foragitats pel pirata turc Kha??r ad-Din (Barba-rossa) l'any 1530, el qual, amb la protecci?? de l'Imperi Otom??, va convertir la ciutat en una base cors??ria dedicada a atacar els vaixells de la regi?? i tamb?? les costes catalanes.

El 14 de juny de 1830 la ciutat va ser conquerida pels francesos. Fran??a va dir que es tractava d'una ocupaci?? temporal, per?? el cert ??s que la col??nia algeriana va durar m??s de 132 anys, fins a la seva independ??ncia l'any 1962. Durant aquests anys es va produir una important migraci?? de gent dels Pa??sos Catalans cap a Alg??ria, sobretot alacantins (que es van situar a la regi?? d'Or??) i rossellonesos i menorquins (situats a la regi?? d'Alger). Aquests catalans van conservar la seva llengua durant diverses generacions i hi van desenvolupar el dialecte patuet. Aix??, el pujol, on es troba la facultat d'Alger al carrer Didux Murad, ex Rue Michelet, era anomenat " es camp des naps " pels pescadors menorquins instal??lats a Fort de l'Eau. (an??cdota recollida al llibre Alger de Louis Bertrand.)i la pla??a dels M??rtirs, ex Place du Gouvernement " la pla??a del cavall " a causa de l'est??tua del duc d'Orl??ans que ara es troba davant de l'ajuntament de Neuilly als afores de Par??s.

Durant la Segona Guerra Mundial, i despr??s del desembarcament aliat al nord d'??frica l'any 1943, Alger hi va tenir un paper principal ja que fou el quarter general del general Charles de Gaulle fins al final de la guerra. Posteriorment el socialisme revolucionari va tenir un fort impacte al pa??s. Durant la lluita per la independ??ncia contra Fran??a (1954-1962) va ser l'escenari d'importants enfrontaments. D'acord amb la hist??ria oficial algeriana, hi va haver un mili?? de morts a mans de l'ex??rcit franc??s i del Front Nacional d'Alliberament Algeri??. L'any 1962 es va proclamar Alger capital de l'Alg??ria independent. Despr??s de la guerra d'independencia es va produir un ??xode de la poblaci?? europea o pied-noir, la ciutat ha crescut massivament, i es calcula que ara t?? uns 3 milions d'habitants, ??s a dir, un 10% de la poblaci?? de l'estat.

Va esser escenari de atentats en la guerra civil entre el govern i els dos fronys isl??mics el GIA i el FIS.


[edita] Altres dades d'inter??s

Les temperatures hi solen variar entre els 18?? i els 24?? a l'hivern i entre els 25?? i els 32?? a l'estiu, estaci?? que acostuma a ser extremadament seca i calorosa.

Hi ha una pel??l??cula d'aventures sobre un lladre de joies amb el nom de la ciutat, rodada l'any 1938 i dirigida per John Cromwell.

Els fets succe??ts durant la guerra d'independ??ncia s??n narrats, en un estil semidocumental i sense concessions, en la pel??l??cula La batalla d'Alger (1965) de Gilo Pontecorvo, que va obtenir un Lle?? d'Or al Festival de Ven??cia de 1966, tema que tracta La presonera d'Alger, novel??la de Joan-Daniel Bezsonoff

Existeix tamb?? una comunitat anomenada Alger en una part de la ciutat de Nova Orleans, la m??s important de l'estat de Louisiana dels EUA.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Alger