Andrea Doria
De Viquipèdia
Andrea Doria (més correctament, en italià Andrea D'Oria) (Oneglia, Itàlia, 30 de novembre de 1466 - Gènova, 25 de novembre de 1560) va ser un almirall i home d'estat genovès, que en 1528 passa del servei de Francesc I de França al de Carles I d'Espanya. Un vaixell de passatgers de luxe, el SS Andrea Doria va portar el seu nom, així com l’asteroide (2175) Andrea Doria.
El suport de la seva Flota donà a Carles I un lleuger predomini a la Mediterrània occidental davant francesos, turcs i barbarescos. Les seves galeres realitzen l'empresa de Corón (1532) i ajuden la de Tunísia (1535) i Alger (1541). En 1531 és fet príncep de Melfi.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Formació
Als 17 anys queda orfe, i deixa Oneglia per instal·lar-se a Gènova. El 1484 es trasllada a Roma on el seu oncle Nicola Doria és capità de la guàrdia del papa Innocenci VIII, ingressant com a home d'armes a la guàrdia pontifícia. A la mort del papa, i en ser proclamat Alexandre VI (el papa Borgia), Doria es dirigeix a Urbino on entra al servei del duc d'Urbino. Com a capità de les seves tropes, participa en la campanya contra Milà. Pelegrina a Terra Santa, on entra en la Orde de Sant Joan de Jerusalem.
[edita] Al servei de França
Retorna a Itàlia, entrant al servei de Juan de la Rovere, per protegir les places napolitanes conquerides pels francesos.
Defensa amb valentia la plaça de Rocaguillermina davant dels atacs de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità. La plaça cau, però Fernández de Córdoba mira d'atreure Doria al servei dels Habsburg. Borgia continua recolzant els francesos, i manté enfrontaments amb Cessar Borgia, que intenta recuperar les places franceses d'Itàlia. El 1503 reprimeix una rebel·lió dels corsos.
El 1512, amb 46 anys, és nomenat almirall de la flota genovesa, i té els seus primers enfrontaments amb els francesos, que tracten de prendre el fort de Brida. El 1513 s'enfronta a una flota turca, capturant-ne dues galiasses i quatre bergantins.
El 26 de maig de 1521 l'emperador Carles V pren Gènova. Doria tracta d'entrar al port però és rebutjat. Es dirigeix a Mònaco amb les seves dotze galeres i recolza des del mar les operacions franceses de defensa de Marsella davant dels atacs espanyols. Planeja una operació per rescatar el rei Francesc I de França, presoner dels espanyols, però el mateix rei el dissuadeix, ja que ha donat paraula de no tractar d'escapar-se. Doria passa al servei del Papa Climent VII. Una vegada alliberat Francesc I de França, Doria és nomenat Capità General de la Flota francesa de la Mediterrània.
El 1528 les seves relacions amb el Regne de França passen per un mal moment. El rei li deu molts diners, en la cort hi ha intrigues polítiques en contra seva, Francesc I tracta d'exigir-li que li lliuri al Marquès de Vasto i a Antonio Colonna, presoners de Borgia però amb els quals té excel·lents relacions, (i que tracten de convèncer-lo que es passi al bàndol espanyol), i, per a súmmum, arriba al seu coneixement que el rei de França pretenc nomenar un altre Gran Almirall al seu lloc. Doria s'entrevista amb Carles I d'Espanya, signa una aliança el 29 de desembre i passa al seu servei.
[edita] Al servei d'Espanya
La seva primera acció al servei d'Espanya és dirigir-se a Nàpols, assetjada pels francesos, ajudant a aixecar el lloc. Després alliberà Gènova, que havia estat presa pels francesos. Els genovesos volen fer-lo seu Dux, però ell no accepta el nomenament, acceptant en canvi el títol de Pare de la Pàtria. Carles I l'anomena Almirall Gran i Gran Canceller del Regne, Príncep de Melfi i Marquès de Tursi. I el 1530 li concedeix el collaret del Toisó d'Or.
El 1532 ataca la costa turca, apoderant-se de Corón. El 1535 participa a la Jornada de Tunísia, contra Barbarossa. El 1537, es troba a prop de l'illa de Nakos amb dotze galeres turques, capturant-les. En saber que Barbarossa l'està buscant amb cent naus, es retira. Barbarossa ataca Corfú i Doria surt al seu encontre amb 80 galeres venecianes, 36 galeres pontifícies, 30 galeres espanyoles i 50 naus. Es disposa a prendre Preveza, ocupada per Barbarossa, però és derrotat. Per rescabalar-se d'aquest fracàs, conquereix Castelnuovo di Conza, en el golf de Cattano.
El 1541 tracta, sense aconseguir-ho, de dissuadir a Carles I de la Jornada d'Alger. El 1542, els francesos ataquen Niça, i Doria els obliga a retirar-se capturant-los quatre vaixells.
El maig de 1543 torna a sortir de campanya Barbarossa, amb 110 galeres, atacant Reggio i capturant la filla del governador. A Marsella s'uneix a les galeres franceses, prenent el comandament el Comte d'Enghien, Francesc de Borbó. Conquereixen i saquegen Niça, llevat del castell. Doria acudeix des d'Espanya, desembarca en Villefranche a les tropes d'infanteria espanyoles del marquès de Vasto que recuperen Niça i fa fugir a la flota franco-turca cap a Antibes.
El 1547 sofreix un atemptat que gairebé li costa la vida. El seu nebot Giannetino el cus a estocades, però es recupera. Davant de les intrigues polítiques genoveses, accepta a Gènova una fortalesa guarnida per espanyols. El 1548, amb 80 anys, passa amb les seves naus a la badia de Roses, on embarca el príncep Felip, que l'acompanya a Itàlia i s'allotja a Gènova al seu palau. Amb 84 anys continua emprenent accions contra els pirata barbaresc Dragut, al que havia alliberat el 1554 a canvi de 3.000 ducats.
El 1552 porta d'Espanya a Itàlia a 6.000 homes i 1 milió de ducats, necessaris per a la guerra a Itàlia. Després, acudeix a socórrer Nàpols i Sicília, atacats pels turcs. Amb 40 galeres s'enfronta a 120 galeres otomanes, sent obligat a retirar-se després de perdre set vaixells, però aconsegueix desembarcar tropes de reforç per a Nàpols i Orbitello. Participa en la guerra de Còrsega, alliberant-la dels francesos, acabant la campanya amb el tractat de Chateau Cambresis, entre Felip II i França.
[edita] Bibliografia
- Enciclopèdia General del Mar. Edicions Garriga Barcelona (1957)
