Gonzalo Fernández de Córdoba
De Viquipèdia
Gonzalo Fernández de Córdova (Montilla, 1 de setembre de 1453 - Granada, 2 de desembre de 1515), militar espanyol, anomenat el Gran Capità per la seva excel·lència en el art de la guerra.
Taula de continguts |
[edita] Dedicació
Militar espanyol al servei dels Reis Catòlics. Membre de la noblesa andalusa (pertanyent a la Casa de Aguilar), fill segon del noble cavaller Pedro Fernández de Córdoba, cinquè senyor d'Aguilar de la Frontera, i de la noble dama Elvira d'Herrera i Enríquez (besnéta de l'infant Fradic Alfons de Castella).
[edita] Formació
Gonzalo i el seu germà Alonso de Aguilar es van criar a Còrdova sota la tutela del cavaller Diego Carcamo. Quan encara era un nen va ser incorporat al servei del príncep Alfons com a patge i, a la mort d'aquest, va passar al seguici de la princesa Isabel .
[edita] Carrera militar
[edita] Formació
Fidel a la causa isabelina, va iniciar la carrera militar que corresponia a un segon nivell de la noblesa a la guerra civil Castellana i en la de Granada, on va sobresortir com a soldat en el setge de Tajara i a la conquista de Illora: espia o negociador, es va fer càrrec de les ultimes negociacions amb el monarca Nazari Boabdil per a la rendició de la ciutat a principis de 1492.
En recompensa per els seus destacats serveis, va rebre una encomanda de la Orde de Santiago, la senyoria d’Orjiva i determinades rendes sobre la producció de la seda granadina, lo qual va contribuir a engrandir la seva fortuna.
[edita] Primera expedició a Itàlia del Gran Capità
[edita] Antecedents
En 1494 mort el rei Ferran I de Nàpols, fill d’Alfons V d'Aragó, es proclamat rei el seu fill Alfons II de Nàpols.
Carles VIII de França, reactivant les pretensions de la Casa de Anjou sobre la península italiana, decideix ocupar Nàpols i es corona rei de Nàpols.
Ferran II d'Aragó inicia una ofensiva diplomàtica per ajudar al seu parent, aconseguint l’aprovació del papa de Roma i de Florència, i la neutralitat de Venècia.
Surten a la mar amb mal temps, i el comboi es divideix en dos. El grup d’avantguarda, el de Requesens, arriba a Sicília, on espera en Messina l'arribada dels transports amb les tropes, que arriben el 24 de maig.
[edita] Preparatius
En 1495 es convoca als ports del Cantàbric i de Galícia per que aportin naus que tenen que concentrar-se a Cartagena i Alacant, i posar-se a les ordes de Galceran de Requesens, comte de Trivent i general de les galeres de Sicília.
[edita] La campanya
Passa la flota a Calàbria, ocupant Reggio Calabria i els pobles veïns. El rei de Nàpols, Alfons, es derrotat en Seminara. De mentre, Fernández de Córdoba maniobra amb gran habilitat i té diversos èxits entre els que s'inclouen la llarga marxa a Atella que li va permetre arribar oportunament a combatre, Requesens es presenta amb les seves galeres front a la ciutat de Nàpols. El duc de Montpensier, lloctinent de Carles VIII, decideix sortir de les muralles de la ciutat per evitar el desembarcament, i el poble de Nàpols, al veure sortir les tropes franceses, es revolta, tenint que refugiar-se els pocs francesos que quedaven en els castells Nou i de l’Ou. Apareix una flota francesa amb 2.000 homes de reforç, però decideix no enfrontar-se a Requesens i desembarca la seva gent en Liorna. Montpensier es veu obligat a retirar-se cap a Salern i Nàpols cau en poder dels espanyols
Mor el rei Alfons de Nàpols i el succeeix el seu oncle Don Fradic.
Gaeta i Tarent resten en mans franceses. Requesens organitza dues esquadres, una amb quatre carraques i cinc naus que bloca Gaeta, i un altre amb quatre naus, una caravel·la i dues galeres per guardar la costa e interceptar ajuts als francesos. Aquesta darrera va apressar una nau genovesa amb 300 soldats i carregament de farina.
Els venecians cooperen vigilant els ports de Gènova i Provença.
Entre les tropes franceses es declara la pesta, de la que mort Montpensier amb molts dels seus soldats. Gaeta es veu obligada a capitular, podent portar-se dels francesos tota les seves propietats. Embarquen cap a França però un fort temporal enfonsa les seves naus.
Una vegada assegurat el regne de Nàpols per Don Fradic, reuneix a les seves tropes amb la intenció de dissoldre-les, però el papa li demana que l'ajudi. Un tal Menaldo Guerra, corsari biscaí s'havia apoderat d’Ostia i el castell sota bandera francesa, tancant el Tíber i sometent a contribució a Roma. Les tropes espanyoles ataquen i prenen Ostia i el seu castell, i el Papa concedeix a Fernández de Córdoba la Rosa d'Or.
Després de tres anys de campanya, en 1498 retornen a Espanya les tropes espanyoles, deixant el regne de Nàpols en mans de Don Fradic.
En aquesta campanya Gonzalo Fernández de Córdoba guanya el sobrenom de El Gran Capità i el títol de Duc de Santàngel.
[edita] Segona expedició a Itàlia
[edita] Acord amb França
Ferran II d'Aragó i Lluís XII de França signen en 1500 un tractat reservat (el Tractat de Chambord-Granada) repartint-se el regne de Nàpols, adjudicant-se el francès les províncies de Labor i el Abruz, amb els títols de rei de Nàpols i de Jerusalem i l’espanyol la resta, amb el títol de duc de Pulla i de Calàbria.
Coincideix l’acord reservat amb una petició de suport de Venècia, ja que la seva plaça en Modon(Grècia), estava sent atacada pels turcs.
Per part espanyola es prepara a Màlaga una armada de 60 veles que transportava 8.000 homes d’infanteria i cavalleria, que mana Gonzalo Fernández de Córdoba com a capità general de mar i terra.
Arriben les naus a Messina, després d’una penosa travessia en que va escassejar l’aigua, morint alguns homes i molts cavallers. A Messina s'uneixen a l’expedició uns 2.000 soldats espanyols que s'havien quedat en Itàlia a l’expedició anterior, i varies naus biscaïnes, entre les que es de suposar que estava la de Pere Navarro.
El 27 de setembre es fan a la mar, arriben el 2 d'octubre a temps per socórrer Candia. S'uneix a l'expedició la flota veneciana i dos carraques franceses amb 800 homes. Pacten prendre Cefalonia, prenent-la després de 40 dies. Tornen a Sicília amb moltes penalitats i alguns motins degut a les penúries.
En 1501 el papa fa públic l’acord secret entre França i Espanya, i els francesos ocupen la seva part amb 20.000 homes, trobant-se resistència només en Capua.
El rei d'Espanya ordena al Gran Capità ocupar la seva part, però en Tarent troba resistència al seu avanç. La plaça esta ben fortificada i defensada, per lo que s'estableix el setge terrestre i el bloqueig naval, apressant Joan de Lezcano una nau amb artilleria i municions per la plaça.
Davant la impossibilitat de fer-ho per mar, degut a les forts defenses, es passen per terra 20 caravel·les a la baia interior de Tarent, i s'ataca a la plaça per on no te defenses. Així, en 1502, Tarent es rendeix al Gran Capità, amb lo que els espanyols i francesos han ocupat cadascú la seva part.
[edita] Es trenca l'acord
De bon començament es produïren disputes entre els espanyols i els francesos pel repartiment de Nàpols, que desemboquen en la reapertura de les hostilitats. La superioritat francesa obliga a Fernández de Córdoba a utilitzar el seu enginy com estrateg, concentrant-se en la defensa de les places fortes a l’espera de reforços. El Gran Capità va derrotar a la batalla de Cerinyola a l’exercit dirigit pel duc de Nemours, que va morir en combat (1503), i es va apoderar de tot el regne. Lluís XII va enviar un nou exèrcit, que va ser igualment vençut a la costa del Grella (28-29 de desembre de 1503), i els francesos van tenir de cedir la plaça forta de Gaeta i deixar el camp lliure als espanyols.
[edita] Virrei de Nàpols
Acabada la guerra, Fernández de Córdoba va governar com a virrei a Nàpols durant quatre anys; però morta ja Isabel la Catòlica, el rei Ferran el Catòlic li va treure el comandament, i encara que no està demostrat que li demanés comptes; Gonzalo, per justificar-se davant del rei va presentar les comptes (que es conserva en el arxiu de Simancas) amb tal detall, que han quedat com exemple de meticulositat en la llengua popular.
El Gran Capità va ser un geni militar excepcionalment dotat que per primera vegada va combinar la infanteria, la cavalleria, i l’artilleria aprofitant-se de la ajuda naval. Va saber moure hàbilment a les seves tropes mitjançant la reorganització de la infanteria en coronelias (embrió de els futurs tercis).
[edita] La reforma del Gran Capità
La combinació de les operacions de combat va permetre a Gonzalo Fernández de Córdoba, en el transcurs de les guerres de Itàlia, introduir varies reformes successives a l’exèrcit espanyol, que van desembocar en el Terci. La primera reorganització va ser en 1503. Gonzalo va crear la divisió amb dos coronelias de 6.000 infants cada una, 800 homes d'armes, 800 cavallers lleugers i 22 canons. El general tenia a les seves mans tots els mitjans per portar el combat fins la decisió. Fernández de Córdoba va donar el predomini a l'infanteria, que es capaç de maniobrar en tota classe de terrenys. Va doblar la proporció d’arcabussos, un per cada cinc infants, i va armar amb espases curtes i llances a dos infants de cada cinc, encarregats de ficar's-hi entre les llargues piques i ferir a l'adversari al ventre.
Va posar en practica, també, un esglaonament en profunditat, en tres línies successives, per tenir una reserva i una possibilitat suplementària de maniobra. Gonzalo Fernández de Córdoba va facilitar el pas de la columna de viatge a l’orde de combat fraccionant els batallons en companyies, cada una de les quals es col·locava a l’alçada i a la dreta de la que li precedia, amb lo que s'aconseguia fàcilment la formació del combat.
Va ensinistrar als seus homes mitjançant una disciplina rigorosa i va formar la moral despertant en ells l’orgull del cos, la dignitat personal, el sentit de l’honor nacional i l’interès religiós. Va fer de la infanteria espanyola aquell exèrcit formidable del que deien els francesos després de haver lluitat contra ell, que no havien combatut amb homes sinó amb diables.
[edita] Comptes del Gran Capità
Quan el rei Ferran el Catòlic va demanar a don Gonzalo retre comptes dels diners gastats. Això va ser vist com un insult per part del Gran Capità. Per lo que va respondre: Per pics i pales cent milions de ducats; per almoines per a que monjos i monges preguessin pels espanyols, cent-cinquanta mil ducats; per guants perfumats per a què els soldats no oloressin la fortor de la batalla, dos-cents mil ducats; per refer les campanes trencades a causa del continu repicar de la victòria, cent setanta mil ducats; i, finalment, per la paciència de tenir que rebaixar-se a aquesta mesquinesa del rei a qui he regalat un regne, cent milions de ducats.
[edita] Bibliografia
Sobre el Gran Capità:
- El Gran Capitán, José Antonio Vaca de Osma, 1998, ISBN 84-239-9920-3
- El Gran Capitán. Las Campañas del Duque de Terranova y Santángelo, Antonio L. Martín Gómez, 2000, ISBN 84-930713-1-5
- El Gran Capitán. Retrato de una época, José Enrique Ruiz-Domènec, 2002, ISBN 84-8307-460-5 Sobre las campanyes d'Italia.
- El Gran Capitán, Juan Granados, Novela Histórica, Edhasa, 2006, ISBN 84-350-6126-4
- ARMADA ESPAÑOLA, desde la unión de los reinos de Castilla y Aragón. Cesáreo Fernandez Duro Editado por el Museo Naval de Madrid en 1972.
[edita] Enllaços externs
- Un poema èpic del segle XVII sobre els èxits militars de Gonzalo Fernández de Córdoba
- Dicho: Las cuentas del Gran Capitán
