Reis Cat??lics
De Viquip??dia
Els Reis Cat??lics ??s el t??tol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Arag??, del Papa Alexandre VI, com a compensaci?? perqu?? abans havia atorgat el t??tol de Rei Cristian??ssim al Rei de Fran??a.
En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la uni?? de les corones de Castella i Arag?? en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat din??stica entre Castella i Arag??, per?? totes dues corones van conservar l'organitzaci?? independent.
Van comen??ar la colonitzaci?? de les illes Can??ries. Van mantenir assetjada la ciutat de Granada des de 1491 fins a la seua capitulaci?? el 2 de gener de 1492. Com a campament van fundar prop la ciutat de Santa Fe.
Durant el seu regnat va tenir lloc el viatge de Crist??for Colom cap a les ??ndies per una nova ruta cap a l'oest, que el portaria a descobrir el continent americ?? el 12 d'octubre de 1492.
Taula de continguts |
[edita] Institucions pol??tiques
[edita] Regne de Castella
Es va remodelar el Consell Real en les Corts de Toledo de 1480 fent-lo m??s estructurat i dividint-lo en parts.
Es va formar l'Audi??ncia de Granada. Es va produir un augment en la Hisenda castellana a causa de els impostos i als senyorius procedents del repartiment del territori na??arita.
Per a controlar el bandolerisme en els camins i en general el furt es va instituir la Santa Hermandad el 1467. En els municipis es van instaurar els corregidors, l'autoritat pertinent en l'??mbit municipal.
[edita] Corona d'Arag??
Els Reis Cat??lics gaireb?? no van modificar el seu sistema pol??tic. El m??s important va ser el major poder que es va donar als lloctinents de la zona i l'establiment del sorteig electoral (insaculaci??) consistent a treure d'una bossa un paper amb el candidat escollit.
[edita] Pol??tica religiosa
El Papa Inoncenci VIII va concedir als Reis Cat??lics el dret de Patronat sobre Granada i les illes Can??ries, el que suposava el control de l'Estat en els assumptes religiosos.
Una butlla del Papa Sixt IV de 1478 va crear la Inquisici?? a Castella per a un control de la puresa de la fe, i m??s tard a Arag??. La Inquisici?? va ser l'??nica instituci?? comuna per als dos regnes. Cal destacar la pres??ncia Tom??s de Torquemada com a Inquisidor General.
El 1492 es va expulsar als jueus, de gran poder econ??mic, d'ambd??s regnes hispans produint-se una crisi econ??mica. Es creu que em van marxar uns dos ter??os, convertint-se els altres. Tamb?? es va obligar als musulmans a convertir-se al cristianisme, passant-se a anomenar moriscs, o a abandonar els regnes.
El resultat d'aquesta acci?? de neteja religiosa va ser la creaci?? d'un pa??s de civilitzaci?? cristiana i el comen??ament de la identificaci?? de p??tria i religi??.
[edita] Economia i societat
L'expulsi?? dels jueus va suposar una gran p??rdua econ??mica per als dos regnes. La base econ??mica de la Monarquia Cat??lica estava en l'agricultura, en la ramaderia de la llana i en l'exportaci?? de mat??ries primeres.
Castella era la pot??ncia industrial i comercial m??s gran de l'??poca i la Corona d'Arag?? no li seguia des de lluny. Per a defensar la riquesa que suposava la llana, els Reis van concedir privilegis a la Mesta amb la Ley de Defensa de las Ca??adas de 1489, amena??ades pels agricultors. Es va protegir als artesans per mitj?? del comer?? intern.
Social i econ??micament es va afavorir a l'alta noblesa que va augmentar el seu poder econ??mic amb els senyorius granadins. Les Lleis de Toro de 1505 van enfortir la instituci?? del mayorazgo.
A Catalunya es va solucionar el problema dels pagesos remences amb la Sent??ncia Arbitral de Guadalupe de 1486 que va suprimir els mals usos i va obligar als camperols a pagar nous impostos.
[edita] Pol??tica peninsular
[edita] Conquesta de Granada
Despr??s de la Guerra civil castellana (1475-1479) es va reprendre la conquesta del Regne de Granada. Aprofitant que aquest regne es trobava en crisi din??stica entre el sult??, el seu germ?? el Zagal i el seu fill Boabdil; es va comen??ar una guerra per la conquesta de Granada. Es distingeixen diverses fases:
- 1469: Es casen els Reis Cat??lics.
- de 1484 a 1487: Conquesta de la part occidental del regne. Boabdil signa un tractat amb els Reis segons el qual lliuraria Granada a canvi que li donessin un senyoriu a la zona oriental del regne.
- de 1488 a 1490: Comen??a la conquesta de la part oriental del regne. Es trasllada la base d'operacions a M??rcia. Durant aquesta etapa es rendeix el germ?? del sult??, Zagal.
- de 1490 a 1492: S'exigeix a Boabdil el lliurament de Granada. A l'assabentar-se el poble de Granada dels pactes entre Boabdil i els Reis Cat??lics oposa resist??ncia que ??s resposta pels ex??rcits dels Reis. Boabdil lliura Granada despr??s d'unes negociacions secretes.
La vict??ria d'aquesta guerra va significar:
- L'aparici?? d'un ex??rcit estructurat i professional, independent de la noblesa, que estaria format pels ter??os reals.
- L'aportaci?? de grans recursos econ??mics.
- El repartiment dels territoris granadins entre senyors de la noblesa, apareixent aix?? nous senyorius.
[edita] La conquesta de Navarra
Navarra a principis del segle XVI estava dividida en dos b??ndols, agromontesos i beamontesos, cadascun partidari d'un rei distint. Els reis de Navarra van signar un tractat amb el rei de Fran??a per poder-se defensar dels atacs constants del Regne de Castella. Degut al fet que els reis de Navarra van fomentar certes doctrines religioses que va disgutar el Papa, se'ls va concedir un una butlla d'excomuni??.
El 1512 Ferran el Cat??lic va demanar perm??s a Navarra, aliada natural de Fran??a, perqu?? les tropes castellanes passessin per Navarra per a atacar a Fran??a. La resposta negativa per part del rei navarr??s va ser motiu suficient perqu?? Ferran el Cat??lic orden??s al duc d'Alba l'ocupaci?? de Navarra, demanant aix?? ajuda als seus partidaris (els beamontesos) i, en menys d'un any, l'Alta Navarra es va incorporar a la Monarquia Cat??lica. Nom??s es va trobar certa resist??ncia en alguns punts del sud, i la ciutat de Pamplona, la capital, va caure nom??s en tres dies.
[edita] Pol??tica extrapeninsular
La pol??tica agressiva i expansionista portada a terme per Ferran II i Isabel va ser possible gr??cies a una s??rie de factors:
- La iniciativa diplom??tica de Ferran II d'Arag??. El seu prop??sit era aconseguir els millors acords per al seu regne. Continua la pol??tica tradicional d'Arag?? cap al Mediterrani amb la vista posada a Orient, i a la vegada una pol??tica d'aliances destinada a a??llar Fran??a, enemic freq??ent d'Arag?? els darrers segles de l'edat mitjana.
- L'efici??ncia de l'ex??rcit de la Corona al comandament del general Gonzalo Fern??ndez de C??rdova, conegut com el Gran Capit??. Fern??ndez de C??rdova va organitzar l'ex??rcit sobre una nova unitat de combat, el ter?? o ter??os reals.
- La gran aportaci?? de recursos econ??mics procedents de la ind??stria i del comer?? de la llana i del blat.
- La pol??tica matrimonial dels Reis.
[edita] Incorporaci?? de les illes Can??ries
La sobirania de l'arxip??lag canari fou concedida al Regne de Castella pel tractat d'Alca??ovas, de 1479, que definia els territoris castellans i portuguesos.
Les illes per??, no serien totalment sotmeses fins a la conquesta de Tenerife el 1496.
[edita] L'expansi?? pel mediterrani: It??lia
Una vegada finalitzada la conquesta de Granada, el rei Carles VIII de Fran??a va signar amb Ferran el Cat??lic el 1493 el Tractat de Barcelona, mitjan??ant el qual la Corona d'Arag?? recupera el Rossell?? i la Cerdanya, a canvi de la seva postura neutral davant un imminent atac franc??s al regne de N??pols. L'ex??rcit de Carles VIII es va situar al sud d'It??lia destituint al rei Ferran I de N??pols, cunyat i cos?? de Ferran. La situaci?? de Fran??a a la pen??nsula It??lica no va agradar al Papa, el valenci?? Alexandre VI, el qual va demanar ajuda als Reis Cat??lics. Ferran no va dubtar a intervenir i en poc temps, i gr??cies a l'ex??rcit del Gran Capit??, els francesos van ser expulsats i el rei Ferran I va recuperar el tron napolit??.
El 1500 el nou rei Llu??s XII de Fran??a va signar amb Ferran el Cat??lic el Tractat de Granada per a ocupar els ex??rcits d'ambd??s pa??sos el regne de N??pols. Ferran el Cat??lic va accedir i el rei Ferran I de N??pols va tornar a ser destitu??t. Ambd??s ex??rcits van ocupar la zona, per?? les discrep??ncies van comen??ar a sorgir entre els dos ex??rcits i comen???? una lluita d'escamots. Malgrat la inferioritat num??rica de l'ex??rcit del Gran Capit??, derrota als francesos i els expulsada d'It??lia. N??pols ??s conquerida i incorporada a la Corona d'Arag??.
A la fi del regnat de Ferran el Cat??lic es repr??n la intervenci?? en assumptes italians. Els Reis Cat??lics participen en la Lliga de Cambrai de 1508, convocada pel Papa Juli II contra la Rep??blica de Ven??cia. Despr??s d'aquesta lliga comencen a produir-se frecs entre el Pont??fex i Fran??a. Per l'auxili que demana el Papa, Ferran el Cat??lic envolta Roma amb les seves tropes davant un possible atac franc??s per a destituir al Papa. En aquest context es produ??x la incorporaci?? de Navarra la corona.
[edita] L'expansi?? nord-africana
Despr??s de la conquesta de Granada, els Reis Cat??lics decideixen comen??ar una conquesta pel nord d'??frica amb una doble intenci??:
- Eliminar els focus de la pirateria berber de la zona.
- Comen??ar una acci?? evangelitzadora pel magrib.
La conquesta va comen??ar amb la presa de Melilla per Pere d'Estopiny?? el 1497 i es va reprendre el 1505 amb la presa de Mers-el-Kebir. Aix?? mateix es va ocupar el Penyal de V??lez, Or??, B??gia, Alger, Tunis, La Goleta i Tr??poli.
Cap destacar la missi?? evangelitzadora portada a terme pel Cardenal Cisneros. La conquesta d'??frica va haver de ser finalitzada el 1510 a causa de la represa de la conquesta per It??lia.
[edita] L'expansi?? atl??ntica: Am??rica
El 1486 Crist??fol Colom va oferir als Reis Cat??lics un projecte ja ofert a Portugal, que juntament a Castella eren els ??nics pa??sos europeus amb una Marina seriosa, i que aquest havia rebutjat perqu?? est?? negociant amb Castella el Tractat de Tordesillas: viatjar a les ??ndies a trav??s d'una nova ruta per l'Atl??ntic. Els informes cient??fics referents a aix?? van ser molt poc favorables per a Colom, i per a la Corona era q??esti?? priorit??ria en aquests moments la Conquesta de Granada. Acabada aquesta, els Reis Cat??lics van acceptar el seu projecte.
Mitjan??ant les Capitulacions de Santa Fe de 17 d'abril de 1492 es van recollir les negociacions portades a terme amb Colom: nomenament d'almirall, virrei i governador dels territoris per descobrir i la desena part de tots els b??ns obtinguts. El cost de l'expedici?? va ser estimat en 2.000.000 de maraved??s, m??s el sou de Colom.
La tradici?? popular diu que aquestes quantitats foren sufragades per ??les joies d'Isabel la Cat??lica??, per?? la realitat diu que la meitat d'aquests diners els va deixar Llu??s Sant??ngelo (tresorer jueu de la Corona d'Arag??), amb fons de la Santa Hermandad, la quarta part la va aportar el mateix Colom (que al seu torn els va demanar prestats), i la quantitat restant probablement la van vessar banquers i mercaders residents a Andalusia, entre els quals estaven els germans Pinz??n i Juan de la Cosa.
El 2 d'agost de 1492 va partir Colom del port de Palos (Huelva) amb la nao Santa Maria (propietat de Juan de la Cosa) i les caravel??les la Pinta i la Ni??a (propietat dels germans Pinz??n), amb 100 tripulants aproximadament. A l'octubre van arribar a la illa de Guanahan?? que van batejar amb el nom de San Salvador i des de la qual van passar a Cuba i l'Hispaniola.
El 1494 es va signar entre Castella i Portugal el Tractat de Tordesillas, mitjan??ant el qual es va redistribuir la influ??ncia mar??tima de cada pa??s.
A les ??ndies, annexionades al regne de Castella, es van instaurar els sistemes administratius tradicionals del regne castell??. Es va crear l'Audi??ncia a Santo Domingo el 1510, es va instituir a Sevilla el 1503 la Casa de Contractaci?? i, m??s endavant, el 1523 ja amb Carles I, el Consell d'??ndies.
Els reis van aconseguir el Patronat d'??ndies -concedit pel Papa- que els va deixar controlar l'Esgl??sia americana. Es van instaurar a m??s les encomiendas per a evangelitzar als ind??genes.
[edita] Uni?? din??stica
Isabel va prendre com a escut un feix de fletxes (en nombre variable) referint-se al vell conte del pare que al morir diu als seus fills que, romanent units com el feix, seran m??s forts. Ferran va prendre com a escut un jou amb una corda solta, amb el lema "tanto monta...", en refer??ncia al nus gordi??. Ambd??s escuts es mostren junts, per?? no units.
A l'??poca, els portuguesos es consideraven tamb?? part d'Espanya, ja que fins aleshores, Espanya nom??s era el nom modern amb el mateix concepte i ??s geogr??fic que correspondria actualment el terme de Pen??nsula Ib??rica, en???? la Hisp??nia romana, i els Reis Cat??lics mai van prendre el t??tol de reis d'Espanya, ni tan sols amb la uni?? din??stica.
El seu s??mbol eren el yugo y las flechas, un jou i un feix de fletxes, el jou ??s una altra al??lusi?? al Nus Gordi??. Y i F s??n les inicials d'Ysabel (ortografia arcaica) i Ferran. Aquest s??mbol va ser m??s tard utilitzat pel partit de la Falange, que afirmava representar la gl??ria heretada i els ideals del Reis Cat??lics.
[edita] Descend??ncia i matrimonis
La pol??tica dels Reis Cat??lics va incloure tamb?? les aliances pels matrimonis dels seus fills. Van ser aquests:
- Isabel d'Arag?? (1470-1498), primera esposa de Manel I de Portugal.
- l'infant Joan d'Arag?? (1478-1497), casat amb Margarida d'??ustria i mort prematurament. Est?? enterrat al monestir de St. Tom??s, ??vila.
- Joana I de Castella, va casar amb Felip el Bell, reina de Castella.
- Maria d'Arag?? (1482-1517), segona esposa de Manel I de Portugal, el seu cunyat.
- Caterina d'Arag??, que va casar primer amb el pr??ncep Artur d'Anglaterra, i despr??s de la prematura mort d'aquest, amb el seu germ??, Enric VIII d'Anglaterra.
[edita] Reg??ncies
[edita] Reg??ncia de Ferran II (1508 a 1516)
A la mort d'Isabel de Castella el 1504 la filla com?? dels dos, Joana I de Castella fou nomenada reina de Castella juntament amb el seu marit, Felip el Bell. A la mort d'aquest, el 1506, Joana pat?? un transtorn mental que l'apart?? de la corona (tot i que mai fou desposeida del t??tol de reina). Les Corts van demanar a Ferran II que ocup??s el tron com regent, fins que el seu n??t Carles I fes la majoria d'edat.
Durant la reg??ncia de Ferran el Cat??lic es va incorporar Navarra a la Monarquia i es va produir el matrimoni de Ferran amb Germana de Foix. Ferran va morir el 1516, abans que Carles I arrib??s a Castella.
[edita] Reg??ncies per arquebisbes
Fins a l'arribada al tron per part de Carles I, els dos regnes van estar regits per dos bisbes:
- El Cardenal Cisneros va prendre el control a Castella.
- L'arquebisbe de Saragossa, Alfons d'Arag??, fill natural de Ferran II, va prendre el control a la Corona d'Arag??.
