Felip el Bell
De Viquipèdia
Felip I de Castella el Bell ( Bruges, Flandes, 1478 - Burgos, 1506 ), Arxiduc d'Àustria, duc de Borgonya, Brabant i Limburg i comte de Flandes, Borgonya i Artois (1482-1506) i rei de Castella i Lleó (1504-1506).
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Fill gran de l'emperador Maximilià I d'Àustria i de Maria de Borgonya, va néixer el 22 de juny de 1478 a Bruges. Del seu pare va rebre els drets sobre la Corona Imperial i de la seva mare va rebre els drets sobre el ducat de Borgonya i el comtat de Flandes.
El seu pare va pactar el seu matrimoni amb Joana I de Castella, filla dels Reis Catòlics, en el marc de la Lliga Santa que va unir la monarquia hispànica amb el Sacre Imperi Romanogermànic, els Regnes d'Anglaterra i Nàpols, la República de Gènova i el ducat de Milà contra les pretensions hegemòniques del Regne de França a Itàlia el 1495. Pel seu matrimoni amb Joana va ser l'introductor de la dinastia Habsburg als territoris hispànics.
A part dels títols principals també rebé els de duc de Brabant i Luxemburg i comte d'Habsburg, Hainaut, Holanda, Zelanda, Tirol i Artois.
[edita] Administrador als Països Baixos
Als Països Baixos fou un administrador competent i un sobirà popular i estimat, que va saber conjugar els interessos dels seus diversos territoris i va demostrar un especial talent per planejar reformes i donar tranquilitat i pau desprès de molts anys de convulsions polítiques.
[edita] Núpcies i descedència
El casament amb Joana I de Castella es realitzà el 12 de novembre de 1496 a Lieja. D'aquest matrimoni en nasqueren:
- la infanta Elionor d'Habsburg (1498-1558), casada el 1519 amb Manel I de Portugal i el 1530 amb Francesc I de França
- el príncep Carles I de Castella i V d'Alemanya (1500-1558), rei de Castella i Aragó i emperador del Sacre Imperi
- la infanta Elisabet d'Habsburg (1501-1526), casada el 1515 amb Cristià II de Dinamarca
- el príncep Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (1503-1564), emperador del Sacre Imperi Romanogermànic
- la infanta Maria d'Habsburg (1505-1558), casada el 1522 amb Lluís II d'Hongria
- la infanta Caterina d'Habsburg (1507-1578), casada el 1525 amb Joan III de Portugal
[edita] Rei de Castella
Morts els germans grans de Joana, aquesta esdevé hereva de la Corona de Castella el 1500, i a la mort de la seva mare Isabel de Castella és nomenada reina de Castella el 1504. No ben vista per un grapat de nobles, per la Concòrdia de Salamanca de 1505 s'acordà un govern conjunt entre la pròpia Joana, Felip el Bell i Ferran el Catòlic. Malgrat l'acord, les males relacions entre Felip, amb el suport de la noblesa castellana, i el seu sogre Ferran van fer que aquest renunciés al tron de Castella per evitar un enfrontament armat. Per la Concòrida de Villafàfila de 1506 Ferran es va retirar a la Corona d'Aragó i Felip el Bell fou nomenat rei de Castella.
Mentrestant, Joana I suposadament va embogir, segons alguns autors per la gelosia que li produïen les infidelitats del seu marit, al qual estimava amb follia. Les Corts de Castella reunides a Valladolid el 1506 es van negar a declarar incapaç la reina Joana, però Felip el Bell va exercir el poder efectiu del regne sense comptar amb ella. Un poder que es va traduir en el favoritisme vers els seus consellers flamencs i la noblesa castellana, de la qual continuava buscant el suport per enfortir-se davant el poder del seu sogre Ferran el Catòlic.
La seva mort va ocòrrer de manera sobtada el 1506 a Burgos, segons sembla, amb Felip el Bell jugant a bitlles quan, després del joc, suant encara va beure molta aigua freda, caient malalt amb altes febrades i morint el 25 d'octubre. Alguns autors, però, consideren la seva mort deguda a una plaga de pesta que va assolar les terres castellanes aquell any i descarten la hipotètica mort per envereniment instigada per Ferran el Catòlic. La mort de Felip encara augmentà més el grau de bogeria de la reina Joana.
A la seva mort, Ferran el Catòlic és requerit per esdevenir el regent del Regne de Castella, davant el desequilibri mental de la reina Joana, i davant la minoria d'edat del primogènit de la parella: Carles d'Habsburg.
| Precedit per: Maria de Borgonya |
Duc de Borgonya, Brabant i Limburg Comte de Flandes, Borgonya i Artois 1482–1506 |
Succeït per: Carles I de Castella |
| Precedit per: Isabel la Catòlica |
Rei de Castella i Lleó amb Joana I de Castella 1504–1506 |
Succeït per: Joana I i Ferran V |
