Ducat de Milà
De Viquipèdia
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg/30px-Coat_of_arms_of_the_House_of_Visconti_(1277).svg.png){kind=small}
.jpg/30px-Vessillo_della_Repubblica_Ambrosiana_(1447-1450).jpg){kind=small}
.svg/125px-Flag_of_the_Duchy_of_Milan_(1450).svg.png)
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant tota la Edat Mitjana la principal potència del nord de la península Itàlica.
Taula de continguts |
[edita] Establiment
- Vegeu també: Senyoriu de Milà i República Ambrosiana
El ducat va ser creat el 1395 per Joan Galeàs Visconti, gràcies a l'elevació del títol de senyor de Milà per part del rei Venceslau IV de Bohèmia a duc de Milà. Associat des del primer moment a la dinastia Visconti, quan aquesta es va estingir el 1447 es declarà la República Ambrosiana tot i les pretensions legítimes de Carles I d'Orleans.
Aquest va ser incapaç de prendre possessió de la seva herència, i la finalització de la república, ocorreguda l'any 1450, Francesc I Sforza va nomenar-se duc de Milà en virtut del seu matrimoni amb Blanca Maria Visconti.
[edita] Domini francès
El 1498 el fill del duc d'Orleans es va convertir en rei de França amb el nom de Lluís XII i va pretendre fer efectives les reclamacions del seu pare sobre Milà, envaint-lo i expulsant a Lluís Sforza el 1499. Aquest domini francès va durar fins el 1513, quan forces suïsses van reposar al fill de Lluís, Maximilià Sforza, al tron. El 1515 els francesos, sota les ordres de Francesc I de França, van vèncer a la batalla de Marignano i capturaren Maximilià, fent efectiva una nova ocupació sobre el ducat. De nou van ser expulsats el 1521, aquesta vegada gràcies a les forces austríaques, i es va coronar al germà de Maximilià, Francesc II Sforza.
Després de la decisiva derrota francesa a la Batalla de Pavia el 1525, que va deixar a Carles I d'Espanya com a principal força a la península Itàlica, Francesc II es va unir a la Lliga de Conyac juntament amb França, Venècia, Florència i el papa Climent VII en contra de Carles. Això va provocar la ràpida expulsió de Francesc II de Milà per part de les tropes imperials, tot i que va mantenir el control d'altres ciutats del ducat. Finalment va recuperar Milà mitjançant la Pau de Cambrai de 1529.
[edita] Domini espanyol
Quan Francesc II va morir sense hereus el 1535 es va obrir una pugna entre Francesc I de França i l'emperador Carles V per la seva successió. Després de diverses guerres l'emperador es va annexionar el ducat, investint l'any 1540 el seu fill Felip II de Castella. Finalment, la Pau de Cateau-Cambrésis de 1559 va reconèixer la seva annexió per part d'Espanya.
El ducat de Milà va romandre en mans espanyoles fins a la Guerra de Successió espanyola al segle XVIII. Després de la mort de Carles II va heretar les seves possessions Felipe d'Anjou, al que es va oposar l'arxiduc Carles d'Àustria, que també tenia pretensions a la corona espanyola. El 26 de setembre de 1706 les tropes austríaques van ocupar Milà, que va passar a les mans de l'arxiduc. Aquesta situació de dominació austríaca es va confirmar en el Tractat d'Utrecht, sent definitivament ratificat com a possessió dels Habsburg austríacs pel Tractat de Baden l'any 1714.
Així va romandre fins a la seva conquesta per part de Napoleó Bonaparte, durant les Guerres napoleòniques de 1796. El Ducat va ser cedit per el Tractat de Campo Formio a la naixent República Transpadana. La restauració va significar el seu retorn a Àustria, encara que aviat fou de nou objectiu del nacionalisme italià, sent conquistat pel Regne de Sardenya-Piemont durant les guerres que van dur a la unificació del país.
