Joan Gale??s Visconti
De Viquip??dia
Joan Gale??s Visconti (en itali??: Gian Galeazzo Visconti) ( Melegnano, Senyoriu de Mil?? - Pavia, Ducat de Mil?? 1402 ) fou un governant milan??s, inicialment senyor de Mil?? l'any 1385. El 1395 aconsegu?? elevar el t??tol d'aquest territori, passant a denominar-se Ducat de Mil??.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens familiars
Va n??ixer el 16 d'octubre de 1351 a la poblaci?? de Melegnano, sent fill de Gale??s II Visconti i Blanca de Savoia. Fou n??t per l??nia paterna d'Esteve Visconti i Valentina Doria, i per l??nia materna del comte Aimone de Savoia i Violant de Montferrat.
[edita] Acc??s al poder
En els seus ??ltims anys de vida Gale??s II abandon?? els assumptes de govern en mans del seu germ?? Bernab??. No obstant aix?? Joan Gale??s va obtenir en l'??ltim any de vida del seu pare el control de la part occidental dels dominis paterns, enfrontant-se a partir de 1378 amb el propi Bernab?? pel control de diversos territoris. Despr??s d'enviudar de la seva primera esposa, Joan Gale??s intent?? segellar la pau amb el seu oncle casant-se amb la filla d'aquest i cosina seva, Caterina Visconti. No obstant aix?? les tensions amb el seu sogre (i oncle) van continuar.
El 1385 va decidir donar un cop d'efecte i feu capturar Bernab??, el qual fou empressonat i privat dels seus t??tols, passant en aquell moment a mans de Joan Gale??s. Per a respectar, encara que fos d'una manera aparent, la legalitat va aconseguir que s'obr??s un proc??s judicial contra el seu sogre, amb l'excusa que aquest havia exercit de forma il??leg??tima el t??tol de senyor de Mil??, ja que no l'hi havia estat concedit per l'emperador. El mes de desembre d'aquell mateix any Bernab?? va morir en el seu confinament al castell de Trezzo sull'Adda, probablement enverinat.
[edita] Expansi?? territorial
El 1387 es va aliar amb el senyor de P??dua, Francesco de Canova, que en aquell moment mantenia una guerra contra Antoni I della Scala. Joan Gale??s va intervenir en la confrontaci?? a condici?? de reservar-se el posterior domini de la ciutat de Verona, adjudicant-se Francesco el control sobre Vicenza. No obstant aix?? Joan Gale??s, aprofitant l'ocasi??, es va apoderar de les dues, traint aix?? l'alian??a establerta i iniciant-se una s??rie d'hostilitats entre els dos antics aliats. El senyor de Mil?? va respondre creant una lliga en la qual se li van unir les ciutats m??s importants del V??neto, i en les successives campanyes militars va aconseguir ocupar P??dua, Belluno i Feltre, cedint Treviso a la Rep??blica de Ven??cia.
El Visconti es convert?? aix?? en el governant m??s important del nord de la pen??nsula It??lica, sent un perill per a la resta dels estats, especialment per Flor??ncia. Els florentins van crear una lliga contra Mil??, en la qual van participar Francesc Novello de Carrara, Esteve III de Baviera i Joan III d'Armagnac. La guerra es va iniciar el 1389, amb nombrosos enfrontaments, destacant la batalla d'Alessandria (25 de juny de 1391) en la qual va caure ferit d'Armagnac. Sense un vencedor clar, Joan Gale??s es va veure obligat a restituir P??dua a Novello.
[edita] Ducat de Mil??
L'1 de maig de 1395 Joan Gale??s va aconseguir que el rei Venceslau IV de Boh??mia li conced??s el t??tol de Duc de Mil??, obtenint l'any seg??ent el de comte de Pavia i el 1397 el de duc de la Llombardia.
Flor??ncia va organitzar una segona lliga contra Mil??, al costat del rei Carles VI de Fran??a, Francesc Novello, Bolonya i els Gonzaga. Tampoc aquesta vegada es van obtenir els resultats esperats per als enemics dels Visconti ja que el 1397 les tropes milaneses van aconseguir entrar a la ciutat de M??ntua. Aprofitant l'elecci?? del nou Rei dels Romans Robert d'Alemanya, ja que el seu predecessor Venceslau IV de Boh??mia havia estat deposat per haver concedit el ducat de Mil?? a Joan Gale??s a canvi de 100.000 florins d'or, es va formar una nova coalici?? contra els milanesos. No obstant aix??, les tropes del ducat aturaren l'aban?? d'aquestes el 28 de juny a la ciutat de Bolonya.
Des del seu c??rrec va destinar 300.000 florins d'or en les obres hidr??uliques que van permetre desviar el curs dels rius Mincio i Brenta al seu pas per les ciutats de M??ntua i P??dua respectivament, a fi de millorar les condicions defensives d'ambdues ciutats. A ell correspon l'inici de les obres de construcci?? de la catedral de Mil?? i va fundar el monestir de Certosa de la ciutat de Pavia. Tamb?? va realitzar millores en el palau d'aquesta ??ltima ciutat, comen??at a construir pel seu pare.
[edita] N??pcies i descendents
Es cas?? el juny de 1360 amb Isabel de Valois, filla del rei Joan II de Fran??a i Bonna de Luxemburg. D'aquesta uni?? nasqueren:
- Valentina Visconti (1366-1408), casada el 1389 amb Llu??s I d'Orleans
- Azzone Visconti (?-1372)
- Carles Visconti, mort jove
Es cas??, en segones n??pcies, el 2 d'octubre de 1380 amb Caterina Visconti, filla de Bernab?? Visconti i Beatriu della Scala. D'aquest matrimoni nasqueren:
- Joan Maria Visconti (1388-1412), duc de Mil??
- Felip Maria Visconti (1392-1447), duc de Mil??
[edita] Mort
Fugint d'una epid??mia de pesta que va atacar el nord de la pen??nsula It??lica el 1402 es refugi?? a la ciutat de Pavia, on mor?? el 3 de setembre de 1402.
| Precedit per: Bernab?? Visconti |
Senyor de Mil?? 1385 ??? 1395 |
Succe??t per: elevaci?? del t??tol a duc de Mil?? |
| Precedit per: nou t??tol |
Duc de Mil?? 1395 ??? 1402 |
Succe??t per: Joan Maria Visconti |
