Corona de Castella

De Viquip??dia

La Corona de Castella, com entitat hist??rica, comen??a el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lle??, el qual inclo??a els vells regnes de Gal??cia i Ast??ries.

La uni?? entre els dos regnes ja s'havia produ??t en ocasions anteriors, el 1037 gr??cies a Ferran I de Castella i el 1072 amb Alfons VI de Lle?? per separar-se de nou el 1157, per?? aquesta en fou l'??ltima i definitiva.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Regnat dels Trast??mares 2.1 Dinastia Trast??mara 2.2 Relacions amb la Corona d'Arag?? 2.3 Segon conflicte successori 3 La uni?? amb la Corona d'Arag?? 4 Cronologia comparada 5 Vegeu tamb??

[edita] Hist??ria

Ferran III el Sant va rebre de la seva mare Berenguera de Castella el 1217 el Regne de Castella i del seu pare Alfons IX de Lle?? el 1230 el de Lle??. Aix?? mateix, va aprofitar la debilitat del regne almohade per conquistar la vall del riu Guadalquivir, mentre el seu fill Alfons de Molina prenia el Regne de M??rcia. Les Corts de Lle?? i Castella es van fondre, moment el qual es considera que sorgeix la Corona de Castella, formada per diferents regnes: Castella, Lle??, Gal??cia, Ast??ries, Toledo i els senyorius bascos, aix?? com altres regnes i senyorius conquistats als ??rabs: C??rdova, M??rcia, Ja??n, Sevilla, Granada, Gibraltar, Algesires i Molina d'Arag??.

Els regnes van conservar el seu dret propi, aix?? els s??bdits de Castella jutjats al Regne de Lle?? o a qualsevol altre regne s'acollien al fur de Castella.

[edita] Regnat dels Trast??mares

[edita] Dinastia Trast??mara

A la mort d'Alfons XI s'inici?? un conflicte din??stic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys entre els seus fills Pere i Enric. Alfons XI havia contret matrimoni amb Maria de Portugal, de la qual va tenir al seu hereu, l'infant Pere. No obstant aix??, el rei tamb?? va tenir amb Elionor de Guzm??n diversos fills naturals, entre ells l'infant Enric, comte de Trast??mara, que van disputar el regne a Pere una vegada aquest va accedir al tron.

Pere, en la seva lluita contra Enric, s'ali?? amb Eduard de Woodstock, anomenat "el Pr??ncep Negre", el qual derrot?? l'any 1367 els partidaris d'Enric a la Batalla de N??jera. El Pr??ncep Negre, veient que el rei no complia les seves promeses, va abandonar el regne, circumst??ncia que va aprofitar Enric, refugiat a Fran??a, per a reprendre la lluita i v??ncer Pere l'any 1369 a la batalla de Montiel, en la qual mor?? el rei castell??.

Joan de Gant, germ?? del Pr??ncep Negre i duc de Lancaster, contreu matrimoni el 1371 amb Constan??a, filla de Pere. El 1388 reclam?? la Corona de Castella per a la seva dona, hereva leg??tima segons les Corts de Sevilla de 1361. Arrib?? a La Corunya amb un poder??s ex??rcit, prenent primer aquesta ciutat i, m??s tard, Santiago de Compostel??la, Pontevedra i Vigo i deman?? a Joan de Trast??mara, fill d'Enric, que lliur??s a Constan??a el tron.

Aquestm, per??, no accept?? l'oferta i propos?? el matrimoni del seu fill Enric III amb Caterina de Lancaster, filla de Joan de Gant i Constan??a. La proposta fou acceptada i s'institu?? el t??tol de Pr??ncep d'Ast??ries. Aix?? va permetre culminar el conflicte din??stic, a l'afermar la Dinastia Trast??mara i establir la pau entre el Regne d'Anglaterra i Castella.

[edita] Relacions amb la Corona d'Arag??

Durant el regnat de Enric III es restaur?? el poder reial, despla??ant a la noblesa m??s poderosa. En els seus ??ltims anys deleg?? part del poder efectiu en el seu germ?? Ferran d'Antequera, que seria nomenat regent juntament amb la seva esposa Caterina de Lancaster durant la minoria d'edat del seu fill, el pr??ncep Joan. Despr??s del Comprom??s de Casp de 1412, el regent Ferran va abandonar Castella per esdevenir rei d'Arag??.

A la mort de la seva mare Joan II arrib?? a la majoria d'edat amb 14 anys, i va contreure matrimoni amb la seva cosina Maria d'Arag??. El jove rei va confiar el govern a ??lvaro de Luna, la persona m??s influent en la seva cort i aliat amb la petita noblesa, les ciutats, el baix clergat i els jueus. Aix?? va portar les antipaties de l'alta noblesa castellana i dels Infants d'Arag??, el que va provocar entre 1429 i 1430 la guerra entre Castella i Arag??, amb la vict??ria final d'??lvaro de Lluna i l'expulsi?? dels infants de Castella.

[edita] Segon conflicte successori

Enric IV de Castella va intentar restablir sense ??xit la pau amb la noblesa trencada pel seu pare. Quan la seva segona esposa, Joana de Portugal, va donar a llum a la princesa Joana la Beltraneja, filla que va ser atribu??da a una suposada relaci?? ad??ltera de la reina amb Beltr??n de la Cueva, un dels privats del monarca.

El rei, assetjat per les revoltes i les exig??ncies dels nobles, va haver de signar un tractat pel qual nomenava hereu al seu germ?? Alfons, deixant a Joana fora de la successi??. Despr??s de la mort d'aquest en un accident, Enric IV pact?? amb la seva germanastra Isabel el Tractat dels Toros de Guisando, en el qual la nomenava hereva en canvi de que es cas??s amb el pr??ncep escollit per Enric.

[edita] La uni?? amb la Corona d'Arag??

El 1469 es casaren en secret la reina Isabel I de Castella i el pr??ncep hereu d'Arag?? Ferran II d'Arag??, anomenats els Reis Cat??lics. Aquest enlla??, va tenir com a conseq????ncia la uni?? de la Corona de Castella i la Corona d'Arag?? el 1479, encara que aquesta uni?? no es fa efectiva fins al regnat del seu n??t, Carles I de Castella.

Entre 1474, any de la mort d'Enric IV de Castella, i 1479 es produeix la Guerra civil castellana per la successi?? de la corona, entre els partidaris d'Isabel i els partidaris de Joana la Beltraneja, germanastra i filla leg??tima d'Enric IV respectivament, en la qual vencen els partidaris d'Isabel. Pel fet d'haver guanyat els partidaris d'Isabel comport?? la uni?? de la corona castellana amb l'aragonesa, de fet contrari la vict??ria de la Beltraneja hagu??s comportat la uni?? de Castella amb Portugal.

La Corona de Castella va seguir expandint-se amb la presa del Regne de Granada, la incorporaci?? de les Illes Can??ries i les noves terres descobertes per Crist??fol Colom: les ??ndies Occidentals aix?? com per l'anexi?? del Regne de Navarra.

Fins el comen??ament de la dinastia Borb??, el 1715, i la constituci?? d'un Estat gaireb?? centralitzat, Castella i Lle?? va seguir sent un Estat independent, amb lleis, institucions i fronteres pr??pies, compartint amb la resta de regnes dels Habsburg tant sols un monarca i un Tribunal de la Inquisici?? comuns.

[edita] Cronologia comparada

[edita] Vegeu tamb??

• Regne de Castella
• Regne de Lle??
• Llista de reis de Castella
• Llista de reis de Lle??
• Llista de reis d'Espanya