Arxiduc d'??ustria
De Viquip??dia
El t??tol d'arxiduc d'??ustria amb el tractament inherent d'altesa imperial s'ha donat tradicionalment als membres de la Casa d'??ustria fruit de matrimonis entre iguals.
L'Arxiducat d'??ustria fou un dels estats que conformaven el Sacre Imperi Romanogerm??nic. Des de l'any 1918, la rep??blica d'??ustria anul??l?? de cara a la legalitat la dignitat imperial i el t??tol d'arxiduc, prohibit encara avui al pa??s centreeuropeu. Al llarg dels segles diverses han estat les branques de la casa d'??ustria que han ostentat el tractament d'arxiduc d'??ustria:
- En primer lloc, la branca principal de la Casa d'??ustria, aquella que emana del cap de la casa d'Habsburg.
- En segon lloc, la branca dels ??ustria-Teschen que descendeixen de l'arxiduc Carles Llu??s d'??ustria i que s'origin?? l'any 1822.
- En tercer lloc, la branca palatina d'Hongria que descendeixen de l'arxiduc Josep Antoni d'??ustria, nombrat palat?? d'Hongria l'any 1799.
- En quart lloc cal destacar a tots aquells pr??nceps d'altres pa??sos que tamb?? tenen dret a portar el t??tol d'arxiduc d'??ustria, aquests pr??nceps originaris del Ducat de M??dena, des del segle XIX, o del Gran Ducat de Toscana des del 1790, porten el t??tol d'arxiducs d'??ustria en tant que pr??nceps de la Casa d'??ustria i per pert??nyer a les branques menors dels ??ustria-Este o ??ustria-Toscana.
Finalment, cal destacar que diferents membres de la Casa d'??ustria se'ls hi conced?? t??tols de noblesa com a conseq????ncia de contraure matrimonis desiguals, aquest ??s el cas de les descend??ncies de l'arxiduc Joan d'??ustria i de l'arxiduc Francesc Ferran d'??ustria la descend??ncia dels quals porten els t??tols de comtes de Meran i ducs de Hohenberg respectivament.
