Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Ferran I (desambiguació)». |
.jpg)
Ferran I, emperador romanogermànic (Alcalà d'Henares 1503 - Viena 1564). Empeador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.
Nascut a Alcalà d'Henares el dia 10 de març de l'any 1503, essent fill de la reina Joana I de Castella i de l'arxiduc Felip el Bell. Nét per via paterna de l'emperador Maximilià I, emperador romanogermànic i de la duquessa Maria de Borgonya, era nét per via materna del rei Ferran II d'Aragó i de la reina Isabel I de Castella.
Germà petit de l'emperador Carles I de Castella, li fou encarregat pel seu germà el govern dels històrics territoris de la Casa d'Àustria: l'Arxiducat d'Àustria, el Comtat del Tirol, el Ducat d'Estíria, el Ducat de Caríntia i el Ducat de Carniola. Per tal de desenvolupar més còmodament aquesta tasca fou nomenat, per l'emperador, rei de romans, títol vinculat a l'hereu de l'Imperi.
Després de la mort de l'emperador Carles I de Castella, Ferran assumí el títol d'emperador del Sacre Imperi fins a la seva mort.
[edita] Hongria i els Otomans
Amb la derrota i mort del rei Lluís II d'Hongria a la Batalla de Móhacs, cunyat de Ferran, els otomans, dirigits pel soldà Solimà II, havien ocupat la major part d'Hongria i única resistia una petita llenca de terra hongaresa entre Àustria i l'Imperi Otomà. Aquesta derrota hongarès comportà l'elecció de Ferran com a rei de Bohèmia i d'Hongria però també l'inici d'un període que duraria més de 150 anys de setges otomans sobre Viena.
Amn l'elecció de Ferran com a rei d'Hongria, certs sectors de la noblesa hongaresa es posicionaren en contra de l'emperador i a favor del voivode de la Transilvània, Joan Zápolya. La batalla de Tokaj, de l'any 1527, entre els partidaris de Ferran (part de la noblesa i les tropes imperial) i els partidaris de Joan, donà la victòria a Ferran i consolidà el domini austríac sobre les restes de l'antic Regne d'Hongria.
L'any 1529, es produí el més important atac otomà sobre la capital austríaca. L'emperador hagué de buscar refugi a Praga, i al llarg de quatre anys les tropes otomanes mantingueren un llarg setge que significà un punt d'inflexió en el victoriós exèrcit otomà.
En el Tractat de Nagyvárad, de l'any 1538, Ferran esdevingué el successor dels drets de Joan Zápolya. Malgrat tot, el problema hongarès no es pogué donar per conclòs perquè un fill de Zápolya, fou elegit, amb el suport del rei Segimon II August de Polònia, rei d'Hongria. El problema acaba quan l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria es casà amb el rei Segimon II August de Polònia.
[edita] El Govern
Al llarg dels seus anys de govern, Ferran inicià una obra de centralització de poder en favor de Viena. En paral·lel al que es visqué a Castella o a França, l'emperador inicià la construcció de l'estat modern i el poder absolut.
[edita] L'herència de Ferran I
L'any 1552, Ferran I redactà el seu definitiu testament. En aquest testament es consolidà el repartiment dels països patrimonials. Així, el seu fill primogènit rebia la dignitat imperial i el territori de la Baixa Àustria, el regne de Bohèmia i l'escàs territori hongarès que subsistia a les mans de la Casa d'Àustria després de les nombroses incursions otomanes. El segon fill, l'arxiduc Ferran II d'Àustria rebia el Comtat del Tirol i els territoris habsburguesos repartits pel sud d'Alemanya. L'arxiduc Carles II d'Àustria rebia el Ducat d'Estíria, el Ducat de Caríntia i el Ducat de Carniola.
A aquest retpartiment, Ferran hi sumà la condició de divisió a parts iguals del deute contret per la defensa del patrimoni habsburguès. Aquest fet, portà nombroses conseqüència en la fiscalitat austríaca del futur.
La divisió del patrimoni habsburguès d'Àustria fou llargament comentat i criticat. La raó per la qual Ferran optà per la divisió es basava en una llarga tradició medieval estesa per tot Europa que aposatava per la divisió del territori entre els diferents fills varons arribats a edat adulta. Aquest era el costum estés a diverses cases alemanyes com la saxona o a la palatina.
El 25 de maig de l'any 1521 es casà a Linz amb la princesa Anna d'Hongria, filla del rei Ladislau II d'Hongria i de la princesa Anna de Foix. La parella tingué quinze fills:
- SAIR l'arxiduquessa Elisabet d'Àustria, nada a Viena el 1526 i morta a Varsòvia el 1545. Es casà amb el rei Segimon II August de Polònia.
- SM l'emperador Maximilià II, emperador romanogermànic, nat a Viena el 1527 i mort el 1576. Es casà amb l'infanta Maria d'Espanya.
- SAIR l'arxiduquessa Anna d'Àustria, nada a Viena el 1528 i morta a Múnic el 1590. Es casà amb el duc Albert V de Baviera.
- SM l'arxiduc Ferran II d'Àustria, nat a Linz el 1529 i mort a Linz el 1595. Es casà amb Felipa Welser i en segones núpcies amb la princesa Anna Caterina Gonzaga.
- SAIR l'arxiduquessa Maria d'Àustria, nada a Praga el 1531 i morta a Düsseldorf el 1581. Es casà amb el duc Guillem V de Jülich-Cleves-Berg.
- SAIR l'arxiduquessa Caterina d'Àustria, nada el 1533 i morta el 1572. Es casà amb el rei Segimon II August de Polònia.
- SAIR l'axiduquessa Elionor d'Àustria, nada el 1534 i morta el 1594 a Màntua. Es casà amb el duc Guillem I de Màntua.
- SAIR l'arxiduquessa Bàrbara d'Àustria, nada el [[1539] i morta el 1572 a Ferrara. Es casà amb el duc Alfons II d'Este.
- SM l'arxiduc Carles II d'Àustria, nat el 1540 a Viena i mort el 1590 a Graz. Es casà amb la princesa Maria Anna de Baviera.
- SAIR l'arxiduquessa Joana d'Àustria, nada el 1547 a Viena i morta el 1578 a Florència. Es casà amb el gran duc Francesc I de Toscana.
| Precedit per: Carles V |
Emperador del Sacre Imperi 1556–1564 |
Succeït per: Maximilià II |
