Solimà II
De Viquipèdia
 Solimà II |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Miniatura otomana d'un arbre geneològic representant Solimà II | |
| Regnat | 1687–1691 |
| Predecessor | Mehmet IV |
| Successor | Ahmet II |
Solimà II (turc otomà: سليمان ثانى Süleymān-i sānī) (15 d'abril de 1642 - 1691) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1687 fins la seva mort.
Era germà petit de Mehmet IV (1648-87), i com era habitual a l'Imperi va passar la major part de la seva vida reclòs a les kafes (gàbia), unes estances luxoses del Palau de Topkapi on els prínceps amb sang reial eren empresonats per evitat que poguessin organitzar cap rebel·lió.
Quan van anar a buscar-lo per oferir-li el tron després de que el seu germà fos deposat, Solimà es va pensar que la comitiva l'anava a buscar per executar-lo (també era habitual l'execució de potencials rivals), i va costar molt de convènce'l de que sortís del Palau per entregar-li l'espasa d'Osman i nomenar-lo Califa.
Solimà va designar com a Gran Visir a Ahmet Faizil Köprülü, que va liderar els exèrcits otomans per aturar els avanços austríacs a Sèrbia i per aplacar una revolta a Bulgària. Quatre anys després del seu ascens Solimà va morir, als quaranta-nou anys.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
