Mahmut II
De Viquipèdia
 Mahmut II |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Retrat de Mahmut II, després de la reforma en el vestuari | |
| Regnat | 1808–1839 |
| Predecessor | Mustafà IV |
| Successor | Abdülmecit I |
Mahmut II (turc otomà: محمود ثاني Mahmud-ı sānī) (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort. Fill del soldà Abdülhamit I, el seu regne destaca principalment per les extenses reformes legals i militars que va instaurar.
[edita] Biografia
L'any 1807 els geníssers van derrocar el soldà reformista Selim III el van obligar a abdicar a favor del seu cosí Mustafà IV, el germà gran de Mahmut. El paixà Bayrakdar, partidari de les reformes, va reunir un exèrcit per restituir Selim. Per evitar-ho, Mustafà IV va ordenar executar a Selim, i també al seu germà Mahmut per evitar qualsevol alternativa al tron.
Mahmut va poder amagar-se a temps i quan els revoltats van entrar al palau van fer exectuar a Mustafà portant a Mahmut II a ser nomenat soldà. Bayrakdar va convertir-se en el seu primer Gran Visir.
El visir va prendre la iniciativa en reprendre les reformes que havia iniciat Selim. Però aviat el visir va ser assassinat i Mahmut II va abandornar temporalment les reformes.
Durant el seu regne es produí el primer gran desmembrament de l'Imperi Otomà, amb la declaració d'independència de Grècia després d'una exitosa revlta el 1821. El 1827 un combinat de les marines britànica, francesa i russa van derrotar els otomans a la Batalla de Navarino, obligant als otomans de reconèixer la pèrdua de Grècia al Tractat de Constaninoble el juliol de 1832. Amb l'ocupació de la província otomana d'Algèria per part de França, l'inici de la desintegració de l'Imperi va començar, amb molts dels pobles d'ètnies no turques iniciant moviments independentistes.
Entre els èxits de Mahmut II s'hi troba l'abolició del cos dels geníssers, permetent la modernització de l'exèrcit otomà i l'establiment de moltes de les reformes preteses. Molts geníssers dissidents van ser executats. Mahumt també subjugà els mamelucs iraquians el 1831.
El 1839 es van materialitzar les reformes de Tanzimat, que van marcar l'inici de la modernització de Turquia i van tenir un efecte profund el aspectes socials i legals del funcionament diari de l'Imperi. S'adoptaren moltes costums europees en diversos àmbits, com el vestuari, l'arquitectura, el dret, l'organització institucional o la política territorial.
Mahumt II va morir de tuberculosi el 1839, i va ser succeït pel seu fill Abdülmecit I. El seu funeral va ser multitudinari.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
