Selim III
De Viquipèdia
 Selim II |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Retrat de Selim III | |
| Regnat | 1789–1807 |
| Predecessor | Abdülhamit I |
| Successor | Mustafà IV |
Selim III (turc otomà: سليم ثالث Selīm-i sālis) (24 de desembre de 1761 – 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins el 1807. Era fill de Mustafà III (1757–74) i va succeir el seu oncle Abdülhamit I (1774–89).
Va continuar la guerra contra Rússia i Àustria, que era cada cop més desfaborable per l'Imperi. El fracàs de la seva aliança amb Suècia i les pèrdues de Bucarest, Belgrad i Bendery el van obligar a signar el tractat de Iaşi (1792).
Just quan s'acabà l'enfrontament a Europa va haver de plantar cara a Napoleó Bonaparte per la seva invasió d'Egipte i Síria. Deixant enrera l'antiga aliança amb els francesos, s'alià amb la Gran Bretanya per combatre'ls.
Selim va procurar millorar les condicions de vida l'Imperi, abolint l'ocupació militar dels feus, reformant l'administració i difonent l'educació. També va contractar oficiales estrangers per entrenar una nova classe de tropes anomenades nizam-i-jedid. Aquestes tropes van ser utilitzades per defensar-se contra els rebels geníssers que en moltes províncies europees feien costat a governadors descontents.
Encoratjat pels seus èxits inicials va intentar reformar el cos dels geníssers. Aquest cop, però, els geníssers es van tornar a revoltar i van aconseguir derrocar-lo, situant al seu nebot Mustafà al tron com a Mustafà IV.
El comandant i gran visir Mustafà Bayrakdar, un ferm partidari de les reformes, va reunir un exèrcit de 40.000 homes i va marxar cap a Constantinoble amb el propòsit de reinstaurar Selim III. Per evitar-ho Mustafà IV va fer que els seus eunucs assassinessin a Selim.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
