Orhan
De Viquipèdia
 Orhan |
|
|---|---|
| Sultà Otomà | |
 |
|
| Retrat d'Orhan | |
| Regnat | 1326–1359 |
| Predecessor | Osman I |
| Successor | Murat I |
Orhan I (turc otomà: اورخان غازی, turc: Orhan Gazi o Orhan Bey) (1284–1359), va ser el segon bei (capitost) de la tribu osmanli, en el període en que s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà. Va governar des del 1326 i fins la seva mort el 1359.
Va conquerir la major part de l'Anatòlia occidental, i va implicar-se en les disputes polítiques del decadent Imperi Bizantí al casar-se amb Teodora, la filla de Joan VI Cantacuzè (tutor de l'emperador Joan V Paleòleg). A canvi del prestigiós matrimoni, Orhan va ajudar al Cantacuzè a usurpar el poder de Joan V i els seus regents.
El 1354 el seu fill Solimà Pasha va ocupar Gal·lípoli (evacuada pels grecs després d'un terratrèmol), proporcionant als otomans un accès al continent europeu.
[edita] Aladí
Quan Orhan va succeir el seu pare, li va proposar al seu germà Aladí de repartir-se l'Imperi emergent. Aquest va refusar argumentant que el seu pare havia designat Orhan com a únic successor i l'Imperi no havia de ser dividit.
Aleshores Orhan li va dir que ja que no volia compartir l'Imperi, almenys l'havia d'ajudar a compartir la càrrega del poder, i el va nomenar el primer visir de l'Imperi Otomà. En turc otomà "visir" significa literalment "portador d'un pes". Com molts dels seus successors en el càrrec, Aladí no es va encarregar de comandar els exèrcits, sinó de la organització política, administrativa i militar de l'Imperi.
Tot i que alguns dels autors orientals els atribueixen a Osman, la gran majoria coincideixen en donar a Aladí el crèdit per la introducció de les lleis i l'estructura organitzativa que configuraria l'Imperi en els segles posteriors i constituirien una de les claus de l'èxit otomà.
Va encarregar-se de la creació d'un exèrcit professional i va assegurar el fons per mantenir-lo, una introducció molt innovadora al segle XIV en que els exèrcits depenien del reclutament entre els vassalls. Va ser seguint el seu consell i el d'un altre conseller que es va crear el cos dels geníssers, que durant molt temps serien l'insígnia de l'exèrcit otomà.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
