Osman I
De Viquipèdia
 Osman I |
|
|---|---|
| Sultà Otomà | |
 |
|
| Miniatura otomana representant Osman I | |
| Regnat | 1299–1326 |
| Successor | Orhan |
Osman I (turc otomà: عثمان بن أرطغرل, turc:Osman Gazi, Osman Bey, I.Osman o Osman Sayed II) (1258–1326) va ser líder dels turcs osmanlites i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà. L'imperi, que va rebre el seu nom, es convertiria en una potència mundial durant sis segles.
Va succeïr el seu pare Ertogrul com a cap de les tribus turques de la branca oguz establertes a Eskisehir, i va declarar la independència del seu petit regne respecte els turcs seljúcides el 1299. Els invasions dels mongols des de l'oest havien fet que molts musulmans es refugiessin al principat d'Osman, i aquest va aprofitar el potencial demogràfic per abandonar la vida seminòmada de la seva tribu i consolidar-se com un poder emergent.
[edita] Orígens de l'Imperi
La base dels turcs otomans a Sogut era propícia, ja que a l'est l'opulent Imperi Bizantí començava a decaure i a l'oest els estats musulmans eren dalmats per les invasions mongoles. (el mateix any del naixement d'Osman, el 1258, Bagdad va ser saquejada per Hulagu Khan)
Osman va esdevenir cap de la tribu, o bei, a la mort del seu pare el 1281. Als vint-i-quatre anys, ja havia demostrat habilitats com a líder i guerrer. Als seus dominis s'hi van concentrar refugiats que fugien dels mongols, i mercernaris que pretenien participar en el saqueig dels botins que oferia el decandent Imperi Bizantí.
[edita] Expansió militar
El 1301, després d'infligir una contundent derrota a l'exèrcit bizantí a les proximitats de Nicea, Osman va començar a situar les seves forces a la frontera amb l'Imperi Ortodox. Les zones frontereres van ser poblades per grans nombres d'emigrants, liderats per guerrers ghazi (lluitadors de l'Islam) i erudits musulmans.
Davant la creixent influència osmanli i islàmica, els bizantins van anar abandonant les planes d'Anatòlia i es concentraren a les poblacions costaneres. Osman continuà el seu avanç i va capturar la ciutat d'Efes i els dominis bizantins a la Mar Negra
La darrera campanya d'Osman, abans de la seva mort natural als 68 anys, va ser contra la ciutat bizantina de Bursa. Osman no participà personalment a la batalla, però la seva captura de Bursa resultaria molt important pel futur de l'Imperi ja que la ciutat servirira en el futur com a base contra els bizantins de Constantinoble, i el seu fill i successor Orhan la convertiria en capital otomana.
[edita] Literatura sobre Osman
Els escriptors orientals coincideixen a lloar la bellesa física d'Osman, i l'extraordinària força i llargària del seu braç. Com el rei persa Artaxerxes Longimanus, Liu Bei dels Tres Regnes o Siddharta Gautama, es diu que els braços d'Osman li arribaven als genolls estant dempeus.
Tenia cabell, barba i celles negres, i d'aquí durant la seva joventut era anomenat Kara ("negre") Osman. Sovint es descrit com un genet de gran habilitat i gràcia, i segons els relats solia portar un turbant de tela blanca al voltant d'un centre vermell.
Les llegendes de la seva joventut és un dels temes recurrents dels escriptors orientals, especialment la seva història d'amor amb la bella Mal Hatun. Els relats sovint son exagerats i presenten una versió molt idealitzada del fundador de l'Imperi.
Els historiadors otomans també van donar molta importància al seu nom, que literalment significa "trenca-ossos" i al que atribuiren un significat profètic que presagiava les futures conquestes de l'Imperi. També és el nom d'una espècie de voltor (trencalòs) que era considerat símbol de poder i reialesa.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
