Mustafà II
De Viquipèdia
 Mustafà II |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Miniatura otomana representant Mustafà II | |
| Regnat | 1695–1703 |
| Predecessor | Ahmet II |
| Successor | Ahmet III |
Mustafà II (turc otomà: مصطفى ثانى Muṣṭafā-yi sānī) (6 de febrer de 1664 – 28 de desembre de 1703) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1695 al 1703.
Era fill del soldà Mehmet IV (1648-87) i va ascendir al tron a la mort del seu oncle Ahmet II (1691-95).
Mustafà va pendre el determini d'autrar l'avanç austríac al seu Imperi, i el 1697 va pendre el comandament del seu exèrcit en persona amb l'objectiu de recuperar Hongria. Les seves aspiracions es van veure troncades amb la derrota que li infligí Eugeni de Saboya a Zenta, que el va obligar a acceptar la pau amb el Tractat de Karlowitz. Segons el Tractat, signat el 1699, l'Imperi cedia definitivament Hongria i Transilvània a Àustria, Morea a la República Veneciana, i els otomans s'havien de retirar de la Podòlia polonesa. El 1697 també s'havia perdut la fortalesa d'Azov, al Mar Negre, que havia estat capturada pel tsar Pere el Gran de Rússia.
Els darrers anys del seu regne, Mustafà va intentar recuperar el poder efectiu del càrrec de soldà, que de mica en mica s'havia anat convertint en una posició simbòlica des de que a mitjans del segle XVII Mehmet IV havia cedit gran part dels poders executius al Gran Visir.
L'estratègia de Mustafà va ser intentar consolidar un grup de suport convertint la posició dels timars, el cos de cavalleria de l'exèrcit otomà, en càrrecs hereditaris i fer-los lleials al soldà. Aquest intent (conegut com "els fets d'Edirne" pels historiadors) va fracassar, en part perquè els timars eren cada cop més una secció obsoleta de la maquinària militar otomana, i el 1703 Mustafà II es va veure obligat a abdicar a favor del seu germà Ahmet III.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
