Mahmut I
De Viquipèdia
 Mahmut I |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Retrat de Mahmut I | |
| Regnat | 1730–1754 |
| Predecessor | Ahmet III |
| Successor | Osman III |
Mahmut I (2 d'agost de 1696 – 13 de desembre de 1654) va ser soldà de l'Imperi Otomà desde 1730 fins a la seva mort. Era fill de Mustafà II (1695–1703), nebot d'Ahmet III (1703–30de qui rebè el tron, i germà gran d'Osman III (1754–57), que el succeí.
[edita] Biografia
Com era habitual als familiars dels soldans, va viure reclós a la secció reservada al Palau de Topkapi per evitar que liderés rebel·lions. Presoner a la pràctica, però envoltat de luxes, va demostrar un gran interès per les arts i va prendre lliçons de diversos professors sobre història, literatura, poesia i sobretot de música.
Mahmut I va pujar al tron després de l'abdicació forçada del seu oncle Ahmed III. Els amotinats que havien obligat a abdicar Ahmet van proclamar soldà a Mahmut, i els oficials de la cort i el mateix Ahmet el van reconèixer. Però els insurgents, liderats pel genísser albanès Patrona Halil, no estaven disposats a abandonar el poder i van retenir el control del govern, destituint molts dels principals oficials i substituint-los pels seus acòlits. El mateix Halil va demostrar públicament la seva situació privilegiada cavalcant just al costat de Mahmut fins a la Mesquita d'Eyub on s'havia de celebrar la cerimònia d'ascensió de Mahmut I on se li entregava l'espasa d'Osman.
Aviat els rebels van ser vistos com a usurpadors insolents: Halil es presentava davant del soldà descalç i amb l'uniforme brut, i va recompensar a Yanaki, un carnisser grec que li havia donat suport financer durant la insurrecció, nomenant-lo hospodar (senyor) de Moldàvia. El Khan de Crimea, el Gran Visir, el Muftí i l'Aga dels geníssers van conspirar en contra de Halil, que va ser assassinat en presència del soldà. Yanaki i 7.000 més dels seus aliats van ser executats.
La resta del regnat de Mahmut va estar marcat per les guerres contra Pèrsia i Rússia. Contra Pèrsia els otomans van retrocedir davant el geni militar del Xa Nadir: tot i que els turcs van aconseguir mantenir el control de Bagdad, van perdre Armènia, Azerbaidjan i Geòrgia. La guerra contra Rússia es va disputar principalment a Crimea i als Principats del Danuvi (Valàquia i Moldàvia).
Mahmut va delegar el govern de l'Imperi als seus visirs i dedicà la major part del seu temps a cultivar les seves aficions.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
