Abdülâziz
De Viquipèdia
![]() |
|
---|---|
Sultà Otomà Califa |
|
![]() |
|
Abdül Aziz | |
Regnat | 1861–1876 |
Predecessor | Abdülmecit I |
Successor | Murat V |
Abdülâziz (turc otomà: عبد العزيز) (9 de febrer de 1830 – 4 de juny de 1876) va ser soldà de l'Imperi Otomà, regnant entre el 25 de juny de 1861 i el 30 de maig de 1876. Era fill del soldà Mahmut II i va succeïr el seu germà Abdülmecit.
Nascut a Istanbul, Abdülâziz va rebre una educació otomana, però va ser un admirador del desenvolupament d'Europa. Les occidentalitzants reformes Tanzimat que havia divisat el seu pare i havia començat implantar el seu germà, van ser continuades durant el regnat d'Abdülâziz sota la direcció dels seus ministres principals: Fuat Paixà i Alí Paixà.
- Creació de nous districtes administratius (vilayets) (1864)
- Establiment d'un Consell d'Estats (1868)
- Organització de l'escola pública segons el model francès (1861)
- Modernització de la Universitat d'Istanbul (1861)
Va cultivar bones relacions amb França i Gran Bretanya i va ser el primer soldà otomà a visitar Europa Occidental, el 1867. Durant la seva estada a Anglaterra va ser ordenat Cavaller de la Garrotera per la reina Victòria. El 1869 va rebre la visita de l'Emperadriu Eugènia de França i d'altres sobirans estrangers que visitaren Istanbul de pas cap a la inaguració del Canal de Suez.
Mantenia interés en la literatura i era un compositor de música clàssica.
La seva incapacitat per controlar les rebel·lions a les províncies dels balcans, que es van estendre a Bulgària (1876), així com la mala collita de 1873 i les ostentoses despeses del soldà en la construcció de palaus i en les forces navals van atiar el descontentament públic.
Abdülâziz va ser deposat el 30 de maig de 1876, i en el seu lloc el proclamà soldà el seu nebot Murat V. La seva mort uns dies després es va atribuir al suïcidi.
![]() |
|
---|---|
Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |