Vict??ria I del Regne Unit
De Viquip??dia
Vict??ria I del Regne Unit (Londres 1819 - Palau d'Osborne a l'illa de Wight 1901). Reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda entre el 1837 i el 1901, i emperadriu de l'??ndia entre el 1876 i el 1901. El seu regnat, que fou el m??s llarg de la hist??ria de les illes brit??niques, marc?? una ??poca en la vida quotidiana de la poblaci?? i de tot el llarg segle XIX brit??nic, el victorianisme.
M??s enll?? de valoracions pol??tiques o socials, el regnat de la reina Vict??ria I signific?? la gran expansi?? colonial brit??nica vers l'??frica i l'??sia, la revoluci?? industrial del pa??s que malgrat que ja s'havia iniciat al segle XVIII fou en el segle XIX quan el proc??s es consolid?? i s'expand?? enormement. Din??sticament, Vict??ria I fou l'??ltim monarca de la casa dels Hannover que regn?? el pa??s i que don?? pas a la nova dinastia, tamb?? germ??nica, dels Sax??nia-Coburg Gotha.
Taula de continguts |
[edita] Naixement i fam??lia
Nascuda el 24 de maig de 1819 al Palau de Kensington essent filla del duc de Kent, Eduard del Regne Unit i de la princesa Vict??ria de Sax??nia-Coburg Saafeld. La princesa era n??ta per via paterna del rei Jordi III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz mentre que per via materna ho era del duc Francesc Frederic de Sax??nia-Coburg Saafeld i de la comtessa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein.
El duc de Kent, igual que els seus germans, no es marid?? durant la seva joventut i ho f??u a una edat madura quan el rei Jordi III del Regne Unit els sotmet?? a una enorme pressi?? per tal que es cassessin d'acord amb el seu rang i amb la necessitat de garantir la successi?? a la Corona brit??nica.
La princesa Vict??ria fou batejada al Palau de Kensington el mateix any 1819 essent els seus padrins el rei Jordi IV del Regne Unit, el tsar Alexandre I de R??ssia, la princesa Carlota del Regne Unit que era muller del rei Frederic I de W??rttemberg i la duquessa viuda de Sax??nia-Coburg Saafeld, la comtessa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein.
Malgrat que els seus pares no tinguessis m??s fills, la princesa tenia dos germans per part de mare ja que la seva mare havia estat casada anteriorment amb el pr??ncep Carles de Leiningen i d'aquest matrimoni havien nascut dos fills, els princeps Carles Frederic de Leiningen i la princesa Feodora de Leiningen, princesa de Hohenlohe-Lagenburg.
Als vuit mesos del seu naixement, el seu pare el duc de Kent, Eduard del Regne Unit moria d'una greu pneum??nia i tan sols una setmana despr??s moria el seu avi, el rei Jordi III del Regne Unit, la qual cosa convertia a la jove princesa en segona a la llista de successi?? a la Corona i presumpta hereva del pr??ncep de Gal??les i futur rei Guillem IV del Regne Unit que no tenia fills.
En una primera etapa de la seva vida reb?? la formaci?? exclusivament en alemany que era la seva llengua materna i tamb?? amb la que es relacionava amb la seva institutriu. Posteriorment reb?? formaci?? en angl??s i altres idiomes com el franc??s, el llat??, el grec i l'itali??.
A l'edat d'onze anys mor?? el rei i padr?? Jordi IV del Regne Unit deixant la Corona al rei Guillem IV del Regne Unit d'edat avan??ada i sense fills del seu matrimoni amb la princesa Adelaida de Sax??nia-Meiningen. La princesa es convert?? en hereva a la Corona i per l'Acte de Reg??ncia de 1831 foren garantit els t??tols de duquessa de Kent i de Strathearn al mare de la futura reina.
[edita] Matrimoni i descend??ncia
L'any 1835 la princesa Vict??ria coneixia al pr??ncep que amb el llarg dels anys es convertiria en el seu esp??s i en l'amor de la seva vida, Albert de Sax??nia-Coburg Gotha. Albert i Vict??ria eren cosins en primer grau ja que el pare del primer i la mare de la segona eren germans carnals fills del duc Francesc Frederic de Sax??nia-Coburg Saafeld.
Malgrat que es plantejaren importants contratemps en torn del matrimoni, l'oposci?? del rei que preferia un pr??ncep holand??s o aquells que preferien un gran duc rus per la jove princesa, el partit encap??alat per la princesa Vict??ria de Sax??nia-Coburg Saafeld, duquessa de Kent, i el rei Leopold I de B??lgica, oncle de la princesa, guanyaren la partida. Es veia en Albert de Sax??nia un jove educat en les millors universitats alemanyes, atractiu i molt capa??, alhora pertanyia a una petit??ssima casa principesca alemanya que no contribuiria a crear obligacions extres al Regne Unit i no dominaria l'agenda de la futura reina. Albert es convert?? tamb?? en el candidat ideal per el Parlament.
El 10 de febrer de 1840 a la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres es cas?? amb el pr??ncep Albert de Sax??nia-Coburg Gotha. En aquell mateix moment Albert adquiria el grau d'altesa reial i el t??tol de pr??ncep consort del Regne Unit. La parella tingu?? nou fills i es convertiren en all?? que els genealogistes han vingut a anomenar els avis d'Europa, junt amb el rei Cristi?? IX de Dinamarca.
- SAR la princesa reial Vict??ria del Regne Unit, nascuda a Londres el 1840 i morta a Berl??n el 1901. Es cas?? amb el k??iser Frederic III de Pr??ssia.
- SM el rei Eduard VII del Regne Unit, nascut a Londres el 1841 i mort el 1910. Es cas?? amb la princesa Alexandra de Dinamarca.
- SAR la princesa Al??cia del Regne Unit, nascuda el 1843 a Londres i morta el 1878 a Darmstadt. Es cas?? amb el gran duc Llu??s IV de Hessen-Darmstadt.
- SAR el pr??ncep Alfred del Regne Unit, nascut el 1844 a Windsor i mort el 1900 a Coburg. Es cas?? amb la gran duquessa Maria de R??ssia.
- SAR la princesa Helena del Regne Unit, nascuda el 1846 a Londres i morta el 1923 a Londres. Es cas?? amb el pr??ncep Cristi?? de Schleswig-Holstein.
- SAR la princesa Llu??sa del Regne Unit, nascuda a 1848 a Londres i morta el 1939 a Londres. Es cas?? amb el duc John Douglas Sutherland Campbell, nov?? duc d'Argyll.
- SAR el pr??ncep Artur del Regne Unit, nascut el 1850 a Londres i mort el 1944 a Londres. Es cas?? amb la princesa Llu??sa Margarida de Pr??ssia.
- SAR el pr??ncep Leopold del Regne Unit, nascut el 1853 a Londres i mort a Cannes el 1884. Es cas?? amb la princesa Helena de Waldeck-Pyrmont.
- SAR la princesa Beatriu del Regne Unit, nascuda el 1857 a Londres i mort a Brantridge Park al comtat de Sussex l'any 1944. Es cas?? amb el pr??ncep Enric de Battenberg.
Descendents de la reina Vict??ria s??n: la reina Elisabet II del Regne Unit, la reina Margarida II de Dinamarca, el rei Carles XVI Gustau de Su??cia, el rei Joan Carles I d'Espanya, el rei Harald V de Noruega, el rei Constant?? II de Gr??cia, el rei Miquel I de Romania, la gran duquessa Maria de R??ssia, el pr??ncep Alexandre de Iugosl??via i el duc Amadeu de Savoia-Aosta entre d'altres.
[edita] Obra de govern
[edita] La q??esti?? de Hannover
L'any 1837 moria al Palau de Buckingham el rei Guillem IV del Regne Unit i immediatament es convertia en reina del Regne Unit la princesa Vict??ria. Des de l'any 1714 els sobirans anglesos eren primer electors de Hannover i despr??s reis de Hannover. No env?? fou l'elector de Hannover i que esdevindri?? el rei angl??s Jordi I del Regne Unit. La unitat din??stica dels dos territoris no es corresponia amb una unitat de fet en q??estions de legislaci?? i a Hannover la llei s??lica encara hi era vigent mentre que al Regne Unit aquesta mai s'hi havia instaurat. D'aquesta forma, l'any 1837, a la mort del rei Guillem IV del Regne Unit, el regne de Hannover pass?? al duc de Cumberland, el rei Ernest August I de Hannover i els territoris brit??nics a la reina Vict??ria. Els reis i els descendents hannoverians conservarien fins l'any 1917 tots els seus t??tols brit??nics i fins a l'actualitat formen part de la llista success??ria a la Corona anglesa. L'actual cap de la casa dels Hannover ??s el pr??ncep Ernest August de Hannover esp??s de la princesa Carolina de M??naco.
[edita] Els primers governs
Quan Vict??ria assol?? el poder, l'executiu era controlat pel partit liberal encap??alat per Lord Melbourne. Melbourne exerc?? una forta influ??ncia sobre una reina extremadament inexperta i poc preparada per les funcions de govern. El primer ministre esdevingu?? cada vegada m??s impopular i se succeiren un seguit de revoltes al Canad?? i a Jamaica que feren que l'any 1839 caigu??s l'executiu Melbourne.
La reina va solicitar al conservador sir Robert Peel a formar govern. Malgrat tot, Pell es trob?? amb importants contratemps com a conseq????ncia de les din??miques que s'havien generat durant m??s de vint anys de govern liberal. L'anomenada crisi de les cambreres reials en fou un clar exemple ja que davant l'intent de Peel de substituir les cambreres de la Cort, majoritari??ment esposes de liberal per esposes de conservadores, aquestes exerciren una important pressi?? sobre la reina que no respongu?? a l'espectativa de Peel i mantingu?? els c??rrecs. Peel fou substitu??t l'any 1840 per Melbourne que fou subsituit de nou per Peel l'any 1841 despr??s de perdre les eleccions.
Des de 1840 i fins el 1842 se succeiren quatre intents d'atemptat contra la figura de la reina cap d'aquests intents tingu?? ??xit i ni tan sols conseguiren ferir a la reina.
[edita] Irlanda
La predilecci?? de la reina Vict??ria es f??u patent des del moment que eleg?? pass?? les vacances a la vila de Killarney a Kerry. Aquesta elecci?? fou corresposta per els irlandesos que en un primer moment sentiren devoci?? per la jove monarca. Ara b??, l'any 1845 esclat?? a Irlanda l'anomenada Fam de la Patata que va provocar la mort d'un mili?? d'irlandesos i l'emigraci?? d'un altre mili?? cap als Estats Units principalment. En resposta a la crisi la reina don?? de la seva pr??pia llista civil que rebia del Parlament la quantitat de ??5000 per diversos obres de caritat. Malgrat aix??, la dura pol??tica que establia el ministeri de Lord John Russell que empitjor?? la crisi va afectar greument la popularitat de la sobirana fins a l'extrem que el moviment republic?? creix?? considerablement i batej?? a la monarca com la "Reina fam".
La primera visita oficial a l'illa es produ?? l'any 1849 essent especialment organitzada per lord Claredon, el lord lieutenant d'Irlanda; ??s a dir, el cap de l'administraci?? brit??nica a l'illa, amb l'objectiu d'atraure l'atenci?? dels pol??tics brit??nics cap als greus problemes que patia Irlanda. La imatge de la reina segu?? durant els seg??ents anys bastant deteriorada i aix?? la Corporaci?? de Dublin es neg?? a felicitar als pr??nceps de Gal??les pel seu matrimoni o pel naixement del seu primer fill, el pr??ncep Albert V??ctor. La reina pression?? a membres dels gabinets ministerials, lords lieutenant i incl??s membres de la fam??lia reial a establir la resid??ncia a l'illa.
L'??ltima visita de la reina a Irlanda es produ?? l'any 1900, mesos abans de morir quan ella an?? a l'illa per tal d'apel??lar als homes irlandesos que s'allistessin a l'ex??rcit brit??nic per tal de lluitar a la Segona Guerra B??er. L'oposici?? nacionalista f??u que Arthur Griffith establ??s una organitzaci?? anomenada Cumann na nGaedheal que un?? l'oposici?? brit??nica. Cinc anys despr??s Griffith va emprar els contactes realitzats en la campanya en contra de la visita de la reina per forma un nou moviment pol??tic anomenat Sinn Fein.
[edita] Els anys centrals de Govern
[edita] La d??cada de 1850
L'any 1851 es produ?? a Londres la Gran Exibici?? de 1851. Organitzada magistralment pel pr??ncep Albert va ser ignaugurada oficialment per la reina l'1 de maig del mateix any. Tot i la por de molts, la mostra fou un rotund ??xit que consolid?? el Regne Unit a l'avanguardia dels nous ginys tecnol??gics i com a pa??s punter en la revoluci?? industrial.
L'any 1852 entr?? al Govern Lord Derby que no estigu?? durant gair?? temps a l'executiu ja que no pogu?? mantenir una c??mode majoria parlament??ria. La reacci?? de la reina fou d'ansietat per acabar amb la debilitat i poca durada dels primers ministres que ja arrossegava des de la Crisi de les Camareres de Cort de l'any 1842. Tant la reina com el pr??ncep consort van encoratjar als pol??tics a formar grans coalicions que aportessin estabilitat a la vida pol??tica del pa??s.
Lord Aberdeen arrib?? a l'executiu portant a terme una de les intervencions militar m??s importants del regnat de la reina Vict??ria a Europa, la participaci?? anglesa a la guerra de Crimea l'any 1854 al costat de l'Imperi Otom?? i en contra de R??ssia. Abans de l'entrada a la guerra havien corregut forts rumors de certes prefer??ncies reials per el b??ndol rus en contra de l'otom?? la qual cosa afecta la popularitat de la sobirana i de la fam??lia reial. Malgrat tot, el suport inequ??voc de la reina Vict??ria i de la fam??lia reial al complert a les tropes brit??niques que partien a la guerra i la instituci?? de la "Creu Vict??ria" arran de la guerra com un premi al valor de la tropa van esvair els rumors existents.
La consecuci?? de les accions militars portades a terme per el ministeri de lord Aberdeen durant la Guerra feren que el Govern d'Aberdeen caigu??s l'any 1855. El lloc d'Aberdeen fou substitu??t pel de Lord Palmerston amb qui la reina s'havia reconciliat. Malgrat tot, Palmerston tamb?? caigu?? dos anys despr??s com a conseq????ncia de la conducta portada a terme arran de la Segona Guerra de l'Opi.
Palmerston fou substitu??t de nou per Derby evidenciant l'exist??ncia de governs inestables i poc capa??os d'aglutinar suports populars i parlamentaris amplis. Derby aconsegu?? sufocar les rebelions de l'??ndia i posar definitivament la col??nia sota les mans de la corona anglesa. L'executiu de Derby no gaud?? d'una major consideraci?? que el que havia tingut durant la seva primera etapa de govern i aix?? l'any 1859 fou substiut??t de nou per Parlmerston.
[edita] Vidu??tat
El 14 de desembre de l'any 1861 moria al castell de Windsor el pr??ncep consort Albert de Sax??nia-Coburg Gotha causant una terrible depressi?? a la sobirana brit??nica. La reacci?? de la monarca fou la d'abandonar per complert la vida pol??tica, la p??blica i restringir la seva pres??ncia a un petit nucli familiar. Des de 1861 i fins l'any 1901, durant quaranta anys, la reina Vict??ria vest?? ininterrompudament de color negre.
Vict??ria comen???? a incrementar la seva amistat amb un membre del servei de palau d'origen escoc??s, John Brown, relaci?? de la qual se'n dedu?? per part de l'opini?? p??blica d'una hist??ria d'amor o incl??s es parl?? d'un suposat casament en secret de la parella. Recentment s'han descobert diaris en el qual diverses persones testimonien l'exist??ncia de l'esmentat matrimoni. Tot plegat f??u que la reina fos coneguda amb el sobrenom de Senyora Brown.
L'a??llament de la reina de la realitat p??blica va fer que la monarquia caigu??s en un important impopularitat en l'opini?? p??blica i que els moviment republicans guanyessin gran quantitat d'adeptes. A m??s a m??s, ella no participava ni dels deures oficials ni del govern i es reclu?? a les resid??ncies reials de Balmoral a Esc??cia o Palau d'Osborne a l'illa de Wight. Mentrestant una de les pricipals peces legislatives del per??ode victori?? fou aprovat al Parlament: L'Acte de la Reforma de 1867. Lord Palmerston es mostr?? en??rgicament contrari a la reforma electoral i en conseq????ncia hagu?? de dimitir l'any 1865 la qual cosa supos?? l'arribada al poder de Lord Russell i posteriorment de Lord Derby.
[edita] Gladstone i Disraeli
El 1868, el conservador Benjamin Disraeli va entrar a l'executiu brit??nic. Amb el pas del temps mostraria ser el primer ministre preferit de la reina Vict??ria. El seu ministeri, malgrat tot, aviat col??laps??, essent substitu??t pel Govern de Willian Gladstone membre del partit liberal. La reina mai mostr?? cap simpatia per Gladstone ni per les seves pol??tiques la qual cosa contribu?? a augmentar la seva prefer??ncia per Disraeli. Fou durant el govern de Gladstone al principi dels anys 1870 quan la reina va comen??ar a emergir gradualment com una fort??ssima figura social i pol??tica abandonant l'a??llament. Amb el suport actiu de la seva fam??lia va esdevenir cada vegada m??s activa.
El 1872, la reina Vict??ria pat?? un sis?? atemptat en contra de la seva vida. L'atemptat provenia d'un irland??s que demanava la llibertat pels presoners irlandesos, Arthur O'Connor. John Brown va ser capa?? d'interceptar la pistola abans que el propi O'Connor pogu?? cometre el regicidi que tenia preperat i en conseq????ncia reb?? la medall d'or a la valentia. O'Connor fou sentenciat a pres?? i a rebre c??stigs corporals els quals eren permesos per l'Acte de 1842, malgrat aix??, Vict??ria condon?? gran part de la condemna.
Disraeli torn?? al poder l'any 1874 en un moment en qu?? els sentiments imperialistes eren en boga tant al Regne Unit com a Euorpa. El 1871 l'Imperi Alemanya havia estat proclament i la filla gran de la reina Vict??ria, la princesa reial Vict??ria, un dia esdevindria emperadriu de la principal pot??ncia continental d'Europa esdevenint jer??rquicament superior a la seva mare que tan sols era una reina.
Per tal de prevenir qualsevol anamolia diplom??tica, l'any 1876 es va promulgar un nou Acte de T??tols Reial pel Parlament, acte en qu?? s'inclo??a el t??tol d'Emperadriu de l'??ndia com a nou t??tol dels sobirans anglesos alhora Disraeli fou creat comte de Beaconsfield.
L'administraci?? de Disraeli caigu?? l'any 1880 quan els liberals guanyaren les eleccions generals. Gladstone havia renunciat al lideratge dels liberals l'any 1876 i la reina havia convidat a Lord Hartington a formar un nou executiu. Malgrat tot, Hartington no accept?? formar ministeris sense el suport de Gladstone.
L'any 1882 es produ?? un nou atemptat en contra la vida de la reina. Un boig escoc??s, Roderic Maclean, va disparar en contra la reina que era sentada en un carruatge errant el tret.
Des de 1880 i fins l'any 1885 el govern liberal de Gladstone introdu?? importants reformes sobretot en la llei electoral que malgrat que la reina no acceptava no tingu?? m??s remei que donar el seu consentiment. El 1886 Gladstone fou substitu??t pel conservador Lord Salisbury que cre?? un nou marc legislatiu independent per l'illa d'Irlanda.
[edita] Els ??ltims anys
[edita] El Jubileu d'Or
L'any 1887, el Regne Unit va celebrar el Jubileu d'Or de la Reina Vict??ria; ??s a dir, el cinquant?? aniversari de l'ascensi?? al tron. L'ocasi?? fou una brillant trobada de la m??s important reialesa vinculada amb la reina que es reuniren en un important banquet en qu?? assistiren un important contingent de reis i pr??nceps europeus.
Entre d'altres al Jubileu hi assistiren l'emperadriu Vict??ria de Pr??ssia, el k??iser Guillem II de Pr??ssia, la reina Sofia de Gr??cia i el seu esp??s el rei Constant?? I de Gr??cia; els pr??nceps de Gal??les; el gran duc Llu??s IV de Hessen-Darmstadt, la gran duquessa Elisabet de R??ssia o la reina Maria del Regne Unit entre molts d'altres.
[edita] El Jubileu de Diamants
L'any 1897 se celebr?? a Londres el jubileu de Diamants de la reina Vict??ria per tal de commemorar el seixant?? aniversari de l'acc??s al tron de la sobirana. Una vegada m??s la capital brit??nica fou el m??xim aparador de pr??nceps i reis europeus que rendien tribut a la reina, mare i ??via de reis i pr??nceps, Vict??ria.
L'any 1896ja s'havia convertit en la sobirania m??s longeva del Regne Unit superant al rei Jordi III del Regne Unit, el seu avi.
Els ??ltims anys de la reina foren extremadament durs, l'any 1884 ja havia vist la mort del seu fill petit, el pr??ncep Leopold del Regne Unit, com a conseq????ncia de l'hemof??lia que patia i que li proporcion?? la mort al sud de Fran??a. Tamb?? havia vist a morir a dues de les seves filles i un altre fill seu, la gran duquessa Al??cia de Hessen-Darmstadt l'any 1878, la mort de la princesa reial Vict??ra de Pr??ssia l'any 1901 i la mort del duc d'Edimburg, el pr??ncep Alfred del Regne Unit. La mort de la princesa reial fou especialment dura per la reina ja que mantenia vincles estret??ssims amb la seva filla gran que sentia com una dona excepcional.
La reina tamb?? vei?? la mort de dos dels seus n??ts, el pr??ncep hereu del pr??ncep de Gal??les, Albert V??ctor del Regne Unit, i la del pr??ncep hereu Alfred del Regne Unit. La reina tamb?? vei?? com la seva filla petita, la princesa Beatriu del Regne Unit perdia el seu esp??s, el pr??ncep Enric de Battenberg en una guerra africana i com dos dels seus quatre fills patien l'hemof??lia.
El seu ??ltim acte p??blic fou la col??locaci?? d'una pedra que ignaugurava nous edificis que engradirien el Museu d'Albert i Vict??ria de Londres.
El 22 de gener del 1901 la Reina moria a la seva estimada resid??ncia de l'Illa de Wight (la resid??ncia havia estat dissenyada pel seu esp??s), a l'edat de 81 anys despr??s de 63 anys, set mesos, i dos dies de regnat. El funeral tingu?? lloc el dia 2 de febrer del mateix any enterrant la reina al costat del seu esp??s al Fragmore Mausoleum.
Fou succe??da pel seu fill, l'etern pr??ncep de Gal??les i rei Eduard VII del Regne Unit i la seva muller la princesa Alexandra de Dinamarca.
