Baiazet I
De Viquipèdia
 Baiazet I |
|
|---|---|
| Sultà Otomà | |
 |
|
| Detall d'un arbre geneològic representant Baiazet el Tro. | |
| Regnat | 1389–1402 |
| Predecessor | Murat I |
| Successor | interregne |
Baiazet I (turc otomà: بايزيد الأول, turc: Beyazıt, anomenat Yıldırım (otomà: ییلدیرم), "el tro") (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1389 a 1402.
[edita] Campanyes a l'oest
Fill de Murat I va ascendir al tron després que el seu pare morís combatent els serbis a la primera Batalla de Kosovo. Un any més tard, davant l'amenaça dels hongaresos al nord, els serbis van accedir a esdevenir vassalls dels turc i Baiazet va casar-se amb Olivera Despina, filla del príncep Lazar de Sèrbia i guanyant drets dinàstics sobre Sèrbia per a la seva descendència.
El 1394, després d'una campanya fallida contra Valàquia (l'exèrcit otomà, més nombrós, fou derrotat en els terrenys boscosos i patanosos de l'actual Romania), Bayezit es va dirigir Constantinoble. La capital de l'Imperi Bizantí s'havia estat preparant per un nou setge dels otomans, que va començar el 1395. L'emperador bizantí Joan V Paleòleg va aconseguir organitzar una croada per combatre els invasors. Però el 1396 els aliats cristians sota el comandament del rei d'Hongria i futur emperador del Sacre Imperi, Segimon, va ser derrotat a la Batalla de Nicòpolis.
Constantinoble va continuar assetjada fins el 1401, fins que Bayezit va abandonar el projecte per anar a combatre els turcs tamerlanides a l'est.
[edita] Campanyes a l'est
El 1400 el capitost Tamerlà va convèncer diversos beilicats turcs vassalls de l'Imperi Otomà d'unir-se per derrocar Baiazet. A la decisiva Batalla d'Ankara, el 20 de juliol de 1402, Baiazet va ser capturat. Els fills de Baiazet van aconseguir fugir a Sèrbia on residiren fins la mort de Tamerlà.
Segons alguns autor contemporanis, Baiazet va rebre un tracte humiliant durant el seu empresonament: les històries parlen de que passà el captiveri encadenat dins d'una gàbia com un trofeu de caça, que Tamerlà el feia servir de banc per seure-hi, o que feia que la seva dona ballés despullada davant tota la cort. Però en canvi les font de la cort de Tamerlà parlen de que el presoner rebia un bon tracte i quefins i tot hi havia bona relació entre els dos governants. Un any més tard Baiazet va morir per causes desconegudes, tot i que els rumors parlaven de suïcidi amb verí que portava amagat a l'anell, o dels cops de cap que ell mateix va donar a la seva gàbia de ferro.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
