Mehmet IV
De Viquipèdia
 Mehmet IV |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Miniatura otomana representant Mehmet IV el Caçador | |
| Regnat | 1648–1687 |
| Predecessor | Ibrahim I |
| Successor | Solimà II |
Mehmet IV (turc otomà: محمد رابع Meḥmed-i rābi‘) (2 de gener de 1642–1693) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1648 a 1687. Va heretar el tron als set anys, i va canviar la natura del càrrec de soldà delegant gairebé tot el poder executiu al seu Gran Visir. Era conegut com a Avcı: el "Caçador", ja que dedicava la major part del temps a aquesta afició.
[edita] Biografia
Mehemt IV va néixer el 1642, fill del soldà Ibrahim (1640-48) i una concubina russa. Poc després del seu naixement el pare i la mare es van barallar, i Ibrahim es va enfadar tant que va arrabassar Mehmet dels braços de la seva mare i el va llençar a una cisterna. Els servents de l'harem van aconseguir rescatar Mehmet en vida, però la caiguda li va deixar una cicatriu al cap que el deixaria marcat tota la vida.
Va ascendir al tron el 1648, als set anys d'edat. El seu regnat va posar fi a un període de gran inestabilitat política al capdavant de l'Imperi, durant el que s'havia deposat dues vegades el soldà Mustafà I, i dos soldans més (incloent-hi el pare de Mehmet Ibrahim I) havien estat assassinats.
El seu regne destaca per la recuperació de certa estabilitat a l'Imperi, i també per una nova l'embranzida expansionista liderada pel seu Gran Visir Mehmet Köprülü. Köprülü va recuperar les illes de l'Egeu de Venècia i va combatre en exitoses campanyes contra Transilvània (1664) i Polònia (1670-1674).
Un visir posterior, Kara Mustafà, va resulta menys capaç. Donant suport a una rebel·lió hongaresa contra el domini austríac, Kara Mustafà va portar el seu exèrcit a assetjar Viena. A la Batalla de Viena, als Alts de Kahlenberg, els otomans van patir una severa derrota contra l'exèrcit imperial.
Després d'un regnat de gairebé quaranta anys, va ser deposat el 1687 per les forces combinades de Yeğen Osman i dels geníssers, que el van empresonar al Palau de Topkapi. Amb el temps se li permeté d'abandonar temporalment el Palau, i així va morir a Adrianòpolis el 1692.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
