Murat IV

De Viquipèdia

Murat IV
Sultà Otomà Califa
Retrat de Murat IV
Regnat	1623–1640
Predecessor	Osman II
Successor	Ibrahim I

Murat IV (turc otomà: مراد رابع Murād-i rābi‘) (16 de juny de 1612 – 9 de febrer de 1640) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1623 fins a la seva mort disset anys després. Fill d'Ahmet I, va accedir al tron als onze anys arran d'una conspiració de palau contra el seu oncle Mustafà I. Ha passat a la història per haver restablert l'autoritat de l'estat i també per la brutalitat dels seus mètodes.

Era un home alt i corpulent, i de gran foça física tal i com es descriu als llibres d'Evliya Çelebi. Va ser l'últim dels soldans otomans a dirigir el seu exèrcit al camp de batalla, i destacava per la seva capacitat en la lluita lliure. La seva arma preferida era una gran massa de 60 kilos que aixecava amb una sola mà. i també feia servir un arc llarg i una espasa de dos mans. Les seves armes es troben, en molt bon estat de conservació, al Palau-Museu Topkapı d'Istanbul.

[edita] Biografia

Degut a la seva joventut a l'arribar al tron, Murat IV va passar els primers anys de regnat sota el control dels seus familiars, i la seva mare Kösem governava a través d'ell. Durant aquest període l'Imperi va caure en l'anarquia: els perses van envaïr l'Irak, el nord d'Anatòlia es va revoltar i el 1631 els geníssers van irrompre a palau i van assassinar els gran visir entre altres. Tement d'acabar substituït com li havia passat al seu germà gran Osman II, Mirat va decidir aferrar-se al poder eliminant tots els possibles rivals que poguessin tenir algun dret al tron: va fer executar el seu germà Bayazet el 1635, i dos germans més uns anys més tard.

Va morir als 27 anys d'una cirrosis de fetge. Des del seu llit de mort va ordenar l'execució del seu germà Ibrahim, cosa que hauria significat la fi de la dinastia otomana, però la seva ordre no es va dur a terme. Possiblement Murat va donar auqesta ordre perquè pensava que Ibrahim, que era un malalt mental, no era capaç de ser un bon governant.

[edita] Política interior

Murat IV va intentar reduir la corrupció que s'havia estés durant el regnat dels soldans anteriors i durant la regència de la seva mare, i va introduïr polítiques de control de despesa.

També va prohibir l'alcohol, el tabac i el cafè a Istanbul, sota pena de mort. Ell mateix patrullava els carrers i tavernes de la ciutat durant la nit vestit de civil per supervisar el compliment de les seves ordres. Si durant la seva ronda veia algun soldat fumant o bevent, el matava ell mateix amb l'espasa. La seva duresa li va fer guanyar el sobrenom de "el cruel". Tot i el seu afany per prohibir l'alcohol, corria el rumor que ell mateix era un alcoholic.

[edita] Èxits militars

El regnat de Murat IV destaca per la guerra que va dur a terme contra Pèrsia, en la que les forces otomanes van conquerir Azerbaidjan, va ocupar Tabriz i Hamadan i, en l'última gran gesta d'armes que faria l'Imperi, va capturar la ciutat de Bagdad el 1638. S'atribueix al soldà va una cita cèlebre que hauria pronunciat al prendre la ciutat: "Bağdat'ı almaya çalışmak, Bağdat'ın kendinden daha mı güzeldi ne" (Em sembla que intentar conquerir Bagdad va ser millor que la Bagdad mateixa)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Murat IV

Murat havia dirigit el seu exèrcit durant la invasio de Mesopotàmia, i havia demostrat ser un bon comandant. Seria el darrer soldà otomà a lluitar al camp de batalla.

v • d • e Sultans de l'Imperi Otomà
Expansió (1299–1453)	Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II
Apogeu (1453–1683)	Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV
Estancament (1683–1827)	Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II
Declivi (1828–1908)	Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II
Dissolució (1908–1923)	Mehmet V - Mehmet VI