Osman II
De Viquipèdia
 Osman II |
|
|---|---|
| Sultà Otomà Califa |
|
 |
|
| Miniatura amb Osman II a cavall | |
| Regnat | 1618–1622 |
| Predecessor | Mustafà I |
| Successor | Mustafà I |
Osman II (turc otomà: عثمان ثانى ‘Osmān-i sānī) (3 de novembre de 1604 – 20 de maig de 1622) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1618 a la seva mort. Fou conegut com a Genç Osman: Osman el Jove.
Osman II era fill del soldà Ahmet I (1603-17) i la seva esposa Mâhfirûze. Des de molt jove la seva mare va procurar-li una bona educació, i Osman es convertí en un poeta de renom amb domini de moltes llengües, incloent-hi l'àrab, el persa, el grec, el llatí i l'italià. Va accedir al tron als 14 anys com a resultat del cop d'estat contra el seu oncle Mustafà I (1617-18). Tot i la seva joventut, Osman II va ser capaç d'afermar-se com a governant, i desprès d'assegurar la frontera oriental amb la firma d'un tractat de pau amb Iran, va liderar personalment la invasió otomona de Polònia. La derrota contra els polonesos a la Batalla de Chotin va obligar-lo a firmar un tractat de pau i a tornar a Istanbul. Osman atribuí la derrota a la covardia dels geníssers i la incompetència dels seus funcionaris.
Conscient del poder que havien adquirit els geníssers i considerant-los una institució incompatible amb un imperi modern, va planejar substituir-los per un nou exèrcit de lleialtat assegurada i ètnicament turc. Els geníssers es van revoltar, empresonant i fent executar el jove soldà al castell de Yedikule.
En retrospectiva Osman II és considerat com un soldà progressista, receptiu i enèrgic, però va precipitar-se al voler imposar reformes radicals de forma sobtada.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
