Murat II
De Viquipèdia
 Murat II |
|
|---|---|
| Sultà Otomà | |
 |
|
| Retrat de Murat II | |
| Regnat | 1421–1451 |
| Predecessor | Mehmet II |
| Successor | Mehmet II |
Murat II (turc otomà: مراد ثانى Murād-ı sānī, turc:II. Murat) (Juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Adrianòpolis) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per una interrupció entre 1444 i 1446.
El regnat de Murat II va estar marcat per les prolongades guerres que va mantenir contra els pobles cristians dels Balcans i els emirats turcs d'Anatòlia.
[edita] Biografia
Va ser educat a Amàsia, on havia nascut, i fou destinat com a virrei a l'Àsia Menor. Quan només tenia divuit anys va ascendir al tron. A Bursa va ser reconegut com a soldà, va rebre l'espasa d'Osman i va rebre l'homenatge de l'exèrcit.
Però aviat el seu regnat es va veure afectat per la insurrecció. L'emperador bizantí Manel II va alliberar el pretendent Mustafà Çelebi i el va reconèixer com a legítim hereu del tron de Baiazet I. A canvi, Mustafà s'havia compromés a pagar-li com a rescat pel seu alliberament diverses ciutats importants. El pretendent va desembarcar a les possessions otomanes europees amb galeres bizantines, i es va moure ràpidament. Molts soldats turcs van unir-s'hi, i va aconseguir derrotat el veterà general Baiazet Pasha que Murat havia enviat per combatre'l. Després de derrotar l'exèrcit de Murat Mustafà es va declarar soldà, i va creuar els Dardanels amb un gran exèrcit.
En l'enfrontament contra Mustafà, el jove Murat va demostrar grans habilitats militars i polítiques i amb les seves maniobres va ser capaç de aïllar Mustafà i les seves tropes al mig del camp de batalla. Les tropes de Mustafà van desertar en massa, i el pretendent va haver de fugir a Gallipolis. Murat va assetjar la ciutat i va dirigir l'assalt en persona. Mustafà va ser executat i el soldà va declarar la seva intenció de venjar-se de la dinastia bizantina dels paleòleg, que l'havia ajudat, conquerint la seva capital de Constantinoble.
Murat va organitzar un exèrcit i el 1421 va marxar a través de l'Imperi Bizantí i va posar a setge a Constantinoble. Mentre assetjava la ciutat, els bizantins es van aliar amb d'altres estats turc d'Anatòlia per proclamar soldà al germà de Murat, de tan sols 13 anys. Murat es va veure obligat a abandonar el setge de Constantinoble i per aplacar la revolta, i va fer executar el jove príncep. Els estats d'Anatòlia que havien estat conspirant contra seu van ser anexionats a l'Imperi Otomà.
Aleshores MuratII va declarar la guerra contra Venècia, l'Emirat Karamanid, Sèrbia i Hongria. Els karamanids van ser derrotats el 1428, i després del segon setge de Salònica els venecians es van retirar el 1430. El 1430 Murat va conquerir extensos terriotoris als balcans i es va annexionar Sèrbia el 1439.
El 1441 el Sacre Imperi Romanogermànic, Polònia i Albània van unir-se a la coalició serbo-hongaresa. Murat II va aconseguir vèncer a la Batalla de Varna, però el 1444 va ser derrotat a la Batalla de Jalowaz i obligat a abdicar.
Amb l'ajuda dels geníssers va aconseguir recuperar el control de l'Imperi el 1446, i dos anys més tard va derrotar la coalició cristiana a la Segona Batalla de Kosovo.
El 1450 Murat II va conduir el seu exèrcit a Albània per intentar reduir la resistència. A l'hivern va enmalaltir i va morir a Adrianàpolis (actual Edirne). Fou succeit pel seu fill Mehmet.
 |
|
|---|---|
| Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
| Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
| Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
| Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
| Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |
