Abdul Hamid I
De Viquipèdia
![]() |
|
---|---|
Sultà Otomà Califa |
|
![]() |
|
Retrat d'Abdülhamid I | |
Regnat | 1774–1789 |
Predecessor | Mustafà III |
Successor | Selim III |
Abdülhamit I (turc otomà: عبد الحميد اول `Abdü’l-Ḥamīd-i evvel) (20 de març de 1725 – 7 d'abril de 1789) va ser soldà de l'Imperi Otomà. Era fill d' Ahmet III (1703–30) i va succeir el seu germà Mustafà III (1757–74) el 21 de gener de 1774.
[edita] Biografia
Com era costum a la família reial otomana, Abdulhamit va estar reclós al Palau de Topkapi durant els seus primers quaranta-tres anys de vida en que regnaren el seus cosins Mahmut I i Osman III i els seu germà gran Mustafà III. Durant el confinament va ser educat per la seva mare Rabia Semi.
A la mort del seu germà va heretar el tron i una guerra contra Rússia, que havia conquerit Crimea i els Principats del Danuvi. La guerra fou desfavorable pels otomans, que es veieren obligats a firmar el tractat de Küçük-Kaynarca (1774).
Com que havia passat gran part de la seva vida reclòs, era aliè a molts dels afers d'estat i depenia dels seus consellers. Va intentar reformar l'administració, l'exèrcit i l'educació. Va sanejar les finance, establí un cens dels geníssers i millorà la marina turca. També va reprimir nombroses revoltes locals, especialment la d'Egipte (1786-87).
El 1787 es va reprendre la guerra contra Rússia, que aquest cop comptava amb el suport d'Àustria. Suècia i Prússia van entrar al conflicte a favor de l'Imperi, però van proveir poca ajuda. Tot i això els otomans van plantar cara durant un temps, tot i que eventualment retrocediren i perderen la ciutat d'Ochakov el 1788. Abdülhamit morí quatre mesos més tard als 64 anys.
Tot i els fracassos militars, era tingut en gran estima pels otomans. Era de natura pacífica i profundament religiós, i la seva conducta li feu guanyar l'apel·latiu de "celi" (sant).
[edita] Biografia
- Esposes: Ayse Sine-perver, Haseki, Hatice Ruh-xa, Huma Xa, Ayse, Binnaz, Dilpezir, Mehtabe, Misl-i Na-yab, Mu'teber, Nevres, i Mihriban
- Fills: Mustafà IV (1807–08) (fill d'Ayse Sine-perver), Mahmut II (1808–39), Murat, Nusret, Mehmet, Ahmet, i Solimà.
- Filles: Esma, Emine, Rabia, Saliha, Alimsah, Durusehvar, Fatma, Meliksah, Hibetullah i Zekiye
![]() |
|
---|---|
Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |