Murat I
De Viquipèdia
![]() |
|
---|---|
Sultà Otomà | |
![]() |
|
Retrat de Murat I | |
Regnat | 1359–1689 |
Predecessor | Orhan I |
Successor | Baiazet I |
Murat I (turc otomà: مراد الأول, Turc: I. Murat Hüdavendigâr) (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà. Era el fill d'Orhan I i de la princesa bizantina Helena, i va governar l'Imperi des de la mort del seu pare el 1359 fins la seva mort. Va ser el responsable de convertir la tribu Osmanli en un imperi, i rebè el sobrenom de Hüdavendigâr: "el semblant a Déu".
[edita] Política interior: establiment de l'Imperi
Va assentar l'Imperi donant forma a la societat i al govern a la recentment conquerida ciutat d'Adrianòpolis (Edirne en turc) i expandint el reialme cap a Europa, absorbint la major part dels Balcans sota el poder otomà i obligant a l'emperador bizantí a pagar-li tribut. El 1383 va establir el títol de soldà (o sultà) i va formar el cos dels geníssers i el sistema de recultament Devşirme. També va ser el responsable de l'organització del govern del Divan, els jutges militars (kazasker), i la divisió de l'Imperi en les províncies d'Anadolu (Anatòlia) i Rumeli (Europa).
[edita] Política exterior: expansió militar
Murat va lluitar a Anatòlia contra el poderós emirat de Karamanid i a Europa contra els serbis, els búlgars i els hongaresos. Va accedir als balcans després de la seva victòria a la Batalla de Maritsa, el 26 de serembre de 1371, contra una coalició cristiana dirigida pel rei d'Hongria. El 1366 el rei serbi va veure's obligat a pagar tribut al soldà i el 1385 la ciutat de Sofia va caure en poder dels otomans.
Murat es va tornar a enfrontar amb l'exèrcit serbi el 1389 a la Batalla de Kosovo. Durant la batalla, Murat va morir a mans de Miloš Obilić, un noble serbi que havia jurat que la seva espasa seria la que mataria Murat. El fill i hereu de Murat, Baiazet I, va prendre les regnes de la batalla que va acabar amb victòria otomana. La tomba de Murat encara es troba al camp de batalla, al nord-oest de Priština.
![]() |
|
---|---|
Expansió (1299–1453) | Osman I - Orhan - Murat I - Baiazet I - Mehmet I - Murat II - Mehmet II |
Apogeu (1453–1683) | Baiazet II - Selim I - Solimà I - Selim II - Murat III - Mehmet III - Ahmet I - Mustafà I - Osman II - Murat IV - Ibrahim I - Mehmet IV |
Estancament (1683–1827) | Solimà II - Ahmet II - Mustafà II - Ahmet III - Mahmut I - Osman III - Mustafà III - Abdul Hamid I - Selim III - Mustafà IV - Mahmut II |
Declivi (1828–1908) | Abdülmecit - Abdülâziz - Murat V - Abdul Hamid II |
Dissolució (1908–1923) | Mehmet V - Mehmet VI |